jaumepc |
dilluns, 22 de setembre de 2008 | 21:24h
Quant vaig iniciar aquest bloc pensava que tenia moltes coses i grans a dir ara veig que tot allò que penses, sents o voldries dissertar (sobre tot sóc amant de la cultura popular o/i tradicional) que són molts els temes que tens al cap, però a l'hora de expressar et quedes com davant del full blanc i ara que he de dir, que interessi algú, que no ho sàpiga casi tothom que llegeix aquests blocs, i com en una gran riuada tot s'escola per sota al pont. Potser algun dia un tros més avall recuperaré algun estri perdut, algun cavall cotoner o algun capgròs, potser també algun pamflet polític. No ho ser
Recordeu avui comença la tardó, començaran les sembres i acabaran les veremes
La saviesa popular, encara que molt
desestimada per la cultura de la civilització, ho te clar de fa molts anys.
També diu que si plou per Sant Pere Regalat plou quaranta dies seguits i quasi
ja estem a la meitat.
I el Sr. que trobareu a la foto del arxiu afegit no en sap res d’això com els
seus companys d'ofici.
Llàstima que amb el canvi climàtic que patim gràcies a la cultura de la civilització
i el progrés no se si sempre es compliran els pronòstics.
Ja no s'arnen els vestits; s'esfilagarsa, però, el dolor i un buit afrós troba el seu lloc depredador quan, a la fi, s'acaba.
El poeta viu en qui l'admira, quan l'home ja l'han fet servir tots i, com és sabut, només pols, memòriestènues, dolors silents en resten.
Penso en el que digué el vell Aubrey - pobre i polsós a u nes golfes de Bloomsbury- "quant un home de saber mor quantes coses ens són robades" I Aubrey parlava de Shakespeare.
Els llibres d'historia són un vici que totes les policies accepten. I viure és una manera de combatre les arnes, les recances a la matinada. La veritat, però, n'és una altra.
Sopant amb una colla d'amics, per força havia de sortir el tema de les eleccions a Espanya, i em dono compte de que queda una setmana mal comptada pel dia escollit.
Uf! Costa ubicar-se. Primer, com que tot el que tinc, química, ara sembla ser que tot és química, doncs ho tenia en un garbuix ho vaig posar en un calaix de sastre.
Quant vaig iniciar aquest bloc pensava que tenia moltes coses i grans a dir ara veig que tot allò que penses, sents o voldries dissertar (sobre tot sóc amant de la cultura popular o/i tradicional) que són molts els temes que tens al cap, però a l'hora de expressar et quedes com davant del full blanc i ara que he de dir, que interessi algú, que no ho sàpiga casi tothom que llegeix aquests blocs, i com en una gran riuada tot s'escola per sota al pont.
COMENCEN LES GRANS REBAIXES:
Votem votim votam; visca la bota, visca la bota
Avui i per culpa de l'humitat d'aquí sota el pont, i no pas pels resultats electorals, m'han diagnosticat algun desajustament dels neurotransmissors.
Sopant amb una colla d'amics, per força havia de sortir el tema de les eleccions a Espanya, i em dono compte de que queda una setmana mal comptada pel dia escollit.
