Fa temps que no parlava d'Esquerra republicana, exactament des de el 8 de Juny amb el post ELS MÉS IMPORTANT D'ERC: LA SEVA MILITÁNCIA, on ressaltava el grau de compromís de la militància envers el seu partit. Des d'aleshores només un: MATRIMONI DE CONVENIENCIA: FRACÀS ASSEGURAT, on posava en dubte el matrimoni dels dos corrents crítics Rcat.i EI. Després de veure com han anat les territorials, no puc menys que estar preocupat pel partit que sempre he recolzat. Els motius, els de sempre, peró amb petites diferencies...
La "tribu" del constitucional ha decidit que ja n'hi ha prou d'aquest color, i ens ha convertit en una regió més d'Espanya. ¿I que ha utilitzat per rebaixar-nos a la categoria de "españoles con lengua vernácula"?, doncs no ha tingut miraments amb l'Estatutet i l'ha deixat sense sentiment -nació-, sense diners -finançament-, i sense llengua -català-, i després ha fet un rotet...
Jo que ja estava preparant una conferència a Madrid presentada per Jesus Alvarez sota el títol: " ¿Es Catalunya Española? Claro que no, Imbeciles!", va el senyoret i se'n desdiu, obligat si, però se'n desdiu. No hi ha dret!, ni llibertat d'expresió, ni vergonya. Alguns de vosaltres us pregunta-reu de que parlo, i demano disculpes per començar l'entradeta per la sortideta. Us faré cinc céntims...
Ja tenim foto, ergo ja tenim excusa per justificar la bufetada que rebrem. No puc negar que els catalans dominem les posades en escenes, no en debades tenim els millors escenógrafs. Llàstima que aquest domini només l'emprem cada cop que sortim malparats amb Espanya... Foto del Majestic, Foto del Parlament per l'acord del 30 de Setembre, Foto d'en Mas amb Zapatero per l'Estatutet recorregut, Foto de la clau d'en Carod. Sempre hi ha una foto que precedeix la derrota...
Ja no podem ni dir, Som la p... per que les llavors que'n surten son de baixa qualitat, i per tant ja no fem caure espigues d'or. Casualitat o no, ves a saber, els valencians també tenen unes llavors escanyolides. En resum, la major part del Països Catalans - de Mallorca no en diu res l'informe-, necessitem una ajude-ta per fer catalanets. Segur que per fer espanyolets no en necessiten d'ajuda!. Amb la butxaca plena rai.
I es logic, ja que molts de nosaltres estem fins als pebrots de que ens toquin els co..., picarols, i ja se sap, de tant remenar, les turmes es ressenteixen...
Fotografia publicada a la web de directe.cat (www.directe.cat). Creació d'en aleixsalo.blogospot.com
Casualitats de la vida, o no, els dos debats que més afecten als catalans son coincidents en el temps. Aquest fet però, es això, només pura coincidència, per qué el debat de debó, vaja en els que ens juguem "els cuartos" i per tant les quotes de poder es fa lluny d'aquí, a Madrid, on si no.
Un altre mes que cau, i ja van setze des de que vaig obrir la paradeta. Aquest mes, ha estat un mes de canvis importants pel que fa a la imatge del bloc, com son la incorporació d'imatges per il·lustrar cada apunt, i la de personalitzar la capçalera. El primer fet, la incorporació d'imatges, m'ha obligat a modificar el temps emprat per la confecció del post, que de vint minuts màxim mitja horeta, a passat directament a l'hora per disgust de la meva filla i dona, amb les qui comparteixo ordinador. Es el que té la recerca de imatges.
Ara que els Bancs Centrals de tot el món estant d'un generós que fa esgarrifar, el CES, la PDD I i II, i SiP podríen aprofitar l'avinentesa - avinentesa pels rics, per que els rucs continuem pagant-, per demanar al BCE que ens salvi. Qué poden al·legar?, doncs que tenim un Finançament subprime de bell antuvi...
En aixó del futbol, totes les aficions del mon hem de patir les actituds d'alguns directius que ens fan avergonyí cada vegada que obren la boca. Començant per la meva amb el " que n'aprenguin!", "al loro que nos quieren embaucar", i acusar a qui està en desacord amb la directiva de no ser culé. Però el que vaig veure (TV3) i sentir (Catradio), un cop acabat el partit, supera de molt el que podríem qualificar de "declaracions pujadetes de tó", per entrar directament en el més pur hooliganisme de l'estil "Gil y Gil"...
No se quina fixació tenen els espanyols amb el nom del nostre idioma, el català. Deu ser, per què desprès de cinc segles encara no saben si parlen espanyol o castellà. Deu ser això, per que no s'explica quina obssesiò tenen en voler demostrar que Espanya no serà naciò de nacions - com deia el Peces Barba-, però si que es la Nació de les llengües. A on nosaltres en veiem quatre - amb totes les seves variants-, ells en veuen deu, dotze,...
Diu l'article vint-i-sis: "En cas de greu compromís, l'Estat té atribucions per passar-se pels co... totes les lleis del país. No hi ha com fer una lectura lliure de la Constitució per entendre tot el que ens passa.
L'última passada pels 'daixonses', ha estat l'incompliment precoç de l'acord al que varen arribar fa tot just una setmana el PSOE i ERC, amb el suport de CiU. Com era el pacte de cedir a les autonomies el 0,7% de l'RPF que el ciutadans aportem a través de la casella dedicada a "finalitats socials"...
Un cop els gladiadors catalans s'han esventrat entre ells, i després de que a l'arena del Circ en quedi un baldat de per vida -més mort que viu, si hem de ser sincers-, l'emperador Solbes, li ha fet entrega del premi. No us penseu, res d'un cofre ple de monedes d'or, ha estat un tros de bistec de 1.794 Kg - per sort no ha estat de 1.714 Kg- que li ha de durà ben bé tot un any. Aquesta es la manera com veig el tema del finançament, bé, no nomes el finançament...
Entre els tres posts dedicats a les vagues dels mestres, he rebut 37 comentaris públics, i uns vint inpúdics, perdò volia dir privats ( en el meu correu personal). Majoritàriament han estat per mostrar el seu desacord amb les opinions expressades. I no em sembla malament, ans el contrari, crec que el que ens enriqueix es la contraposició de punts de vista, opinións, creences, etc... Cap proposició em sorprèn, cap creença em fereix, per bé que sigui contrària a la meva. Fins i tot, les que m'han desqualificat, ja sigui d'una manera barroerament directa, com les mes subtíls...En aquestes últimes els hi vull dedicar aquest post... * La fotografia: si acluqueu els ulls, veureu el que passa
Ja he donat els quinze dies de gracia al Mati de Catalunya Radio. Conclusió,m'ha decebut del tot. A fet bons els rumors de la cacera de bruixes nacionalistes, o simplement catalanistes, que alguns varen denunciar - colla de malpensats i envejosos!- i que s'han quedat curts. Ja ho diuen - i si no ja ho dic jo-, que masses vegades la realitat supera la remor de fons...
La llei del català aprovada el 30/12/1997 en el seu capitól IV - dedicat en el mitjans de comunicació i les industries culturals- i més concretament en el seu Article 26.5 diu: Les
emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que en la
programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons
produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per
cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès. I si, totes les ràdios musicals compleixen amb la llei, però algunes, casualment d'àmbit espanyol, l'apliquen amb l'ànim de boicotejar-la, sense que la Generalitat hi pugui fer res...
Com podeu comprovar he renovat la capçalera amb l'ajut i el disseny de l'equip de Vilaweb, als qui agreixo la feina feta. També estrenem llicencia de Creative Commons, també amb l'ajut del mateix equip del Vila. Que voleu, hom es usuari de les TIC, però no Tic ni punyetera idea de llenguatge html, i necessito tot l'ajut del món cada vegada que vull fer una operació de cirurgia cibernètica per tal d'embellir el meu bloc.
El 13 de febrer, ja vaig dir el que pensava, en el post EL DRET DE VAGA DELS MESTRES; I ELS DRETS DELS PARES?, envers aquestes vagues preventives - La llei encara no s'ha aprovat- amb les que els nostres ensenyants públics, volen imposar la seva condició de funcionaris intocables per que no es modifiquin cap dels privilegis que tenen. Per qué desenganyem-nos, la vaga no es per reclamar que la qualitat del professorat millori, i per tant exigir millores en la seva preparació i formació, no. La vaga es fa, segons Rosa Cañadell, per tres punts del document que segons ells son crítics....
En Solbes ha posat el compte a zero pel que fa al finançament; malfiem-nos. ¿No serà, que l'ha posat a zero, per qué ha trobat nous arguments, per la clat..., perdò, retallada?
A mi m'ha dit un ocellet, que un dels arguments podría ser el de acusar-nos de ser els causants de la crisi finançera mundial. Es veu que el ZP ja es frega les mans...
Avui, portant a la meva filla Anna cap a l'escola i per evitar els embussos del primer día, he passat per una drecera virtual, virtual per qué es més llarga que el camí habitual, però es triga menys per que no hi ha ningú. Aquesta volta m'ha portat a retrobar-me amb la meva infantesa, al passar per davant del meu antic Col·legi. Bé, es el que em pensava, per qué al passar per davant, no hi era i en el seu lloc hi ha un solar. No, no es una metàfora envers l'indigència intel·lectual de l'escola. La escola on vaig estudiar l'EGB i el BUP, ja no existeix, es un solar on hi faran pisos.
Un cop superat l'impacte emocional que suposa veure la teva infantesa esmicolada per les piconadores, va a tornar apareixer l'esperit critic que et dona la maduresa, tot pensant "No, si ja es veia venir..."
Fa temps que no parlava d'Esquerra republicana, exactament des de el 8 de Juny amb el post ELS MÉS IMPORTANT D'ERC: LA SEVA MILITÁNCIA, on ressaltava el grau de compromís de la militància envers el seu partit. Des d'aleshores només un: MATRIMONI DE CONVENIENCIA: FRACÀS ASSEGURAT, on posava en dubte el matrimoni dels dos corrents crítics Rcat.i EI. Després de veure com han anat les territorials, no puc menys que estar preocupat pel partit que sempre he recolzat. Els motius, els de sempre, peró amb petites diferencies...
La "tribu" del constitucional ha decidit que ja n'hi ha prou d'aquest color, i ens ha convertit en una regió més d'Espanya. ¿I que ha utilitzat per rebaixar-nos a la categoria de "españoles con lengua vernácula"?, doncs no ha tingut miraments amb l'Estatutet i l'ha deixat sense sentiment -nació-, sense diners -finançament-, i sense llengua -català-, i després ha fet un rotet...
Jo que ja estava preparant una conferència a Madrid presentada per Jesus Alvarez sota el títol: " ¿Es Catalunya Española? Claro que no, Imbeciles!", va el senyoret i se'n desdiu, obligat si, però se'n desdiu. No hi ha dret!, ni llibertat d'expresió, ni vergonya. Alguns de vosaltres us pregunta-reu de que parlo, i demano disculpes per començar l'entradeta per la sortideta. Us faré cinc céntims...
Ja tenim foto, ergo ja tenim excusa per justificar la bufetada que rebrem. No puc negar que els catalans dominem les posades en escenes, no en debades tenim els millors escenógrafs. Llàstima que aquest domini només l'emprem cada cop que sortim malparats amb Espanya... Foto del Majestic, Foto del Parlament per l'acord del 30 de Setembre, Foto d'en Mas amb Zapatero per l'Estatutet recorregut, Foto de la clau d'en Carod. Sempre hi ha una foto que precedeix la derrota...
Ja no podem ni dir, Som la p... per que les llavors que'n surten son de baixa qualitat, i per tant ja no fem caure espigues d'or. Casualitat o no, ves a saber, els valencians també tenen unes llavors escanyolides. En resum, la major part del Països Catalans - de Mallorca no en diu res l'informe-, necessitem una ajude-ta per fer catalanets. Segur que per fer espanyolets no en necessiten d'ajuda!. Amb la butxaca plena rai.
Casualitats de la vida, o no, els dos debats que més afecten als catalans son coincidents en el temps. Aquest fet però, es això, només pura coincidència, per qué el debat de debó, vaja en els que ens juguem "els cuartos" i per tant les quotes de poder es fa lluny d'aquí, a Madrid, on si no.
Un altre mes que cau, i ja van setze des de que vaig obrir la paradeta. Aquest mes, ha estat un mes de canvis importants pel que fa a la imatge del bloc, com son la incorporació d'imatges per il·lustrar cada apunt, i la de personalitzar la capçalera. El primer fet, la incorporació d'imatges, m'ha obligat a modificar el temps emprat per la confecció del post, que de vint minuts màxim mitja horeta, a passat directament a l'hora per disgust de la meva filla i dona, amb les qui comparteixo ordinador. Es el que té la recerca de imatges. 
Ara que els Bancs Centrals de tot el món estant d'un generós que fa esgarrifar, el CES, la PDD I i II, i SiP podríen aprofitar l'avinentesa - avinentesa pels rics, per que els rucs continuem pagant-, per demanar al BCE que ens salvi. Qué poden al·legar?, doncs que tenim un Finançament subprime de bell antuvi...
En aixó del futbol, totes les aficions del mon hem de patir les actituds d'alguns directius que ens fan avergonyí cada vegada que obren la boca. Començant per la meva amb el " que n'aprenguin!", "al loro que nos quieren embaucar", i acusar a qui està en desacord amb la directiva de no ser culé. Però el que vaig veure (TV3) i sentir (Catradio), un cop acabat el partit, supera de molt el que podríem qualificar de "declaracions pujadetes de tó", per entrar directament en el més pur hooliganisme de l'estil "Gil y Gil"...
No se quina fixació tenen els espanyols amb el nom del nostre idioma, el català. Deu ser, per què desprès de cinc segles encara no saben si parlen espanyol o castellà. Deu ser això, per que no s'explica quina obssesiò tenen en voler demostrar que Espanya no serà naciò de nacions - com deia el Peces Barba-, però si que es la Nació de les llengües. A on nosaltres en veiem quatre - amb totes les seves variants-, ells en veuen deu, dotze,...
Diu l'article vint-i-sis: "En cas de greu compromís, l'Estat té atribucions per passar-se pels co... totes les lleis del país. No hi ha com fer una lectura lliure de la Constitució per entendre tot el que ens passa. 
Un cop els gladiadors catalans s'han esventrat entre ells, i després de que a l'arena del Circ en quedi un baldat de per vida -més mort que viu, si hem de ser sincers-, l'emperador Solbes, li ha fet entrega del premi. No us penseu, res d'un cofre ple de monedes d'or, ha estat un tros de bistec de 1.794 Kg - per sort no ha estat de 1.714 Kg- que li ha de durà ben bé tot un any. Aquesta es la manera com veig el tema del finançament, bé, no nomes el finançament...
Entre els tres posts dedicats a les vagues dels mestres, he rebut 37 comentaris públics, i uns vint inpúdics, perdò volia dir privats ( en el meu correu personal). Majoritàriament han estat per mostrar el seu desacord amb les opinions expressades. I no em sembla malament, ans el contrari, crec que el que ens enriqueix es la contraposició de punts de vista, opinións, creences, etc... Cap proposició em sorprèn, cap creença em fereix, per bé que sigui contrària a la meva. Fins i tot, les que m'han desqualificat, ja sigui d'una manera barroerament directa, com les mes subtíls...En aquestes últimes els hi vull dedicar aquest post...
Ja he donat els quinze dies de gracia al Mati de Catalunya Radio. Conclusió,m'ha decebut del tot. A fet bons els rumors de la cacera de bruixes nacionalistes, o simplement catalanistes, que alguns varen denunciar - colla de malpensats i envejosos!- i que s'han quedat curts. Ja ho diuen - i si no ja ho dic jo-, que masses vegades la realitat supera la remor de fons...
La llei del català aprovada el 30/12/1997 en el seu capitól IV - dedicat en el mitjans de comunicació i les industries culturals- i més concretament en el seu Article 26.5 diu: 
El 13 de febrer, ja vaig dir el que pensava, en el post 
En Solbes ha posat el compte a zero pel que fa al finançament; malfiem-nos. ¿No serà, que l'ha posat a zero, per qué ha trobat nous arguments, per la clat..., perdò, retallada?
Al març, després de la presentació "powerpoint" que va fer el lehendakari, vaig escriure un post titulat : 
