jmateuimarti |
dissabte, 29 de novembre de 2008 | 09:11h
I ho ha fet enmig de la plaça, quan la pluja queia amb
més decisió. Les bufades de vent convertien les gotes d’aigua en perdigons que
et pigaven la cara. Només un home en tota la plaça, que s’atansa cap a mi, a
una trentena de passes mal comptades d’on intent recompondre l’estri humiliat.
Ell no en du, de paraigua, s’ha proveït de l’impermeable, que no deixa res més
al descobert que la cara. La fila que fa, amb els faldons de la capa a mercè
del vent -que l’apropa més a una bubota que no a un vianant-, lluny
d’inquietar-me en aquella hora prèvia a l’alba, em fan sentir ridícul.
jmateuimarti |
divendres, 28 de novembre de 2008 | 10:26h
Feia temps que no topava amb aquesta paraula,
l’eufonia juganera de la qual a mi em fa l’efecte que té molt a veure amb la
seva significació. La posà en conversa un mossèn amic en consultar-li si,
encara avui, els suïcides no tenen dret ni a exèquies ni a funerals catòlics;
ni a ser enterrats “en lloc sagrat”, evidentment. I sí: continua vigent per a
l’església catòlica, la condemna als que decideixen voluntàriament plegar de
viure. De fet, em recordà, el Papa Benet XVI, fa uns tres anys, presentà un
compendi del catecisme editatel 1992
per reforçar els elements essencials i fonamentals de la fe i de la moral
catòliques.
jmateuimarti |
dimecres, 26 de novembre de 2008 | 23:56h
Deia que necessitava olorar regularment i durant hores la
creosota de les travesses del tren curosament apilades a l’estació, en forma de
cub, just devora el transformador. S’asseia a la vagoneta descoberta amb restes
de balast i perdia la vista en el puig del Bellveure, el del Garrover del
Lladre a l’ombra del qual per primera vegada tastà la salabror de la seva dona.
Somreia quan els fills li deien que segons la Unió Europea la creosota podria
tenir components cancerígens. La feina, ho és, cancerígena, deia fluixet, com
li agradava, i ningú no hi troba profilàctics.
jmateuimarti |
dilluns, 24 de novembre de 2008 | 18:54h
És probable que molts no els acceptin, aquests fiblons
desactivats, però cal que els reti igualment, per molt que acabin
lamentablement rebutjats. És segur que no tothom donarà per clos el trau obert
accidentalment pel meu comentari “Congregant escorpins”, emperò m’és peremptori
dir el que segueix. Les persones que adesiara s’atansen al meu blog saben que
combín com millor sé comentaris sobre els marginaires socials, sobre les
tenacitats en la lluita a favor del fet nacional i certes pinzellades
d’escriptura creativa: contes, poemes i alguna corrua d’apotegmes. El comentari
sobre la congregació d’escorpins pertany a aquesta darrera deu.
jmateuimarti |
dilluns, 24 de novembre de 2008 | 08:55h
Aquest passat cap de setmana ha tingut lloc a l’Auditori
de Sa Màniga, a Cala Millor, el congrés de Jubilats per Mallorca, secció oberta de l'Obra Cultural Balear, de la que en
formen part només persones jubilades, prejubilades o majors de 55 anys. Es
tracta d’un nombrosíssim contingent humà al que se li han d’obrir totes les
vies de participació possibles perquè es puguin posar al servei del país, de la
seva llengua i de la seva cultura. Val a dir, també, que un bon gruix d’aquestes
persones estan ja prou sensibilitzades com per posar-se en feina ara mateix.
Són moltes, en aquest sentit, les que hi han posat call, treballant de valent
per aquesta terra. Del que es tracta, ara, és de retornar-los la il·lusió de
seguir bregant, perquè si no aconseguim fer engrescadora la lluita tenaç per
recuperar la dignitat de país condret, probablement no ens en sortirem. I si
miraculosament ho féssim, no ho faríem amb plenitud.
