Onze del mati, sortint de la Mútua, allà al carrer de l’hospital vell, (m’he fet un esquinç al genoll, coi de feina!) un bar , un cafè ? Tant es, hi ha cervesa freda i tamborets al taulell, tenint en comte que el sol avui no s’ha llevat gens amable ja m’esta be, sobretot observo que no tingui aire condicionat, a mi personalment em fa enrarir el coll , a dins fa sensació de fred, però continuadament s’emet escalfor a l’exterior que anomenarem indret penedesenc , val a dir que aquests aparells ajuden a eixugar la meva hipoteca, però tornem al que anàvem, qui no ha tingut mai una set de tres cerveses?

Per als feixistes,

per als nazis,

pels explotadors,

per aquells que no creuen en el poble,

i per aquells que creuen tot el que diu la tele en contra del poble,

pels esquirols que corren per les branques de totes les feines,

pels nacionalistes espanyols,

i la per la seva bandera,

pels que ens treuen el so de la musica nomes per que no els agrada,

pel violadors,

pel homòfobs,

pels mal tractadors,

per als pares que aboquen la seva frustració damunt els seus fills,

per als polítics mentiders,

per aquells que utilitzen el mot pau en benefici propi,

pels catalans que des autoritzen la nostra llengua quan els cal,

pel poder fàctic que aboca amics nostres a dins de les presons,

pels funcionaris torturadors,

pel foc que no crema.

La dita popular ens ho diu ben clar, i en aquest cas no deixa de ser cert, Dona-li una porra a un imbècil , i veuràs que imbècil es torna!, ve a ser com aquell atleta que inverteix moltes hores entrenant-se per tal de assolir una fita personal o esportiva, com aquell que puja dalt d'un cim, pel sol fet de tornar a baixar, queda clar que l'aparell repressor de l'estat (els Mossos son una policia espanyola) ha invertit moltes hores en assolir un bon resultat del seu esforç:

                                                La repressió contra la societat civil Catalana

El foc ideal com crema!

La mort ideal aquella que mata,

el plorar ideal ...aquell que plora,

el crit ideal com crida!

I l’oblit ideal que ens oblida

aquell deixar ideal... aquell que ens deixa,

el buit idealitzat no omple!

El nom ideal que ens anomena,

el fugir ideal ...que fuig,

el final ideal com s’acaba!

i la llei ideal que ja no es llei,

el plor que crida...de gent muda en vida,

el crit de gent crida!

La sang ideal com sagna,

per vintena vegada...ideal per primer cop.

Aquest dissabte a la tarda a la Plaça de la Vila, a Vilafranca del Penedès i feien uns actes els membres d'Amnistia Internacional, amb el propòsit de fer arribar la veu de molts per tancar la presó de Guantanamo, cosa prou lloable i on hi dono suport a tall de compartir gran part del manifest, el desencís ve quan en prop mes d'una hora i després de diverses lectures i pujades a l'entarimat, en cap moment s'anomeni la situació de molts presos polítics d'arreu dels Països Catalans, que estan represaliats per la ràtzia del poder fàctic espanyol i francès,  pateixen vexacions i tortures , pateixen un fet i un estat de repressió constant on qualsevol dia ens hi podem trobar qualsevol de nosaltres o persones properes a nosaltres, reclamo respecte i solidaritat per a tots/es el presos polítics catalans i tots els represaliats dels Països Catalans, i vull afegir que trobo que es molt fàcil parlar del tancament de Guantanamo i de criticar obertament el govern Bush des de la plaça de qualsevol altra vila dels Països Catalans.

No pas per por, ni per poc,

que deu ser pitjor?

Malviure? O no saber morir!

No caiguis en cap parany

 una altra pedra en el camí

  res més.

Peus de plom?

 viu per la gent que t´envolta i pel teu cor

parla i escolta ,

anima un gest desmesurat

no son paraules el que queden

són els fets que resten.

I no val parlar de promeses ni opinar

sobre el que coneixem,

qui es qui, per aconsellar un vailet?

Que s´omple de raons lluny falsos somnis?

cercades d´utopies!

Ja sonen en la buidor

tot de sons prometedors

que haurien d’omplir fins l´esperit més pobre,

 ajuden a somiar.

Saltar al buit no és temptar a la sort,

és com l´arbre que fuig del sol

que per més que vulgui córrer,

només s´esvaeix amb la foscor,

com l´amor que ens estreny el cor

l´odi fa pudor tot i que ben

encaminat pot fer més que mal,

una eina letal.

Ara resulta que som la nena bonica, anys enrera ens obviaven, no existíem , bàsicament ens ignoraven, ens han dit mal educats, des de CIU van demanar mes Mossos per festa major esgrimint el fet de Berga on fou víctima en Josep Maria Isanta, un convergent ens ha anomenat efecte residual ,altres han fet pinya amb el PSOE, claudicant a canvi de butaca i poder i callant en vers a tot i ara riuen per tenir veu pròpia a l'ajuntament, llavors tenien un impresentable i ara un desmemoriat que n'ha fet i n'ha dit de molt grosses i ara tenim el galifardeu, allà on a estat l'esperen que torni, inclòs nosaltres, com a estimat talp, l'hi varem explicar be, i per sant Jordi com vam poder i ara te el que té, no sóc amant de la insults i així doncs no parlaré del Marcel.

La CUP hem obtingut un premi com a constància i la bona feina del saber fer, sense trair allò que volem ser, l'hem errat moltes vegades a tall de cor i ho seguirem fent , treballarem i lluitarem, per que res esvaeixi aquest fet.

A Vilafranca del Penedès 2 regidors a l'ajuntament i la majoria de capitals de comarca també , construïm la unitat popular des de les viles i ciutats.

Visca la terra.

No els hi deixem fer allò que vulguin de nosaltres!

He fet un mon, en un pam i mig,

Amb tot un tombant de tanques

que convidem la claror

On per entrar-hi et demanen la fermesa

d’un somriure quan s’escau,

hi fet un racó per a desar-hi el plor

llàgrimes com vitralls

fibra òptica que duen arreu

i així s’hi comparteixen els mals

que dos son dos aquí i enlloc

doncs així tots dos lluitarem per guarir tot .mal

un mon que no demana cap que?

Però si molts peròs.

Miquelet, et proposo un joc de mans,

et compro la teva suor,

per quatre rals,

i així et lleves i t´en vas al llit

amb un clatell com una veu,

i tot just despertar

passarem comtes

al conte del poc i el massa

i llavors veurem com la suor

en el teu índex de borsa esta en alça

i les estelles a les mans

passaran a ser orgull de classe

i no cap qüestió de raça.