   |  |
Bloc de Jordi Casadevall i Camps
|
|
Jaume I  Una companya de la UOC, la Rosanna Martínez, em fa saber que el proper 28 de juny es fa al seu poble, el Camp de Mirra (Alcoià), la representació d'una obra teatral de l'historiador David Garrido sobre Jaume I, editada fa molt poc per l'Institut d'Estudis Catalans. L'ambientació musical anirà a càrrec del grup de Menestrils d'Ontinyent. Ella farà de Maria de Montpeller.  [Avui és el dia de la poesia i 2008 és el centenari de Jaume I: aquí va un fragment molt adequat]Per veure bé Catalunya, Jaume primer d'Aragó puja al cim de Sant Jeroni a l'hora en què hi surt el sol: quin pedestal per l'estàtua! Pel gegant, quin mirador! Les àligues que hi niuaven al capdamunt li fan lloc; sols lo cel miraven elles, ell mira la terra i tot; que gran li sembla i que hermosa, l'estimada del seu cor! (...) Jacint Verdaguer: Don Jaume a Sant Jeroni (fragment) 
"Jacobus (...) als amats e faels en Galceran de Lacera, en Jaume Girart, en Berenguer Durfort, en Arnau de Sanahuja, salut e gràcia. Volem e manam realment, que vosaltres tot aquest any present siau pahers de la ciutat e universitat de Barcelona, e que procureu tota utilitat a ella, e tots los negocis per Nos en eixa ciutat consentits; e que en dita ciutat doneu bons documents, e que hajeu llicència de poder elegit consellers per vostre ofici per gobernar, e exigir totes coses a vosaltres necessàries, e per lo veguer aquelles executades...". 
Quan el nostre personatge va néixer, el nom de Jaume era nou al Casal de Barcelona. El Llibre dels feits ens explica la raó de perquè li fou imposat aquest nom:  [He triat aquest fragment perquè té com escenari Tarragona i, concretament, la casa de Pere Martell on es decideix la conquesta de Mallorca] "47. E passat mig any nos fom a Tarragona. E uolch nostre Senyor que menys de cort, que nos no hauiem manada, foren ab nos la major partida dels nobles de Cathalunya, e per nom don Nuno Sanxe qui fo fiyl del comte don Sanxo, e en ·G· de Muntcada, el comte Dampuries, en ·R· de Muntcada, e en Guerau de Cerueylo, e en ·R· Alamany, e en ·G· de Clarmunt, e en ·Bñ· de Sancta Eugenia, senyor de Torroela. E conuida en ·P· Martel ciutada de Barçalona, e que sabia molt de mar, a nos e a tots aquels nobles qui eren aqui ab nos. E sus quant nos haguem prop de menjar, leuarense paraules entre ells. E dixem: Quiyna terra era Maylorques, ni quant, te son Regne? E demanarenho an ·P· Martel, perço con era comit de galees, e en ·P· Martel dixlos quels en diria noues perço car ja hi hauia estat una uegada o dues, e afayçonaua que la ila de Maylorques tenia tro a ·CCC· miles que la uolien en torn: e Manorcha era contra la part de Serdenya contra aquela yla que era a la part de Grech: E Euiça que era a la part de Garbi: e Maylorcha era cap de les altres yles, e fayen ço quel senyor de Maylorques los manaua, e hauia hi una altra yla en que habitauen sarrains que hauia nom la Formentera, e era prop Diuissa, e hauia de freu de mar entre Iuiça e la Formentera una mila. E quant aguem menjat uengren denant nos e dixeren: Senyor, nos hauem demanat an ·P· Martel de ço que creem que a uos plaura, duna yla que ha nom Maylorques, e en aquela yla ha Rey, e deius aquel Regne ha altres iles, Manorques, e Iuiça, e aquestes son subiugades al Rey de Maylorques, e eço que Deus uol no pot negu desuiar ni tolre, e plaeruos ha, e tindrem per bo que uos aquela yla conquirats per dues raons: la primera que uos ne ualtres mes e nos, laltra que sera cosa maraueylosa a les gents que oyran aquests conquesta que prengats terra e Regne dins en la mar on Deus lo uolch formar. E nos escoltam les lurs paraules e plaguerennos molt. E responemlos: Molt som pagats daquest pensament que nos ueem fer a uosaltres, e perço que nos hi haiam a fer no romanga. E en aquel loch mantinent aguent acort e conseyl que faessem nostra cort general en Barçalona e que fos cort general del arquibisbe de Terragona, e dels bisbes, e dels abats, e daquels Richs homens que dessus hauem dits, e dels ciutadans de Cathalunya, e que aquel dia fossen en Barçalona ab nos."  Vicent Partal, en el seu bloc, ens proposa que el proper dissabte commemorem el 800è aniversari del naixement de Jaume I el Conqueridor publicant un post amb un fragment del Llibre dels Feits i il·lustrant-lo amb el penó de la Conquesta. No cal dir que m'afegeixo de bon grat a la iniciativa.(a la foto, detall del sepulcre de Jaume I, a Poblet) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AMICS
CATALUNYA
LLENGUA
TRANSPORTS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|