|
josepselva |
dilluns, 28 d'abril de 2008 | 08:50h
 Colllons, Collins. Quines familiaritats!Ara és qüestio de buscar "xarnego" i veure si també ens podem permetre aquesta "familiaritat"
josepselva |
divendres, 25 d'abril de 2008 | 13:37h
 Ecoaprofitament dels recurssos hídrics
josepselva |
dimarts, 22 d'abril de 2008 | 18:04h
 Que les institucions premiïn a persones o entitats
esta bé, però el criteri és sempre institucional i es mira d’acontentar a tothom,
la millor manera de no deixar a ningú content. Des de l’oposició ciutadana on
estic i estem uns quants o molts, he
optat per instituir el Premi
“Drac de Sant Jordi” Per aquells conciutadans que no tan sols no han
resultat premiats per el treball desinteressat per el seu país, sinó castigats
amb el silenci còmplice -en el millor dels cassos- i la indiferència
massificada en forma de “català emprenyat i desmemoriat” No havent-hi temps de constituir el Jurat, ni d'encarregar les pertinents condecoracions Declaro
premiats en aquesta Primera edició a:
josepselva |
dilluns, 21 d'abril de 2008 | 00:03h
 Tots
som cecs de nit perquè la llum es la nostra vista, la llum als ulls és la imatge
dels vidents i a força de veure deixem de veure. Però
amb una llum nova el vell paisatge ens sorprèn com si el veiéssim per primer
cop i avui la llum ens mostra el seu secret de color. L’arc de Sant Martí, els
colors de l’espectre lumínic descompost per les gotes de pluja, un Arc de Triomf
pintat al cel, el paisatge de cada dia a la llum de la nova llum.
josepselva |
dijous, 17 d'abril de 2008 | 21:18h
 Ja
ho deia en Vicent Partal al mail obert d’ahir:
el Monti va nu. En Mas també. A diferència d’aquell Rei del conte ho veiem tots
menys els encegats. Però ningú sembla que s’hi encaparri massa. De tan seure la cadira se’ls hi enfonsa, però
reistiran amb “culo di ferro” De que divergiran avui? Qui és el mes mentider? Serà el Roine o l’Ebre? Plou (sempre
ha plogut, homes de poca fe!) Què en farem de la canyeria de 180 milions d’euros?
Comencem a gastar-nos els dinerons de l’Estatut en obres fetes a correcuita que
han de servir tres mesos si no plou en sis mesos. Els faltava un senyor per a presidir
josepselva |
dimarts, 15 d'abril de 2008 | 16:43h
 Decididament
no es pot comparar un llacet arran de coll amb un escot arran de pit. Ni el mes dandi dels homes encorbatats te res a
pelar al costat de dues sines ben ajuntades i surgents, com dues roses
poderoses amb els pètals desplegats. Un vestit de nit sense l’escot generós no
és un vestit de nit perquè, contra tota raó, un vestit de nit és un desvestit,
cosa ben diferent de l’estètica nuesa o de la impúdica exhibició pornogràfica. A la inauguració de l’Opera d’Oslo, l’Angela Merkel s’hi va presentar desvestida del rang de
Cancellera, mostrant l’arrencada de les sines rodones com si convidés a
l’atrevida vista a escalar la paret de
la pitrera fins atènyer l’estelada rotllana de perles, just abans d’arribar a
la verticalitat del coll, un sisè grau de grimpada, només per els molt experts. I perquè no?
josepselva |
dilluns, 14 d'abril de 2008 | 20:12h
 Aquest apunt que vaig
publicar pel setembre del
josepselva |
dissabte, 12 d'abril de 2008 | 16:35h
 Si no fos perquè fa temps ja vaig dimitir de tots
els meus càrrecs de ciutadà-sopporter,
membre de l’Univers de les enquestes, del seient del Consell d’Administració de
l’Opinió Publicada, peó, alfil o cavall
dels que juguen la partida com si juguessin amb ninots, peces intercanviables,
fitxes de domino o palets xinesos, si els hagués votat o donat suport a canvi
de que no vinguessin els “altres”, ara estaria emprenyat com una mona.
josepselva |
dijous, 10 d'abril de 2008 | 21:04h
 D’aigua poca, al nostre país desconegut l’aigua hi
cau, mes que venir-hi, s’entrebanca amb algun pujol i deixa anar una galleda.
Les borrasques no estan fetes per nosaltres, quan ens sobrevolen i en cau
alguna cosa ho fa com una cullera que s’esquitlla de la taula del convit i
ningú la troba a faltar. Som massa petits, insignificant país el nostre,
perdut entre disquisicions sobre d’on ve i on li cal anar, amb el cap molt per
sota els núvols i el nas enganxat a terra, fureteja a la recerca de l’olor del
pinso per avui i poca cosa mes. Mil anys
d’història donen per ben poc.El minúscul Tibet, enfrontat a la poderosa massa
groga, és conegut arreu del mon. En Pujol hauria d’haver estat lama, Honorable Lama Pujol amb túnica grana com el Dalai, reivindicant una Tibet o una Catalunya autònoma dins Xina o dins Espanya. Ni l’un ni l’altre estan per la independència del país que tenen dins del cap, es conformen amb l’esperit de país somiat que ho impregna tot, com l’esperit de vi. Pura mística.
josepselva |
dimecres, 9 d'abril de 2008 | 18:03h
 Dissabte, gasolinera del Sot del Pradals, Vic. Les
“karcher” a tota pastilla, el túnel de rentat amb cotxes fent cua. És l’hàbit
de la neteja, o el vici? Heus ací a ciutadans que paguen els seus impostos
però que no prendré com a exemple. No poden suportar un cotxe brut i complint
amb el decret de la sequera no gasten aigua casolana i van al rentacotxes, on
sí que es pot gastar tota l’aigua que calgui. Paguen i deixen la carrosseria
com una patena. A més, col·laboren a mantenir una activitat econòmica i a fer
córrer el diner, que d’això es tracta. Parafrasejant el bloc d’en Jordi Carbonell, tenim el que
ens mereixem.
josepselva |
diumenge, 6 d'abril de 2008 | 21:20h
Insereixo la meva resposta a l’amable explicació
d’en Raül
Romeva a un comentari que vaig deixar en un post seu. Ja que en parlava en
el post anterior i donat la llargada poc adient per un comentari, crec que per
en segueixi el fil tothom que hi estigui interessat és millor aquest format.
josepselva |
dimecres, 2 d'abril de 2008 | 21:05h
Be si..., Deu
va declarar a Moisés els Deu Manaments i el va passar per la pedra
roent. La pedra encara crema però això no és res en comparació de veure que
pràcticament cap dels “nostres” Eurodiputats te “Nada que declarar” respecte a
les seves activitats professionals i econòmiques. Això encara crema més. M’explico: Passant pel bloc polític de Raül Romeva trobo un
post titulat “Transparencia
i rendició de comptes” en que l’autor ens convida a “saber el nombre i contingut de les preguntes parlamentàries
presentades, intervencions en plenària, propostes de resolució, informes,
opinions, declaracions escrites, etc...” presentades per cada un dels 54
eurodiputats espanyols. Aquí, es pot trobar una llista dels
diputats i clicant a sobre del nom de cadascú li veiem la foto-carnet i la seva
pàgina parlamentària on ens informa dels seus càrrecs i currículum, però em
crida l’atenció l’enllaç que mostra (o no) la seva “Declaración de intereses
económicos”. M’he entretingut a obrir el document, un per un, i
heus aquí el resultat: (Aquí, i aquí i aquí i aquí altres referències) No se si això és transparència, però és mes del que hi ha aquí
josepselva |
diumenge, 30 de març de 2008 | 23:31h
 Si la primera vista sempre encarrila el camí cap a
l’empatia o l’antipatia amb l’altre, -deixo a part la indiferència- amb amics o
coneguts de bloc -coneguts invisibles- s’hi afegeix un component de sorpresa o curiositat. Això va
passar dissabte a la trobada de Les Cases i a Alcanar on la majoria de
blocaires assistents mai els havia vist. Puig que veig que millors cronistes ja
expliquen com va anar no en donaré la meva versió i faré a canvi alguna
petita reflexió. Abans de tot cal que agraïm a en Josep Blesa tot l’esforç que
suposa posar d’acord i gestionar una trobada de tanta gent (quan dic tanta vull
dir mes de dos) que s’ha carregat al muscle amb l’entusiasme que ja li
coneixem. Només qui ho ha fet algun cop sap com n’és de vegades de desagraïda
la feina quan els esforços mes grans no son correspostos per altres esforços
mes xicotets.
josepselva |
dijous, 27 de març de 2008 | 20:23h
 Envejo als francesos al menys en una cosa, i es que
poden empassar-se la política amb un traguinyol de vi dolç i un de ranci mentre
aquí ens hem d’empassar el massapà pastós en sec. La dolça és Quan el futbol de primera ha transcendit la seva
condició natural d’esport i ja és només espectacle, la política no ha de ser
menys i la hem de veure com una comèdia. Millor comedia dell arte que sainet posats a triar, i desentendre’s de cargolats anàlisi.
josepselva |
dijous, 27 de març de 2008 | 00:10h
 Tenim una llengua afortunada
que ens ha donat el recurs de transitar el camí entre el jo petit i la frontera
de la nostra casa gran, girant com un mitjó la triada de lletres que descriuen
la identitat intima i mínima i el sostre
vers on despleguem veles. El nom es el meu mon,
arrecerat i personal, que no comparteixo amb ningú que es digui igual. Em dic i
em diuen, son les dues claus que han repartit a distints zeladors per evitar
tota confusió sobre qui soc. El punt d’encontre
entre aquests dos cartells que assenyalen direccions no del tot coincidents és
el rètol de l’entrada a la meva
propietat personal: el nom que sap tothom. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS
BLOCS VILAWEBIANS
COMPANYS DE VAGó
NAVEGANTS
TROBADORS D'ALCANAR
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
