El diumenge 1 de juny vàrem anar a Castelló amb l'objectiu de sotmetre Joan F. Mira a una extensa entrevista. Era un encàrrec que em va fer l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana per a la seva col·lecció de llibres breus dedicats a retrats d'escriptors (vegeu aquí).
El llibre va sortir d'impremta fa un mes, s'ha distribuït als socis de l'AELC i em plau dir que estic molt satisfet del resultat. No tant per mèrits meus sinó per les coses que el mestre hi diu. (n'hi ha més)
Un apunt matiner i apressat perquè vull deixar constància que el veredicte dels premis Bertrana, fet públic aquesta nit a Girona, m'ha donat una gran alegria: el premi Lletra, que distingeix les millors pàgines sobre literatura catalana a la xarxa, l'ha guanyat amb tot mereixement "El Blog del Quadern Gris", una idea de la gent de Xarxa de Mots i sobre la qual aquestes Totxanes ja en varen parlar mesos enrere (vegeu aquí).
"Escriure és la meva manera d'estar en el món. L'altra és la responsabilitat cívica".
"La catalana és una de les nacions fundacionals d'Europa".
Aquestes frases de l'escriptor Joan F. Mira -i alguna més que trobareu activant l'opció "Vull llegir la resta de l'article" que trobareu aquí sota mateix- pertanyen a aquest vídeo que es va poder contemplar en la Fira de Frankfurt de l'any passat. (n'hi ha més)
Tot preparant el seminari que els propers mesos d'octubre i novembre impartiré a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès (vegeu aquí) aquests dies estic fent la meva particular celebració de l'Any Rodoreda.
He començat repescant dos llibres sobre l'autora que encara no havia llegit: "Mercè Rodoreda. Autoretrat", de Mònica Miró i Abraham Mohino -editat fa pocs mesos per Angle Editorial-, que m'ha semblat una recopilació de textos molt ben travada i, sobretot, d'allò més recomanable per a qui vulgui conèixer de prop la complexa personalitat de la senyora Rodoreda. (n'hi ha més)
Tothom tranquil, que no he tingut cap atac de realisme. La frase que encapçala l'apunt d'avui no és pas meva. És el títol d'un llibre que m'acaba d'arribar i que, pel poc que he llegit fins ara, m'ha deixat una mica desconcertat. L'ha escrit un senyor que es diu Antoni Ferrando i que segons llegeixo en la solapa va nèixer a Barcelona el 1967, treballa en la seva empresa comercial a Praga des de 1994 i actualment importa i distribueix vi.
El volum porta un pròleg de Vicenç Pagès Jordà (cosa que sempre és una garantia), l'ha editat la gent d'Ara Llibres i a l'hora d'entrar-lo a la base de dades que controla la biblioteca de casa he decidit que el posaré en la categoria dels "inclassificables".
"Per què tot és una merda?", definit a la contracoberta com un diccionari enciclopèdic de la vida moderna, està format per uns dos-cents articles breus en els que l'autor deixa de banda les manies i les hi fot sense engaltar. Vegem-ne uns exemples... (n'hi ha més)
En poesia, a part del ja esmentat "Altres presències", de Màrius Sampere -el primer llibre amb obra inèdita després de tres anys de silenci- editat per Meteora, val la pena destacar "Llunari", de Josep Lluís Aguiló (Proa), "Misteriosament feliç", de Joan Margarit (Proa), "Moments feliços", el debut -si no m'erro- d'Oriol Izquierdo (Ed. 62), "Planisferi lunar", de Jordi Julià (Moll) i la publicació del primer volum de la Poesia Completa de Joan Brossa (Ed. 62).
En assaig històric destaco tres títols: "Història de la dreta espanyolista a Catalunya", de Joan B. Culla (La Campana),... (n'hi ha més)
Com cada any per aquestes dates estic preparant el meu article per al número de setembre de la revista Qué Leer que dedico de forma monogràfica a avançar els que "a priori" seran els llibres més importants dels primers mesos de la nova temporada.
Això de fer a mig juliol una previsió del període que va de setembre fins a Nadal té un cert component de temerari ja que tinc tots els números de deixar-me en el tinter unes quantes novetats. Aquelles que a hores d'ara les editorials -que són les que em faciliten la informació- encara no tenen tancades. Què hi farem, són les servituds de les revistes mensuals que a l'agost paren màquines per fer vacances. (n'hi ha més)
Magnífica idea la que ha tingut la periodista Montserrat Serra, de Vilaweb Lletres, d'entrevistar el crític Julià Guillamon en diverses sessions (vegeu-ne aquí la primera) mentre és de viatge a Xile i Veneçuela per afers relacionats amb el llibre que porta entre mans. Vet aquí les meravelles que permet el correu electrònic... i l'espurna de talent que salta quan la persona que entrevista sap el que fa i la que és entrevistada té coses a dir.
Sobre Julià Guillamon -al meu parer el número 1 dels que ens dediquem actualment a parlar de llibres en els diaris- he parlat en diverses ocasions en aquestes Totxanes. La darrera va ser (vegeu aquí) per felicitar-lo per la concessió del premi Octavi Pellissa al seu estudi sobre l'exili dels escriptors catalans a Amèrica del Sud.
Un estudi que, pel que llegeixo en l'entradeta de l'entrevista, es publicarà el proper novembre i que ja auguro des d'ara mateix que serà un dels llibres importants de l'any. (n'hi ha més)
Un any més els directors de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès (vegeu aquí) han tingut la gentilesa de proposar-me de fer un breu seminari -quinze hores repartides en un total de set sessions- sobre el que hem convingut a denominar "Pedres de toc de la narrativa catalana". (n'hi ha més)
La bona gent de la llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès -i em refereixo no només als propietaris i al personal que l'atèn sinó a una notable quantitat de vilafranquins que li fan costat- organitza des de fa uns quants anys un premi literari singular: el Lector de l'Odissea. (n'hi ha més)
M'assabento per Vilaweb que Montserrat Abelló (vegeu aquí) ha estat guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Una bona notícia i un reconeixement merescut.
Podríem dir que estem en ple "Any Abelló": fa quatre mesos celebràvem el seu norantè aniversari, encara no fa un mes se li va concedir el Premi Jaume Fuster dels escriptors catalans per la seva trajectòria i avui rep el Premi d'Honor. Un Premi que per tercera vegada va a mans d'una dona. La primera va ser Mercè Rodoreda, l'any 1980, i la segona, Teresa Pàmies, el 2001.
Aquestes Totxanes volen homenatjar la flamant Premi d'Honor d'una manera senzilla que a la Montserrat segur que li agradarà: explicant com pot arribar a ser d'eficaç la poesia en segons quins moments de les nostres vides... (n'hi ha més)
L'altre dia em vaig assabentar que a Barcelona s'havia fet la sessió final d'un concurs infantil i juvenil de lectura en veu alta i vaig pensar que qui l'havia organitzat havia tingut una magnífica idea.
Potser són reminiscències dels meus anys de radiofonista però sempre m'ha agradat llegir en veu alta i crec, a més a més, que no ho faig pas malament. De fet, la meva experiència diu que per poc bé que es triï el text i el moment el més normal és que als pocs segons de començar la lectura es faci el silenci i l'atenció de la concurrència se centri en la màgia de les paraules transmeses per la veu. (n'hi ha més)
Aquesta hora sens dubte intempestiva pels meus moderats costums m'agafa enllestint els darrers detalls del text que demà llegiré durant l'acte de presentació (vegeu aquí) de "L'home manuscrit", una de les millors novel·les en català publicades els darrers anys. El seu autor es diu Manuel Baixauli, es dedica a escriure i a pintar i va nàixer a Sueca -el poble de Joan Fuster i de Josep Palàcios- l'any 1963. La novel·la l'ha editat Proa al Principat i Moll a les Illes.
De moment "L'home manuscrit" ja porta guanyats cinc premis: el premi Mallorca de fa dos anys i quatre premis més de la crítica. Precisament l'acte de demà és el de la seva presentació pública a Barcelona com a millor novel·la publicada el 2007 a parer del jurat dels Premis de la Crítica Catalana que en l'apartat de poesia va distingir "Casa de Misericòrdia", de Joan Margarit. (n'hi ha més)
Reviso els meus arxius i comprovo que la primera vegada que vaig comentar al diari un llibre de Josep M. Espinàs va ser el febrer de 1990. Més concretament va ser "A peu per la Llitera", el segon viatge que feia ja com a home situat en el que eufemísticament anomenem "tercera edat".
Modestament puc dir que vaig ser un dels primers crítics d'aquest país que va començar a parlar dels viatges a peu de l'Espinàs no com uns textos d'excursionisme recreatiu sinó com peces amb dimensió literària, és a dir, amb voluntat de transmetre una experiència ètica i estètica. (n'hi ha més)
Des de fa un any aproximadament a la feina tinc un nou amic: en Martí Porter. En Martí és fill de Miquel Porter, un home que a més a més de ser un patriota d'idees clares i conviccions fermes, atresorava uns enormes coneixements del món del cinema (que el fill ha heretat en bona part), va ser un dels fundadors d'Els Setze Jutges i, per les poques ocasions que vaig tenir de tractar-lo personalment, puc afirmar que era una gran persona. (n'hi ha més)
Flassaders és el nom d'un carrer no gaire llarg, molt estret i fosc que desemboca al passeig del Born, en ple cor del barri de Ribera de Barcelona.
Aquest carrer, i molt especialment, l'edifici que ocupa el número 30 no li dirà res a ningú que no hagi llegit "El juego del ángel", la darrera novel·la de Carlos Ruiz Zafón. Un llibre la lectura del qual vaig recomanar fa un parell de dies aquí mateix. (n'hi ha més)
(La sèrie comença aquí i aquí amb discos i continua aquí amb llibres)
NARRATIVA CATALANA: CONTES I SIMILARS... * "Acrollam", Biel Mesquida (Empúries). És a dir, Mallorca a l'inrevés. Noranta-nou textos plens de barroquisme i sensualitat (vegeu aquí). Mesquida en estat pur, vaja. Als seguidors de "Plagueta de bord", el seu Bloc (vegeu-lo aquí), aquests textos els seran molt familiars ja que abans de ser paper imprès han estat carn de bitàcola.
* "Les tombes blanques", Susanna Rafart (La Magrana). Divuit contes situats en diversos indrets de la Mediterrània sobre la nostàlgia i la solitud. Una veritable delicadesa per al paladar.
* "Ningú ha escombrat les fulles", Jordi Llavina (Amsterdam). El millor llibre de Llavina fins ara i un dels reculls més suggerents dels apareguts els darrers mesos. Aquest noi se'ns va apropant a la maduresa... (n'hi ha més)
(La sèrie comença aquíi aquíamb discos i continua aquí amb llibres)
NARRATIVA CATALANA: NOVEL·LA * "L'home manuscrit", Manuel Baixauli (Proa-Moll). No és només la meva opinió: els jurats de dos premis de la crítica l'han considerat també la millor novel·la de 2007.
* "Només socis", Ferran Torrent (Columna). Un Torrent en estat de gràcia que desenvolupa la trilogia anterior sobre l'actualitat valenciana i recupera el seu "alter ego": el Ferran Torres de "Gràcies per la propina".
* "El meu germà Pol", Isabel-Clara Simó (Bromera). Amenitat i delicadesa per explicar la història d'un noi afectat de síndrome de Down des del punt de vista de la seva germana de dotze anys. (n'hi ha més)
(La sèrie comença aquí i aquí amb discos i continua aquí amb llibres)
ASSAIG, MEMÒRIES, BIOGRAFIES, HISTÒRIA... * "El meu ofici", Josep M. Espinàs (La Campana). Les reflexions d'un home assenyat, savi i veterà en això de l'ofici d'escriure. Un llibre per a escriptors i per a lectors. Vegeu-ne un tast: "El risc de l'ambició és que enlluerna. Només si està domesticada per l'exigència de l'ofici -combinació difícil- pot arribar a ser il·luminadora."
* "Mil dies amb PM. Crònica viscuda de la presidència de Pasqual Maragall", Jordi Mercader (La Magrana). He de confessar que a mi el tàndem Mercader-Maragall no em genera uns entusiasmes excessius però crec que les tafaneries que se'ns expliquen en aquest llibre poden tenir un cert interès. Com sol ser habitual en aquests casos, l'autor menteix i escombra cap a casa però no deixa de ser un punt de vista una mica diferent del que ja coneixem. (n'hi ha més)
(La sèrie comença aquí i aquí amb recomanacions musicals)
DE I SOBRE MERCÈ RODOREDA Atès que som en l'any que fa cent del seu naixement i que, a més a més, la senyora Rodoreda era una escriptora molt considerable començo aquest receptari de recomanacions literàries de cara a Sant Jordi amb uns quants llibres relacionats amb ella: * "Tots els contes" (Edicions 62). * "Autoretrat", selecció de textos de MR a cura de Mònica Miró Vinaixa i d'Abraham Mohino Balet (Angle Editorial). * "Rodoreda: exili i desig", Mercè Ibarz (Empúries). * "Revista de Girona", núm. 247 (març-abril 2008), amb un magnífic "dossier" dedicat a la geografia literària de MR.
