El Bloc de Joan Josep Isern
|
|
Blocs i blocaires  Des de fa quasi tres anys aquestes Totxanes tenen un germanet situat a uns quants milers de quilòmetres de distància. Es diu "Viure a Estocolm" i el trobareu molt fàcilment. Només us cal anar al final de la llista de Blocs recomanats de la columna de la dreta i allí el trobareu esperant-vos. (n'hi ha més)  Encara sota l'impacte de veure aquesta nit passada al Canal 33 el noi gran de casa portant el pòndol del programa "Km 33" dedicat a Mèxic (vegeu aquí) i, per tant, amb les restes de bava que ens queia a l'A. i a mi mentre el contemplàvem, celebro el quart aniversari d'aquest Bloc.  "Sóc una noia o dona que acaba d'encetar la dècada dels 30. Fa uns deu anys que vaig deixar d'escriure per dedicar-me a tot de menesters de la vida adulta que un dia o altre explicaré. Després d'unes maniobres de reubicació en els sentits que us vulgueu imaginar, he aconseguit el temps per reprendre això d'explicar coses, sense més pretensió que la d'anar traient-me del damunt un pes que ja es feia difícil de suportar. Així que vaig decidir obrir aquest bloc per anar practicant i sentir-me un poc obligada al noble art del nulla dies sine linea. Jo, què voleu que us digui, només pensar que algú pugui arribar a clicar amb un xic de curiositat els meus ReGisTRes ParTiCulaRS, ja se'm posa la pell de gallina!" (n'hi ha més)  Tot i que avui no m'esperen al despatx i sí que ens esperen, en canvi, a l'A. i a mi els plàcids paisatges de la Toscana abans d'enfilar cap al camp d'aviació no m'estic de fer la meva passejada matinera de cada dia per la xarxa.  Durant la passada nit aquest Bloc ha arribat a les 200.000 visites des que el juliol de fa dos anys Vilaweb va posar a disposició de cada usuari les estadístiques de la seva pàgina. És una xifra que estic segur que molts altres Blocs superen amb escreix però que no puc amagar que contemplo amb satisfacció i alegria. 
Dies enrere al Tanatori de Les Corts vaig coincidir amb en V., un company -informàtic d'ofici- que durant molts anys va treballar en el mateix Departament que jo. Fins i tot durant una època bastant llarga els nostres respectius despatxos eren a tocar l'un de l'altre en el pis principal d'un vetust edifici de veïns de la Rambla al qual denominàvem familiarment com "el piset". (n'hi ha més) 
L'amic Tòfol de Reus m'envia un correu. Situem-nos abans: si aquest Bloc fos una empresa jo no dubtaria ni un instant a nomenar en Tòfol director de màrqueting i promoció. No el conec personalment però, pels indicis que generosament em mostra, des de fa tres anys segueix puntualment aquestes Totxanes i no s'està d'enviar-me de tant en tant missatges plens d'amabilitat i de simpatia que jo fins ara li he contestat en privat i avui, excepcionalment, de manera pública.  En Salvador Sorrosal és un antic company de feina que fa un parell d'anys es va jubilar. Amb el cor encara jove, un bon estat de salut i el cervell bullint d'idees un bon dia va entrar en contacte amb el món dels Blocs i s'hi va afegir. M'ho va anunciar en un correu a principis d'abril d'enguany: havia començat "SorroBloc" (vegeu aquí) i em plantejava alguns dubtes tècnics que vaig intentar aclarir-li tan bé com vaig poder. Aquest matí, en obrir el meu correu, m'he trobat una nota d'en Salvador en la que em feia saber una sèrie de felices coincidències... (n'hi ha més)  Cada vegada que passejo per la blogosfera m'agrada dedicar una estona llarga al que explica l'autor del Bloc "Un tio normal" (vegeu-lo aquí). Ja en vaig parlar en aquestes Totxanes (vegeu aquí) quan a mitjans de juny el vaig descobrir i em va encantar, d'una banda, com el seu autor es plantejava l'aventura de començar a escriure un Bloc i, de l'altra, la deliciosa manera que tenia d'autodefinir-se: "un tio normal", ras i curt. Un individu, doncs, ben necessari, aquest "tio normal", en els temps d'artifici tifa i sense substància que ens han tocat de viure. (n'hi ha més)  Llegint "Tirant al cap", el sempre recomanable Bloc de l'amic Joan Carles Girbes, m'assabento dels resultats d'una iniciativa d'Òmnium Cultural de la qual tenia vagues informacions prèvies: la llista dels "200 noms de la catosfera" en la qual aquestes Totxanes han tingut la bona fortuna de ser-hi incloses (vegeu-la aquí). (n'hi ha més)  "El mar dissipa", solia dir ma mare per explicar el deixondiment i les ganes de no fer res que ens solien quedar, de petits, a mon germà i a mi després d'un dia de calor a la platja. Doncs així, una mica "dissipat", em sentia avui quan he tornat a casa. Amb sensació de son endarrerida i sense ganes de fer res. Ni d'obrir l'ordinador. Tot plegat ho atribueixo al fet que ahir l'A. i jo vàrem repetir la magnífica experiència de fa un any (vegeu aquí): un passeig per la façana litoral de Barcelona i el Baix Maresme a bord del veler d'uns bons amics. Fins que fa una estona, fart d'arrossegar-me pels racons de casa, he engegat l'ordinador i he trobat en el correu la cura de tots els meus mals. Un missatge que em parla de bona poesia en un bon Bloc: "Els dies i les dones" (vegeu-lo aquí) (n'hi ha més)  Quina delícia de lectors que tinc! No havien passat dues hores des que vaig penjar el meu apunt d'ahir sobre els 50 anys del Nou Camp que ja tenia un correu de la Pepita N. en el que em deia que esperava amb interès la meva crònica sobre la inauguració de l'estadi i que, parlant d'esdeveniments en els quals jo he estat present, li semblava recordar que en algun lloc d'aquestes Totxanes jo havia escrit la crònica del dia que vaig assistir a l'única actuació dels Beatles a Barcelona. (n'hi ha més)  Des de fa tres dies tinc damunt la taula un llibre llargament esperat. Es tracta de "Nació.cat", un estimulant i detallat treball del periodista -i il·lustre coblocaire (vegeu aquí)- Saül Gordillo en el qual se'ns descriu per primera vegada amb pèls i senyals tot el complex i delicat procés que aviat farà dos anys (vegeu aquí) va culminar amb l'acceptació per part de l'ICANN, l'organisme internacional competent en la matèria, de la denominació ".cat". Una fita que, segons explica en el llibre un dels seus protagonistes, "és la primera gran victòria nacional des de la desfeta de 1714". Potser l'entusiasme el traeix una mica però, vaja, ja deu anar per aquí, la cosa... Sobretot si tenim en compte la poca gràcia que en el seu moment el projecte va fer als espanyols i els entrebancs que polítics i funcionaris (més aquests darrers que els primers, que érem als inicis del "talante") varen anar posant-hi "sin que se note el empeño". (n'hi ha més)  Entre les nombroses mostres de simpatia que estic rebent aquests dies per correu electrònic arran dels tres anys d'existència d'aquestes Totxanes (vegeu aquí) m'ha cridat l'atenció el que em diu en Marc V. que, després de definir-se com a seguidor fidel de tot el que escric aquí em renya perquè troba molt "cutre" (ho diu exactament així) que tingui tots els meus apunts impresos en paper i curosament arxivats. "Deveu viure en un pis molt gran perquè el volum que ocupa tot plegat, segons es pot veure pel You Tube, és més que considerable", em diu. (n'hi ha més)
(n'hi ha més)  Amb una certa freqüència rebo en la meva bústia de correu electrònic missatges de gent, la majoria de les vegades desconeguda, que té l'amabilitat de fer-me saber que ha obert una pàgina web o un dietari personal a la xarxa i que m'invita a entrar-hi i, si en tinc ganes, a dir-li què m'ha semblat tot plegat. (n'hi ha més)  Fa onze mesos -més concretament el dia 6 de juliol de 2006- la gent de Vilaweb posava en marxa una versió dels seus Blocs més avançada de la que fins aquell moment portava una mica més de dos anys funcionant. Des del punt de vista del lector el canvi més important era que la nova versió incorporava una varietat més àmplia de plantilles gràfiques... (n'hi ha més)  Sé de sobres que el que avui explicaré no té cap interès per a ningú i que els nombrosos companys blocaires que són més llegits que jo es faran un tip de riure amb la meva ingenuïtat però tot i això no vull dissimular gens la il·lusió que em fa deixar constància ara i aquí que en algun moment d'ahir el meu apunt de recomanacions de llibres per Sant Jordi -el primer de la sèrie que vaig publicar el 16 d'abril passat (vegeu-lo aquí)- va arribar a les mil visites. (n'hi ha més)  A part d'alguna enrabiada com la de la setmana passada, quan la Tina Vallès ens va fer saber que aparcava definitivament el seu aeroplà ravalenc, la blogosfera acostuma a ser generosa a l'hora d'escampar bones notícies i sorpreses agradables. Em refereixo, per exemple, a les entranyables cròniques d'una atrafegada catalana en terres sueques que trobem a "Viure a Estocolm" (vegeu aquí), o a les reflexions i els records -fermesa i delicadesa combinades- de la Carme-Laura Gil a "Coc ràpid" (vegeu aquí), o als "Registres Particulars" que sempre ens recorden, ai las, que ja tenim una edat (vegeu aquí), o a l'univers poètic inconfusible de Biel Mesquida (vegeu aquí), o als projectes engrescadors que explica "Núvol vermell" (vegeu aquí), o als assenyats consells del "Llibreter" (vegeu aquí) i a uns quants més que trobareu en la columna de la dreta d'aquestes Totxanes sota l'epígraf "Els meus enllaços". (n'hi ha més)  Estimada Tina: Un dia de fa molts anys -mira, va ser a principis de 1972, calcula...- jo estava visitant unes obres de reparació que l'empresa del meu pare feia en un taller de polimentació de culleres, forquilles i altres estris per l'estil que hi havia al carrer del Regomir, a tocar d'on ara hi ha el Pati Llimona (*). Crec recordar que l'empresa es deia "Sala y París", però no posaria la mà al foc. (n'hi ha més) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS
ENIGMíSTICA I JOCS
LLIBRES I MOTS
MúSICA I CINEMA
PREMSA
SCRABBLE
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Cultura21
Vilaweb Lletres
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
