|
03a. Política Mentre el fonamentalisme de mercat torna a demanar que se l'ajudi des dels governs dels Estats, en un cas flagrant d'antiliberalisme des del propi liberalisme de mercat, jo paso l'estona llegint, amb la necessària mirada crítica tant poc de moda, tres llibres d'obligada lectura en aquests temps de canvi i de crisi de les estructures del lliure mercat: "¿Què es pot dir als nostres joves, ara que personalitats psicòtiques, és a dir persones sense consciència, sense sentit de la compassió ni de la vergonya, s'han endut tots els diners de les tresoreries del nostre govern i de les nostres empreses i se l'han apropiat en exclusiva" (Kurt Vonnegut: Un home sense pàtria) Em llevo força d'hora. La força del costum no em deixa embolcallar-me de somnis més enllà d'on és habitud. A quarts de deu del matí ja sóc a Badalona, amb el cotxe aparcat al carrer de sempre i fent el got al cafè parroquial de cada any. A la plaça de La Plana hi ha algun policia local que s'ho mira tot amb ulls experts i la gent de l'organització pujant el cartell de la diada: - Una mica més amunt, que el logo de l'Ajuntament queda tapat encara. "Fannie Mae i Freddie Mac estan tant interrelacionades amb el sistema financer que el fracàs de qualsevulla d'elles podria causar grans trastorns en els nostres mercats financers i arreu del món" (Henry Paulson, secretari del Tresor dels Estats Units). La dècada dels 90 va suposar, per molts experts, la victòria absoluta del món capitalista de lliure mercat sobre les opcions estatistes i clarament intervencionistes que van apropiar-se propagandísticament del terme "comunisme" per a definir-se. La caiguda del mur de Berlín, succeïda l'any 1989, va servir d'icona als vencedors d'aquella batalla que va donar tant de suc en les taquilles dels cinemes d'arreu del món. I és que la Guerra Freda, i tot el seu joc d'espionatges i fitxatges de "cervellets" entre ambdues potències, acabava, ens van dir, amb el triomf aclaparador dels sistemes capitalistes de lliure mercat representats pels Estats Units de Nord-amèrica. Ai làs, però, que encara no han passat vint anys d'aquells fets i el sistema de lliure mercat, la panacea que tot ho regula amb mà invisible, fa un pet com un aglà d'aital magnitud que allà on el capitalisme és més capitalisme que enlloc, l'Estat es veu obligat a injectar diner públic en el cor d'aquest lliure mercat: el mercat financer. Llegint la premsa, el cap roda i la mà comença a tremolar a la recerca d'un llapis per prendre notes, per traduïr els impulsos rebuts en paraules obertes: Manifestos, notes de tall i balancejos fiscals són els llocs on apunta el dit del moribund. A les pàgines d'una de les publicacions que llegeixo a primera hora del matí hi trobo una informació d'una actualitat espaterrant. Mentre alguns s'entesten a matar les mosques del consum amb canonades nuclears, d'altres cerquen solucions molt més properes i sostenibles. La noticia, que hem de llegir amb la profilaxi necessari al mitjà que la publica, diu així: Diuen que van dir que deia Aristòtil allò del "zoon politikon kai logon", és dir, que l'home és un animal social, però amb capacitat per raonar, per pensar.
L'obra de Raimon Pannikar, un dels protagonistes d'aquest apunt, beu directament de les fonts filosòfiques originals i les garbella amb verb planer. Així, no s'està de dir, en una entrevista que fa uns dies publicava un d'aquests mitjans de comunicació que es venen als quioscos, que la persona, per a ser-ho, ha de ser "monjo i polític". Monjo en tant que pensador; i polític en tant que subjecte a les relacions socials, afegiria jo. El pensador de Tavertet, en l'esmentada entrevista, oblida o amaga -o potser ho fa el periodista que l'entrevista?-, la dimensió animal que, per ordre gramatical, Aristòtil posa en primer terme. Començaré per dir que no m'agrada baixar-me música d'Internet. Per què haig d'ocupar espai al disc dur de l'ordinador si puc escoltar-la en streaming? També diré que no recordo haver comès cap altre de les accions que conformen aquest exercici de Dret Penal que m'ha arribat per Internet, que, com a bon ciutadà, sóc totalment idiota en el camp del dret i que, com tot bon comunicador, però mal periodista, no he anat a cercar els articles del Codi Penal que s'esmenten en el text adjunt. Fetes aquestes puntualitzacions, us deixo que valoreu l'exercici i les seves respostes. Elecció rere elecció, hom veu com, en la democràcia liberal actual, es van perdent votants i es va engreixant la massa de gent que prefereix quedar-se a casa. Hom percep com els partits polítics i les associacions es veuen mancats de ciutadans actius i s'han de conformar, com a molt, amb uns quants consumidors passius. La imatge que es té de les institucions públiques, del bé comú, i de la gent que exerceix tasques polítiques és d'un allunyament excessiu, d'un desconeixement absolut de la realitat quotidiana del carrer que haurien de trepitjar i conèixer.
Enfront d'aquesta realitat, el republicanisme s'esforça per estretar el vincle entre electors i representants -si cal agafar el transport públic per anar a Palau, s'agafa i es deixa el cotxe oficial, ... -, per introduir mecanismes que facilitin la participació dels ciutadans -fent, per exemple, comprensibles i clarament fonamentades les ordenances municipals d'un consistori o oferint plans d'actuació urbanística sense la carrega de llenguatge tècnic totalment aliè al ciutadà de peu pla. ¿Com carai es vol que un ciutadà exerceixi els seus drets si no disposa de tota la informació necessària en un llenguatge que pugui entendre?. Reprenem el fil dels valors republicans assenyalant que, pel liberalisme, el més important és limitar l'esfera pública i ampliar la privada i, en conseqüència, la democràcia liberal -la que tenim des de fa cosa de trenta anys a casa nostra- està pensada per actuar amb ciutadans passius, amb ciutadans poc motivats pels afers públics, per la política. Per gent que no està disposada a participar-hi activament. És així com, amb el temps, s'ha anat construint un sistema polític cada cop més allunyat d'uns ciutadans que es volen mesells i dominats, que obeeixin als "experts", però que no participin en les decisions.
Enfront d'aquesta societat liberal, la comunitat republicana es compon de ciutadans compromesos amb el bé comú, tant a través dels partits polítics com de les organitzacions culturals, veïnals, ....; embarcats en un projecte cooperatiu, el del seu veïnat i la seva societat; i conscients que el progrés social demana l'esforç conjunt de tothom, sense diferències de cap tipus. |
Categories
Els meus enllaços.
...
....
AIRE FRESC
AIRE TRANQUIL... O NO!
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D'EN JOAN FORNELLS I EN MIQUEL FERRONI
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE (wordpress)
El quadern gris d'en Pla
Últims 40 canvis
Accés de l'autor |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
