|
05. Personatges i sentiments Divendres, una colla d'amics i amigues d'aquells ben enllaçats, em preparen una dolça ensarronada. Una ensarronada que em permet fer un tast de la vida de les famílies de Poblenou i, a la vegada, revisitar aquest barri de ciutat. Com ha canviat. Quin sabor més agre que em queda en adonar-me de la desaparició dels paisatges de la meva infantesa urbanita. S'apropa Sant Jordi, data en què coincideixen quatre efemèrides de nivell: El braó d'un esportista d'elit medieval que s'enfronta als seus terrors i assoleix un sucós premi; i les defuncions de tres lletraferits que transmetien les seves pors a través de paraules trenades (Don Miguel de Cervantes y Saavedra, William Shakespeare i Josep Pla i Casadevall).
Enguany, la coincidència còsmica que dóna gruix a la diada de Sant Jordi arreu del món també l'ha dóna, i de manera especial, en el calorós cau familiar de l'ós que enfila paraules: Tenim llibre sobre un gran cavaller que omple de records la cova del modest lletraferit que signa aquesta petjada. "De la vida d'avui m'agrada que la gent va més neta i es viu en unes condicions millors. Però abans es vivia més feliç que no pas ara, no hi havia tanta enveja. Avui l'enveja s'ho menja tot, la vida és molt bèstia. Els diaris només porten desgràcies. L'altre dia vaig llegir que un home va matar la dona i la va fer a bocins. Quina animalada!" deia Mercè Mauri, cent dos anys, de casa el Tomeu de Santa Llúcia (Pallars Jussà) segons Jordi Creus (2004) Memòria dels Pirineus. Deu testimonis d'un món que s'acaba. Badalona: Ara Llibres
Assegut a taula, de nit, a l'hora de sopar, miro les notícies. La mandíbula d'un homínid antic és la protagonista d'una informació d'actualitat. Diuen, els que en saben, que és l'europeu més reculat que s'ha trobat fins ara. Abans d'ell, tots africans. Des de la intimitat de la llar, jo, l'envejo. Fent d'hostessa recepcionista en un curs de formació, descanso per primera vegada. Unes anàlisis per una lleu afecció cutània m'han fet sortit del poble amb el sol massa enlairat. I, el neguit per fer tard a la feina i no poder atendre les meves obligacions laborals, gairebé em costa la vida.  Un vent furient colpeja una persiana. L'aire dansa i s'enfila i retorna de nou a batre's amb més força damunt les lamines de fusta que resguarden l'arlequí maquisard. Xiulet persistent i espaordidor per ànimes dèbils. L'arlequí s'amaga, el maquisard treu pit. Un armari, una taula, una cadira, un llit... un llibre... molts llibres. A resguard de la tramuntana, l'arlequí maquisard llegeix. Llegeix i recorda. Recorda i parla. Parla en veu alta i potent. Potser canta? Em llevo, em vesteixo i pujo al cotxe. Vaig a Vic. Tinc hora al dermatòleg. Engego la ràdio i sento la notícia. S'aixeca d'una revolada i, emprenyat, abandona el plató. Els periodistes comencen a picar tecles com posseïts i la blogosfera s'omple d'apunts sobre la victòria més sonada del cap de setmana electoral. I és que encara no han entès quelcom que hauria de tenir clar i que ja deia Cervantes per boca del Licenciado Vidriera fa cosa de 400 anys: “Lo que menos ha de memester la farsa es personas bien nacidas; galanes sí, gentiles hombres y de expeditas lenguas. Tambén sé decir dellos que en el sudor de su cara ganan su pan con illevable trabajo, tomando continuo de memoria, hechos perpetuos gitanos, de lugar en lugar y de mesón en venta, desvelándose en contentar a otros, porqué en el gusto ajeno consiste su propio bien. Tienen más, que con su oficio no engañan a nadie, pues por momentos sacan su mercaduría a pública plaza, al juicio y a la vista de todos. El trabajo de los autores es increíble, y su cuidado, extraordinario, y han de ganar mucho para que al cabo del año no salgan tan empeñados que les sea forzoso hacer pleito de acreedores. Y con todo esto, son necesarios en la república, como lo son las florestas, las alamedas y las vistas de recreación, y como lo son las cosas que honestamente recrean.” La tecnologia mostra la seva potència democràtica i els tradicionalistes comencen a veure les orelles al llop que els esgarria el ramat. Un suplement de tendències d'un dels grans grups de comunicació catalans cerca respostes i proposa que es posin portes al camp: "Límites a la participación por Internet" diuen tot cercant un expert que els doni la raó. Tornen vents de censura. La tradició no entén l'evolució i, fins i tot, els creadors de la cosa se sorprenen dels resultats obtinguts: "Se nos ha escapado de las manos" diu el mateix diari que en diuen els pares de la criatura. Més enllà, però, hi ha un nou fill de Diògenes de Sínope triomfant pel món i demanant de nou als ufanosos monarques que s'apartin perquè els tapen el sol. Entra a la drogueria, si és que en resta alguna en actiu, i la dependenta, que a l'hora n'és la comptable, la cap de compres i la propietària, la rep amb un agradable somriure i una càlida salutació de benvinguda. Si no fos per aquest tracte, ja no hi aniria a la drogueria, però li agrada que la mimin una mica, encara que sigui per una comercianta de productes químics de totes les classes, condicions i pelatges. S'apropa a la prestatgeria dels xampús i comença a reseguir la munió d'opcions que té al seu abast. Se'n fa creus que n'hi hagi tants i de tants diversos colors, condicions i embalums. Els seus ulls, però, se senten atrets per un envàs transparent. El que l'atrau és un GRATIS en lletres grosses que rivalitza amb el nom del producte. I és que els diners costen tan de guanyar i tan poc de perdre que, si et donen alguna cosa GRATIS, ja val la pena entomar-la, no? L'agafa i llegeix... 
El Personal de Neteja
"Hi ha un cim a mida de cadascú per a cada moment de la vida"
J. Bonaventura (1984) Iniciació a l'Alpinisme
Arran de la mort de Sir Edmund Hillary, els mitjans han tornat a glossar la figura de l'expedicionari anglòfon sense tenir en compte que la figura d'aquest muntanyenc no hagués tingut cap rellevància sense l'existència d'un mític cim d'aquesta serralada: el Qomolangma, la mare de l'univers, la deessa tractora dels homes més valents i les dones més arriscades. |
Categories
Els meus enllaços.
...
....
AIRE FRESC
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D'EN JOAN FORNELLS I EN MIQUEL FERRONI
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE (wordpress)
El quadern gris d'en Pla
Últims 40 canvis
Accés de l'autor |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
