Són vora les 12 quan trec el cap a la plaça de Catalunya de Calafell. Sol, una mica de ventet i cap camisa castellera.
- Lluís!
Una veu que crida des d'un bar. Un somriure. Que estrany que la gent sigui fent el got a peu de plaça.
|
06a. Castellers de Barcelona Són vora les 12 quan trec el cap a la plaça de Catalunya de Calafell. Sol, una mica de ventet i cap camisa castellera. - Lluís! Una veu que crida des d'un bar. Un somriure. Que estrany que la gent sigui fent el got a peu de plaça. La memòria és selectiva i el passat a vegades no es recorda. Però Internet ajuda a recuperar-lo: http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=911167 - Silenciiiiiiiiiiii!!!!!!!! Però voleu callar d'una vegada!!!! Estiguem per la feina, carai!!!
Ai! Com trobava a faltar els crits de la cap de colla dels incorregibles vermells capitalins. Divendres al vespre els vaig tornar a sentir després de força temps de no visitar el local. I quin local! Acostumat a la cova tradicional, no deixo d'estar satisfet de disposar d'un temple com el que ens acull des de fa cosa de tres anys. Sang, suor i llàgrimes per aconseguir-lo, per mantenir-lo, per viure'l, ...  La boira comença a fugir de Taradell quan surt de casa. Sant Genís l'acomiada amb nou cops secs de batall al metall de la seva campana. Xino-xano pren les vores de la carretera de Santugenia. Podria anar-hi per Panedes o, fins i tot, per Puiglagulla, però el tempta veure la vida sota la boira que tot ho atura. Sense adonar-se'n es troba al Raval de Taradell, just allà on creixen les herbes de l'antic camp de futbol del Santugenia. Amb dues gambades travessa els seus carrers encara adormits. És diumenge i la gent s'estirgassa llagotera i allarga les hores tan com pot. Amb quatre gambades més s'endinsa en la boira entre conreus i cases de pagès. Dissabte al vespre, el local del carrer Bilbao fou un punt de trobada entre companys i companyes de colla. Era el tret de sortida de la temporada vermella, una temporada que, a plaça, començarà el proper 10 de febrer: coses de tenir una patrona tan matinera, què hi podem de fer!  Entre la munió d’actes que omplen Barcelona de festa, els castells hi tenen dues diades i unes matinades. Les matinades recorren els carrers del Casc Antic el dia de la Mercè, mentre les dues diades tenen com a punt neuràlgic la Plaça de Sant Jaume. Aquest cap de setmana els castellers de Barcelona hem fet 38 anys. 38 anys fent castells, mantenint una colla i anant fent els relleus oportuns per fer-la avançar, no és cosa fàcil. I menys encara en una ciutat com Barcelona on la tranquilitat que demanen els castells no s’adiuen gaire al tarannà i al ritme dels seus habitants.  Aquest cap de setmana serà intens, potser massa intens i tot, però interessant: Aquest vespre, recuperaré la faixa i la camisa florejada i miraré de recordar com s’havia de fer això de donar pit i regular braços. Diuen que després de l’assaig hi haurà havaneres i rom cremat. Estem d’Aniversari al cap i casal. O sia que, ja ho sabeu, si ens voleu acompanyar, al carrer Bilbao ens podeu trobar.Després de l’assaig o de la festeta, cap a Taradell falta gent. I és que demà hi ha doble jornada de matí: Primer, a collir maduixes i esmorzar; després a veure com es constitueix un Consistori municipal. Dissabte a les sis de la tarda altra cop a Barcelona: Actuació de vigilies amb la Vella de Valls i els Xicots de Vilafranca. L’indret: el Gòtic barceloní. A redós de la catedral de la marina, de Santa Maria del Mar.  Muntanyola és un municipi menut i dispers i amagat entre valls un xic elevades. Arribar-hi des de Taradell és un moment de res i el fet que l’església tingui el mateix patronatge que el de l’ermita de La Roca, encara t’hi fa sentir més com a casa. Muntanyola ha perdut part del seu antic encant, però. Massa urbanitzacions disperses, massa cases de nova construcció que han tret part de l’atractiu natural i de l’influx turístic que aquesta contrada podria haver tingut amb un altre model de creixement. Segur que és la punta de llança de l’Osona de la construcció, de la taca d’oli barcelonina que, malgrat costar-li creuar el Congost, acabarà fent-ho i omplint de vivendes i naus industrials aquesta plana encara tranquil·la i aposentada. ... or how catalan people spend their time standing on top of other people. P.D.: El millor són els comentaris al video, sobre tot el que diu: "Wow! I've never seen anything like that before. It's very interesting and makes me think, "Cheerleaders, you got nothing on them!" Very cool." |
Categories
Els meus enllaços.
...
....
AIRE FRESC
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D'EN JOAN FORNELLS I EN MIQUEL FERRONI
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE (wordpress)
El quadern gris d'en Pla
Últims 40 canvis
Accés de l'autor |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|