|
06b. l´Avi Txondo diu...  El períclit i sempre immortal Avi Txondu ha decidit fer la competència a tota la trepa d’escriptors mediàtics i/o mediatitzats que omplen viles i ciutats de la mà dels seus editors i/o propietaris. I és que, per fí, s’ha entestat en escriure un llibre. Si, senyor! Això és tenir-los ben posats. “Si tothom n’escriu, per què jo no” – va dir tot tot tornant de Balaguer al seu editor de confiança. La castellística virtual és a les portes d’una nova temporada castellera. Les colles més matineres han començat ja els assajos amb empenta. Preparen la primera sortida matinera: A Mataró, perla de la costa. Els de l’Avi Txondu s’ho han fet venir bé per perdre el primer assaig de la temporada. No tenen pressa. Tampoc rellotges ni calendaris. Han iniciat la jornada en una taverna, d’aquelles fosques i amb llums d’oli que tan sols despunten en el malaltís món dels somnis i en la mítica vila de Lledarat. Entre gerres de cervesa, pipes enceses, converses distesses, mentides necessàries i sentiments fugassos, han decidit refermar el lideratge de l’Avi –no en va és qui serveix les begudes que els desfan la llengua-. També han decidit passar uns dies asseguts a la Gandula, veient passar els ràpids i preguntant-se si algun dia s’aturaran a les valls del pensament. Que farem, que direm Com minairons en un didal obert per una mà inexperta, la colla de l'Avi Txondu volta, crida i marxa exultant per la plaça d'en Valentí Almirall. I és que, aquest cap de setmana, la virtualitat castellera té una cita en la dimensió paral·lela d'aquest indret de Sant Martí, de Sant Martí de Provençals. Una iaia, lleugera i ossuda, embolcallada en la grisor del sutge de les velles fàbriques del Manchester català, s'apropa a la gatzarosa colla. És... "Com puces! Són com puces!" brama tota espantada una dona en un dels pobles que creuen els Menestrals camí de Vilafranca. I és que la colla de La Gandula, terrabastall en l'ambient i danses pels camins, ja ha sortit cap al lloc on han d'actuar aquest proper cap de setmana.  Baixaven els disbauxats i sorollosos Menestrals damunt del renovellat i flamant carruatge d'en Cintet de la Polla, quan se'ls va creuar un nano: Samarreta esparracada, pantalons balders per un cosset tant migradot i peus descalços van captar l'atenció dels de Can Pepitu. D'on coi sortia aquella criatura? L'Unclu Sidru, a qui veiem a la imatge del costat, prèn les regnes de la situació i, amb el seu posat sufert, però amable, baixa del carro i s'apropa a la criatura que, impertorbable, es mira aquell home gran, però ferm que d'alguna manera li recorda algun avantpassat malgrat la distància. - Hola, menut. Que tens gana, potser? El nano no badava boca. L'Unclu Sidru mira son germà, l'Avi Txondu i es plega d'espatlles amb un gest de deseiximent força habitual. Les preses d'en Cintet de la Polla, el traginer pallarès dels Menestrals, va ser la causa de l'accident que la colla va tenir en el seu desplaçament a Reus. El carro de trabuc nou de trinca i el bestiar de peu rodó que el manava, comprats amb els guanys obtinguts de les actuacions de Tarragona i Girona, va patir un accident que va obligar la colla a tornar al vell sistema de les cames per apropar-se a la capital de l'avellana. Els Menestrals, guiats per l'inigualable Avi Txondu, sortien de la seva raconada de muntanya per a fer un passeig fins a la immortal Girona, sotscapital d'aquest tros de país on malviuen bona part dels membres de la colla durant l'any. Els Menestrals emprenien la seva segona actuació de la temporada amb força ànims. Els propis de la segura consecució de la primera “caixa” de la temporada -nom que, a instàncies del Rabadà de Can Llogari, rep el cinc de sis- i contents davant les expectatives d'aixecar el seu primer castell per sota -una de les activitats que més agraden al pom de dalt, per què sense fer gens d'esforç poden muntar un castell-, els impagables muntanyencs emprenien, doncs, el camí de Girona. El periclit i sempre immortal pastor de les Guilleries i cap visible de La Gandula, la bandositat que malda per l'empobriment de Catalunya com a únic camí cap a l'autosobirania, ja té una nova tasca: En la primera Assemblea de la Colla Castellera Menestrals de Can Pepitu de Taradell, que va reunir a tres castellers del centenar de membres que conformen aquesta colla, va ser escollit cap de colla in eternum d'aquesta agrupació amb un seixanta-sis per cent de vots a favor i una sola abstenció. La del Rabadà de Cal Llogari que, ja de ben menut, es veia que no tenia gaire senderi, el pobre. Ai, ós, osset! La matinada del 21 al 22 de desembre de 2005, amb un solemne badall sorgit de les fondalades de les Guilleries, l'Avi Txondu creava La Gandula-MEC. El grup de resistents que ha obtingut una resposta més ràpida per part de les forces d'opressió de l'Estat capitalista i llurs botxins. Com s'enten sinó la mortadara de calé caiguda sobre Vic, València i Mataró poques hores després de donar-se a conéixer? A que havia de caure la Grossa de Nadal al cor de La Gandula? |
Categories
Els meus enllaços.
...
....
AIRE FRESC
AIRE TRANQUIL... O NO!
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D'EN JOAN FORNELLS I EN MIQUEL FERRONI
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE (wordpress)
El quadern gris d'en Pla
Últims 40 canvis
Accés de l'autor |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
