|
El cel es tenyeix de daurat damunt les barraques que que donen entrada a Misahualli. Els micos xisclen i els guacamais s'esgargamellen. Es tant bonic aquest indret. Després de passar uns quants dies a Quito, vam baixar de cap de setmana a Baños de Agua Santa amb els amics del país. Allà m'han deixat aquest matí de diumenge i d'allà a sortit l'autobus interurbà que uneix la població de Baños amb aquesta de Tena. "En molts sentits la naturalesa artística deixa incapacitat l'home per la pràctica de l'existència" (Robert L. Stevenson (1877) Un allotjament per la nit. Una història de François Villon (en anglès)) I això justament deu ser és el que em passa en aquests moments. No sé si tinc naturalesa artística, però quan els pensaments s'enfilen i s'envolen cap al futur immediat, les qüestions pràctiques es dilueixen i hom és capaç de construir gegants nuvolades i perdre la capacitat del compromís. De fet, al Pirineu que vaig a voltar, d'ordinadors no n'hi ha. Hi ha cims, hi ha colls, hi ha valls, hi ha barrancs, afraus i boscos. Potser algunes restes de neu i tot! Però d'ordinadors ... Són vora les 12 quan trec el cap a la plaça de Catalunya de Calafell. Sol, una mica de ventet i cap camisa castellera. - Lluís! Una veu que crida des d'un bar. Un somriure. Que estrany que la gent sigui fent el got a peu de plaça. Llegint la premsa, el cap roda i la mà comença a tremolar a la recerca d'un llapis per prendre notes, per traduïr els impulsos rebuts en paraules obertes: Manifestos, notes de tall i balancejos fiscals són els llocs on apunta el dit del moribund. Fugen els somnis al toc somort de les campanes que anuncien un funeral. .... amanit amb una vinagreta de raça castellera i un polsim de Jean Genet i Boris Vian S'aixeca un diumenge de cels a mig vestir. Amb els ulls d'un jove vedell encara adormit, em grato la closca mentre m'endinso a una cuina bruta i llardosa. Obro la nevera i arreplego les restes d'un contundent sopar de dissabte. Massa contundent. Residus energètics. Avui toquen castells i més val anar-hi ben alimentat. Sembla que fou ahir i avui ja en farà quatre! Quatre anys que vaig parir aquest nadó a la maternitat de Can Partal, Maresme i companyía amb intencions modestes i força dèries per anar explicant. Quatre anys d'apunts variats i eclèctics que conformen una integral d'opinions, idees, pensaments, sentiments i raons enfilades amb la regularitat que demana aquesta moda tan actual de la web 2.0. Per celebrar-ho com cal, deixo aquest apunt al teclat dels visitants del darrer any de vida de la criatura. Que siguis tu, amb els teus comentaris, qui em reconforti a seguir gaudint de l'art d'escriure en els temps de la ràpida i veloç reflexió capil·lar:
lluis |
02f. L'alquímia de les excursions: Reflexions des de la plana |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 16:49h
"No deixarem mai d'explorar, i quan s’hagi acabat aquesta aventura tornarem de nou al punt de partida i per primera vegada l'haurem conegut" (T. S. Eliot) Entro a la llibreria amb la sensació de culpabilitat que preveu un consum sempre superflu i innecessari. Com un condemnat a la pena capital avanço pel passadís central en direcció a l’espai destinat als llibres de muntanya i de viatges. Amb esperit tafaner, em deixo gronxar per títols farcits de vegetació, d’aventura i de paisatges seductors. De cop, un nom: A les pàgines d'una de les publicacions que llegeixo a primera hora del matí hi trobo una informació d'una actualitat espaterrant. Mentre alguns s'entesten a matar les mosques del consum amb canonades nuclears, d'altres cerquen solucions molt més properes i sostenibles. La noticia, que hem de llegir amb la profilaxi necessari al mitjà que la publica, diu així: |
Categories
Els meus enllaços.
...
....
AIRE FRESC
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D'EN JOAN FORNELLS I EN MIQUEL FERRONI
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE (wordpress)
El quadern gris d'en Pla
Últims 40 canvis
Accés de l'autor |
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|