Fugen els somnis al toc somort de les campanes que anuncien un funeral.
El cel, pren el gris plujós d'un núvol prenyat de gotims d'aigua cridats pel sol d'un dia d'estiu.
|
Fugen els somnis al toc somort de les campanes que anuncien un funeral.  .... amanit amb una vinagreta de raça castellera i un polsim de Jean Genet i Boris Vian S'aixeca un diumenge de cels a mig vestir. Amb els ulls d'un jove vedell encara adormit, em grato la closca mentre m'endinso a una cuina bruta i llardosa. Obro la nevera i arreplego les restes d'un contundent sopar de dissabte. Massa contundent. Residus energètics. Avui toquen castells i més val anar-hi ben alimentat. Sembla que fou ahir i avui ja en farà quatre! Quatre anys que vaig parir aquest nadó a la maternitat de Can Partal, Maresme i companyía amb intencions modestes i força dèries per anar explicant. Quatre anys d'apunts variats i eclèctics que conformen una integral d'opinions, idees, pensaments, sentiments i raons enfilades amb la regularitat que demana aquesta moda tan actual de la web 2.0. Per celebrar-ho com cal, deixo aquest apunt al teclat dels visitants del darrer any de vida de la criatura. Que siguis tu, amb els teus comentaris, qui em reconforti a seguir gaudint de l'art d'escriure en els temps de la ràpida i veloç reflexió capil·lar:
lluis |
02f. L'alquímia de les excursions: Reflexions des de la plana |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 16:49h
 "No deixarem mai d'explorar, i quan s’hagi acabat aquesta aventura tornarem de nou al punt de partida i per primera vegada l'haurem conegut" (T. S. Eliot) Entro a la llibreria amb la sensació de culpabilitat que preveu un consum sempre superflu i innecessari. Com un condemnat a la pena capital avanço pel passadís central en direcció a l’espai destinat als llibres de muntanya i de viatges. Amb esperit tafaner, em deixo gronxar per títols farcits de vegetació, d’aventura i de paisatges seductors. De cop, un nom: A les pàgines d'una de les publicacions que llegeixo a primera hora del matí hi trobo una informació d'una actualitat espaterrant. Mentre alguns s'entesten a matar les mosques del consum amb canonades nuclears, d'altres cerquen solucions molt més properes i sostenibles. La noticia, que hem de llegir amb la profilaxi necessari al mitjà que la publica, diu així: Diuen que van dir que deia Aristòtil allò del "zoon politikon kai logon", és dir, que l'home és un animal social, però amb capacitat per raonar, per pensar.
L'obra de Raimon Pannikar, un dels protagonistes d'aquest apunt, beu directament de les fonts filosòfiques originals i les garbella amb verb planer. Així, no s'està de dir, en una entrevista que fa uns dies publicava un d'aquests mitjans de comunicació que es venen als quioscos, que la persona, per a ser-ho, ha de ser "monjo i polític". Monjo en tant que pensador; i polític en tant que subjecte a les relacions socials, afegiria jo. El pensador de Tavertet, en l'esmentada entrevista, oblida o amaga -o potser ho fa el periodista que l'entrevista?-, la dimensió animal que, per ordre gramatical, Aristòtil posa en primer terme.  L'altre dia, llegint la premsa, em sentia feliç. I jo... em seguia sentint feliç. La memòria és selectiva i el passat a vegades no es recorda. Però Internet ajuda a recuperar-lo: http://www.tvclot.com/continuidad.php?Id=911167 L'avió aterra suaument a la pista del Mariscal Sucre de Quito. Tot i que fa sol, no m'estic de mirar l'horitzó des del braç que han obert a la porta de l'avió. Cerco la creu del sud, la guia dels grans exploradors de temps mai viscuts i sempre imaginats. http://www.cre.com.ec/Desktop.aspx?Id=314&e=114655 Yo te daré, te daré Liga hermosa, te daré una cosa, una cosa que empieza con C… ... CAMPEÓN. |
Categories
Els meus enllaços.
...
....
AIRE FRESC
AIRE TRANQUIL... O NO!
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D'EN JOAN FORNELLS I EN MIQUEL FERRONI
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE (wordpress)
El quadern gris d'en Pla
Últims 40 canvis
Accés de l'autor |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
