 No volia parlar de l'Eurocopa. De fet, en aquests moments estic més pendent de la final de la Copa Libertadores, on la U és a un pas de fer història que no pas del campionat europeu. L'article que en Sergi Pàmies publica avui sota el títol De la testosterona a la neurona, però, em mou a la reflexió sobre un campionat on el bon futbol, electritzant i modern, ha guanyat, fins i tot, les campanyes que han volgut traslladar l'esport a àmbits que li són aliens.  En temps de Jacint Verdaguer el monòlit "als conqueridors de l'inútil" no devia pas ser davant de les barraques de l'Ullat. De fet, la barraca quadrada tampoc devia ser-hi. És massa moderna.
Som al rerepaís de Prats de Molló i, de la mà de Bernat Gasull i el seu llibre Les ascensions de Verdaguer al Pirineu, anem a reviure una de les passejades més boniques que es poden fer a una raonable distància de Taradell. Elecció rere elecció, hom veu com, en la democràcia liberal actual, es van perdent votants i es va engreixant la massa de gent que prefereix quedar-se a casa. Hom percep com els partits polítics i les associacions es veuen mancats de ciutadans actius i s'han de conformar, com a molt, amb uns quants consumidors passius. La imatge que es té de les institucions públiques, del bé comú, i de la gent que exerceix tasques polítiques és d'un allunyament excessiu, d'un desconeixement absolut de la realitat quotidiana del carrer que haurien de trepitjar i conèixer.
Enfront d'aquesta realitat, el republicanisme s'esforça per estretar el vincle entre electors i representants -si cal agafar el transport públic per anar a Palau, s'agafa i es deixa el cotxe oficial, ... -, per introduir mecanismes que facilitin la participació dels ciutadans -fent, per exemple, comprensibles i clarament fonamentades les ordenances municipals d'un consistori o oferint plans d'actuació urbanística sense la carrega de llenguatge tècnic totalment aliè al ciutadà de peu pla. ¿Com carai es vol que un ciutadà exerceixi els seus drets si no disposa de tota la informació necessària en un llenguatge que pugui entendre?. Un centenar de persones s'apleguen a la plaça de l'Esglèsia de Balenyà, el poble dels mil noms. Divendres al vespre, després de passar la nit en vetlla en un mas entre muntanyes, torno a casa en companyia del cant del rossinyol, les ombres de l'albada i els argentats cabells de la lluna assenyalant-me el camí vora el silenciós i màgic pantà rodejat de llençols de goja. Tot just posar els peus a casa, un savi boletaire necessita que el porti a una fetillera raconada del massís més estimat. Allí, el desnivell resta trencat pels altius fajos que, en aquestes alçades de l'any, dansen les seves verdes fulles a un vent que, de terra estant, sembla inexistent. Pugem amunt pels pendents de la fageda, deixem alguna llora que somica entre fulles seques. L'indret ja ens agrada, ja, però ens fa mala espina, potser és un xic d'hora per la terra dels arbres altius. Amb la feina feta, i un nou traspà de saber ancestral, ens n'anem a jugar en territori conegut. Entre castanyers i alzines obtenim una minsa mostra de la preuada menja micològica. Cansat, somnolent, capcinejo i somio despert. I és que després d'una nit feta dia, cal que el dia es faci nit. En arribar a la dolça llar, el cos s'estira i reposa. Reposa i descansa, descansa i es deixa anar. Es deixa anar i somia que s'envola entre els cims més estimats. Reprenem el fil dels valors republicans assenyalant que, pel liberalisme, el més important és limitar l'esfera pública i ampliar la privada i, en conseqüència, la democràcia liberal -la que tenim des de fa cosa de trenta anys a casa nostra- està pensada per actuar amb ciutadans passius, amb ciutadans poc motivats pels afers públics, per la política. Per gent que no està disposada a participar-hi activament. És així com, amb el temps, s'ha anat construint un sistema polític cada cop més allunyat d'uns ciutadans que es volen mesells i dominats, que obeeixin als "experts", però que no participin en les decisions.
Enfront d'aquesta societat liberal, la comunitat republicana es compon de ciutadans compromesos amb el bé comú, tant a través dels partits polítics com de les organitzacions culturals, veïnals, ....; embarcats en un projecte cooperatiu, el del seu veïnat i la seva societat; i conscients que el progrés social demana l'esforç conjunt de tothom, sense diferències de cap tipus. I és que, quan falti un minut per les dotze de la nit, estarem en ple solstici d'estiu. Aprofitant la coca de Sant Joan de la feina, penjo aquest apunt sobre un vespre màgic. I és que seixanta segons abans de la mitjanit, canviarem d'estació, deixarem la plujosa i verda primavera per posar-nos a tallar el blat en mànigues de camisa, barret de palla i espardenyes. Començarem a voltar de mas en mas a la recerca de camps per segar. Ai! Somnis de pagès! Aquest vespre estarem navegant per la nit més màgica de l'any. La més màgica i una de les més místiques. La mitologia de la pura natura més ancestral i primitiva. Malgrat que la modernor cristiana ha traslladat la festivitat al 23 de juny, uns quants arreplegats ens n'anem de garrotines a un mas boscà. Després, en acabar la festa més nostrada, pot ser que m'en vagi a cercar el sol vers llevant. Sota la bauma, potser, em trobaré amb la part més primitiva i irracional del meu planeta. M'hi trobaré per somniar amb bruixes i màgia, màgia i misteri, misteri burleta d'una virginal i jove natura que no s'atura. Avui és la nit més curta de l'any, una nit per viure als boscos, als boscos amenaçats pel mal progrés dels facinerosos enrampats! Pots trobar la informació sobre la proposta a http://guifi.net/ca/sonar2008 Sóc a la feina i falta mitja hora per plegar. Avui em toca agafar el tren de quarts de set, el comboi que juga a arribar amb el retard just per no haver de tornar l'import del bitllet. Dia sí i dia també, voreja la línia de la "devolució XPRESS". Com en un casino de Las Vegas, sovint guanya la banca -en aquest cas la RENFE- i, de tant en tant, guanyo jo. Potser és aquest el motiu que em fa donar un cop d'ull al web de la companyia... "Desde las 16.15 horas Una fuerte tormenta con aparato eléctrico ha provocado afectaciones al sistema de electrificación y al de comunicaciones, impidiendo la circulación en el tramo entre Montcada Bifuració y Vic, de la línea 3 de Rodalies. En especial la caída de rayos ha dañado diversos elementos del sistema de alimentación eléctrica i ha quemado cables de comunicaciones que regulan la circulación ferroviaria. La zona más afectada se encuentra entre las estaciones de Parets del Vallès y Granollers Canovelles, aunque también se han detectado daños en otros tramos de la línea." Com els liberals, els republicans defensen i promouen la llibertat individual dels ciutadans. |
Categories
Els meus enllaços.
...
....
AIRE FRESC
AIRE TRANQUIL... O NO!
EL MISTERI DE LA LLETRA
GRUMETS D'EN JOAN FORNELLS I EN MIQUEL FERRONI
Notícies VilaWeb
El bloc de la BibliotecaEl fet casteller vist pel TETE (wordpress)
El quadern gris d'en Pla
Últims 40 canvis
Accés de l'autor |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
