   |  |
Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
|
Educació  Avui és el dia mundial del professorat que es celebra des del 1993. Això vol dir que mundialment hi ha moltes mancances, en fan falta molts de mestres al món encara per a assolir les necessitats bàsiques. Mentrestant, en els països on hi ha prou mestres, ens dediquem a demanar coses tan bàsiques com el respecte per a la professió, que sembla que és una vella reivindicació de cada any a casa nostra. Avui he sentit un debat encès sobre la vaga de demà convocada per tots els sindicats a l'ensenyament públic. Ahir vaig escoltar el conseller a "59 segons" i més tard als sindicats a "La nit al dia". L'educació és a les tertúlies i se'n parla perquè preocupa, i això és bo. Potser mai ens havia preocupat tant l'educació com ara, alguna cosa s'està movent perquè som cada cop més conscients que l'educació és molt important. A "59 segons" cap dels que li feien preguntes al conseller estava a favor de la vaga. De fet quan vaig sentir a algun dels preguntadors oficials vaig canviar de canal perquè semblava un passeig triomfal del conseller. Vaja, si haguessin pactat les preguntes no hauria sortit millor. La Terribas va ser més incisiva amb els sindicats, però escoltant a uns i altres (si no conegués la situació des de dins) em quedaria en què els sindicats no tenen raó i sí el conseller, però les aparences enganyen... M'agrada veure les coses amb optimisme i, ahir a la tarda vaig trobar aquest titular que avançava resultats sobre l'estudi que ha fet la Fundació Jaume Bofill: El 80% del professorat no està cremat., és a dir, que 8 de cada deu estan contents amb la seua feina, i em va semblar força normal i engrescador. Això era ahir, però, si ara seguiu l'enllaç el titular ha canviat a aquesta notícia: Els professors perden la il·lusió per la falta de perspectives de progressar. En què quedem? Una lectura fins al darrer paràgraf mostra que, efectivament, la conclusió principal de l'estudi és que el professorat no està cremat, en contra de la percepció general. Què ha canviat d'ahir a avui? Si repassem altra premsa veiem que, efectivament, no hi ha cap notícia en positiu... Continuant amb l'informe Bofill, arriba el capítol de les conclusions i les recomanacions...  No sóc una experta en el tema d'Aules d'Acollida, però sí que n'he vist el funcionament i conec molts docents que hi fan classes. Si abans la integració era per zona escolar i per origen lingüístic, ara es fa al mateix centre on s'imparteixen les classes. Això vol dir que l'alumne només es mou de l'aula i no d'institut, per tant, continua vinculat a l'entorn al què s'haurà d'acostumar. El professorat ho té difícil, perquè l'alumnat és molt divers, però cert és que quan torna a l'aula de referència en general ha fet un bon aprenentatge (tot i què això no es pot generalitzar i depèn de molts factors)... Vaig tenir la sort de compartir un parell de cursos amb en Pepe Fernández i ara fa poques setmanes li han concedit un Premi a la Qualitat Docent en l'Ensenyament d'Història. Ell podria ser un dels mestres dels quals parlen en aquest llibre que està molt ben escrit i marca la importància que han tingut els ensenyants en diferents personalitats conegudes del nostre temps.És un llibre fàcil de llegir i molt alliçonador.  "Caramels assassins", aquesta era la frase que em va venir al cap mentre estava mirant la cavalcada dels Reis del meu poble. No he entès mai aquesta fal·lera a deixar una catifa de caramels per allà on passen i, menys encara, la velocitat que imprimeixen als petits bòlids dolços que et poden deixar ben impactat (o impactada). Però un altre cop aquesta imatge poc idíl·lica de la desfilada s'encavalca amb una altra molt més tètrica que per molt que canviï d'any no ens abandona: la violència de gènere... Celebro la tornada a les notes "clàssiques", trobo que és una manera molt més bona d'avaluar adequadament si l'alumnat progressa adequadament o necessita millorar. Justament ara estem donant notes i el sistema organitzat pel departament et permet posar-les numèriques només al Batxillerat. A partir d'ara, si no ho he entès malament, serà a tots els cursos de l'ESO i també en els finals d'etapa de primària, em sembla molt bé. Pot ajudar a l'esperit de superació de l'alumnat i crec que això és positiu...  Segons el darrer estudi publicat, Catalunya està a la cua pel que fa al sistema educatiu. El fracàs escolar és més gran a secundària i el nivell dels nostres universitaris és cada cop més baix. L'estudi es limita a fer una anàlisi del que hi ha i apunta que la inversió per estudiant és baixa.Quina novetat! clar que la inversió per estudiant és baixa, perquè no hi ha diners, com s'ha fet públic i notori...
Avui fa una any que parlava de la violència a les aules. Vist el trist cas de Finlàndia hi he tornat a pensar. També fa uns dies que donava voltes a la nova reforma educativa que s'ha preparat. Reformes i contrareformes que fa anys que ens tenen a tots en dansa... Fa unes setmanes arribava el final de curs i amb ell tot de cites i opinadors diversos sobre les vacances del professorat, dels seus sous, etc. En Pepe s'ha jubilat avui i hem fet festa grossa. Són més de vint-i-cinc anys a l'institut i n'ha vist de tots colors. L'alumnat l'ha adorat sempre i el professorat també. És d'aquells mestres que han creat una manera de treballar, d'acollir, de conduir... que fan que les coses siguin més fàcils per a la resta. Ha estat un acte emocionant i, emocionat, ha pronunciat la darrera frase: "tingueu en compte que aprendreu tant dels vostres alumnes com ells de vosaltres i acolliu sempre al professorat que arribi que necessita saber on està i que és estimat".  Fa dies que volia escriure sobre el tema arran d'un article d'en Xavier Roig a l'Avui, però es veu que la cosa no acaba aquí: Francesc Puigpelat, Marçal Sintes i Ada Castells, també s'hi afegeixen amb opinions diverses. Tots estan preocupats per on posaran als seus fills durant aquests mesos, però, a priori, no sembla que els preocupi l'educació que han de rebre.La manca de temps fa que no m'hi pugui posar a fons, però, per sort, hi ha gent que està a l'aguait i que posa els punts sobre les is. La carta al director la reprodueixo a continuació.  A tres setmanes d'oposicions de primària i secundària, el professorat anem revolucionat davant de tanta oferta del departament d'educació. Feia anys que no es veia una cosa igual. També hi ha molts companys i companyes que arriben a la dolça edat de jubilació i altres que, per fi, han trobat un altre destí que buscaven de fa anys. Tot plegat un poti poti interessant que farà que molts de nosaltres siguem més necessaris... |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosASSOCIACIONS CULTURALS
ASSOCIACIONS DE DONES
BLOCS AMICS
BLOCS D'ALGUNS QUE M'HAN VISITAT
BLOCS D'INTERèS
BLOCS POLíTICS
EN ITALIà
GEOLOGIA
MúSICA
SOLIDARITAT
VIATGES
XBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Coses a dir. Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|