Agradable sorpresa aquest matí. Feia temps que volia fer una visita al Museu de les mines de Bellmunt del Priorat, però fins aquest cap de setmana no m'hi he decidit. Els cartells a la carretera de Falset ajuden a arribar-hi i també la nova variant que ho fa molt més cómode, sense haver de passar obligatòriament pel centre del poble i això fa que hi puguin arribar també els autocars.
A l'entrada hi ha una petita exposició amb explicacions sobre les mines i l'època que són completades amb una visita guiada a la primera galeria a uns quaranta metres de profunditat...
Això que la nova pel·lícula de Woody Allen s'estreni en català o en V.O. (espero que també subtitulada al català), ha aixecat polseguera quan, al meu entendre, hauria de ser el més normal del món. Ho sento pels actors del doblatge perquè fan una feina estupenda, però on hi hagi una versió original que es llevin totes les altres...
Una entrevista a Narcís Prat (catedràtic d'ecologia i impulsor de la Fundació per a la Nova Cultura de l'Aigua) a El Periódico d'avui m'ha sorprés gratament. Explica que la política de l'aigua que s'ha seguit des del 2003 és bona a diferència de l'anterior, sinó ara estariem pitjor. Apunta que s'han recarregat aqüífers i les dessalinitzadores són una bona alternativa als transvasaments (diu que portar l'aigua del Roine seria molt complicat i tindria pitjor qualitat que la d'una dessalinitzadora), encara que en moments extrems de sequera com l'actual no es nega a un transvasament del Segre amb condicions.
L'opinió d'aquest expert em tranquil·litza i es contraposa a aquesta d'en Francisco Camps, president del País Valencià i que és l'opinió d'una altra "mena" d'expert...
(En la continuació hi ha l'entrevista a Narcís Prat)
Avui al programa de l'Om han demanat a la gent del carrer què feia per a estalviar aigua donada l'excepcionalitat en la què ens trobem, i les respostes m'han sobtat i molt...
Trobo aquesta notícia: Un 5% dels avis pateix algun tipus de maltractament als països occidentals. Aquestes persones que ens ho han donat tot i a qui els ho devem tot, pateixen moltes vegades la desídia dels que se n'han de cuidar, o el menysteniment, l'oblit, el menyspreu... En països "desenvolupats" el percentatge pot arribar fins i tot al 15% i expliquen que només es detecta un de cada catorze casos de maltractament...
Ja vaig recordar Zimbabwe en aquest apunt, però ara torna a estar d'actualitat per les eleccions que poden portar l'esperada derrota de Mugabe (28 anys en el poder).
Recordava Ramon Rovira fa més o menys un any: "Mugabe ha situat les xifres de l'economia de
Zimbabwe en unes magnituds insòlites. Una hiperinflació del 1.700% que
aquest any pot superar el 5.000%, un 80% d'atur, l'expectativa de vida
més baixa del món, un nivell adquisitiu equiparable al de fa cinc
dècades i un èxode imparable dels millors i més ben preparats ciutadans
són dades prou espectaculars per desqualificar la gestió d'un líder que
va arribar al poder després que Zimbabwe aconseguís la independència i
que s'ha enquistat en una dictadura personal i corrupta".
Per desgràcia no dono a l'abast a trobar notícies sobre dones assassinades a mans del seu company. Són dies molt tristos que sembla que no tinguin aturador. Com sempre la notícia és un breu i passa desapercebuda per la majoria de la gent. Sembla que ens hi haguem acostumat, però per evitar-ho hi ha iniciatives que just explicava fa uns dies que volen homenatjar aquestes víctimes silencioses i conscienciar-nos a tots plegats.
Altres blocs, com el de Carme Laura i el de la Roser Giner en fan esment anotant el degoteig imparable. És important tenir-ho present per tal de denunciar-ho.
A la meua ciutat s'ha organitzat el grup de dones Violeta contra la violència vers les dones. Tenen la seua seu al davant del Mercat del barri de Les Planes i ajuden a dinamitzar el barri i la ciutat amb actes, xerrades, trobades, caminades...
Fa uns dies, arran de la mort de dues dones pels volts del 8 de març, van decidir que cada cop que hi hagués una mort violenta d'una dona sortirien al vespre de dia següent a fer un minut de silenci, per tal de recordar la víctima i conscienciar la societat.
Generalment no prenc cafè, però avui, per allò que és festa i hem fet un bon dinar, m'ha vingut de gust una tasseta com a la resta de personal i vés, no hi ha manera d'aclucar l'ull...
Sentint les notícies a la ràdio escolto que les cambres de comerç de Lleida i Tarragona es queixen pels preus excessius de l'"AVE" (un 50% més cars que a la resta de l'estat), i els mals horaris i combinacions que han de fer perquè la prioritat és Barcelona-Madrid. I això m'ha fet pensar en un correu interessant que em va enviar un amic fa uns dies sobre aquesta situació (en la continuació el podeu llegir). Sembla que aquí ens pot fer la llei tothom i ens hi avenim sense (gairebé) protestar. Veurem si les cambres de comerç tenen èxit i hi ha algun canvi en uns bitllets amb preu abusiu que Renfe justifica perquè hi ha hagut d'invertir molts diners (quina barra). D'això se'n diu "cornut i pagar el beure"...
Dia estrany avui. A cavall entre el darrer (i trist) dia de campanya i el dia de les votacions. Tots els partits han suspès els seus actes i han fet comunicats comdemnant la violència (també el president Benach en nom del Parlament). Cap tipus de violència hauria d'existir.
Sigui com sigui, el dia 8 de març (i per extensió la setmana i el mes) és encara reivindicatiu.
Agradable sorpresa aquest matí. Feia temps que volia fer una visita al Museu de les mines de Bellmunt del Priorat, però fins aquest cap de setmana no m'hi he decidit. Els cartells a la carretera de Falset ajuden a arribar-hi i també la nova variant que ho fa molt més cómode, sense haver de passar obligatòriament pel centre del poble i això fa que hi puguin arribar també els autocars. 
