Dimecres a la nit em vaig embarcar al García del Cid al port de Barcelona per una campanya durant el dijous i desembarcar el divendres a primera hora al mateix port, mentre altra gent continuava de campanya fins diumenge. Com necessitava la Brompton el divendres, me la vaig endur.
La qüestió és que divendres no havia temps per tornar al port de Barcelona, així que es va optar per desembarcar al Port Olímpic amb zodiac. I ja em veus a mi amb la motxil·la, l'armilla salvavides i la Brompton a la zodiac, junt amb dos companys més i el pilot . Llàstima que no dugués la càmara de fotos per a immortalitzar aquesta més que infreqüent situació per a una Brompton. Sort que la mar estava tant plana com un llac: passar del García a la Zodiac va ser ben fàcil, i no ens vam mullar en els 5 minuts de viatge.
Un bon home, que per tenir 28 anys està força atacat, estrena Brompton nova de trinca. No només ho fa davant de la càmara, sinó que tot seguit procedeix a desmuntar-la gairebé completament. I el que té més mèrit: amb una mà (amb l'altra aguanta la càmara). Al darrer vídeo descobrim perquè s'atreveix a desmuntar-la.
Part I: boixa davantera
Un petit consell. Per extreure la roda del davant, no cal desmuntar el fre. Només cal desinflar la roda i prou. Part II: direcció i seió
Part III: canvi (boixa)
Part IV: pedals i altres detalls
El pedal de plàstic és prou resistent per a una circulació urbana, i no recomano canviar-lo. En això de la silicona no havia pensat. Tampoc havia vist un comptaquilòmeters amb comptador de cadència de pedaleig, que m'agrada. I està bé comparar amb un model antic de Brompton.
Petit vídeo que ens mostra la fàbrica de Brompton en moviment:
PD: Sentit l'altre dia l'Internauta de Catalunya Ràdio em vaig assabentar que en Martí Crespo, periodista de Vilaweb, Presència i El Punt, és també un bromptista.
Fa cosa d'un més l'Ernest Vidal, lector puntual del bloc m'oferia una prímicia mundial que no he pogut escriure fins ara. El clip de Brompton.
La bicicleta Brompton no és perfecta. Té els seus defectes. El principal potser és que quan aixeques la bici el triangle posterior es doblega. Això és ideal si la vols plegar o simplement deixar-la dreta. Però és un problema quan puges voreres muntat en la bici (bàsicament és que no pots), o vols moure la bicicleta amb les mans (ho dificulta molt). I aquí arriba l'invent, el Clip:
Fotos trames amablement per l'Ernest. Totes les bicis noves el duen com a opció configurable fins a finals d'any per uns 18 EUR. Amb l'entrada del 2008 vindrà de sèrie, com el pedal plegable, cosa que demostra que estan més que convençuts a Brompton de l'invent. Les bicis anteriors (com la meva) se'l poden posar per uns 18 36,76 EUR amb 10 minuts de feina. Pel que fa al pes, el rediseny de tota la peça fa que la nova versió pesi només 1 g més que l'antiga. Les instruccions de fàbrica:
I el que és realment bó és que es pot triar entre un comportament fins ara (sense que quedi tancat) o que quedi enganxat en desplegar la bici. Un cop enganxat, només s'ha de pitjar la maneta per a desenganxar-lo. A Espai Bici de Barcelona n'han fet un vídeo on es veu tot clar:
L'Ernest em comentava, quan no feia una setmana que duia el clip, que no sabia gaire si pagava la pena. Que sí havia notat millores quan havia de carregar la bici per pujar quatre esglaons o que es comportava en marxa com una rígida, però que potser això a altra gent no li importava. A mi, sense provar-ho, em sembla que tenint les dues opcions és realment un avantatge, sobretot si portes coses al darrera. I 18 EUR no em sembla una gran despesa. Costa 36,76 EUR com em corregeix l'Ernest (mea culpa), la qual cosa sí que pica una mica, però crec que paga la pena.
L'usuari marcus_jb1973 de Flickr ha penjat les fotos d'una visita a la fàbrica de Brompton just aquest mes. A més a més, s'hi veu una Brompton modificada amb frens de disc i una boixa de canvi interns de com a mínim 7 o 8.
L'Ernest, lector del bloc, ha anat puntualment informant-nos, mitjançant comentari,s de l'estat de la seva Brompton encarregada a la carta. Finalment, i en una espera que sembla més aviat una penitència, al cap de 17 setmanes ja la té. Enhorabona!!!. I a disfrutar-la.
Tanmateix, aquest dissabte vaig parlar amb la gent de Probike encarregada de les bicis plegables. Hi tenien diverses Brompton. Em van comentar que la fàbrica de pintura s'havia cremat, i si no recordo malament, el principal problema de l'Ernest era el color de la bici. Potser sí que és veritat, i no pas una excusa...
No sé si llegir aquest bloc duu malastrugança, però ja tenim un lector que va trigar 50 dies en rebre la targeta del Bicing (un altre rècord mundial) i ara un que triga 17 setmanes en tenir una Brompton. Tot un risc llegir-me :-P.
Oi que us sona? És igual que una Brompton!. Tanmateix, n'hi ha diferències. La primera el preu: 620,69 EUR més IVA (és a dir, 720 EUR). El model equivalent de Brompton vindria a costar 1190 EUR (470 EUR menys).
Segona diferència: el quadre de la nishiki és d'alumini. El capo de Brompton diu que l'alumini no és indicat per a una Brompton. Diu que flexa més i dura menys. Les llandes també són d'alumini, amb radis creuats (els de davant de al Brompton no són creuats). Aquest és un element crític, al ser rodes de només 16 polzades.
Més diferències. Una d'important. La Nishiki no té al quadre per posar el portabosses del davant que té la Brompton, que és utilíssim. El portabosses del darrera sembla de pitjor qualitat que el de Brompton, i les rodetes són més grans. Un punt a favor clarament de l'Oxford: frens V-Brake.
Se m'acudeixen dues preguntes. Té prou durabilitat (qualitat) la bicicleta? És el punt fort de la Brompton. D'altra banda, 720 EUR continuen sent molts calers, i una Brompton amb un equipament una mica inferior costa uns 900 EUR, amb més possibilitats d'expansió i una base bona. Paga la pena la poca diferència de preu?.
La pròpia botiga Bikeland ofereix altres models de Nishiki que còpia gairebé exacta de Dahon, i a més fabricades per la pròpia Dahon. N'he vist alguna per Barcelona.
Actualització 16/07/07
Parlant amb la gent de Probike, en veure que venen els models de Nishiki pastat dels de Dahon, els vaig demanar si havien vist aquesta Nishiki Oxford. Un l'havia vist al carrer, però no sabien que a Barcelona la venia una botiga. El que en sabia més em va dir que l'havien rebut, i que l'havien estat provant. La bicicleta incompleix la patent (a diferència dels models copiats de Dahon), i la van enviar al distribuidor (Bike Tech) per a què en tingués constància i estudiés les accions legals corresponents. A banda d'això, em van dir que la diferència de qualitat es notava força. També van tornar per manca de qualitat les Monty, però en canvi ara tenen Conor Zippy per uns 210 EUR (o eren 250?), una bici que he provat i em va semblar que el manillar flexava força. En tot cas, un conegut l'utilitza diàriament en trajectes llargs (Glòries-Zona universitària), i no n'ha tingut cap problema. Així que pot ser una solució iniciàtica barata.
He agafat la bici molt menys del que volia (lesió genoll, refredats primaverals), però ja he arribat als 5.000 quilòmetres pedalant a sobre de la Brompton per Barcelona. Es diu ràpid. Això equival anar de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó més de 3 cops. O anar i tornar de Barcelona a Varsòvia.
La mitjana dels 629 dies que fa que la tinc és de 7,95 quilòmetres al dia.
Incidències mecàniques
Cap ni una. Ara que prenc els passos de vianants (i bicicletes) com una iaia, no ha petat cap radi.
Si que he vist, però, que la pintura de les juntes de plegament del quadre ha desaparegut en els punts de contacte:
Però una cosa que ja no m'agrada tant, és que el tub per dins comença a presentar punts d'oxidació, inclosa la soldadura. Tot metall s'oxida amb el temps, i tampoc sé com estava anteriorment, però no fa gràcia. En tot cas, el quadre té garantia de 5 anys (Treck, per exemple, dóna de per vida). Algú més ha observat això a la seva Brompton?.
Bé, el seient es va deteriorant a poc a poc. Normal ja que l'agafo per plegar la bici diversos cops al dia, és simple escuma i és molt senzillet.
Manteniment
Cap. Si de cas, mantenir la pressió alta dels penumàtics. Un parell d'inflades. Això sí, li cal una bona rentada.
Cost econòmic
Amortitzant a 5 anys, i tenint en compte totes les despeses (bici, manteniment i complements inclosa la roba específica), el cost diari és de 73 cèntims d'euro, i el cost per quilòmetre de 9,20 ct. En relació a l'anterior informe, s'ha encarit el quilòmetre pel relatiu poc ús. Per tant, en termes diaris anar a la feina em costa el que dit (la meitat que el transport públic), però en termes de quilometratge és de 1,38 EUR, exactament el mateix que dos viatges de T-10.
Tanmateix, si es té en compte les despeses i el temps que fa que tinc la bici, el cost diari és de 2,12 EUR, i el cost per quilòmetre de 26,7 cèntims d'euro (cotxe: uns 25 ct). Lògicament aquestes xifres van baixant significativament a mesura que passa el temps.
Hi ha coses o detalls que tens davant dels nassos i no les veus mai. En el cas de la Brompton ha estat un detall que m'ha passat desapercebut durant gairebé dos anys. A l'enganxina de la bicicleta posa Made in England.
És a dir, no posa Made in UK, o Great Britain, o United Kingdom. És com si un producte fet per una empresa catalana de difusió internacional posés Made in Catalonia, en comptes del Made in Spain. D'acord, Anglaterra és la metròpoli i Catalunya la colònia. Però vaja, que tant de bo.
Curiosament, a Infonomia en parlar de la Brompton han canviat el Made in England per un Made in UK. Per no donar idees?.
Al YouTube es troba un reportatge de 5 minuts en espanyol fet per Infonomia sobre la Brompton:
Innovación aplicada: Caso Brompton
Esmenten que el darrer any van fer i vendre gairebé 16.000 unitats, i que si fessin el doble també les vendrien sense fer cap mena de campanya publicitària. Hi ha imatges de la fàbrica on el director d'enginyeria explica que a la Brompton hi ha 1200 peces, el 70% de les quals són fabricats per Brompton mateix. Cada peça duu el nom de qui l'ha fet.
Actualització (23/06/07): En David d'Infonomia comenta a l'apunt que hi ha una entrevista que complementa el reportatge. Resta enllaçat.
Fa cosa d'un any (com passa el temps!) explicava al bloc que a la Gran Bretanya si encarregaves una Brompton a la carta el temps d'espera havia arribat a 16 setmanes. Brompton a la carta és el programa de Brompton que et permet triar les característiques concretes de la bici (components i color), en comptes de comprar la que trobes a la botiga.
Per a aquest retard tant gran provocat per la gran demanda de la bici, l'empresa deia que havien fet ampliació de producció (fins a les 15.000 unitats/any), però que els nous treballadors necessitaven 1 any de feina continuada per a dominar el procés de fabricació. Brompton sempre ha venut totes les bicis que produïa, així que mai ha pogut tenir estocs.
Doncs bé, un any després l'asidu lector del bloc Ernest m'ha explicat per correu (i al bloc) que fa 3 mesos i mig que espera la seva Brompton a la carta. 14 setmanes!. I ara no hi ha l'excusa de la formació dels nous treballadors.
Recomanació
Així doncs, sembla evident que si et vols comprar una Brompton i a la botiga on ho mires no hi ha el model que t'interessa, i no vols esperar 14 setmanes (!) bàsicament pots fer un parell o tres de coses:
- Cercar a altres botigues a veure si la tenen en estoc, en comptes d'encarregar-la al gust. A Barcelona tens com a mínim Probike, Espai bici, Bike Tech (els distribuïdors oficials) i Cap problema.
- Comprar la que tingui les marxes que t'interessin (3 o 6), renunciar al color, i després anar comprant les altres opcions (llums i portabosses).
- Mirar si la trobes de segona mà. Però et pots trobar que resulti més cara que nova (coses del capitalisme).
Rumors
Per cert, al darrer número d'A to B s'esmenta una exclusiva: Brompton elèctrica. Com que no tinc accés als continguts, no sé si es refereix a una Brompton elèctrica fabricada per la pròpia Brompton, o si és un kit elèctric d'una tercera marca adaptat a la Brompton.
També he llegit per algun fòrum que Brompton estaria preparant una bicicleta íntegrament en titani. Això vol dir una bici probablement per sota dels 8 quilos, i una bici probablement per sobre dels 2.000 euros. Tanmateix, és simple rumorologia. Ara mateix hi ha disponibles en titani tres parts de la bici: triangle posterior, el tub del seient i la forquilla davantera. Això fa que la bici baixi dels 12 quilos als 9,8 (pes depenent dels components, però).
