Estava a l'aguait perquè d'aquí a poc aquest bloc superarà, en dos anys de comptador, les 250.000 visites... quan veig que avui el comptador s'ha ampliat a les visites als apunts. Gairebé 575.000 visites extres, la qual cosa suma a hores d'ara unes 825.000 visites (!!!) en 24 mesos.

Explico. El comptador general només compta com a visites les visites a la plana principal. Però les visites als apunts, les compta per separat. Ara, hi ha un segon comptador que mostra el total de visites als apunts.

Òbviament, es pot visitar la plana principal i després visitar un apunt concret, especialment si aquest es mostra parcialment a la pàgina principal, i per llegir-lo sencer hi has d'entrar. Però també és veritat que es pot entrar directament a un apunt sense necessitat de passar per la plana principal, per exemple com a resultat d'una cerca al Google. O per l'RSS. De fet, com els nombres mostren, aquest bloc es visita més del doble pel segon o tercer mètode que no pas pel tercer.

I podem comparar. El mestre Partal no té el comptador públic, però podem recórrer al mestre Saül Gordillo. No hi ha qui l'agafi en visites a la pàgina principal, amb més de 736.000 visites (el blocaire en català amb més visites?), però aquest humil bloc li supera en visites als apunts, ja que només en té unes 450.000 persones.

Prefereixo no pensar en els nombres. Que no passi com aquell lector que deixa un comentari al bloc criticant una botiga i va i li respon l'amo de la botiga!.

En tot cas, les dades més fiables, les que es poden comparar, són les del Google Analytics, que diu que en el darrer any aquest bloc ha estat visitat 53.600 vegades per 26.400 usuaris (únics), mostrant-se 100.500 pàgines.

Tot sembla indicar que el comptador de +Vilaweb considera com a visita les pàgines mostrades.

Primer de tot he de dir, que d'acord amb Murphy, podent-me entrevistar la meva admirada Ariadna Oltra, o l'Espartac Peran, òbviament m'havia de tocar el segon. No tinc res contra l'Espartac (ans al contrari), però l'Ariadna és més maca (encara) en persona.

A la zona d'espera em vaig trobar amb un advocat que dèia que anava a parlar de l'objecció de consciència electoral. No en sabia res, no me n'havien dit res. Certament hi va haver retard. M'havien dit a les 11.00/11.15h, a l'advocat a les 11.00h i finalment va ser a quarts de dotze. Coses del directe, em sembla que algú s'ho va perdre...

Pel que em diuen els amics, la cosa no va anar malament, però a mi m'hagués agradat dir alguna cosa més, el directe (fals o real) sempre és dificil, més incloent-hi els nervis (tot i que començo a estar-ne acostumat).

Crosta nacional(ista)

A la zona d'espera de convidats de TV3 hi havia 3 diaris: El Periódico (en català), La Vanguardia i El País (d'ellos). Res d'Avui o El Punt, que tenen crosta.

La Mari Pau Huguet és d'El País (d'ellos), ja que va fer aixecar un convidat que estava mig assegut a sobre del diari, per agafar-lo. El País (d'ellos), diari de referència a TVE3.

Cal dir que m'han convidat, que hi van insistir, que he pogut dir el que he volgut, que ningú m'ha dit res, que no he rebut instruccions de cap mena. Tampoc sé si a Internet pengen absolutament tot el programa. Però ja és casualitat que a hores d'ara al 3alaCarta trobis l'entrevista d'abans (Betancourt) i l'entrevista de després (Cop de calor), però no la meva. Massa crosta? Casualitat? Encara l'estan processant?.

Algú ha gravat l'entrevista i la pot digitalitzar? Penjar al YouTube/serveis semblants?. Si me la passeu la penjo. Diversa gent la vol veure i no va poder. En tot cas, com a prova que finalment em van entrevistar, poso la imatge que va captura l'Enric Borràs.


Dones-objectes

Sobta que a una televisió pública es tracti a les dones com a objectes de decoració. Em refereixo a les hostesses. Em va rebre una que no va destacar per la conversa ni per donar explicacions. Sí estacava per la figura de 90-60-90, la samarreteta blanca de manigues curtes arrambada (normes de la casa) i els pantalons llargs per marcar la figura. Altres hostesses anaven així.

I hom es pregunta, cal realment això? Cal ser dona jove, maca, sense un gram de greix, vestida d'aquesta manera per a rebre un convidat, dur-lo a maquillatge, a la zona d'espera i a plató? Dient només Bon dia, posant-se al davant meu, assenyalant amb el dit i dient poca cosa més?. No es pot anar normal, ser home o dona, i no haver de complir unes mides determinades?.

He organitzat actes, hi he participat, he demanat a la gent de fer d'hostessa, n'he fet d'hostesso jo mateix. Sempre he pensat que la funció és donar informació i ajudar a les persones, i no pas que s'hagi de ser un florer.

En tot cas, a banda d'aquesta funció d'objecte, sense elles no funcionaria el programa.


Advocat

Amb l'advocat no em vaig entendre. Deia que jo volia anar de màrtir. Com deia en Vicent, vivim en una societat en què tirar la pedra i amagar la mà és una tradició confortable (editorial que em va fer emocionar). No ja és que no compartís els meus principis, sinó que era incapaç d'entendre que algú els tingués. Per ell, com per molts altres, la funció és escaquejar-se i punt. He de dir que em trobo amb molta gent que no m'entén. No dic que no comparteixin el que faig jo (que ho puc entendre), sinó que ni tant sols ho entén.

Malgrat tot, a mi el que m'importa és la meva consciència, i per això només cal que ho entengui jo. Com deia aquell, és que no són drets individuals?.

Plató

El plató d'Els Matins té fama de ser un lloc on fa fred. És mentida. És un congelador. Vaig agafar, previngut, una jaquesta, però és que amb la jaqueta cordada fins dalt feia encara fred. Es pot entendre que si has d'anar amb jaqueta i corbata el plató no pugui estar a 24/25 graus, però és que ara deu estar vora els 15, completament excessiu. A banda de la despesa energètica innecessària.


Actualitat

Segons em diu l'Enric, portem ja vora 2.500 EUR recaptats. In-cre-ï-ble, i això no s'entrendria sense Internet.

També n'ha fet un anunci.

En Josep Puigdemont, lo suec de Softcatalà, em va trucar ahir per telèfon des de Suècia. Quina sorpresa!.

Ahir vaig anar a l'FNAC Triangle per la presentació del llibre La Catosfera Literària. El Toni Ibàñez em va fer parlar, però crec que no tocava.


A què m'enfronto

L'objecció de consciència electoral per motius independentistes (objecció de consciència a Espanya) no està reconeguda per la legislació espanyola. Així que m'enfronto a:

La llei del Règim General Electoral espanyol diu:

Artículo 143. El Presidente y los Vocales de las Mesas Electorales asi como sus respectivos suplentes que dejen de concurrir a desempeñar sus funciones, las abandonen sin causa legítima o incumplan sin causa justificada las obligaciones de excusa o aviso previo que les impone esta Ley, incurrirán en la pena de arresto mayor y multa de 30.000 a 300.000 pesetas.

Arrest major, segons m'han dit, vol dir presó. Tanmateix, cal considerar que per a penes menors de 2 anys si no tens antecedents (com és el cas), no s'ha de complir.

El llibret que t'envien a casa com a integrant d'una Mesa electoral diu:

(...) les persones nomenades com a president o presidenta, vocal o suplent que no acudeixen a exercir les funcions assignades al càrrec incorren en la pena de privació de llibertat de catorze a trenta dies i multa de dos a deu mesos.

Consultat amb un advocat, aquesta multa pot ser substituïda a voluntat del jutge per serveis a la comunitat els quals, en principi, em nego a cumplir. Ja en faig per voluntat pròpia. En aquest segon redactat el que no queda clar és si la multa té un límit econòmic, i si el té si correspon als 1.800 EUR (les 300.000 pessetes) o no.

Agraïments

Vull agrair a totes les persones que m'han trucat per telèfon, m'han escrit correus i comentaris al bloc des del començament per a mostrar-me la seva solidaritat i ajuda: Alfons López Tena, Cercle d'Estudis Sobiranistes,  Josep Cruanyes, Gabriel Borràs, Enric Borràs, Josep Blesa,  Vicent Partal, Miquel Strubell, Fundació Catalunya, Toni Hermoso, Alexis Vizcaino, Josep Maria Comajuncosas, Jordi Mas,  Jordi Mallach,  Jesús Corrius, Sílvia Martínez, Víctor Pàmies, Natxo Sorolla, Miquel Català, Guillem i Joan Camp (Racó Català),  Xavier Mir, Biel Mesquida, Jaume Renyer, David Valls, Josep Lluís Figueras, Guillem Carbonell,  Joan Josep Isern, Jordi Casadevall, Toni Cucarella, Xesca Ensenyat,  Saül Gordillo, Marc Roca, Diana Coromines, Ricard Canellas, Rosa Batalla, Enrique Calderón, Pau Cabot, Roser Iborra, Gerard Gort,  Lluís Xifra,  Ernest Vidal, David Figueres, Vicent Galduf, Ester (sinache), Àngel Canet,  Albert Cortés, Jordi Montanyà, Jordi Rius, al vigilant del far desconegut, Manel Bargalló, Núria Serra, Esteve Canet,  Maia Stibilj,  Josep Selva, Jaume d'Escriu, Josep Puigdemont, Nació Digital, Enric Gil, Sònia S. Bagudanch, Jordi Borràs, Carles Garcia, Maria Vila, Josep Sort, Esparver, Talaiòtic, Miquel Saumell, Joan Calsapeu, Jaume Marfany, DALP, Pere Meroño, i a tots els blocaires, autors de comentaris al bloc i altra gent que no he esmentat (per falta de temps).

De tot cor, gràcies!. S'agraeix que en aquest moments difícils (que ho són) tinguis gent al teu voltant que donin un pas endavant per ajudar-te.

Campanya de suport

En Josep Blesa i n'Enric Borràs han començat ràpidament  (i sense avisar-me inicialment!) una campanya de suport, inclosa la recollida de calers per a pagar les despeses judicials i la multa.

Les persones que vulguin ajudar podem fer els ingressos al compte de Caixa Laietana:


A nom de n'Enric Borràs Calvó (compte creat específicament per a això). En cas que sobressin calers es destinaran a La Bressola. Podeu posar el vostre nom al comentari de la transferència i/o enviar-me un correu a marcbel ensaïmada softcatala.org.

Josep i Enric, novament mil gràcies.

Apunts relacionats:

Espanya, NO gràcies: arrest major i multa de 180 a 1800 EUR

Objecció de consciència: la fiscalia del TSJC m'imputa delicte electoral

Objecció de consciència a Espanya: declaració de demà davant el jutge

Objecció de consciència a Espanya: declaració i campanya de suport

Objecció de consciència a Espanya: entrevista en directe a TV3, dimarts 8

Arran d'això el mateix matí TVC es va posar en contacte amb mi. Demà dilluns 7 de juliol Dimarts 8 de juliol  seré entrevistat en directe a Els Matins cap a les 11.00-11.15h. Tot i que el mestre Cuní està rere les càmares, si m'entrevista l'Ariadna Oltra tot plegat haurà pagat la pena ;-).

Actualització 7/07/08 9.00h: M'acaben de trucar dels Matins per dir-me que avui ha sorgit una emergència informativa i demanant-me si l'entrevista pot ser demà dimarts 8 a la mateixa hora. Així que serà demà dimarts a la mateixa hora.

A nivell personal, tot això m'està fent tornar 15 anys enrere, quan em vaig declarar objector de consciència al servei militar espanyol, per motius idèntics als d'ara. El fet de tornar enrere 15 anys hi ha ajudat també la coincidència de retrobar a l'ordinador alguna cançó de l'època, com Guerra dels Sopa de Cabra.

Per alguns comentaris a la catosfera (benvinguts, la crítica constructiva fa sempre millorar), m'enduc la impressió que tots hem oblidat certes coses. En aquests països nostres no fan tants anys diversa gent va haver de pagar multes i anar a presó per objecció de consciència al servei militar espanyol. Posteriorment la llei espanyola ho va reconèixer, substituïnt la pena de presó per una pena substitutòria, el servei social. Tanmateix hi va haver gent que continuàva estant en contra d'aquesta pena substitutòria i es declarava insubmissa, anant primer a presó i pagant multes (novament) i després substituïnt la presó per inhabilitacions de 10/12 anys (no ho recordo exactament) per a treballar a l'administracions públiques.

Finalment vam aconseguir col·lapsar el sistema espanyol d'objecció de consciència pels centenars de milers d'objeccions, i Espanya es veié obligada a suprimir el servei militar obligatori. Justament per això em vaig lliurar d'haver-me de declarar insubmís en l'últim moment.

Resulta que aquella obligació cívica inicial (defensar tu país) per la qual cosa la gent pagà fortes multes i anà a presó, finalment no era un absolut tant important. Avui la gent no ha de fer la mili espanyola, i potser hem oblidat que fa pocs anys per no anar-hi et ficaven a la presó.

Precedents

Hi ha gent que ha exposat que certament hi ha precedents d'objecció de consciència electoral. És important saber això per temes legals, miraré de posar-me en contacte amb ells en quan pugui.

Tanmateix, el sentit d'un primer precedent que va esmentar el funcionari espanyol crec que anava pel fet independentista.

Els casos que hi ha hagut correspon, segons una ràpida lectura, a persones que no estant d'acord amb el model de societat, i per tant han objectat a diverses eleccions (espanyoles, nacionals i municipals). Una objecció de tipus social, per entendre'ns.

Tanmateix jo ho faig per motius nacionals. Entenc que la societat espanyola no és la meva, ni en vull formar-ne part, i per tant la meva consciència em dicta que no tinc cap deure cívic cap a ella, que és el motiu pel qual se m'obliga a assistir a una Mesa electoral (el deure cívic com a espanyol).

En tot cas, el fet que hagi precedents o no és important per temes legals i veure què va passar. Per res més.


A què m'enfronto

L'objecció de consciència electoral per motius independentistes (objecció de consciència a Espanya) no està reconeguda per la legislació espanyola. Així que m'enfronto a:

La llei del Règim General Electoral espanyol diu:

Artículo 143. El Presidente y los Vocales de las Mesas Electorales asi como sus respectivos suplentes que dejen de concurrir a desempeñar sus funciones, las abandonen sin causa legítima o incumplan sin causa justificada las obligaciones de excusa o aviso previo que les impone esta Ley, incurrirán en la pena de arresto mayor y multa de 30.000 a 300.000 pesetas.

Arrest major, segons m'han dit, vol dir presó. Tanmateix, cal considerar que per a penes menors de 2 anys si no tens antecedents (com és el cas), no s'ha de complir.

El llibret que t'envien a casa com a integrant d'una Mesa electoral diu:

(...) les persones nomenades com a president o presidenta, vocal o suplent que no acudeixen a exercir les funcions assignades al càrrec incorren en la pena de privació de llibertat de catorze a trenta dies i multa de dos a deu mesos.

Consultat amb un advocat, aquesta multa pot ser substituïda a voluntat del jutge per serveis a la comunitat els quals, en principi, em nego a cumplir. Ja en faig per voluntat pròpia. En aquest segon redactat el que no queda clar és si la multa té un límit econòmic, i si el té si correspon als 1.800 EUR (les 300.000 pessetes) o no.

Agraïments

Vull agrair a totes les persones que m'han trucat per telèfon, m'han escrit correus i comentaris al bloc des del començament per a mostrar-me la seva solidaritat i ajuda: Alfons López Tena, Cercle d'Estudis Sobiranistes,  Josep Cruanyes, Gabriel Borràs, Enric Borràs, Josep Blesa,  Vicent Partal, Miquel Strubell, Fundació Catalunya, Toni Hermoso, Alexis Vizcaino, Josep Maria Comajuncosas, Jordi Mas,  Jordi Mallach,  Jesús Corrius, Sílvia Martínez, Víctor Pàmies, Natxo Sorolla, Miquel Català, Guillem i Joan Camp (Racó Català),  Xavier Mir, Biel Mesquida, Jaume Renyer, David Valls, Josep Lluís Figueras, Guillem Carbonell,  Joan Josep Isern, Jordi Casadevall, Toni Cucarella, Xesca Ensenyat,  Saül Gordillo, Marc Roca, Diana Coromines, Ricard Canellas, Rosa Batalla, Enrique Calderón, Pau Cabot, Roser Iborra, Gerard Gort,  Lluís Xifra,  Ernest Vidal, David Figueres, Vicent Galduf, Ester (sinache), Àngel Canet,  Albert Cortés, Jordi Montanyà, Jordi Rius, al vigilant del far desconegut, Manel Bargalló, Núria Serra, Esteve Canet,  Maia Stibilj,  Josep Selva, Jaume d'Escriu, Josep Puigdemont, Nació Digital, Enric Gil, Sònia S. Bagudanch, Jordi Borràs, Carles Garcia, Maria Vila, Josep Sort, Esparver, Talaiòtic, Miquel Saumell, Joan Calsapeu, Jaume Marfany, DALP, Pere Meroño, i a tots els blocaires, autors de comentaris al bloc i altra gent que no he esmentat (per falta de temps).

De tot cor, gràcies!. S'agraeix que en aquest moments difícils (que ho són) tinguis gent al teu voltant que donin un pas endavant per ajudar-te.


Campanya de suport

En Josep Blesa i n'Enric Borràs han començat ràpidament  (i sense avisar-me inicialment!) una campanya de suport, inclosa la recollida de calers per a pagar les despeses judicials i la multa.

Les persones que vulguin ajudar podem fer els ingressos al compte de Caixa Laietana:


A nom de n'Enric Borràs Calvó (compte creat específicament per a això). En cas que sobressin calers es destinaran a La Bressola. Podeu posar el vostre nom al comentari de la transferència i/o enviar-me un correu a marcbel ensaïmada softcatala.org.

Josep i Enric, novament mil gràcies.

Apunts relacionats:

Espanya, NO gràcies: arrest major i multa de 180 a 1800 EUR

Objecció de consciència: la fiscalia del TSJC m'imputa delicte electoral

Objecció de consciència a Espanya: declaració de demà davant el jutge

Objecció de consciència a Espanya: declaració i campanya de suport

Bé, com deia ahir, avui he anat a la citació. Cal dir que era un tràmit, en què l'autoritat vol primer esbrinar què ha passat: si m'he adormit, si m'he posat malalt, si tinc cap raó justificada. I si no, a judici.

Li miro amb cara de pocs amics i le repeteixo lentament la frase vocalitzant al màxim, per acabar amb un No es preocupi, li demanaré al company d'informació. Passo a ignorar completament el Guàrdia Sivil mentre fa la seva feina. Tot seguit, el Guàrdia Sivil diu, com qui no vol la cosa, sense mirar-me i amb el típic to de molèstia paternalista, ...Ha-bla-mos mal...

Comencem bé. A informació els comunico a què he vingut i em diuen, en espanyol, que esperi assegut.

11.15h El titular d'informació apareix (devia estar esmorzant) i apareix el secretari encarregat de l'assumpte, en qualitat d'instructor. Em dóna la mà i em fa passar a dins. Ell parla en espanyol, jo parlo en català, sense cap problema. La legislació actual no obliga a un funcionari espanyol a parlar en català.

L'instructor, amb un to amable, m'informa dels meus drets. Li dic que porto una declaració escrita i comença a llegir-la. Llegeix la primera part i aleshores adopta una actitud incòmoda però mirant de ser respectuós. Més tard penso que podia semblar l'actitud d'algú que pensa que té una mena de terrorista/radical/extremista al davant i millor no fer cap moviment estrany...

Tinc l'opció de negar-me a declarar, la qual cosa implica anar directament a judici. Si declaro, és obvi que també vaig a judici, així que em nego a declarar per estalviar més maldecaps (jutge, fiscal, advocat d'ofici). Al cap i a la fi és un tràmit amb final més que clar.

El funcionari vol mostrar sensibilitat quan em demana si el nom de ma mare va amb accent o no porqué en catalán va sin acento. Tanmateix se li escapa que la Constitución le reconoce unos derechos, aunque sea independentista. Cal dir que em descol·loca quan em demana encuriosit ¿así que en unas europeas qué haría?. Finalment em comenta que és la primera vegada que es troben amb un cas d'objecció d'aquesta mena. No hi ha precedents, si més no a l'àrea que cobreix aquesta oficinia (Barcelona? Catalunya?). Em lliura aquest document que signo:





En 2/3 mesos rebré la citació judicial. Li dono la mà i li dic Molt amable i me'n vaig. Al cap i a la fi ha fet la seva feina, al contrari que el Guàrdia Sivil de l'entrada. Tot plegat cosa d'un quart d'hora/vint minuts.

A què m'enfronto

(He refet aquesta part perquè originalment no era correcta)

La llei del Règim General Electoral espanyol diu:

Artículo 143. El Presidente y los Vocales de las Mesas Electorales asi como sus respectivos suplentes que dejen de concurrir a desempeñar sus funciones, las abandonen sin causa legítima o incumplan sin causa justificada las obligaciones de excusa o aviso previo que les impone esta Ley, incurrirán en la pena de arresto mayor y multa de 30.000 a 300.000 pesetas.

Arrest major, segons m'han dit, vol dir presó. Tanmateix, cal considerar que per a penes menors de 2 anys si no tens antecedents (com és el cas), no s'ha de complir.

Tanmateix, el llibret que t'envien a casa diu:

(...) les persones nomenades com a president o presidenta, vocal o suplent que no acudeixen a exercir les funcions assignades al càrrec incorren en la pena de privació de llibertat de catorze a trenta dies i multa de dos a deu mesos.

Consultat amb un advocat, aquesta multa pot ser substituïda a voluntat del jutge per serveis a la comunitat els quals, en principi, em nego a cumplir. Ja en faig per voluntat pròpia. En aquest segon redactat el que no queda clar és si la multa té un límit econòmic, i si el té si correspon als 1.800 EUR (les 300.000 pessetes) o no.

Agraïments

Vull agrair a totes les persones que m'han trucat per telèfon, m'han escrit correus i comentaris al bloc des del començament per a mostrar-me la seva solidaritat i ajuda: Alfons López Tena, Cercle d'Estudis Sobiranistes,  Josep Cruanyes, Gabriel Borràs, Enric Borràs, Josep Blesa,  Vicent Partal, Miquel Strubell, Fundació Catalunya, Toni Hermoso, Alexis Vizcaino, Josep Maria Comajuncosas, Jordi Mas,  Jordi Mallach,  Jesús Corrius, Sílvia Martínez, Víctor Pàmies, Natxo Sorolla, Miquel Català, Guillem i Joan Camp (Racó Català),  Xavier Mir, Biel Mesquida, Jaume Renyer, David Valls, Josep Lluís Figueras, Guillem Carbonell,  Joan Josep Isern, Jordi Casadevall, Toni Cucarella, Xesca Ensenyat,  Saül Gordillo, Marc Roca, Diana Coromines, Ricard Canellas, Rosa Batalla, Enrique Calderón, Pau Cabot, Roser Iborra, Gerard Gort,  Lluís Xifra,  Ernest Vidal, David Figueres, Vicent Galduf, Ester (sinache), Àngel Canet,  Albert Cortés, Jordi Montanyà, Jordi Rius, al vigilant del far desconegut, Manel Bargalló, Núria Serra, Esteve Canet,  Maia Stibilj,  Josep Selva, Jaume d'Escriu, Josep Puigdemont, Nació Digital, Enric Gil, Sònia S. Bagudanch, Jordi Borràs, Carles Garcia, Maria Vila, Josep Sort, Esparver, Talaiòtic, Miquel Saumell, Joan Calsapeu, Jaume Marfany, DALP, Pere Meroño, i a tots els blocaires, autors de comentaris al bloc i altra gent que no he esmentat (per falta de temps).

De tot cor, gràcies!. S'agraeix que en aquest moments difícils (que ho són) tinguis gent al teu voltant que donin un pas endavant per ajudar-te.

Campanya de suport

En Josep Blesa i n'Enric Borràs han començat ràpidament  (i sense avisar-me inicialment!) una campanya de suport, inclosa la recollida de calers per a pagar les despeses judicials i la multa.

Les persones que vulguin ajudar podem fer els ingressos al compte de Caixa Laietana:


A nom de n'Enric Borràs Calvó (compte creat específicament per a això). En cas que sobressin calers es destinaran a La Bressola. Podeu posar el vostre nom al comentari de la transferència i/o enviar-me un correu a marcbel ensaïmada softcatala.org.

Josep i Enric, novament mil gràcies.

Ressò mediàtic/blocaire

Aquest vespre m'han entrevistat a Vilaweb.

Racó Català: Objecció de consciència a Espanya

La Tafanera: Objecció de consciència a Espanya: declaració de demà davant el jutge

Josep Blesa: RECOLZAMENT ACTIU A MARC BELZUNCES

Guillem Carbonell: El blocaire Marc Belzunces està a punt de declarar per "delicte electoral"

Biel Mesquida: La justícia (de prop)

Demà 3 de juliol a les 11.00h em toca declarar davant un jutge espanyol de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Unitat Adscrita de Polícia Judicial - Guàrdia Civil -, carrer Pau Claris 160 de Barcelona, pel tema de l'objecció de consciència a Espanya. Estic acusat de delicte electoral.

L'altre dia em em vaig apropar al lloc, per saber on para i com era el tema de l'advocat d'ofici. D'entrada cal dir que en aquest lloc, sortosament tenen poca feina. Als Guàrdia Sivils de recepció, que estavan xerrant entre ells lluny de l'entrada, vaig haver d'insistir si passava per l'arc detector d'armes. M'havien vist a l'entrada i no feien res. Després em van dir que passés a dins per a què m'informessin. Ja em veus a mi caminant per un passadís completament buit i mirant dins de despatxos també buits. Seguretat espanyola.

Em va atendre l'arquetip estètic i lingüístic de funcionari espanyol. Va donar per suposat que m'havia dormit, de manera que quan vaig dir No, és per objecció de consciència, va posar cara de pòquer i va fer una pausa. Cal dir que em va atendre amb formes correctes, tot i que monolingüísticament en espanyol.

Bé, demà lliuraré aquesta declaració escrita al jutge espanyol:

En MARC BELZUNCES, amb NIF espanyol [...], i ciutadà català, DECLARA:

PRIMER.- Com a independentista català la meva consciència m'impedeix completament col·laborar en l'organització d'unes eleccions espanyoles. No tinc capacitat de triar el contrari.

SEGON.- Això no s'ha d'entendre com una desentesa cap a la meva societat, la catalana. Si fossin unes eleccions nacionals o municipals, col·laboraria com a ciutadà català. No reconec com a pròpia la societat espanyola, ni en vull formar-ne part, per la qual cosa la meva consciència m'obliga a no participar en els actes pels quals se m'obliga a declarar.

TERCER.- Des dels 12 anys tinc un fort compromís social, que ha implicat milers d'hores de dedicació sense rebre cap mena de retribució a canvi (vegeu full adjunt per a l'activitat social desenvolupada en els darrers anys). Aquesta activitat, com a integrant de diverses associacions sense afany de lucre, ha estat reconeguda oficialment i públicament amb la concessió de dos Premis Nacionals per part de la Generalitat de Catalunya, i d'un premi a la qualitat de la feina desenvolupada per part de la Universitat de Barcelona. De la meva activitat social sense lucre se n'han beneficiat, directament o indirecta, milions de persones.

QUART.- No m'he oposat en cap moment a que els meus conciutadans vulguin participar d'unes eleccions espanyoles. En cap moment s'ha d'interpretar com una oposició a la llibertat individual, però en justa correspondència demano a canvi el mateix.

CINQUÈ.- Apel·lo a la legislació nacional, espanyola i internacional que reconeixen i defensen la llibertat de les persones, la llibertat de pensament i de consciència, el dret a la dignitat, l'oposició a actes degradants, el dret inviolable de la dignitat personal, el lliure desenvolupament de la personalitat, la llibertat d'ideologia, la integritat moral, el dret a l'honor i a la pròpia imatge; el dret a viure amb dignitat i l'oposició a qualsevol tipus de maltractament.

SISÈ.- Que l’obligació de comparèixer a la Mesa electoral d'unes eleccions espanyoles atempta greument contra la meva LLIBERTAT, la meva PERSONALITAT, la meva DIGNITAT, la meva MORAL, la meva CONSCIÈNCIA, el meu HONOR, la meva IDEOLOGIA i la meva IMATGE PÚBLICA, sent a més una acte públic degradant i humiliant i un maltractament psicològic.

SETÈ.- Que la LOREG, per la qual se m'obliga a declarar, no pot prevaldre per sobre dels drets i llibertats fonamentals abans esmentats.

Pels motius exposats cap coerció, multa o pena em farà complir cap mena de citació com la que m'obliga a declarar, per la qual cosa aquests mecanismes perden el seu valor i poden dur a la meva persona a un greu perjudici completament arbitrari. Tanmateix, no tinc cap més opció que acceptar les conseqüències derivades del que em dicta la meva consciència.


Barcelona, Països Catalans, 3 de juliol del 2008.

(més gran)

Li hauré de dir al senyor jutge espanyol que la meva consciència d'independentista català m'impedeix completament de col·laborar en la celebració d'unes eleccions espanyoles. Vull dir, que jo no li dic a ningú res perquè vagi o no a votar a unes eleccions espanyoles (és assumpte de cadascú), ni em poso a insultar, coaccionar o agredir a ningú que ho faci, ni faig cap protesta pública perquè és faci, ni em poso a tirar trets ni posar cotxes bombes. Crec en la llibertat de l'individu, deixo fer, però jo també vull fer.

Ara em toca demanar advocat d'ofici (la derrota està assegurada) i estalviar per pagar dues multes. Espero que no m'apliquin cap pena de dedicació social, perquè no penso complicar-la i aleshores la cosa es complicaria més. Cap jutge espanyol m'ha de dir que faci activitat social, sé sobradament el què és.

Apunts relacionants:

Espanya, NO gràcies: arrest major i multa de 180 a 1800 EUR

Quan hom intenta ensenyar els valors del civisme als paràsits socials de la nostra societat, s'arrisca a què li fotin una òstia, com ha estat el meu cas avui. M'explico.

Estació d'Urquinaona (L4), a la meitat de l'andana sentit Trinitat Nova. Arriba el metro, em retiro al costat de la porta per deixar a la gent sortir i l'andana queda completament atapaïda, sense espai. En aquest moment, i mentre encara surt gent del vagó, observo que està venint una persona (home, d''uns 25-30 anys) a contracorrent i en sentit final de l'andana, com si fos un tractor, empenyent a consciència a tothom. Com si ell fos el centre del món a la resta fossim puces fent nosa.

Quan ha passat al costat meu m'ha empés més que conscientment. No pas aquell cop que es produeix quan no hi ha espai i no hi ha cap més opció. M'he girat i li he dit senzillament Tranquil, mentre li mirava als ulls recriminant-li l'actitud. Entre altres coses perquè la resta de la gent estava molesta, però no deien res.

Aquest paràsit social s'ha limitat a girar-se, sense dir cap paraula,  i m'ha fotut un cop de puny a l'orella, mentre jo em girava per entrar al vagó. Amb els anys es perden reflexos. En descàrrec meu, que he vist venir la nata, he de dir que la mà de defensa estava sostenint la motxil·la, i que era imposible moure's per esquivar el cop.

Quan m'he girat per veure bé a l'adjecte, m'he trobat que no em podia moure: m'estaven subjectant dues personas. Cony, s'ha de subjectar a l'agressor, no a la víctima. Mentre una dona deia en bell catalanesc: Deixa-ho estar, que aquest ve buscant brega.

Jo he insistit en observar-lo i mirar d'apropar-me perquè el tio marxava i volia estar segur que romania a l'andana i no agafava el metro. Aleshores s'ha girat i se m'ha encarat. La gent interpretava que volia apropar-m'hi per tornar l'òstia. No negaré que l'instint de mascle humà et duu a aquesta reacció automàtica, pura programació genètica.

Però a banda d'estimar l'opció d'acabar a òsties i possiblement a les vies, he valorat que també li podien donar uns professionals de l'agressió de part meva.

Així que, un cop comprovat que romania a l'andana, he fet un ràpid gir de 180º mentre em desempallegava dels que em subjectaven i m'he dirigit ràpidament als 3 guardes de seguretat que havia vist en entrar al metro i que estaven a l'inici de l'andana. Una persona agressiva té tots els números de la rifa òsties de segurates.

Així que l'he identificat (corrovat per la dóna d'abans) i el paio en qüestió ha estat envoltat pels tres segurates. Jo m'ho mirava a distància amb tota tranquil·litat esperant l'acció. S'anava posant nerviós, i jo pensava Vinga, vinga, xaval, que t'emportaràs alguna com continuïs així.

Però no. Vull destacar la gran professionalitat del personal de seguretat. S'han limitat a envoltar-lo i retenir-lo sense tocar-lo mentre avisaven als Mossos. Quan el paio ha intentat ficar-se al següent metro, entre dos l'han agafat el mínim possible, mentre cridava que l'estaven tocant.

El paràsit responia a l'esquema del jugador de rol/viciat de consola asocial. De fet, tenia una play portàtil. Cabell llarg amb cua, sense afaitar, roba esportiva fosca, grass, bambes, etc. Aquest perfil ha aportat grans perturbats a la història negra de la humanitat. Cal dir que tinc grans amics viciats i jugadors de rol, i que al meu antic club de muntanya compartíem sala de reunió amb el club de rol. Bona gent. Però sempre hi ha algú que no sap diferenciar entre el Final Fantasy i la vida en societat. Pel carrer no pots treure cartes, màgies, dimonis i tota la pesca i començar a atacar els enemics.

Mosso: "Això normalment es resol fora de servei"

I han arribat els Mossos uns 10 minuts més tard. Primer uniformats i després els secreta. Vull dir que he estat atès molt correctament, a diferència del cop anterior. Ha ajudat que eren de la meva edat, que jo estava ben tranquil, i el paio no parava de dir tonteries mentre els Mossos reconeixien que no hi tocava gaire.

Després d'explicar-me què havia de fer (reconeixement mèdic, denúncia i tal), quan m'he quedat a un Mosso tot sol m'ha dit que tot allò no servia de gaire. Aquestes coses normalment es resolen fora de servei, ha reblat en confiança. !!!!. Li ha sortit així: fora de servei!. Un mica més i obro la mà esperant que em donés una targeta i em digués truca'm a partir de les 10.

El que volia dir el Mosso és que aquestes coses es resolen (segons el seu parer) fora dels tràmits oficials: s'agafa a l'agressor en qüestió i se li fot una bona pallissa. Mètode típicament del Nou Barris de finals dels 80 i començament dels 90, on vaig crèixer. Entre altres barris barcelonins. Un no ha hagut d'aguantar els seus amics d'infantesa i adolescència fotent pallisses a negros/sudacas/moros/maricones de mierda, mentre traficàven amb drogues, robaven, destrossaven mobiliari urbà, passant més d'un per presó, (algú) amb la vida completament destrossada per les drogues i sabent que si indicaves amb un dit a algú que s'havia ficat amb tu rebria una bona pallissa dels teus amics, sense haver-ho fet mai, mantenint-me al marge i recriminant-ho més d'un cop, per amb més de 30 anys haver d'aguantar que un Mosso et vingui a dir no siguis imbècil i soluciona això a la vella manera llatina.

Com li he dit a un altre Mosso, hi ha dues maneres de resoldre el tema, a òsties o civilitzadament. Encara que el país no sigui civilitzat. Fet reconeixement mèdic i feta denúnica a la comissaria. El veuré al jutjat.

Al final se m'ha passat el moment exacte, però es pot dir que fa un parell o tres de dies aquest bloc va superar les 200.000 visites d'ençà que hi ha comptador (1 any i 9 mesos, aproximadament):

Sóc una persona que no creu en les coincidències còsmiques. Crec que a la companyia espanyola de telefonia mòbil Simyo m'han fet fora per demanar les coses en català, un dret que em reconeix la legislació catalana (sigui de fireta o no). M'explico:

- El 10 de febrer faig una portabilitat de Yoigo a Simyo, incloent la compra d'un terminal lliure per 69 euros (i sense els menús en català).

- Un cop feta la portabilitat (cap al 18 de febrer) funciono perfectament amb la nova companyia. Puc fer i rebre trucades, puc accedir a la meva àrea de client on gestiono tot plegat, i rebo el primer rebut (en espanyol).

- Yoigo em confirma la baixa (en català) dient que ho lamenten molt i que puc tornar-hi quan vulgui.

- Com vaig escriure al bloc, el 17 de març truco al servei d'atenció al client de Simyo (121) per demanar, entre altres coses, rebre la factura en català i poder tenir l'atenció al client i la meva àrea de client en català.

- El mateix dia 17 de març em responen, novament de forma anònima, que (en) nuestra compañia solo hablamos Castellano, nuestra facturación es en Castellano, sin que esto sirva de menos precio a su idioma. Per cert, la persona que va escriure això de forma anònima no sap ni escriure l'espanyol.

- Avui descobreixo que en entrar a la meva àrea de client em diu que no tinc donat cap número d'alta amb Simyo, havent perdut totes les dades de facturació. Tanmateix, de moment puc trucar per telèfon. Però estrictament parlant, m'he quedat sense telefonia mòbil, ja que no estic donat d'alta a cap companyia.

És a dir, després de reclamar les coses en català em tornen els calers i em donen de baixa. No em volen.

Acabo de trucar al 121, telèfon d'atenció al client on m'ha atès molt amablement una dona d'accent argentí, i en español por supuesto. Vora 30 minuts. Ho ha hagut de consultar amb el seu supervisor i m'ha reconegut que no s'explicaven què havia passat. Que no tenien cap notificació de baixa, i que devia ser un problema tècnic.

- No pot ser un problema tècnic ja que no funciona ni l'àrea de client (via web) i, més estrany, se m'han tornat 69 euros sense reclamar-me el terminal. No conec cap companyia que regali telèfons de 69 euros.

Després ha afegit que potser s'havia rebutjat la portabilitat. Impossible, Yoigo em va enviar la carta lamentant la meva baixa, i el telèfon ha estat operatiu amb Simyo durant un mes. Fins i tot hi ha una factura de Simyo del primer mes. Em neguen, però, que el motiu hagi estat una repressàlia per la meva demanda. No m'ho crec, perquè de companyies (i operadors) espanyoles per aquestes coses ja he hagut d'aguantar la xenofòbia lingüística diversos cops.

Demano a la dona que investiguin quin han estat els operadors que m'han atès (li dono les dates i hores dels correus) perquè aquesta segurament és la raó, que algú m'expliqui (i es disculpi del) què ha passat i que el meu telèfon torni a ser operatiu.

Ara Simyo tindrà doble denúncia als organismes corresponents, una sèrie de cartes públiques als diaris (si decideixen publicar-la) i no hauré de trobar gaires raons per canviar-me de companyia arribat el moment.

Per mi és clar: un exemple més de xenofòbia lingüística d'un operador d'atenció al client d'una companyia espanyola. Espero que trobin a la persona que ho hagi fet, i l'acomiadin immediatament.

(Aquesta és la primera part. Hi ha una segona part, on sense cap comunicació ni consentiment meu, em tornen els calers i em donen de baixa de la companyia 1 dia més tard dels fets explicats en aquest apunt)

Simyo és una nova companyia espanyola de telefonia mòbil, filial de l'holandesa KPN. Un operador virtual que aprofita la infrastructura d'Orange (filial espanyola de France Telecom).

Com que no sóc espanyol, fa anys que vaig decidir que per simple coherència personal i intransferible no participaria de cap elecció espanyola. Sóc català i independentista. Fins ara cap problema. Jo no deia res perquè es fessin al meu país eleccions a la presa de pèl aquesta que es diu Regne d'Espanya, ni els espanyols em deien res a mi. Liberalisme funcionant.

Fins que fa uns dies va arribar la carta d'aquí dalt. Quan Espanya em va cridar a files del seu exèrcit, jo vaig anar amb el paper de l'objecció de consciència alegant motius filosòfics, tot i que eren més aviat morals, ideològics i de sentit de la justícia. A l'exèrcit espanyol no hi anava per espanyol, més que no pas per exèrcit (n'hi havia, i n'hi ha, moltes més consideracions). La incompetent administració espanyola no em va notificar després el rebuig d'una prorròga d'estudis, per la qual cosa estava disposat a declarar-me insubmís. L'abolició del servei militar espanyol obligatori m'estalvià anar a judici i que se m'apliqués la pena corresponent.

Com que penso ser coherent amb els meus principis (només es viu un cop), suposo que vindrà la polícia a arrestar-me majorment i un jutge espanyol em posarà la multa corresponent. Si fossin eleccions catalanes o municipals, encara em presentaria, tot i que com a ciutadà català no pensi votar fins que no canviïn el sistema electoral actual. Però sent d'un país que no és el meu, NO gràcies.

Ajuda

No sé si algú em pot ajudar. A l'estil de l'objecció de consciència al servei militar espanyol obligatori, ¿podria presentar alguna mena d'escrit legalment argumentat al polícia que pugui venir a detenir-me o al jutge que em posi la multa?. Alguna idea?.

Dissabte, enmig de les Jornades de la Catosfera, vam dinar diversos blocaires. Entre ells, el David de las Heras, Francesc Felipe (d'Optimitza.cat), Sílvia Cobo i en Narcís Sastre. Amb el Narcís vam estar parlant una mica de SIG, com a geògraf que és. La qüestió és que jo portava (mini)targetes de presentació noves. Quan vaig a reunions en representació de Softcatalà sempre trobava a faltar una targeta per donar, perquè me'n demanaven. Professional ja en tinc, del Ministerio de Educación y Ciencia espanyol, que òbviament en determinats contextos no queda molt bé.

Les targetes van agradar força, em van demanar on les havia fet i per això explico l'apunt. Són en concret les Moo MiniCards, que vaig descobrir amb el Flickr. No és que siguin precissament barates (15 EUR 100 unitats), però està assegurat l'interès ja que se surten de la norma. Pots triar fer-ne a partir de les teves fotos, o triar-ne dissenys ja fets (el meu cas, n'hi ha de molt bons). Les reps còmodament a casa en un petit estoig de plàstic, juntament amb el qual vaig rebre també uns StikerBooks de regal.

A començaments de desembre em van entrevistar telefònicament a La Plana Ràdio, una ràdio local de Santa Barbàra (Montsià). Durant les Jornades de la Catosfera vaig conèixer personalment al Toni Ibàñez, i em va comentar que havia estat sentit l'entrevista. No sabia que s'havia penjat a Internet. Aquí la tenim: