Cal dir que el test es basa sobre les paraules més freqüents (en espanyol i més fàcils d'escriure en mecanografia), per la qual cosa surten valor elevats. La meva velocitat punta en català és de l'ordre de 400 ppm, i a velocitat normal dec estar per les 300.
He de dir que una de les coses que menys entenc en aquest món és quan algú que es passa el dia davant de l'ordinador m'argumentar la NO NECESSITAT d'apendre mecanografia, un esforç ben senzill que només demana unes quantes desenes d'hores.
Avantatges:
- Escriure de 2 a 3 cops més ràpid.
- Veurem el que estem escrivint, ja que mirem la pantalla, no les tecles
- Ens és igual el teclat. Només canviant la distribució del teclat al sistema operatiu podem escriure sobre AZERTY o qualsevol altra distribució, o ens serà igual si el nom de les lletres han desaparegut per l'ús.
Bé potser entenc encara menys les persones que sense saber mecanografia, i amb tota la bona voluntat del món, es posen a dissenyar distribucions de teclat que trenquen una norma bàsica i fonamental de la mecanografia: quan escrius, les combinacions de teclat no poden ser de 2 dits d'una mateixa mà. Han de ser un dit de cada mà. Per això hi ha dues tecles de majúscules.
Pel que sembla no és el president de SEAT, sinó el president del Consell d'administració. Bàsicament, segons el senyor Francisco García Sanz els cotxes de SEAT no duen noms catalans perquè ells (els que manen) són espanyols, i el catalans no en són. Home, això darrer és evident: sinó, no hagués dit el que ha dit, i amb la complicitat i el riure d'ambaixador i periodistes espanyols. És més, de les seves paraules s'extreu que si fos per ell, la fàbrica no seria a Catalunya, sinó a Madrid. Més crua i directa no pot ser la realitat.
El problema és que SEAT està a Catalunya. Aquesta declaració li ha de costar la feina al senyor García, i que se'n vagi a la seva Espanya i el seu Madrid. I a Volkswagen haurien de saber quina mena de xenòfobs (perquè no té cap altra nom) tenen a sou.
Actualització: l'àudio de la cosa, via en Saül Gordillo:
marcbel |
Divers |
diumenge, 30 de març de 2008 | 13:36h
Stibilj és un cognom que, encara que no ho pugui semblar, és catalaníssim. Ahir vaig conèixer a una dona croata que duia aquest nom. De pares croata i eslovè (no recordo l'origen concret de cadascun) vam estar parlant, entre altres coses, del procés d'independència de Croàcia en un més que correcte català (fa vora 20 anys que viu aquí). De l'educació iouguslava, dels serbis, del passaport i la nacionalitat, de quan van haver de triar nacionalitat (pel nou estat), dels problemes de pensions, etc.
Finalment, però, em va mostrar escrit el seu cognom. Stibilj. I aquí ve la cosa potser més extraordinària. Stibilj és la transcripció croata del cognom Estivill. No de fa quatre dies. El cognom correspondria a un dels austriacistes catalans que hagueren de fugir cames ajudeu-me de la Catalunya del 1714 i que s'establiren en els dominis dels Hasburgs austríacs.
marcbel |
Divers |
dimecres, 28 de novembre de 2007 | 20:50h
Acabo de descobrir que hi ha novetats al sistema de blocs de MésVilaweb. Ara hi podem inserir mapes de Google Maps o qualsevol altra cosa que faci servir l'etiqueta iframe, cosa que abans no es podia:
El problema és que amb el Firefox no acaba de funcionar bé. En previsualitzar l'apunt amb el mapa, l'editor passa a ser inservible.
Però l'altra novetat és que ara amb el navegador Opera sí funciona l'editor. I a més, amb Opera no hi ha problema amb això de l'iframes. Bé, ara ja puc fer servir l'Opera en comptes del Firefox. Un dels altres problemes solucionats era la incompatibilitat amb el Google Adsense. Abans amb l'Adsense activat no podies inserir enllaços amb l'editor, i ho havies de fer en codi HTML.
També m'agrada el mode de pantalla completa. Per defecte la finestra d'escriptura és molt petita, i es podria fer més llarga cap a baix. Però amb el mode pantalla completa podem solucionar la petitesa.
marcbel |
Divers |
dijous, 8 de novembre de 2007 | 11:40h
Ahir es va produir una d'aquelles metàfores gairebé perfectes:
Se'ns pixen a sobre sota l'atenta mirada dels nostres gestors sense que aquests no facin absolutament res. Es veu que les lleis són per nosaltres, però no pels altres.
marcbel |
Divers |
dijous, 13 de setembre de 2007 | 21:19h
Ahir mentre sopàvem uns quans de Softcatalà vaig compartir un fet curiós sobre el discurs del president de la Generalitat de Dalt amb motiu de la diada.
Vaig veure l'inici del discurs a TV3. Va començar amb un pla general llunyà, on s'observava al president Montilla dret, hieràtic, de cos sencer. I aleshores vaig tenir la sensació completament inconscient que estava veient Polònia. Era el president Montilla que surt a Polònia, però en missatge institucional per a l'onze de setembre. I pel que sembla, no vaig ser l'únic a tenir aquesta sensació. Posteriorment, a les primeres paraules em vaig aixecar a penjar l'estelada al balcó.
Com que sempre són millors els originals a les còpies, crec que hauríem de proposar al Sergi Mas com a president de la Generalitat. Sergi Mas for president!.
marcbel |
Divers |
dimarts, 3 de juliol de 2007 | 21:43h
Avui m'ha arribat un missatge una carta de correu brossa de La Caixa. Tant de bo que s'inventés un filtre antibrossa per al correu clàssic. És una carta del senyor Isidre Fainé Casas, director de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, La Caixa. En català, és clar.
En els primers paràgrafs parla de com La Caixa actua per resoldre els problemes de la societat. Fins aquí tot bé. Més tard parla en termes de país. Però la cosa queda clara en aquest paràgraf:
La lluita contra la probresa, el foment de valors solidaris en els joves, la prevenció de la dependència de la gent gran, la concessió de microcrèdits, la divulgació de la cultura o el manteniment de parcs naturals en tot el país són algunes de les línies d'acció prioritàries que duem a terme, adaptant-les, cada una, a les necessitats de cada comunitat autònoma.
Com que dubto molt que el senyor Fainé estigui pensant en els Països Catalans, resta clar que el país per La Caixa és senzillament Espanya. I la societat, l'espanyola. Si la meva entitat bancària no pot ser catalana, per espanyolejar prefereixo les autèntiques, que són millors (més barates i més rendibles). La carta no deixa d'estar escrita en catanyol: català normatiu amb gramàtica espanyola. Tant poc que costa dissimular, fent una carta pels catalanets i una altra per als espanyols...
El país no només està captiu políticament d'estats estrangers, sinó que a més ho està econòmicament (i per tant, civilment) d'entitats bancàries espanyoles. Tinc la sensació que a l'època de la Renaixença, el modernisme i el noucentisme al país havia grans fortunes que tenien clar quin era el país. Avui dia ja no ho veig. Ara resulta que perquè una entitat com La Caixa doni un abal d'un milió de dòlars (xavalla per ells) per al domini .cat, sembla que faci gran cosa. I des de l'anonimat.
Cony, és que és de calaix. El següent pas lògic és recòrrer a l'extorsió i fer signar a un propietari la venda per un preu un 75% més barat. I ja posats, un 90%. O et violo la filla i li foto un tret al cap al teu home o dona (mmm, potser no, que potser s'alegren i tot en això darrer). O millor, primer violes la filla, i després li dius que signi el paper.
Tot està per fer, que deien. N'hi ha més exemples quotidians de la manca d'ètica, moral i escrúpols al que ha arribat la societat catalana en el seu conjunt (qui mira cap a l'altre costat, és igual de culpable). L'Homo Immobiliarus Catalanicus.
En termes evolutius, es pot dir que aquesta espècie no mereix propagar-se. Cal que s'estingeixi. Cal exterminar-la. Cal un esdeveniment d'extinció selectiva. I quina és la millor solució: una bomba atòmica sobre Barcelona. A poder ser, una de termonuclear, que és més potent, tot i que tècnicament és més difícil de fer. Com es fa un bomba atòmica és relativament senzill: a Internet hom pot trobar-ne les instruccions. La wikipedia ens explica el funcionament esquemàtic.
Tampoc cal patir per la desaparició dels catalans. Hi ha tota una generació de catalans abocada a l'exili (els bons de veritat), a la qual per tornar només li cal el país lliure de fills-de-puta. Del meu cercle la gent ha començat a exiliar-se: Bangkong, Eindhoven (total, treballo el mateix, em paguem més, els ties estan bones i visc amb més qualitat de vida), França, Alemanya...
¿Detonació atmosfèrica o detonació subterrània?
Així doncs, només resta un petit dubte. ¿La detonació de la bomba atòmica sobre Barcelona i àrea metropolitana ha de ser atmosfèrica o subterrània?.
Per a una detonació atmosfèrica només cal contactar amb algun general corrupte de Rússia, per a què engegi els míssils que apunten a Barcelona des de la guerra freda (tu, que està ple de terroristes com els txetxens). Per motius de seguretat aquests míssils no apunten directament al seu objectiu. Per si s'engega accidentalment. Cal reorientar-los a les coordenades precises, i aleshores engegar-los. I a esperar 15 minuts. Entre els avantatges d'una explosió termonuclear atmosfèrica hi ha la que és un veritable espectacle piromusical (com a la Mercè, però en gran), màximitzes l'extermini de la gent i les propietats immobiliaries, de passada envies el núvol radiactiu als veins de l'esquerra i de dalt, i com Txernòbil demostra, crees un gran ecosistema natural de gran riquesa. A més, el terreny contaminat radiològicament està tirat de preu. També alliberes elements radiactius que posteriorment poden servir per a datació. Així es posa el nom de Catalunya als llibres d'Història. L'inconvenient?. Et carregues al 30% de la població exclosa de la societat, els bons.
Per a una detonació subterrània, només cal contactar amb uns quants terroristes islàmics dels que tant abunden pel país, els envies al Raval (o millor, a la plaça Sant Jaume) i que comencin a excavar un pou. Com a les pelis aquelles dels presos del nazisme. Plantes la bomba i llestos. A més, com que tu poses el rellotge, dóna temps d'escampar la boira. El gran avantatge és que, amb la ciència geològica a la mà, es generen ones sísmiques. Sabem que un terratrèmol de més de 6 (Ritcher) acabaria amb el 80% dels edificis de l'eixample, i bona part de la ciutat. Una mena de bomba immobiliaria: et carregues fonamentalment els immobles. A més, pots obtenir dades molt interessants dels subsol mitjançant l'estudi d'aquestes ones. Un experiment geològic a gran escala. Tanmateix, no és una solució satisfactòria al 100%: es podrien escapar un bon nombre dels fills-de-puta a exterminar, l'expècie que mereix desaparèixer de l'escorça terrestre, l'Homo Immobiliarus Catalanicus.
L'únic problema és aconseguir el material fissible. Però vaja, si els israelians ho van aconseguir (que són 6 milions), nosaltres també. Per començar tenim una desena de centrals nuclears ben aprop.
Aquestes són probablement les últimes eleccions en què votaré a Barcelona. Sóc mileurista i, si la meva xicota va arribar al Principat fa pocs anys buscant noves oportunitats, aviat serem tots dos els qui, desencantats, marxarem a Galícia, la seva terra, per la dificultat de viure a la meva ciutat. La política de vendre sòl municipal a les immobiliàries per subhasta pot resultar un negoci molt lucratiu per a l'Ajuntament, però per als ciutadans les conseqüències són perverses. El meu vot, òbviament, buscarà que no tornin a governar els qui han fomentat aquesta situació. Tant de bo el líder de l'oposició aconsegueixi capgirar les enquestes i porti a la ciutat un model socialment més just. Per a mi, malgrat tot, ja serà tard.
Marc Franco i PuigPD2
L'altre dia em comentava un amic, que durant un viatge en taxi, el taxista li va dir que s'havia ficat a un lloguer sense que li sortissin gaire els números. Yo me meto, y si no puedo que me metan en la carcel tu li va reblar. Això mateix, tots a la presó. Els carcellers ja sabem tots qui són: la majoria, la classe obrera dels 60-70-80.
marcbel |
Divers |
divendres, 27 d'abril de 2007 | 23:49h
Parlament d'Steve Jobs als (futurs) graduats d'Standford del 2005. En sentir el discurs cal tenir molt present que en Jobs protegeix molt la seva vida personal en l'esfera pública.
marcbel |
Divers |
dimecres, 21 de febrer de 2007 | 11:06h
La societat catalana és,
a hores d'ara, una societat fracassada i trencada. Per l'habitatge. Els
que tenen pis en propietat (o lloguer antic) ni se n'adonen. Viuen en
un món absolutament paral·lel al de la fracció
de la societat que no té habitatge, ni de propietat ni de
lloguer antic. Són dos mons divorciats, en què la
fracció propietària, ja sigui de classe social obrera o
alta, explota sense cap sentit de la moral ni l'ètica, ni de
la comprensió ni de la solidaritat, a la fracció de la
societat no propietària. S'escuden en la llibertat de mercat,
però és absolutament fals. El primer món ens ho
mostra. Som a l'època de la globalització i Internet, i
ja no ens podeu enganyar. No som imbècils.
Tot plegat t'ho has de
mirar així: o tu o ells. O et fots tu, o es foten ells. No
quedarà més remei que ocupar. És just? O tu, o
ells. És responsable socialment? Foteu-vos, us ho mereixeu
tots plegats. És universalitzable? Tant o més que
demanar un lloguer de 900 euros per un pis de 50 metres quadrats a un
mileurista (o dos).
L'article del Mail obert
d'ahir de Vilaweb, d'Andreu Barnils, era absolutament colpidor. Un
pis de 9 metres quadrats (un pis, no pas una habitació!). Un
gos al primer món viu millor (té més espai
vital), i a més de franc. Un gos, d'altra banda, que és més
persona que aquest llogater (i altres). Al bloc ja he comentat el cas del pis de 12
metres quadrats per 420 euros/mes (pis, no pas habitació!). No són anècdotes, és la
realitat diària. Un amic meu de vora els cinquanta, ha hagut
de marxar de Barcelona, tot i ser funcionari i tenir un sou normal.
Per l'habitatge. Una noia de la feina acaba d'arribar a la ciutat per
treballar, estar cercant pis i li demanen lloguers equivalents al seu
sou (és mileurista). Té formació universitària
i treballa en una feina qualificada. No té cap intenció
de quedar-se a viure a la ciutat, un cop se li acabi el contracte. No
s'hi pot desenvolupar com a persona als seus 30 anys, i sí al
seu lloc d'origen (nord d'Espanya).
Són massa rics per
als ajuts de lloguer i massa pobres per comprar-ne un de protecció
Aquesta societat no
rutlla. S'ha aconseguit.
Davant d'això, la
societat no propietària, de la qual formo part, té un
objectiu concret: anihilar, enfonsar, acabar amb, putejar,
aprofitar-se parasitàriament, sense cap remordiment, ni moral,
ni ètic, de la societat propietària. Foteu-vos. Esteu
bojos i sou immorals: no mereixeu cap mena de respecte. Rebreu el que
esteu donant. I aquí s'ha acabat la cohesió social.
