Avui just abans de començar el Telenotícies migdia de TV3 he vist un nou anunci del 012. Aquells que surt el Picó. En aquest cas per denunciar a l'Agència Catalana de Consum (via 012) els problemes amb les companyies d'Internet.
Per començar, l'anunci és completament irreal. El Picó surt, en una situació simulada, parlant EN CATALÀ amb una operadora d'una d'aquestes companyies. Però aquest no és el tema, i a més el meu parer és que haurem de dur als tribunals per desamparament i desanteció de les seves obligacions de defensa dels drets (lingüístics) fonalmentals dels consumidors tant a l'Agència Catalana de Consum com a Política Lingüística.
Internet Explorer 7 en espanyol
El tema és que per il·lustrar que el Picó no tenia Internet a casa va i treuen la pantalla de l'ordinador. I en una ràpida ullada es pot observar que és un Internet Explorer 7 amb el missatge en espanyol Internet Explorer no puede mostrar la página.
O una cosa així, perquè jo no sé si aquest és literalment el missatge en espanyol, ja que jo tinc l'IE7 en català:
D'acod que tenir l'IE7 en català no és la cosa més senzilla del món si tens el Windows XP. Has de tenir actualitzat l'XP al Service Pack 2 o superior, posar el paquet de català de l'XP, i posteriorment i finalment, el paquet de català de l'IE7.
Per tot plegat és més senzill tenir el Firefox en català (descàrrega), que quan t'has quedat sense Internet mostra això:
La qüestió és que novament l'administració pública catalana no es creu el català a les TIC. Convé recordar que l'ús de navegadors en català (o amb el català com a llengua definida de navegació) és un aspecte cabdal i fonamental.
Aquest més em toca renovar la targeta de dèbit. Així que La Caixa ja me n'ha enviat la nova.
La targeta caducada duu diverses frases en català:
Ús electrònic exclusiu (amb bilingüisme anglès: Electronic use only)
Si troba aquesta targeta, sisplau, telefoni'ns o porti-la a qualsevol entitat financera adherida a.... (amb trilingüisme, amb la mateixa frase idèntica en espanyol i una versio reduïda de la frase en anglès).
Firma autoritzada
Caixa d'estalvis i pensions de Barcelona
I una forma neutra català/espanyol: Caduca final
La nova targeta, en canvi, duu dues formes neutres català/espanyol:
Caduca final
Firma titular (l'antiga Firma autoritzada)
I després una frase en anglès, Electronic use only, desapareixent la frase equivalent en català.
El nom sencer de La Caixa ha desaparegut i s'ha transformat en www.lacaixa.es (i no pas .cat).
Qualsevol frase inequívocament en català ha desaparegut. I això que sóc un client que consta com a catalanoparlant.
Com en la dictadura franquista
Això recorda al que va passar a la dictadura franquista. Quan el català estava prohibit, alguns comerciants va mirar de posar ròtuls en forma neutra català/espanyol. Així podia passar per les dues llengües.
Com si estigués el català prohibit, La Caixa opta per eliminar el català de les seves targetes, eleminant el màxim contingut lingüístic, i en el restant deixant formes neutres català/espanyol i l'anglès.
A La Caixa ja només li queda el català. Mentre que et cobra per qualsevol tonteria, hi ha diverses entitats que t'ho donen tot gratis i a més molts més interessos. Això sí, en espanyol davant de la ineptitud i desinterés de l'administració catalana en fer complir la llei de política lingüística del 1998 (fa 10 anys!), i la complicitat cap a les empreses infractores de l'Agència Catalana de Consum.
Però vaja, posats a triar entre treure mensualment alguns eurons al teu compte corrent, o haver de pagar per suplir la incompetència de l'administració catalana, l'opció és clara.
Les protestes per la discriminació i vulneració dels drets fonamentals lingüístics, tipus omplir d'enganxines un Lidl (com va passar la setmana passada a un de Sant Andreu), encadenaments o manifestacions, no s'haurien de fer davant les empreses. Al cap i a la fi, el que han de fer les empreses és complir la legislació i guanyar calers. Les protestes s'han de fer a la porta de la Secretaria de Política Lingüística (al final de la Rambla de Barcelona) i l'Agencia Catalana de Consum (a Diagonal de Barcelona). Que un dia apareixin plenes d'enganxines i pancartes, i amb algú encadenat a la porta*.
*Dubto molt que es faci, perquè les associacions de defensa de la llengua estan totes subvencionades.
També li podríem dir Google i les 40 llengües. Una de les coses més importants que vam sentir a la celebració dels 10 anys de Softcatalà va ser la que va dir l'Òscar del Pozo, enginyer de Google a Irlanda i antic col·laborador de Softcatalà.
40 llengües, 99% dels usuaris
L'Òscar ens va explicar que l'any passat Google va analitzar les llengües dels usuaris del web i es va trobar que si s'agafaven 40 llengües, es cobrien el 99% dels usuaris (fins que no revisi el vídeo de l'esdeveniment, no estic segur que aquest sigui exactament el tant per cent). I aquestes 40 llengües són les llengües que Google té pensat utilitzar en els seus serveis.
Sembla ser que el català va entrar entre les 40 per poc. Això contrasta amb la posició 25/20/15 que ocupa en altres rànquings. Cal diferenciar entre la creació activa de contingut/traduccions (la posició 25/20/15), i la posició dels usuaris pasius, la 40 de Google.
L'Òscar va dir a més, que si l'estudi Google el fes avui dia, potser el català no hi entraria. Comunitats lingüístiques més grans que la nostra estan accedint a les noves tecnologies i ens estan superant en nombres absoluts, sobretot a l'Àsia.
A més, també va dir que per guanyar unes dècimes més al 99% d'usuaris, caldria afegir-hi un centenar més de llengües. Un esforç (de moment) massa gran per a un guany tant petit.
La importància de tenir el navegador en català, o definir el català als navegadors en altres llengües
I com se sap la llengua dels usuaris? A Google i a molts altres llocs
consideren que el millor indicador és la llengua del navegador. Més
concretament, quina llengua està definida al navegador, que pot ser
diferent de la llengua dels menús del navegador. Normalment, si
l'usuari no toca res, la llengua dels menús és la llengua definida al
navegador, però podem canviar-la. Podem definir el català a un
navegador amb els menús en espanyol, anglès o letó.
Si agafem el Google Analytics de setembre i mirem la llengua definida al navegador dels usuaris, per aquest bloc ens trobem això:
Per EstatPropi.Cat això:
I sobretot pel volum de visites, a Softcatalà això:
És a dir, fins i tot a llocs amb visitants ben conscienciats (com EstatPropi.Cat), el català als navegadors difícilment supera el 50%.
Campanya per l'ús dels navegadors en català
Això vol dir que ens hem de posar entre tots (Softcatalà, blocaires, mitjans, administracions, universitats, sector educatiu, etc) en el tema de l'ús del programari en català, i molt en especial en la utilització de navegadors en català. O com configurar la llengua com a català en aquells navegadors que perquè no poguem o no volguem, siguin en espanyol, anglès o altres llengües.
Mentrestant, a Softcatalà tenim un llistat de navegadors en català:
Entre els diversos mitjans que hem atès a Softcatalà per al desè aniversari, hi havia Vilaweb. Ahir hi va dedicar una notícia destacada, incloent-hi aquesta entrevista de Vilaweb TV:
Hi vam estar parlant vora 30 minuts. La selecció dels talls ha estat molt bona. Gràcies Enric i tota la resta de l'equip.
El que penso i vaig dir és que la Generalitat Valenciana havia fet més per extendre el Linux (és a dir, ens estem limitant al tema Linux, no a la informàtica), ja que té l'objectiu de migrar tota la administració (i ja veurem si es fa) , i que això podria benefeciar a la presència del català (i ja veurem), en el sentit que Linux és multilingüe i estan incloent el seu català (el seu valencià) en el programari que produeix per a l'usuari final (Lliurex, Salt, gvSIG, etc).
Per contra la Generalitat de Catalunya ha fet el Linkat, però està en estat embrionari, i coses com l'inacabat corrector gramatical que a efectes d'usuari final actualment no existeixen.
Evidentment hi ha una voluntat provocadora. Si la Generalitat de Catalunya fa bandera de la llengua, i la Generalitat Valenciana del PP s'identifica com anti-llengua, mirem quins són els resultats actuals de les seves polítiques de cara a l'usuari final en l'entorn de l'escriptori de l'ordinador: No hi ha gaire diferència. La feina l'ha feta la societat civil (i no només Softcatalà).
Tanmateix, la Generalitat Valenciana del PP fa temps que fa moviments secessionistes en l'àmbit de la llengua a la informàtica, (i per tant, en contra de la llengua) fins ara no gaire reeixits.
Per l'entrevista patia, perquè més que preguntes, van ser comentaris
generals sense gaire concreció, i jo també vaig respondre comentaris
generals. Sort que tenim el blocs per aclarir les coses.
marcbel |
Llengua |
divendres, 26 de setembre de 2008 | 21:28h
Se'ns dubte podem qualificar com una de les millors notícies per a la llengua catalana. El traductor de Google ha incorporat el català des del 25 de setembre (d'acord amb la Wikipedia). En total són 32 llengües (més variants), 31 i el català.
La traducció sembla bidireccional entre totes les llengües. És a dir, que podem traduir del català a:
Àrab, francès, alemany, espanyol, anglès, portuguès, italià, xinès (simplificat i tradicional), holandès, grec, coreà, japonès, rus, hindi, búlgar, txec, danès, finès, noruec, polonès, romanès, suec, filipí, hebreu, indonesi, lituà, serbo-croat (alfabet llatí i ciríl·lic), eslovac, eslovè, ucraïnès i vietnamita
i a l'inrevès.
Podem veure Vilaweb en xinès o àrab:
El xinès o l'àrab no són el meu fort, però les proves amb anglès, espanyol, francès o italià semblen prou bones (per a ser un traductor automàtic). El català juga novament a primera divisió.
Podeu trobar més sobre com funciona internament el traductor al seu PMF. El bloc oficial de Google també en parla. Segons Google, el traductor utilitza quan convé l'anglès com a llengua intermitja (no és la millor opció), i segons algun usuari, també l'espanyol.
Integració a blocs i web
Recordeu que el traductor el podeu integrar al vostre bloc/web. Només heu d'anar a la pàgina d'eines del Google Translate, generar un codi i inserir-lo a la vostra plantilla. L'he posat aquí al costat, però no sé per quina raó no s'alinia al centre (?!). Cap idea?. En tot cas, ara aquest bloc el pot seguir una audiència molt més gran, i sense canviar de llengua.
Primera opció més senzilla per reportar errors: A sobre d'un text (mal) traduït, deixeu el punter del ratolí a sobre i us ha de sortir un missatge emergent, on a la part inferior trobareu un Suggest a better translation.
Segona opció: Els errors de traducció es poden reportar a través d'aquí. El Report an incorrect translation en el moment d'escriure això encara no ha incorporat el català (comproveu-ho), així que podeu utilitzar el Suggest a feature or give feedback.
Teniu més informació per a la millora de les traduccions al PMF del Google Translate. Especialment si sou algú amb una important quantitat de text bilingüe paral·lel (com podria ser el BOE espanyol), utilitzant aleshores l'enllaç del paràgraf anterior i l'opció Contribute translation memories or parallel text.
marcbel |
Llengua |
dissabte, 20 de setembre de 2008 | 20:21h
El 3 d'octubre Softcatalà farà 10 anys que es va presentar en societat. La feina va començar un any abans, però no entrarem en un debat Peregrí-Peregrí (d'on sóc o d'on vinc?). Fa uns dies vaig posar a la part dreta del bloc el comptador dels dies que hi manquen, que també podeu afegir al vostre bloc/web.
- 19.00 Benvinguda al museu i l'esdeveniment per Agustí Alcoberro (director del Museu d'Història de Catalunya) i Marc Belzunces (Softcatalà)
- 19.15 Jordi Bosch (Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat). Llengua, TIC i administració pública
- 19.30 Assumpció Maresma (Vilaweb). Oportunitats del català als nous formats a les TIC
- 19.45 Òscar del Pozo Triscon (Google). Futur de les aplicacions a Internet per llengües minoritàries i de la visió de Google
- 20.00 Jordi Mas (Softcatalà). Reptes de futur per a Softcatalà
- 20.15 Comença la festa al Bar del terrat
La part dels parlaments serà la part més formals, però al piscolabis ja podrem petar la xerradeta durant una bona estona.
El dia 4 d'octubre el programa L'internauta de Catalunya Ràdio emetrà un especial d'una hora sobre Softcatalà, en el que participem el Jordi Mas, el Jordi Mallach, el Xavier Caballé i un servidor.
marcbel |
Llengua |
dijous, 4 de setembre de 2008 | 10:24h
Fem una mica d'història. El 26 de juny el Nature, la revista científica més inportant junt amb Science, publicava un editorial defensant les llengües minoritzades a la República Francesa.
El 31 de juliol Nature publicava una carta de l'investigador José M. Rojo, del Departamento de Fisiopatología Molecular y Celular, Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC, de Madrid. Una carta política impròpia d'un científic, esbiaxada i amb imprecissions i mentides.
Em consta que es s'han enviat diverses cartes al Nature en resposta a la del José M. Rojo. Avui el Nature n'ha publicat dues a la secció de correspondència:
Nature 455, 26 (4 September 2008) | doi:10.1038/455026b; Published online 3 September 2008
Languages: Catalan speakers learn a wider range
Antoni Rosell-Melé Institute of Environmental Science and Technology (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Edifici Cn – Campus UAB, 08193 Bellaterra, Catalonia, Spain
Sir
Jose M. Rojo claims, in his Correspondence 'Schools in a third of Spain teach only in minority languages' (Nature 454, 575; 2008), that public education is not available in Spanish in schools in Catalonia, Mallorca and Valencia. However, in Catalonia, the Spanish-language skills of schoolchildren completing their education are equivalent to those of children across Spain.
The Programme for International Student Assessment (http://www.pisa.oecd.org) indicates that the learning capacities of Catalan and Spanish schoolchildren in science and mathematics are not dependent on whether they receive a bilingual education. This conclusion flies in the face of the manifesto mentioned in Rojo's letter, which seeks to enforce a Spanish rather than bilingual education, and to relegate Basque, Catalan and Galician to a linguistic ghetto.
A recent study shows that, in most Spanish regions, between half and two-thirds of the population does not know a foreign language (F. Alvira Martín and J. García López Cuad. Inform. Econ. 205, 119–138; 2008; http://tinyurl.com/64ngkh). But in Catalonia and the Balearic Islands, where most of the population understands both Catalan and Spanish, about three-quarters of the population can also speak a foreign language. It might be in the better interests of Spain and science to improve the present knowledge of foreign languages and encourage an effective multilingual education, rather than striving to enforce monolingual Spanish education.
I la segona:
Nature 455, 26 (4 September 2008) | doi:10.1038/455026c; Published online 3 September 2008
Languages: Spain's minority-language speakers are bilingual
In his Correspondence 'Schools in a third of Spain teach only in minority languages' (Nature 454, 575; 2008), Jose M. Rojo complained about the impossibility of studying in Spanish in one-third of the public schools in Spain. This is, at best, misleading. The Catalan schooling system, for example, does indeed promote the use of Catalan, but native Catalan students are as fluent in Spanish as their monolingual counterparts. The political manifesto Rojo cites to emphasize his point is riddled with contradictions, is not endorsed by any linguists and does not belong in the pages of Nature.
marcbel |
Llengua |
divendres, 15 d'agost de 2008 | 21:43h
El passat dijous 8 d'agost Softcatalà va col·laborar en la donació de 30 ordinadors de la Fundació puntCAT a les escoles de La Bressola de la Catalunya del Nord. Diversos mitjans se n'han fet ressò (nota de premsa). En concret, els ordinadors eren per a la nova escola de secundària d'el Soler, i el mateix Joan Pere Le Bihan ens va rebre molt cordialment.
(D'esquerra a dreta, de dalt a baixa: Jordi Vercher, Joan Pere Le Bihan (director general Bressola), Toni Hermoso (Softcatalà), Pau Cabot (Softcatalà, Mata de Jonc), Jordi Iparraguirre (director Fundació puntCAT), Pep Masoliver (Fundació puntCAT), Irene Cabrera (Fundació puntCAT), Marc Belzunces (Softcatalà))
Per Softcatalà vam anar el Toni Hermoso, el Pau Cabot i jo mateix. El Pau, que va venir expressament de Palma, també és mestre a l'escola Mata de Jonc, amb la qual cosa podran compartir experiències en un futur.
Ubuntu (i el català)
La Fundació puntCAT va comprar una pack de 20 CD d'Ubuntu per a instal·lar als ordinadors. Comptavem amb què hi hauria Internet, però per problemes tècnics no em vam tenir. I ja hi som amb l'Ubuntu!
Amb la darrera versió, la 8.04, Canonical va trencar un dels seus principis definitoris i ja no inclou tots els idiomes en el CD d'instal·lació. Com no, el català és un dels idiomes afectats. El DVD sí que inclou tots els idiomes, però no és el mitjà per defecte, i la seva descàrrega està mig amagada.
Si tens Internet, i el servidors no estan saturats, l'Ubuntu es descarrega els paquets de català durant la instal·lació. Però si no, as begut oli. Com va ser el nostre cas durant la instal·lació de diverses hores que vam dur a terme. Resultat: ordinadors mig en català, mig en anglès, que s'hauran d'actualitzar tots un cop hi hagi connexió.
Com vaig dir al seu moment, Canonical s'ho de repensar. Si en un CD ja no hi ha espai, l'opció per defecte hauria de ser el DVD amb tot inclòs. O una segona opció menys desitjable: CD regionalitzats (Europa, America, Asia i Oceania, Africa). L'argument que hi ha ordinadors vells sense lectors de DVD no serveix si tenim en compte que cal connexió a Internet. Si no tens recursos per a tenir un lector de DVD, no tens per a tenir Internet (i molt menys de banda ampla).
La qüestió és que si voleu fer alguna instal·lació massiva, descarregueu-vos o compreu l'edició d'Ubuntu en DVD.
La Bressola
En tot cas, un cop solucionat aquest incident (segurament hi pujarem un segon dia), el que podem dir és que els alumnes de La Bressola podran gaudir d'un entorn informàtic educatiu completament en català, i de forma gratuïta. A ordinadors que no són de darrera generació. I a més, si volen, podran instal·lar a casa el mateix entorn de forma gratuïta.
Un exemple que les noves tecnologies, si les sabem utilitzar, van a favor de la llengua i la cultura catalanes. Com va dir el Jordi Iparraguirre, finalment ho hem aconseguit. Fa anys que volíem dur a terme aquesta acció, i esperem que sigui l'inici d'una estreta col·laboració amb la Catalunya del Nord.
marcbel |
Llengua |
diumenge, 3 d'agost de 2008 | 18:26h
La millor resposta al Manifiesto espanyolista que he vist fins ara ha estat la d'en Lluís de Yzaguirre (venint d'ell, no es podia espera menys). Aquesta n'és una versió ampliada (que us podeu descarregar) d'un article publicat a La Vanguardia (descàrrega).
Versión ampliada El 28-7-8 La Vanguardia me publicó un artículo de opinión que me costó mucho de concretar por el límite de espacio que tienen sus colaboraciones. Me vi en la necesidad de dejar en el tintero muchos ejemplos y argumentos adicionales. Además, el proceso de publicación coincidió con algunas noticias que merecían ser tenidas en cuenta. Por ello, he decidido colgar de mi página de publicaciones esta versión ampliada del citado artículo.
Este análisis pretende orientar a las personas de buena fe que se hayan podido alarmar por el manifiesto que un grupo de personalidades ha publicado recientemente sobre una entidad metafísica llamada "lengua común". Desgraciadamente, los redactores del manifiesto no consultaron ni a lingüistas ni a expertos en legislación sobre derechos lingüísticos, cosa que les habría ahorrado decir la mayoría de las insensateces que proclaman y que pueden haber angustiado a personas argumentalmente indefensas.
Alguna eminencia (como el Dr. Moreno Cabrera) ya ha señalado ciertas incongruencias en las que incurre el manifiesto cuando niega territorio o derechos a las lenguas minoritarias y se lo atribuye, en cambio, al castellano. Aquí intentaremos demostrar la falsedad de alguna de las premisas en que se basa el manifiesto, la gratuidad de las otras y la perversidad de las conclusiones a las que llega.
Empecemos por opiniones gratuitas que no tienen nada que ver con la ciencia:
● Cuando dicen que el castellano tiene vigencia en el mundo entero parecen entrar en contradicción con los datos que indican que en USA los inmigrantes que progresan socialmente son los que adoptan ("con todo derecho como vehículo preferente...") el inglés (como el ex-fiscal general Alberto Gonzales). El hispanista Francisco A. Marcos Marín, hablando del "componente chicano" de los Estados Unidos de Norteamérica, dice que su lengua no es "predominantemente el español, sino el inglés". Otro ejemplo: en su columna del pasado 17 en La Vanguardia, Porcel recordaba una entrevista con una periodista mexicana que había entrevistado al alcalde de LA, Villaraigosa, cuyo castellano (incluso editado) parece ser tan deficiente como el de la mayoría de hispanos que salen del ghetto.
marcbel |
Llengua |
dijous, 31 de juliol de 2008 | 17:11h
El 26 de juny passat la revista científica Nature (la primera del món, junt amb Science) publicava l'editorial Comédie-Française, defensant les llengües minoritzades a la República Francesa (text complet).
Avui, 31 de juliol a la secció de correspondència de la mateixa revista ens trobem que el nacionalisme espanyol envia una carta a propòsit de l'editorial per atacar els sistemes educatius dels Països Catalans, Euskadi i Galícia, i defensar el Manifiesto (xenòfob) por la Lengua Común. L'espanyolista en qüestió és el Doctor Jose M. Rojo, del Departamento de Fisiopatología Molecular y Celular, Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC, Ramiro de Maeztu 9, 28040 Madrid, Spain, e-mail: jmrojo@cib.csic.es.
El text de la carta:
***
Sir
Your Editorial 'Comédie française' (Nature 453, 1144; 10.1038/453114b 2008) argues that opposition by the members of the Académie française to including regional languages in the French constitution is disingenuous. But maybe these French academics have looked south and seen what has happened in Spain, where "regional and minority languages, like endangered species", are considered to "merit protection" by several of the regional governments.
Today, it is impossible to obtain public or publicly funded education in Spanish, the common language, in the schools of about one third of the country, including Catalonia, Mallorca and Valencia. For example, teaching is conducted in Catalan or one of its variants in northeastern Spain, and in Gallego in Galicia in the northwest.
In the Basque country, despite the obscurity of the language, education programmes will be available only in Basque from 2009 and programmes taught partially in Spanish will be dropped.
This is an absurd situation, where in some places it is easier for Spanish children to study in English (for example, in the British Council schools) than in Spanish, the language that the Spanish constitution has set as the common official language.
It has stimulated prominent — and by no means all conservative — intellectuals, headed by the novelist Mario Vargas Llosa, to sign a manifesto calling to defend the rights of Spanish-speaking people in their own country (see http://tinyurl.com/692c5g, or in automatic-translation English at http://tinyurl.com/5fvbrp). ¡Qué horror!
***
Caldria alguna resposta contundent de primer nivell, esmentat sobretot els 90.000 alumnes del País Valencià que no poden estudiar en català, enfront dels 21 (esmento de memòria) que han demanat l'escolarització en espanyol a Catalunya (i que tenen el dret reconegut de rebre en l'atenció individual i els llibres de text).
Perquè el Doctor José M. Rojo fa una mirada molt particular i parcial d'una realitat que demostra desconèixer completament, o directament menteix i manipula la realitat per als seus interessos.
Avui dijous 26 la revista científica Nature, la primera del Món juntament amb Science, publica un editorial criticant durament a l'Acadèmia Francesa pel rebuig a les llengües minoritzades de la República Francesa. La titlla de Comèdia Francesa més que no pas d'Acadèmia Francesa. El reprodueixo aquí:
Comédie-Française
Regional and minority languages should be protected, in France, and elsewhere.
Quelle horreur ! The 40 élite members of the Académie française are jumping out of their fauteuils, incensed that legislation passed by France's National Assembly would put regional languages such as Breton, Occitan, Corse, Alsatian, Catalan and Basque into the constitution as part of the national heritage. The members are particularly outraged that the regional languages would get a mention in the first article of the constitution — which defines France as an "indivisible, lay, democratic and social republic" — ahead of the second article, which designates French as the official language. The academy, created in 1635 to guard the purity of the French language, voted unanimously this month to condemn the move as "defying logic", and being a threat to the nation.
Actually, "defying logic", is an apt description of the vote itself. Globalization is already threatening to extinguish half the world's 6,000–7,000 languages. That would be a tragic loss to humanity and our understanding of it, if only because knowledge and culture are inescapably interwined with the languages within which they evolved. Languages also enrich each other, and provide a trove of data for research in linguistics and history. The other main French academy, the Académie des Sciences, should make itself heard on the matter.
Multilingualism has other practical benefits. French scientists who speak regional languages in addition to the national tongue testify that early bilingualism has helped them go on to master English and other languages. Some even argue that the thought processes involved have helped them to be better and more creative scientists.
The Académie française argues that France's regional languages are so obviously part of its heritage that there is no need for constitutional safeguards. That is disingenuous. It is precisely the lack of constitutional recognition that has blocked France from ratifying key international treaties to conserve minority languages: the courts have ruled that ratification is forbidden by existing constitutional principles, such as the indivisibility of the Republic and the unity of the French people.
Indeed, if earlier French governments had had their way, Breton, which is spoken in Brittany, would have been eradicated long ago. Only stubborn Breton persistence has prevented this from happening, notably through the creation of the Diwan Breton-language schools from the 1970s onwards.
Yec'hed mat (to your health) to that — because regional and minority languages, like endangered species, merit protection. Languages that aren't revitalized through constant exercise die out. It's hypocritical that France, which is one of the first to staunchly defend its own elegant national language, should deny that same right to regions that wish to keep their own languages alive and vibrant. The National Assembly's legislation was rejected last week by France's conservative Senate. But it could yet be reintroduced, and should be: for the sake of both science and its own rich heritage, France should remove the constitutional obstacles as quickly as possible, and ratify the European Charter for Regional or Minority Languages.
marcbel |
Llengua |
divendres, 6 de juny de 2008 | 18:30h
Això és el que ha dit, segons El Punt, el director per Espanya Álvaro Middelmann: Air Berlin ha de garantir la llengua comuna de tots els espanyols.
Jo pensava que una companyia àrea s'havia d'encarregar de dur els passatgers d'un aeroport a un altre. Però vaja, Air Berlin pel que sembla té uns objectius més elevats, fins i tot per sobre dels espanyols.
Per cert, el nostre responsable del sector, en Bernat Joan, es queixa retòricament. Nem a veure. Si tu ets els responsable polític amb capacitat sancionadora, més que queixar-te, el que has de fer és agafar la llei i fer-la complir. Una llei de fa 10 anys i que l'administració pública catalana no vol aplicar. Més fets i menys paraules.
Això de les campanyes per correu electrònic ja no li trobo el sentit. Em semblen infantils si són l'objectiu. En tot cas haurien de ser un mitjà per a un objectiu assolible i clar (que no hi és). Aquest objectiu hauria de ser legal (tema Bernat Joan), podent-se dir; o il·legal (carregar-se el web), no podent-se dir.
Si hagués d'escriure a Air Berlin a nivell personal, em limitaria a dir-los:
marcbel |
Llengua |
divendres, 2 de maig de 2008 | 23:41h
En una de les reunions que he tingut amb el Jordi Iparraguirre, director executiu de la Fundació puntCat (ens coneixíem d'abans del seu actual càrrec) li vaig comentar l'afer de la Biblioteca de Cataluña. Em va dir que se n'encarregaria, ja que té contactes amb Microsoft i la Biblioteca.
La qüestió és que fa cosa d'un parell de setmanes vaig tornar a la Biblioteca i vaig poder comprovar que tenen ordinadors públics nous amb Windows en català. No sé si va ser arran del meu comentari, o és pura coincidència, però benvingut sigui.
Tanmateix, la cosa no acaba de ser normal (parlant d'una Biblioteca de Catalunya). A l'anar a demanar per una cerca a Internet (els ordinador públics no tenen connexió a Internet), al mostrador hi ha una pantalla per als usuaris, on veus el que fa el bibliotecari. Doncs bé, en aquesta pantalla et trobes el Windows amb l'Internet Explorer en español por supuesto, i la pantalla del Google España en español por supuesto ben clara. I a més la jove bibliotecària no em va respondre en català fins a la tercera vegada de respondre-li jo en català a la seves preguntes en español por supuesto. Cal dir que la resta de personal bibliotecari, no tant jove, parlava directament en català. És només una observació sociolingüística.
És a dir, ordinadors públics en català, però els propis dels bibliotecaris no. Ordinadors públics que podrien tenir a més el Firefox en català, l'OpenOffice.org en català, o l'Abiword en català, i algun programa més que fos d'utilitat per als lectors. Sense cap cost. I sense entrar que per tenir ordinadors per a consultar només el catàleg de la Biblioteca i escriure en un bloc de notes, podrien tenir qualsevol distribució Linux en català (Ubuntu, Fedora, Catix...) i els calers que s'estalviarien. Fins i tot si fossin ordinadors per a tasques més complicades.
