Avui dijous 26 la revista científica Nature, la primera del Món juntament amb Science, publica un editorial criticant durament a l'Acadèmia Francesa pel rebuig a les llengües minoritzades de la República Francesa. La titlla de Comèdia Francesa més que no pas d'Acadèmia Francesa. El reprodueixo aquí:
Comédie-Française
Regional and minority languages should be protected, in France, and elsewhere.
Quelle horreur ! The 40 élite members of the Académie française are jumping out of their fauteuils, incensed that legislation passed by France's National Assembly would put regional languages such as Breton, Occitan, Corse, Alsatian, Catalan and Basque into the constitution as part of the national heritage. The members are particularly outraged that the regional languages would get a mention in the first article of the constitution — which defines France as an "indivisible, lay, democratic and social republic" — ahead of the second article, which designates French as the official language. The academy, created in 1635 to guard the purity of the French language, voted unanimously this month to condemn the move as "defying logic", and being a threat to the nation.
Actually, "defying logic", is an apt description of the vote itself. Globalization is already threatening to extinguish half the world's 6,000–7,000 languages. That would be a tragic loss to humanity and our understanding of it, if only because knowledge and culture are inescapably interwined with the languages within which they evolved. Languages also enrich each other, and provide a trove of data for research in linguistics and history. The other main French academy, the Académie des Sciences, should make itself heard on the matter.
Multilingualism has other practical benefits. French scientists who speak regional languages in addition to the national tongue testify that early bilingualism has helped them go on to master English and other languages. Some even argue that the thought processes involved have helped them to be better and more creative scientists.
The Académie française argues that France's regional languages are so obviously part of its heritage that there is no need for constitutional safeguards. That is disingenuous. It is precisely the lack of constitutional recognition that has blocked France from ratifying key international treaties to conserve minority languages: the courts have ruled that ratification is forbidden by existing constitutional principles, such as the indivisibility of the Republic and the unity of the French people.
Indeed, if earlier French governments had had their way, Breton, which is spoken in Brittany, would have been eradicated long ago. Only stubborn Breton persistence has prevented this from happening, notably through the creation of the Diwan Breton-language schools from the 1970s onwards.
Yec'hed mat (to your health) to that — because regional and minority languages, like endangered species, merit protection. Languages that aren't revitalized through constant exercise die out. It's hypocritical that France, which is one of the first to staunchly defend its own elegant national language, should deny that same right to regions that wish to keep their own languages alive and vibrant. The National Assembly's legislation was rejected last week by France's conservative Senate. But it could yet be reintroduced, and should be: for the sake of both science and its own rich heritage, France should remove the constitutional obstacles as quickly as possible, and ratify the European Charter for Regional or Minority Languages.
Li hauré de dir al senyor jutge espanyol que la meva consciència d'independentista català m'impedeix completament de col·laborar en la celebració d'unes eleccions espanyoles. Vull dir, que jo no li dic a ningú res perquè vagi o no a votar a unes eleccions espanyoles (és assumpte de cadascú), ni em poso a insultar, coaccionar o agredir a ningú que ho faci, ni faig cap protesta pública perquè és faci, ni em poso a tirar trets ni posar cotxes bombes. Crec en la llibertat de l'individu, deixo fer, però jo també vull fer.
Ara em toca demanar advocat d'ofici (la derrota està assegurada) i estalviar per pagar dues multes. Espero que no m'apliquin cap pena de dedicació social, perquè no penso complicar-la i aleshores la cosa es complicaria més. Cap jutge espanyol m'ha de dir que faci activitat social, sé sobradament el què és.
Amb motiu del recent llançament del navegador web Firefox 3 i el rècord mundial de baixades assolit el mateix dia de publicació, s'organitzen festes arreu del món
per a celebrar-ho, com ja va essent habitual amb les diferents fites i
aniversaris de Mozilla. La comunitat catalanoparlant no n'és una
excepció i es prepararan actes a 3 ciutats del territori.
A Barcelona, la festa és el dijous 26 de juny a partir de les 7 de la tarda, organitzada per Softcatalà, responsable de la traducció al català. L'emplaçament escollit és el Centre Comarcal Lleidatà,
a la Plaça Universitat, que acollirà la presentació de les novetats de
la versió 3 i una taula rodona per a tractar què s'aporta per als
diferents perfils d'usuari. Hi intervindran:
Pascal Chevrel (secretari general de Mozilla Europe i cap de localització web de Mozilla),
Toni Hermoso (membre de Softcatalà i coordinador del projecte de traducció al català del Firefox).
L'equip d'eyeOS (els joves creadors d'un sistema operatiu basat en web profusament guardonat)
Tot seguit, en el mateix local hi actuarà la Carxofa i la Ceba, un grup barceloní que amenitzarà la vetllada festiva, on hi haurà tota mena de sorpreses i regals per als assistents.
A València, la festa és el dissabte 28 de juny, organitzat per Ubuntu.cat, a partir de les 10 del matí a Ca Revolta.
S'hi explicaran les novetats del Firefox 3.0, es farà una comparativa
amb la resta de navegadors i haurà obsequis commemortarius.
Amposta, la festa és el mateix dissabte 28 de junyt, organitzat per Atictes, a partir de les 5 de la tarda al Bart's Café. S'hi farà un tast del nou Firefox 3 i qui s'acosti podrà gaudir d'obsequis commemoratius.
Pot consultar-se amb més detall les celebracions i com arribar-hi a: festa.firefox.cat. L'assistència és gratuïta i oberta a tothom.
Un servidor farà de moderador a la festa de Barcelona, introduïnt als convidants, explicant 4 coses i animant a la gent a què faci preguntes. Veurem si s'apropa TVE3...
Ahir el Telenotícies Migdia de TVE3 es va fer ressò del Firefox 3 en el seu espai setmanal sobre Internet. Un reportatge de 1 minut, on no es podia vessar més. Podem visualitzar el vídeo al 3alaCarta.
Convé recordar que el Firefox 3 és l'hereu del Netscape en català, el primer programa en català que arribà al gran públic. D'aquí la seva significació en termes de llengua catalana, obligació sobre la qual és acta fundacional de TVC.
Doncs bé, en 1 minut de reportatge ens trobem:
- Fan servir el Firefox en espanyol.
- Mostren la pàgina de descàrrega en espanyol del Firefox, i per a descarregar el Firefox en espanyol (això passar per fer-ho des d'un navegador en espanyol).
- Esmentar a la comunitat de voluntaris que ha manté la traducció i les eines de llengua. Són tres paraules: traduït per Softcatalà.
- La traducció al català del Firefox, com la majoria del programari en català que no fan servir a can TVE3, està feta per voluntaris, i des d'una televisió pública s'hauria de fer un reconeixement d'això. Senzillament, fent-lo servir!.
- Una televisió pública que té els objectius que té, hauria de remarcar molt més la disponibilitat en català, tenint en compte que el navegador amb qui competeix, l'Internet Explorer 7 sobre Windows XP, no està disponible en català.
- I el més important de tot: fer-ho bé no costa res, ni 2 minuts més del que ha costat fer el lamentable reportatge aquest. Si és que realment vivim això de la Internet en català, senyors i senyores de TVE3.
Si apliquessim el mateix criteri que segueixen en el món de les TIC al món de la televisió i la ràdio, ens sortiria més a compte que tanquessin la Corpo, i els impostos que ens estalviaríem.
Dimecres a la nit em vaig embarcar al García del Cid al port de Barcelona per una campanya durant el dijous i desembarcar el divendres a primera hora al mateix port, mentre altra gent continuava de campanya fins diumenge. Com necessitava la Brompton el divendres, me la vaig endur.
La qüestió és que divendres no havia temps per tornar al port de Barcelona, així que es va optar per desembarcar al Port Olímpic amb zodiac. I ja em veus a mi amb la motxil·la, l'armilla salvavides i la Brompton a la zodiac, junt amb dos companys més i el pilot . Llàstima que no dugués la càmara de fotos per a immortalitzar aquesta més que infreqüent situació per a una Brompton. Sort que la mar estava tant plana com un llac: passar del García a la Zodiac va ser ben fàcil, i no ens vam mullar en els 5 minuts de viatge.
Ara mateix el web de Mozilla (Firefox) està completament saturat. Quan vols establir un nou rècord de descàrregues mundials en 24 hores, el més normal és que el teu servidor peti literalment.
I critica durament al Govern de la Generalitat (de Dalt):
En la societat postindustrial la recerca és el nervi, el motor d'un país, ara aquest govern de rústecs indocumentats han deixat el motor sense benzina.
Algú sap quins són els objectius del Govern? Algú sap què volen? Són polítics especialitzats en la cultura del no decidir. Sense una política de recerca de país, els esforços individuals o dels grups queden desaprofitats.
Aquests inútils, però, ni tan sols han estat capaços de muntar una agència... ni tampoc han pogut tirar endavant el Pacte Nacional per la Recerca que, pel que sembla, si algun dia es formalitza, serà poca cosa més que literatura.
La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar. Quina sensibilitat pot tenir un govern d'ignorants? De la misèria intel·lectual que ens governa són contats els que han acabat el batxillerat. Simplement no entenen el què passa en el món d'avui, ni el paper de la recerca en la societat del coneixement.
Divendres passat tornava jo tranquil·lament del gimnàs de la Barceloneta amb la Brompton cap a la feina, pel passeig marítim mirant de no atropellar a cap turista despistat. En aquesta zona:
Enfilava per agafar el carril bici quan de sobte un fort sotrac, gairebé caic a terra i sento que la roda del darrera ha reventat. Merda!!! I quan veig el moti, em surt en veu alta Merda de ciutat dels collons!!!.
El motiu: al Passeig Marítim de la Barceloneta hi ha un terra molt maco de roca metamòrfica tipus pissarra (diria jo, que sóc geòleg). Làmines rectangulars primes (foto al flickr). El problema d'aquestes roques d'hàbit laminar és que són fràgils. Aguanten el pes d'una persona o una bicicleta, clar. La fragilitat augmenta si el ciment de la base no fa de base de tota la làmina, i deixa espais buits a les vores.
Ara bé el problema: sobre aquest paviment fràgil, circulent normalment cotxes de serveis, ben inclosa la policia. Al Google Maps es poden observar 3 cotxes aparcats. I aquests cotxes trenquen sempre el paviment. De fa anys. Un paviment que a més és car. De fet, alguns forats han estat reblerts de ciment, de manera completament antiestètica.
Què em va passar?. Dons al passar la roda del davant per una làmina trencada però en posició, la roda va succionar un tros, es va aixecar , el va treure de lloc i la roda del darrera va impactar contra el tros esmolat, trinxant el pneumàtic i la càmara.
Cost de pneumàtic i càmara nova: 30-35 euros.
I tot per:
1.- No posar un paviment adient per a l'ús, considerant que hi passen tota sèrie de vehicles municipals.
2.- Si els vehicles no hi poden passar, però el personal municipal i nacional s'ho passa pels dallonsis, que algú comenci a posar-los multes. Perquè la ganduleria surt cara a l'erari públic i a la meva butxaca.
I com reclamo ara jo els meus 35 euros?
No sé si al final és que sóc un extraterrestre o què. Però és de calaix. Si ets un responsable municipal i saps que el ferm del passeig marítim sistemàticament està malmès, primer esbrines per què, després te n'adones que és pels propis serveis municipals, i després, si veritablement ets responsable (i no un perfecte incompetent) poses solució. És de calaix!.
L'equip de la Universitat d'Arizona que treballa amb la sonda Phoenix ha creat una cosa realment novedosa: un giny (widget) per a tenir el temps de mart al teu escriptori (descàrrega). El primer giny del temps extraterrestre!. Fins ara en tenim diversos per a multitud de ciutats del món, però ara en tenim el de la sonda Phoenix.
La cosa funciona en què les dades dels sensors de la sonda s'envien a la Terra i la NASA els posa immediatament (?) a Internet i els podem visualitzar. Té un component educatiu i divulgatiu enorme. A banda que pugui semblar una fricada.
Però hi ha un però. Només està disponible, de moment, per Mac i Windows Vista, i iGoogle (via web). Ni per Windows XP (?!) ni per Linux. És a dir, només per un 15% dels ordinadors mundials. En tot cas, sembla ser la iniciativa personal d'un membre de l'equip.
marcbel |
Llengua |
divendres, 6 de juny de 2008 | 18:30h
Això és el que ha dit, segons El Punt, el director per Espanya Álvaro Middelmann: Air Berlin ha de garantir la llengua comuna de tots els espanyols.
Jo pensava que una companyia àrea s'havia d'encarregar de dur els passatgers d'un aeroport a un altre. Però vaja, Air Berlin pel que sembla té uns objectius més elevats, fins i tot per sobre dels espanyols.
Per cert, el nostre responsable del sector, en Bernat Joan, es queixa retòricament. Nem a veure. Si tu ets els responsable polític amb capacitat sancionadora, més que queixar-te, el que has de fer és agafar la llei i fer-la complir. Una llei de fa 10 anys i que l'administració pública catalana no vol aplicar. Més fets i menys paraules.
Això de les campanyes per correu electrònic ja no li trobo el sentit. Em semblen infantils si són l'objectiu. En tot cas haurien de ser un mitjà per a un objectiu assolible i clar (que no hi és). Aquest objectiu hauria de ser legal (tema Bernat Joan), podent-se dir; o il·legal (carregar-se el web), no podent-se dir.
Si hagués d'escriure a Air Berlin a nivell personal, em limitaria a dir-los:
Amb això de la sonda Phoenix comença a sorgir a al superfície tot un seguit de coneixement sobre el planeta Mart adquirit en els darrers anys. He descobert una pàgina interessantíssima, que tot i al presentació simple, és la millor pàgina que he vist mai sobre Mart:
Encara que no entengueu l'anglès, només per les nombrossíssimes fotos (la millor recopilació) ja paga la pena. Clicant a Next i Previous obtindreu més informació de Mart i d'altres planetes.
Entre d'altres trobem la imatge de la distribució d'aigua a Mart, bona part en el subsòl:
D'altra banda, amb això del Phoenix s'ha obtingut una imatge realment espectacular. Resulta que el satèl·lit que pren fotos de Mart va aconseguir fotografiar el descens de la sonda. Van dubtar molt sobre si fer la foto o no, perquè podia interferir en el funcionament de la sonda, però van estimar que el risc pagava la pena per si les coses anaven maldades saber què havia passat:
L'atropellament d'una ciclista membre de l'associació Amics de la Bici ha entelat la Setmana de la Bicicleta, que té lloc aquests dies. L'accident va tenir lloc dimarts al matí, a la cantonada dels carrers Consell de Cent i Bruc. La ciclista, que precisament participava molt activament en l'organització dels actes que la seva entitat tenia programats per aquests dies, circulava per aquesta cruïlla quan un camió que girava la va envestir i li va provocar greus ferides i trencament de nombrosos ossos. De fet, la ciclista va passar dimarts quinze hores d'intervencions quirúrgiques, i ahir encara era a la unitat de cures intensives en estat greu.
He tingut diversos ensurts en aquests carrils, molts d'ells derivats de l'ocupació del carril bici. Fa anys que els ciclistes de la ciutat ens queixem del lamentable estat (i diseny) dels carrils bici de Barcelona. Fins i tot al carril bici de Consell de Cent s'han arribat a fer manifestacions de protesta. Ara una persona més n'haurà de pagar les conseqüències la resta de la seva vida.
Cal posar noms i cognoms: PSC, ERC, Julian, Portabella i Narváez. Sou els culpables.
Finalment sembla que es confirma que El Periódico de Catalunya el compra un desconegut (a Catalunya) empresari extremeny. Un altre exemple de com un fill lapida el projecte del pare. Segons sembla, l'empresari li deu molt al PSOE, i corren rumors que és un submari del Grupo PRISA (propietari d'El País i la Ser). Cal dir que el nínxol d'El País (d'ellos) és ocupat en bona part pel Periódico, per la qual cosa PRISA hi té interessos (absorvir o eliminar la competència).
Té la seva importància aquesta compra, ja que El Periódico és:
- El primer diari a Catalunya pel que fa a lectors (seguit de La Vanguardia)
- El segon diari en compradors (per darrera de la Vanguardia)
Que el líder del mercat no hagi estat compart per cap empresa(ri) del país és, tal i com diu en Vicent Partal, un signe més de la decadència de Catalunya.
Afectació política i social de la venda d'El Periódico
Quota de mercat de lectors de premsa en català 2007: Conjunt comarcals/provincials* 37.8%, El Periódico en català 35.2%, Avui 13.5%, El Punt 13.5%.
* No hi ha diferenciació per llengua, inclou diversos en espanyol
De la qual cosa podem extreure:
- El Periódico de Catalunya és el primer diari en llengua catalana, tant en lectors com en vendes. I corre perill, com a mínim segons l'opinió d'algun conseller socialista del govern de la Generalitat.
- Els principals lectors de l'edició en català són simpatitzants d'ERC, seguits de prop pels del PSC/PSOE, i lluny la resta de partits.
- Els principals lectors de l'edició en espanyol són de forma pràcticament única (descomptats els que no simpatitzen cap partit) els simpatitzants del PSC/PSOE.
D'acord amb la taula de freqüències absolutes dels diaris venuts a Catalunya, a partir de la qual s'ha elaborat la taula d'aquí dalt, tenim que:
- El Periódico de Catalunya és el primer diari dels simpatitzants d'ERC i el PSC/PSOE.
- El Periódico de Catalunya és el segon diari dels simpatitzants de CiU, i en el cas d'ICV el segon empatat amb La Vanguardia.
- El Periódico de Catalunya és el primer diari dels que no simpatitzen amb cap partit (el conjunt dels gratuïts el superen, però).
A partir d'aquí que cadascú tregui les conclusions del que significa que aquest diari passi a ser control·lat per un empresari de fora de Catalunya, que li deu favors a un govern amb força tics anticatalans, i que a més és un govern que subvencionem amb els impostos que legítimament haurien de ser per a nosaltres.
Inclou diverses imatges de l'estratigrafia del pol nord, obtingudes gràcies al radar SHARAD del Mars Reconnaissance Orbiter. En elles podem veure capes de gel en una acumulació de fins a 2 km de gruix en un àrea d'uns 800.000 km2:
En aquesta imatges es pot observar un dipòsit laminat (NPLD, North Pole Layered Deposit) i una unitat basal (BU, Base Unit) composta fonamentalment per gel (d'aigua), tot i que amb sediment (entre un 2% i un 10%, segons l'estimació) i traces de gel sec (CO2 congelat). Amplio: La secció laminada estaria composta per 3 tipus de capes: capes de gel entre 10cm i 1m de gruix amb un 2%-10% de pols, capes de gel de 2 metres amb un 30% de pols, i capes més gruixudes de gel pràcticament pur.
A grans trets, i si no m'he equivocat en els càlculs, això vol dir que només al pol nord hi ha de l'ordre de mil milions d'hectòmetres cúbis d'aigua congelada, tirant baix. És a dir, 1.000.000.000 d'hectòmetres cúbics d'aigua. O el que és el mateix, 1.000.000.000.000.000.000 de litres d'aigua. És una xifra molt aproximativa i conservadora.
Tenint en compte que el consum a Catalunya és de l'ordre dels 600 hm3/any, si hem de pirar d'aquest planeta a Mart per a proclamar la inidependència, tindríem l'aigua assegurada per a una mica més de 1,5 milions d'anys. Sense aplicar la nova cultura de l'aigua, i sense comptar que al pol sud hi ha una quantitat semblant d'aigua (és més petit, però el gruix arriba als 3,5 km).
De tot plegat podem dir que al planeta Mart pot haver una colònia humana de milions de persones tranquil·lament. Hi tenim aigua, i d'aquí podem extreure energia ( a banda del sol i l'eòlica, tenim hidrogen, el podem cremar o fer fusió nuclear) i oxigen. Hi tenim recursos minerals. Només ens faltaria la tecnologia que permeti un cicle tancant d'aliments i aire, ja que l'experiment Biosfera-2 va fallar precisament en això.
Per cert, al pol nord, i a sobre d'aquesta capa de gel, és on ha aterrat la sonda Phoenix. Si es fonés tot el gel del pol nord i el pol sud marcians, Mart estaria cobert per un mar d'uns 20 metres de profunditat. Més info.
