Ahir TVE3, al C33, va emetre un documental de nom Aguaviva. És a dir, d'Aiguaviva de Bergantes o, simplement, Aiguaviva, com diuen espontàniament els seus habitants. Fins i tot el govern aragonès utilitza el nom Aiguaviva. Però TVE3, no. Més absurd que l'autèntica TVE1.
No només era qüestió del títol, a diversos textos explicatius en català s'utilitzava la forma Aguaviva.
¿És que TVC no té cap obligació cap a la llengua i cultura catalanes (que inclou la toponímia)?. És que no la paguem amb els nostres impostots per aquesta raó?. Ignorància? Passostisme? Mediocritat?.
El reportatge se centrava, durant gairebé dues hores, sobre uns immigrants xilens i argentins a Aiguaviva. Però també hi sortien habitants de tota la vida , parlant en català òbviament (alguns en espanyol), que anomenaven al poble com Aiguaviva en la seva llengua, i Aguaviva en espanyol. El per què es diu en espanyol només calia sentir la llengua dels professors de l'escola del poble o al capellà.
Hi va haver un diàleg d'allò més simptomàtic. Dues del poble i una aragonesa de fora del poble al mig. Estan parlant i les catalanoparlants comencen a parlar català entre elles. Aleshores l'altra diu que quan parlen en xapurrieau no les entén en absolut, ella que és aragonesa per tots costats. Aleshores una del poble li respón que ella també és aragonesa. La castellanoparlant li respon: la mitad, sois la mitad de aragonesas. Després de 7 segles.
Calen més paraules?.
Actualització: El lector Joan ens fa saber que el documental està disponible a la venda en DVD, per uns 15 EUR, per exemple en aquesta pàgina. També es troba disponible a la xarxa P2P més famosa.
marcbel |
Llengua |
diumenge, 3 d'agost de 2008 | 18:26h
La millor resposta al Manifiesto espanyolista que he vist fins ara ha estat la d'en Lluís de Yzaguirre (venint d'ell, no es podia espera menys). Aquesta n'és una versió ampliada (que us podeu descarregar) d'un article publicat a La Vanguardia (descàrrega).
Versión ampliada El 28-7-8 La Vanguardia me publicó un artículo de opinión que me costó mucho de concretar por el límite de espacio que tienen sus colaboraciones. Me vi en la necesidad de dejar en el tintero muchos ejemplos y argumentos adicionales. Además, el proceso de publicación coincidió con algunas noticias que merecían ser tenidas en cuenta. Por ello, he decidido colgar de mi página de publicaciones esta versión ampliada del citado artículo.
Este análisis pretende orientar a las personas de buena fe que se hayan podido alarmar por el manifiesto que un grupo de personalidades ha publicado recientemente sobre una entidad metafísica llamada "lengua común". Desgraciadamente, los redactores del manifiesto no consultaron ni a lingüistas ni a expertos en legislación sobre derechos lingüísticos, cosa que les habría ahorrado decir la mayoría de las insensateces que proclaman y que pueden haber angustiado a personas argumentalmente indefensas.
Alguna eminencia (como el Dr. Moreno Cabrera) ya ha señalado ciertas incongruencias en las que incurre el manifiesto cuando niega territorio o derechos a las lenguas minoritarias y se lo atribuye, en cambio, al castellano. Aquí intentaremos demostrar la falsedad de alguna de las premisas en que se basa el manifiesto, la gratuidad de las otras y la perversidad de las conclusiones a las que llega.
Empecemos por opiniones gratuitas que no tienen nada que ver con la ciencia:
● Cuando dicen que el castellano tiene vigencia en el mundo entero parecen entrar en contradicción con los datos que indican que en USA los inmigrantes que progresan socialmente son los que adoptan ("con todo derecho como vehículo preferente...") el inglés (como el ex-fiscal general Alberto Gonzales). El hispanista Francisco A. Marcos Marín, hablando del "componente chicano" de los Estados Unidos de Norteamérica, dice que su lengua no es "predominantemente el español, sino el inglés". Otro ejemplo: en su columna del pasado 17 en La Vanguardia, Porcel recordaba una entrevista con una periodista mexicana que había entrevistado al alcalde de LA, Villaraigosa, cuyo castellano (incluso editado) parece ser tan deficiente como el de la mayoría de hispanos que salen del ghetto.
marcbel |
Llengua |
dijous, 31 de juliol de 2008 | 17:11h
El 26 de juny passat la revista científica Nature (la primera del món, junt amb Science) publicava l'editorial Comédie-Française, defensant les llengües minoritzades a la República Francesa (text complet).
Avui, 31 de juliol a la secció de correspondència de la mateixa revista ens trobem que el nacionalisme espanyol envia una carta a propòsit de l'editorial per atacar els sistemes educatius dels Països Catalans, Euskadi i Galícia, i defensar el Manifiesto (xenòfob) por la Lengua Común. L'espanyolista en qüestió és el Doctor Jose M. Rojo, del Departamento de Fisiopatología Molecular y Celular, Centro de Investigaciones Biológicas, CSIC, Ramiro de Maeztu 9, 28040 Madrid, Spain, e-mail: jmrojo@cib.csic.es.
El text de la carta:
***
Sir
Your Editorial 'Comédie française' (Nature 453, 1144; 10.1038/453114b 2008) argues that opposition by the members of the Académie française to including regional languages in the French constitution is disingenuous. But maybe these French academics have looked south and seen what has happened in Spain, where "regional and minority languages, like endangered species", are considered to "merit protection" by several of the regional governments.
Today, it is impossible to obtain public or publicly funded education in Spanish, the common language, in the schools of about one third of the country, including Catalonia, Mallorca and Valencia. For example, teaching is conducted in Catalan or one of its variants in northeastern Spain, and in Gallego in Galicia in the northwest.
In the Basque country, despite the obscurity of the language, education programmes will be available only in Basque from 2009 and programmes taught partially in Spanish will be dropped.
This is an absurd situation, where in some places it is easier for Spanish children to study in English (for example, in the British Council schools) than in Spanish, the language that the Spanish constitution has set as the common official language.
It has stimulated prominent — and by no means all conservative — intellectuals, headed by the novelist Mario Vargas Llosa, to sign a manifesto calling to defend the rights of Spanish-speaking people in their own country (see http://tinyurl.com/692c5g, or in automatic-translation English at http://tinyurl.com/5fvbrp). ¡Qué horror!
***
Caldria alguna resposta contundent de primer nivell, esmentat sobretot els 90.000 alumnes del País Valencià que no poden estudiar en català, enfront dels 21 (esmento de memòria) que han demanat l'escolarització en espanyol a Catalunya (i que tenen el dret reconegut de rebre en l'atenció individual i els llibres de text).
Perquè el Doctor José M. Rojo fa una mirada molt particular i parcial d'una realitat que demostra desconèixer completament, o directament menteix i manipula la realitat per als seus interessos.
Bé, hem deixat una mica de temps per veure el que feia el nou responsable municipal de la bicicleta de Barcelona, el regidor Narváez del P$C.
L'Ajuntament de Barcelona diu que fara nous quilòmetres de carril bici. La realitat, però, és que en els darrers anys s'han eliminat conscientment molts trams de carril bici. A cada any que passa, perdem quilòmetres.
L'altra dia mirant pel Flickr vaig veure una foto sospitosa sobre el carril bici de Meridiana. Els darres mesos no he pogut anar gaire en bici, i a més he canviat la ruta, per la qual cosa bona part del carril bici de Meridiana (de baixada) no el faig servir.
Total, que avui he decidit fer íntegrament el carril bici de Meridiana de baixada. Un cop passat el tram de carril eliminat fa 2-3 anys arran de les obres de la Sagrera, m'he trobat amb això:
Fa uns mesos em van entrevistar a l'Avui sobre les parades de bus plantades fa anys al bell mig del carril de pujada a l'alçada de l'Hipercor. Fa cosa d'una dècada ja. Els responsables municipals van dir:
Conscient d'aquesta ocupació, el districte de Sant Andreu avança que la Guàrdia Urbana està preparant una proposta perquè el carril bici sigui continu. L'informe final s'adreçarà al departament de Mobilitat de l'Ajuntament.
Però quina barra!. És nomeś que són mentiders? O incompetents? Ineptes potser? mediocres? passotes? bah-és-igual? irresponsables? altius? volen fer-se només la foto? (per no utilitzar altres paraules malsonants).
Sóc un ciutadà que creu en la democracia i en la transparència. Vull saber el nom i cognoms de la persona que ha pensat, tramat i autoritzat això. Els ciutadans tenim tot el dret a saber-ho.
TVE3 arriba a moments de paroxisme. Al Telenotícies Migdia d'ara mateix, han noticiat que el català és una llengua molt utilitzada als blocs, significatiu de la vitalitat de la nostra llengua (i ara se n'assabenten?).
Per il·lustrar la vitalitat del català als blocs, agafa't fort, primer entrevisten a una persona que no parla català i que té el bloc en espanyol (!!!).
I per continuar, entrevisten a una noia bufona de nom Gina Tost que té la seva pàgina web exclusivament en espanyol i el seu bloc personal (des del 2006) només en espanyol. Si el català hi és, no l'he trobat, en una ràpida ullada, fora del tímid inici del 2004. D'acord, té un bloc en català (Mi otro blog) però no és el seu personal, sinó lligat a TVE3. Si poses Gina Tost al Google, el primer que et surt són els dos anteriors.
Per a il·lustrar la vitalitat del català al món dels blocs s'ha d'entrevistar a dues autores en espanyol?. Fins a on pot arribar la barra a TVE3?.
Òbviament aquestes autores poden fer el que vulguin, poden triar el que vulguin. Però com tota tria, té les seves conseqüències. Si fas un bloc en espanyol, no serveixes per il·lustrar la vitalitat del català a Internet. De la mateixa manera que aquest bloc no serveix per il·lustrar la vitalitat del farsi.
Quan hàgim de parlar de la vitalitat del català a la ràdio i la televisió, posarem com a exemple Tele5 i la COPE. TVC... què és això? Catràdio,.. que és això?. Qui les coneix?.
TVC novament mancant al respecte de la Internet en català i insultant a la intel·ligència.
Ahir vam tenir una notícia tràgica: una escaladora moria al cinquè llarg de l'Easy Rider, a la Paret de l'Aeri, Montserrat. El meu sincer condol a la família, amics i companys muntanyencs. Avui uns quants escaladors (retirats o no) hem passat un dia trist, impactats per la notícia.
L'Easy Rider és la via d'introducció a la Paret de l'Aeri. La més fàcil i accessible, per on hem començat la majoria d'escaladors que hem pujat aquesta històrica paret. Jo ho vaig fer cosa de fa 10 anys. Tanmateix, som davant d'escalada de paret, i no pas d'escalada esportiva. Mentre a l'escalada esportiva una caiguda no té conseqüències més enllà del que et pot passar a un esport normal (tot i que hi ha gent que ha mort), en escalada de paret (o clàssica, o big-wall, com li vulgueu dir), les caigudes s'han d'evitar al màxim, no te la pots jugar gaire. En escalada clàssica, les xapes (les assegurances) no abunden precissament, i sovint són dubtoses. Aquesta ressenya de l'Easy ja ho diu Probihit caure (al trams fàcil).
Aquí ha estat la tragèdia. Els escaladors ja havien superat les màximes dificultats. El llarg de 6a que es pot saltar en artificial (tot i ser un parell de passos), i el llarg més complicat, el quart, un teòric V amb xapes no precissament al costat, que té de V el que jo d'escolanet de Montserrat. Un llarg molt maco, però. El més maco de la via, amb permís del sostret.
La caiguda ha estat a un dels típics llargs fàcils montserratins, com n'hi per tot el massís: III/IV+ pràcticament desequipat, on t'ajudes de les savines per assegurar-te (imatge, i explicació). Pitjor encara, és una travessia. Són aquells llargs que sempre he fet amb la màxima atenció, a poc a poc, assegurant sempre al màxim peus i mans perquè poden estar descompostos, i perquè és fàcil, no està pràcticament equipat i a la que t'adones, tens la xapa a 10/15 metres (caiguda potencial de més de 25 metres) i saps que una caiguda pot tenir gravíssimes conseqüències. Si a més és una travessia diagonal, en la caiguda el cos pot patir rotació i passes a no poder controlar l'impacte contra la paret. Jo ni tant sols recordo aquest llarg de l'Easy. Recordo de pràcticament tots els llargs, menys aquest.
El que ja és més estrany és la caiguda de 50 metres. Això vol dir que o no va posar cap cinta (ho dubto moltíssim), o que les poques xapes/savines van petar en la caiguda. I aquí tornem al debat de sempre de l'escalada clàssica, la reequipació. ¿Per què una via que ha esdevingut clàssica, repetida freqüèntment no pot tenir un equipament que garanteixi la seguretat mínima, especialment en aquells llargs que sabem tots que són exposats (travessies de III/IV)?. La caiguda en aquests llargs no és per manca de nivell físic o psíquic, sinó per simple i purament accident.
Puc entendre que no es toqui un Mirall Impenetrable. Quan hi vas allà saps que t'enfrontes de tu a tu amb la mort. Tu mateix. Però un III/IV d'una via esdevinguda d'introducció?. ¿O les que estan plenes de xapes de fa 50/60 anys, que cauen a trossos, molt més perilloses ara que en el moment de la seva obertura?. No parlo dels passos compromesos de vies reconegudes, aquells que marquen que pugis o no (per por, per manca de nivell o per les dues coses). Sinó d'aquells passos senzills que la lògica ens diu que no paga la pena jugar-se la vida si passa cap imprevist.
Per edat mai vaig sentir al Cuní al Matí de Catalunya Ràdio. Quan va començar en Bassas tenia 18 anys. Aleshores no havia Internet i els podscast, per la qual cosa no podia sentir El Matí.
Quan vaig començar la carrera (19 anys) em va tocar classes de tarda, per la qual cosa vaig començar a sentir assíduament al Bassas. Al tren no fallava mai, al gimnàs, a la biblioteca si havia fer tasques mecànicas, al laboratori mentre mirava al microscopi... Després al cotxe a la retenció diària de la ronda, i durant els llargs protocols d'anàlisi geoquímica. I finalment els podcast. Pel Matí em vaig comprar l'iPod, per a poder seguir-lo i sentir-lo cada dia. Estic subscrit a la Tertúlia, El destacat del dia, Lecturàlia, el Reportatge setmanal i algun espai més.
Recordo moment memorables. Com quan estava a l'Abacus de la UAB amb el walkman i vaig començar a riure sense para mentre tothom em mirava. Estava escoltant la secció de l'Estapé i l'Ureta, que no em perdia mai i una de les millors de la història de la ràdio nacional, i l'Estapé esplicava com havia hagut d'anar al Liceu per imperatiu de la seva dona, a sentir el cant dels cignes, i que si es pensava que anaven a matar l'animal i no sé-què.
La tertúlia del dimarts, amb en Foix, Sanuy i Portabella ha estat la millor tertúlia de la ràdio nacional. Un moment de tranquil·litat radiofònica. O el pique Sala i Martin/Joan Olivé, que feia patir. O els magnífics col·laboradors que ha tingut sempre.
Però el més important d'en Bassas és la veu. O sóc jo, molt sensible a les veus (especialment les femenines), tant en el to, com en la dicció, com en el ritme. Si d'altres presentadors et posen dels nervis només sentir-los, en Bassas aportava tranquil·litat i positivisme.
Evidentment que té els seu defectes, com tothom. I que no ha fet coses bé, i que alguns haguessim preferit més sensibilitat en determinades coses.
Esperem que sigui només un fins ara. Crec fermament que Catalunya necessita una o més cadenes de ràdio privades potents. RAC1 ho està aconseguint, tot i que és trist que sigui una empresa d'un Grande de España. En Bassas és sector El Periódico, però tant de bo acabés a RAC1 si allà pot fer el seu programa, com el Clapés.
Antoni, descansa i pensa, però no et pensis que la teva audiència vol que et retiris. Et volem renovat ben aviat.
PD: Només amb el que s'ha fet i s'està fent a la Corpo (neteja socialista), n'hi ha prou per a demanar un canvi de govern a Cataluya. A ERC se li hauria de caure la cara de vergonya: no és això el que esperem d'ERC.
L'any 1999 em vaig introduir en el món del SIG amb un curset intensió del SIG MiraMon, així que li tinc especial carinyo.
L'altre dia, en la presentació del SIGPesca (dossier de premsa) vaig tenir l'oportunitat de parlar amb en Xavier Pons, el programador original i actual màxim responsable. Havíem parlat algun cop per telèfon i intercanviat correus. També un cop havia parlat amb un altre dels responsables de desenvolupament, en Joan Masó, perquè en els CDs que fèiem a Softcatalà amb la Generalitat vaig intentar incloure el Lector de mapes del MiraMon, però al final no va poder ser per problemes tècnics, no pas de voluntat de tots (i se n'haguessin distribuït més de 100.000 còpies). I sobretot amb l'Edu Luque, company de carrera que forma part de l'equip de desenvolupament.
En Xavier Pons va donar a la presentació del SIGPesca (el qual està basat en el Navegador MiraMon) unes quantes dades interessants del programa. Aprofito per exposar-les i afegir-hi unes quantes més que tenia a la recambra.
- El Navegador de mapes MiraMon (banda servidor) s'ha publicat sota la llicència GPL 3.0 (gràcies Toni per dir-m'ho). És a dir, s'ha transformat en un programa lliure.
El 2008 l'equip del MiraMon considera que el projecte ja està prou madur per publicar-lo a la Internet sota la llicència GPLv3. Això no significa que el projecte es consideri totalment acabat; tot al contrari, anem treballant per millorar-lo dia a dia.
Necessitem la vostre ajuda per a millorar aquest programari. Si voleu indicar-nos errors o contribuir amb millores, modificacions o ampliacions contacteu-nos a: navegador@miramon.uab.cat. També podeu contribuir a través de projectes.lafarga.cat
- Usuaris: El SIG Miramon el fan servir 25.000 persones en 37 països. Per a un programa d'aquestes característiques, poca broma.
- Codi: El programa ja ha superat el milió de línies de codi. Poca broma 2.
Convé recordar que el SIG MiraMon és gratuït per a l'administració pública, centres de recerca, xarxa de custòdia del territori i estudiants de Catalunya, en el marc d'un conveni amb la Generalitat. I que el CREAF fa cursos intensius (4 hores diàries durant una setmana) a preus assequibles (200-300 EUR) que permeten aprendre els fonaments dels SIG que després podrem aplicar amb el MiraMon i altres programes SIG.
Avui he anat a l'IEC i no m'han deixat entrar. Tema bici. Encara flipo, i ben emprenyat.
En termes TIC l'IEC està ancorat al segle XX. Que és com dir que no existeix. Darrerament m'ha arribat de primera mà certs moviments que està fent per, finalment, entrar de forma significativa al segle XXI. He mirat d'assessorar indirectament, exposant el meu parer, com a membre de Softcatalà. Mirant d'ajudar el màxim possible, ja que és cabdal que l'IEC sigui present en el món TIC. I encara haurem de fer-hi molta feina.
Paral·lelament a això, avui havia una conferència sobre l'Apertium a l'IEC, impartida per en Mikel L. Forcada, el seu màxim responsable. Amb el Mikel només he parlat per telèfon, tot i que per les Jornades sobre el català a les noves tecnologies sempre havia vingut algun membre del seu equip de recerca. A Softcatalà fem servir l'Internostrum, i estem analitzant la possibilitat d'incorporar-hi l'Apertium. Així que volia trobar-me en persona amb el Mikel, agrair-li tot el que fa, comentar-li unes quantes coses tècniques, i això de l'IEC. Aprofitaria també per mirar de parlar amb algú de l'IEC per començar a establir ponts amb Softcatalà.
I a més justament aquest matí he estat parlant amb un destacat investigador en termes SIG sobre l'IEC i cartografia digital, després d'haver ofert la meva ajuda a un membre de la xarxa Cruscat en tema mapes fa uns dies.
Tot plegat amb un enfocament de voluntariat, res a veure amb la feina.
Total, que surto de la feina amb la Brompton, enfilo el carril bici, em barallo per esquivar turistes al carrer Ferran i la Rambla i arribo a la porta de l'IEC, al carrer del Carme. Plego la bici, de manera que ocupa gairebé el mateix que la bossa que porto a l'altra mà. No més que una maleta.
Recepcionista: Amb bici no es pot entrar (a l'IEC)
Bromptaire: Està plegada i ocupa igual que una maleta
Recepcionista: ja, però no es pot entrar amb bicis
Bromptaire: ja, però no és una bici, és una maleta
Recepcionista: no es pot entrar amb bicis
Home, puc entendre que es no es deixi entrar una bici no-plegable, o si som 20 volent entrar amb una bici plegable. L'opció que em dona és que la lligui al carrer (com si no pogués jo pensar-ho). Està de broma? Deixar una bici de 1.200 euros al mig del Raval? Aquest matí he anat a la conferència del SIGPesca a la Casa del Mar, i he entrat amb la Brompton plegada sense cap mena de problema. Com a altres conferències, assemblees, bars, restaurants, edificis, vaixells i altres llocs.
Dos reconeguts investigadors han intentant intercedir per mi, fins i tot parlant amb un membre de l'IEC, i entrant per mirar de consultar a més gent. Amb el Toni Hermoso al costat al·lucinant. Res, tothom diu que a l'IEC no es pot entrar amb una bici plegada. Fins i tot la gramàtica de la llengua catalana és més flexible!.
Espero que siguin coherents i tampoc deixin entrar criatures en cotxets, ni gent amb maletes. Perquè òbviament el problema ha de ser el volum. I ja posats, que no deixin entrar a ningú a l'IEC. Total...
Per flipar. Em sembla que per mirar de fer avançar el català a les noves tecnologies haurem d'anar a altres llocs diferents a l'IEC a parlar. He hagut de desplegar la Brompton i marxar pedalant mentre la resta de gent assistia a la conferència.
Actualment només 43 estats reconeixen la independència de Kosovo (més info). Tanmateix, amb la nova actualització del Google Earth, també s'ha actualitzat la capa vectorial. Ara, Google Earth reconeix al independència de Kosovo. D'aquella manera. De lluny veiem que a les fronteres de primer nivell trobem Kosovo, de color groc:
(Els límits dels Països Catalans són meus (i de tothom), no és que Google ens hagi reconegut)
Tanmateix, quan ens hi apropem el color es torna taronja i finalment vermell, les fronteres dels territoris en disputa (com a Israel, Egipte i la Xina). La capital, Pristina, apareix en la mateixa categoria que la resta de capitals d'estats independents, però el nom de Kosovo com a estat no apareix.
És a dir, en la jerarquització de tot mapa, Kosovo ja apareix al mateix nivell que els estats al Google Earth, tot i que no al 100%.
Al segle XXI em sembla que és més important que et reconegui el Google Earth que no pas les Nacions Unides.
Aquest cap de setmana hi ha hagut una nova actualització de la imatgeria del Google Earth, que afecta positivament als Països Catalans (més info).
En concret, l'alta resolució de veritat arriba a Barcelona i bona part de la costa, així com Lleida. La resolució ara és centímetrica, i podem veure perfectament els cotxes, els carrils bici, i els cotxes que aparquen enmig del carril bici:
En aquesta foto s'observa un camió ocupant el carril bici de Diputació, tot un clàssic.
Lleida també ha passat a ser una zona d'alta resolució, com Barcelona, així com la costa de Castelldefels a Palamós, i de Tarragona a Cambrils. Dubto que aquesta imatgeria d'alta resolució provingui de l'ICC.
La resta de Catalunya té la mateixa imatgeria que abans (de l'ICC), però amb un tractament del color diferent (i de resultat força qüestionable). L'ICC em sembla que hauria de comprar una nova càmara aèria amb més resolució i més qualitat d'imatge.
Al País Valencià, em sembla que València i Alacant han actualitzat la imatgeria. València ciutat ja tenia abans resolució decimètrica, però Alacant no ho sé.
Via Google Earth Blog m'assabento que Roses és el primer municipi dels Països Catalans que disposa de tots els edificis en 3D:
Tanmateix, correspon a l'estil de la primera generació d'edificis: grisos, sense textures. Ja s'hi està treballant (fotorealisme). Tanmateix, ja se sap que Google ha passat per Barcelona amb els seus cotxes d'Street View i altimetria làser, que vol dir que tindrem la ciutat amb els edificis en 3D i amb textures.
Sembla ser que això de Roses s'ha fet en el marc del programa Cities in 3D de Google.
El proper dilluns 14 de juliol a les 12:30 a la Casa del Mar de Barcelona (C/Albareda, 1) es presentarà públicament el Navegador de Cartografia del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Direcció General de Pesca i Acció Marítima, el SIGPesca.
Durant l'acte el Sr. Ramon Jordana, Cap del Servei d'Estructures Pesqueres, i el Sr. Xavier Pons, investigador del CREAF i catedràtic del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, pronunciaran la conferència El SIGPesca, una eina interoperable per al coneixement del litoral.
El Navegador de Cartografia del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Direcció General de Pesca i Acció Marítima, SIGPesca, és una potent eina que recull de forma interoperable tota la informació cartogràfica d'ús públic referent al litoral de Catalunya. La cartografia continguda inclou:
- Bases de referència (cartes nàutiques de l'Instituto Hidrográfico de la Marina, Model Digital de Batimetries, corbes batimètriques, ortofotografies i topogràfics).
- Cartografia legislativa (límits, línia de costa).
- Cartografia ambiental (mapa de fanerògames marines, cartografia de fons marins, esculls artificials).
- Cartografia estrictament pesquera (localització de les instal·lacions d'aqüicultura a Catalunya, mapa de zones aptes per a l'aqüicultura).
- Imatges de satèl·lit de temperatura de la superfície del mar i concentració de clorofil·la (MODIS).
- Altra informació d'utilitat.
Les metadades de les capes són completament estandarditzades, seguint les directrius marcades per la ISO.
Tota la cartografia és visualitzable i consultable seguint els estàndards de l'Open Geospatial Consortium (OGC). Això significa que altres navegadors que ho desitgin s'hi poden connectar i utilitzar la cartografia que s'hi representa. A més, aquella que és d'ús públic és plenament descarregable a fi que se'n pugui fer un ús més professional.
El Navegador presenta la particularitat d'oferir qualsevol cartografia disponible en diversos sistemes de projecció que es poden canviar dinàmicament. Així, els usuaris poden usar la cartografia en sistema de projecció Mercator amb paral·lel a l'Equador (d'ús mundial però amb més deformacions), Mercator amb paral·lel central a Catalunya - 41º 25'- (més local, però amb menys deformacions), UTM 31N (d'ús terrestre a Catalunya) i longitut/latitud.
Ofereix, a més, enllaços d'actualització constant a altra informació d'interès per al sector com és el radar meteorològic del Servei Meteorològic de Catalunya, mapes de predicció del vent i l'onatge de METEOSIM, entre d'altres.
Per últim, el mateix Navegador proporciona un mòdul d'impressió que permet la configuració dels documents cartogràfics d'interès, segons els paràmetres escollits per l'usuari.
