Ahir es va produir una actualització de la imatgeria del Google Earth. En principi no ha afectat als Països Catalans (més info), excepte que ara tornem a poder visualitzar el Castell de Montjuïc, abans censurat:
Com s'aprecia a la imatge, la coloració és diferent. La imatge del castell no prové de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), sinó que els de can Google han posat a sobre la imatge satèl·lit de DigitalGlobe. Això és així segurament perquè l'ICC ha de complir la legislació espanyola, mentre que DigitalGlobe, empresa nord-americana, no l'ha de complir pas.
La resta d'àrees censurades a Catalunya (Cap de Creus, Turó de l'Home) continuen igual.
marcbel |
Divers |
diumenge, 30 de març de 2008 | 13:36h
Stibilj és un cognom que, encara que no ho pugui semblar, és catalaníssim. Ahir vaig conèixer a una dona croata que duia aquest nom. De pares croata i eslovè (no recordo l'origen concret de cadascun) vam estar parlant, entre altres coses, del procés d'independència de Croàcia en un més que correcte català (fa vora 20 anys que viu aquí). De l'educació iouguslava, dels serbis, del passaport i la nacionalitat, de quan van haver de triar nacionalitat (pel nou estat), dels problemes de pensions, etc.
Finalment, però, em va mostrar escrit el seu cognom. Stibilj. I aquí ve la cosa potser més extraordinària. Stibilj és la transcripció croata del cognom Estivill. No de fa quatre dies. El cognom correspondria a un dels austriacistes catalans que hagueren de fugir cames ajudeu-me de la Catalunya del 1714 i que s'establiren en els dominis dels Hasburgs austríacs.
Interessantíssim perquè històricament la ciutat de València s'ha considerat el punt més feble del domini lingüístic, tot i que atualment li guanyin com a mínim la Catalunya del Nord i Alacant ciutat.
Dades
Segons els resultats, destacaria que el català l'entenen perfectament o prou bé un 80% dels ciutadans. El parlen perfectament o prou bé un 56%.
A més, podem fer-nos una bona idea del percentatge de població que té com a llengua materna el català o l'espanyol mirant la informació referent a la llengua que es parla a casa. Tenen el català com a llengua materna un 22,3% (el parlen sempre, generalment o més, i la meitat dels Indistintament) i l'espanyol un 77,7% (sempre, generalment o més, i la meitat dels Indistintament).
En l'ús social el català perd pistonada. Tanmateix, el 52% creu que s'hauria d'usar més, tot i que per a un 41,3% ja li està bé com està ara.
Resultats
Poso aquí també els resultats de l'enquesta (mai se sap):
LaTafanera.cat, el web nacional de promoció de notícies, ha estrenat avui nova versió del web. Basat en el programari 2.0 del Menéame (web en espanyol desenvolupada a Mallorca) ja li tocava l'actualització des de l'1.0. Recentment va estrenar domini .cat.
A veure si entre tots fem que funcioni La Tafanera. És tant senzill com votar les notícies que trobem més interessants, o registrar-nos-hi i enviar les notícies que trobem interessants en els mitjans, de manera que democratitzem la informació: surten les notícies que realment interessen a la gent, per sobre dels criteris, sovint discutibles, dels editors dels mitjans tradicionals (al meu parer, excés excessiu de política i esports).
Malauradament fins ara a La Tafanera li passava com a altres projectes en català. No ha estat de capaç de fer un comunitat prou àmplia per automantenir-se, entre altres coses perquè els propis usuaris dels Països Catalans prefereixen de participar en projectes semblants d'enfocament espanyol a fer-ho en projectes d'enfocament nacional.
Avui, com a bon senyal, el nombre de vots i notícies a augmentat significativament.
Un bon home, que per tenir 28 anys està força atacat, estrena Brompton nova de trinca. No només ho fa davant de la càmara, sinó que tot seguit procedeix a desmuntar-la gairebé completament. I el que té més mèrit: amb una mà (amb l'altra aguanta la càmara). Al darrer vídeo descobrim perquè s'atreveix a desmuntar-la.
Part I: boixa davantera
Un petit consell. Per extreure la roda del davant, no cal desmuntar el fre. Només cal desinflar la roda i prou. Part II: direcció i seió
Part III: canvi (boixa)
Part IV: pedals i altres detalls
El pedal de plàstic és prou resistent per a una circulació urbana, i no recomano canviar-lo. En això de la silicona no havia pensat. Tampoc havia vist un comptaquilòmeters amb comptador de cadència de pedaleig, que m'agrada. I està bé comparar amb un model antic de Brompton.
Hem rebut visites de 77 estats, però el Regne d'Espanya concentra el 92% de les visites (per allò de la internacionalització de la causa).
Pel que fa a navegadors i sistemes operatius:
- Internet Explorer: 50% - Firefox+Mozilla: 47% - Safari: 1%
Empat tècnic entre IE i Firefox. Per aquestes dades i altres, i sense considerar l'esbiaxament de serveis lingüístics com traductors, cal dir que als Països Catalans la incidència del Firefox és molt major que a la mitjana mundial i de tots els estats europeus. El fet que estigui en català, al meu parer, és el factor determinant d'aquest fet.
- Windows: 86% - Linux: 10% - Mac: 3%
A l'igual que amb els navegadors, Linux té una major incidència als Països Catalans, pel mateix motius: són sistemes molt catalanitzats. Tanmateix, el domini de Windows és abassegador.
- Català: 52% - Espanyol: 39% - Anglès: 6%
Domini del català, però amb una incidència molt gran de l'espanyol i significativa de l'anglès. Segurament molta gent té el Windows en espanyol amb l'IE i no sap configurar-lo en català (o no li deixen/li posen).
De l'Holocè estant
A sota hi el fitxer pdf amb totes les dades d'aquest bloc. Resumint:
Es nota que he publicat poc, tot i que caldria sumar-hi les visites directes al Planeta Softcatalà (del mateix ordre que el bloc) i que aquest es propaga a més llocs.
Sóc una persona que no creu en les coincidències còsmiques. Crec que a la companyia espanyola de telefonia mòbil Simyo m'han fet fora per demanar les coses en català, un dret que em reconeix la legislació catalana (sigui de fireta o no). M'explico:
- El 10 de febrer faig una portabilitat de Yoigo a Simyo, incloent la compra d'un terminal lliure per 69 euros (i sense els menús en català).
- Un cop feta la portabilitat (cap al 18 de febrer) funciono perfectament amb la nova companyia. Puc fer i rebre trucades, puc accedir a la meva àrea de client on gestiono tot plegat, i rebo el primer rebut (en espanyol).
- Yoigo em confirma la baixa (en català) dient que ho lamenten molt i que puc tornar-hi quan vulgui.
- Com vaig escriure al bloc, el 17 de març truco al servei d'atenció al client de Simyo (121) per demanar, entre altres coses, rebre la factura en català i poder tenir l'atenció al client i la meva àrea de client en català.
- Com que l'operador m'ha atès anònimament (no m'ha dit el nom), i ho ha fet amb absoluta indiferència (passotisme) escric el mateix 17 de març també un correu electrònic a l'adreça soporte@simyo.es, demanant el mateix.
- El mateix dia 17 de març em responen, novament de forma anònima, que (en) nuestra compañia solo hablamos Castellano, nuestra facturación es en Castellano, sin que esto sirva de menos precio a su idioma. Per cert, la persona que va escriure això de forma anònima no sap ni escriure l'espanyol.
- El mateix dia 17 de març els emplaço al seu equip legal, perquè estan incomplint la legislació vigent. No obtinc cap més resposta, ni per correu electrònic ni via telefònica.
I ara les repressàlies o coincidències còsmiques:
- El 18 de març se'm torna l'import del cost del terminal, 69 euros.
- Avui descobreixo que en entrar a la meva àrea de client em diu que no tinc donat cap número d'alta amb Simyo, havent perdut totes les dades de facturació. Tanmateix, de moment puc trucar per telèfon. Però estrictament parlant, m'he quedat sense telefonia mòbil, ja que no estic donat d'alta a cap companyia.
És a dir, després de reclamar les coses en català em tornen els calers i em donen de baixa. No em volen.
La meva opinió, basada en la meva experiència d'anys en aquests casos, és que l'operador que va rebre els meus correus electrònics/el que em va atendre per telèfon, no li va agradar gens la meva reclamació i va decidir fotre'm.
Acabo de trucar al 121, telèfon d'atenció al client on m'ha atès molt amablement una dona d'accent argentí, i en español por supuesto. Vora 30 minuts. Ho ha hagut de consultar amb el seu supervisor i m'ha reconegut que no s'explicaven què havia passat. Que no tenien cap notificació de baixa, i que devia ser un problema tècnic.
- No pot ser un problema tècnic ja que no funciona ni l'àrea de client (via web) i, més estrany, se m'han tornat 69 euros sense reclamar-me el terminal. No conec cap companyia que regali telèfons de 69 euros.
Després ha afegit que potser s'havia rebutjat la portabilitat. Impossible, Yoigo em va enviar la carta lamentant la meva baixa, i el telèfon ha estat operatiu amb Simyo durant un mes. Fins i tot hi ha una factura de Simyo del primer mes. Em neguen, però, que el motiu hagi estat una repressàlia per la meva demanda. No m'ho crec, perquè de companyies (i operadors) espanyoles per aquestes coses ja he hagut d'aguantar la xenofòbia lingüística diversos cops.
Demano a la dona que investiguin quin han estat els operadors que m'han atès (li dono les dates i hores dels correus) perquè aquesta segurament és la raó, que algú m'expliqui (i es disculpi del) què ha passat i que el meu telèfon torni a ser operatiu.
Ara Simyo tindrà doble denúncia als organismes corresponents, una sèrie de cartes públiques als diaris (si decideixen publicar-la) i no hauré de trobar gaires raons per canviar-me de companyia arribat el moment.
Per mi és clar: un exemple més de xenofòbia lingüística d'un operador d'atenció al client d'una companyia espanyola. Espero que trobin a la persona que ho hagi fet, i l'acomiadin immediatament.
Qualsevol geòleg sap que els pols magnètics varien al llarg del temps. De fet de tant en tant en canvia la polaritat, situant-se el pol nord magnètic al pol sud geogràfic (el darrer canvi fa ~1 milió d'anys). Dins de la Geologia hi ha un camp dedicat a l'estudi d'això, la magnetoestratigrafia.
El més interessant del fitxer és que està animat (cliqueu al botó de reproducció de la part superior del Google Earth), però cal paciència per a carregar tots els anys (trieu carpeta a carpeta). Paga la pena.
Enguany el pol nord magnètic es troba a uns 650 km del pol nord geogràfic:
Les coses, demogràficament parlant, em sembla que han canviat força en els darrers 40 anys, amb una colonització de xinesos han a altres territoris sota domini de la RPX. La Xina ha doblat la població durant el segle XX.
Amb aquest mapa es pot entendre més la cosa actual. Mirar la Xina per a un occidental és la cosa més semblant a mirar una civilització extraterrestre amb més història que nosaltres i que ha estat la major part de la història per davant d'occident, i que ho tornarà a estar.
Quan s'acabi la dictudura comunista de la Xina el Món serà un lloc millor.
(Aquesta és la primera part. Hi ha una segona part, on sense cap comunicació ni consentiment meu, em tornen els calers i em donen de baixa de la companyia 1 dia més tard dels fets explicats en aquest apunt)
Simyo és una nova companyia espanyola de telefonia mòbil, filial de l'holandesa KPN. Un operador virtual que aprofita la infrastructura d'Orange (filial espanyola de France Telecom).
Els escric aquest matí (soporte@simyo.es):
Estimados,
Acabo de ponerme en contacto por primera vez con su servicio de atención telefónica (121).
Querría hacerles notar:
(...)
- La legislación catalana (resido en Barcelona) reconoce el derecho a que los clientes sean atendidos se expresen en cualquiera de las dos lenguas oficiales de Cataluña (español o catalán). Con Simyo no és posible en catalán. En mi vida diaria uso el catalán, incluidas compañias privadas, y me gustaría poder continuar haciendolo con Simyo (atención telefónica, web). También quiero los recibos en catalán (como he tenido con todas las compañias previas: telefónica, Orange, Yoigo). En caso contrario, me veré oblidado a tramitar una queja a la Agencia Catalana de Consumo y la Oficina de Garantías Lingüísticas.
Referente a que no le pudieramos atender en Catalán, es que nuestra compañia solo hablamos Castellano, nuestra facturación es en Castellano, sin que esto sirva de menos precio a su idioma.
(...)
Atentamente: EL SERVICIO DE ATENCIÓN AL CLIENTE DE SIMYO
I resposta meva un parell d'hores més tard:
Me parece perfecto, pero de cara a que su compañia ofrezca sus servicios en Cataluña, les recomiendo que consulten con sus abogados:
Artículo 31. Las empresas de servicio público. Artículo 32. La atención al público.
Y que hagan los cambios pertinentes en su compañia para adecuarse a la legislación en vigor.
Cordialmente,
************
Ara pertocarà la denúncia pertinent a l'Oficina de Garanties Lingüístiques/Agència Catalana de Consum i ja veurem la utilitat de les institucions públiques i la legislació catalanes.
Hom pot anar al web del The European Pollutant Emission Register (EPER) i trobarà la informació d'emissions industrials en aire i aigua per a més de 12.000 instal·lacions europees. El problema és que tindrà serioses dificultats per a manegar la informació, trobar el que li interessa, o adonar-se de coses que li poden interessar. Hom quan cerca ha de saber primer què cercar.
Però ja que no ho facilita la Unió Europea, l'austrilià Andrew Mitchell, enginyer i membre de la comunitat del Google Earth, ha integrat la base de dades europea al Google Earth (fil a la comunitat), mostrant com de fàcil és aleshores trobar la informació (descàrrega del fitxer 1,7 MB). Tant per l'investigador com per l'ecologista o el neòfit:
I si ens apropem més podem veure més punts i barres en funció del volum d'emissions:
En clicar sobre els punts, visualitzem la informació disponible.
Un bonic exemple de com d'importants són les interfícies de visualització de dades.
No és un SIG en sentit estricte, però és potser el programa més senzill per a l'edició vectorial de formats SIG (shape, etc). Permet reprojeccions cartogràfiques, reconversió de datums, edició i operacions (resta, intersecció...) de polígons i línies. Una característica molt important és que permet crear diagrames (de barres, formatgets, etc) de les variables associades als punts projectats. Per a fer mapes va bé tot i alguna mancança. Exemple de mapa. És el programa que més utilitzo a la feina.
- ArcGIS d'ESRI (Windows, a partir de 2500 EUR per estació de treball, podent superar la desena de milers d'euros fàcilment). En anglès, espanyol i altres llengües.
Com aquell qui diu, l'inventor del SIG. El Microsoft Office del SIG, estàndard de facto. Vaig començar a utilitzar-lo fa pocs mesos. Fa de tot i més (nivell estació de treball i de servidor), però no de la manera més senzilla. Un programa extremadament complex, que té problemes molt greus de taxonomia i jerarquització d'eines (resultat de 30 anys de desenvolupament). El seu model de negoci és horrorós i antic, amb molts tipus de llicència (p.ex. pots operar amb 2 polígons, però si en vols 3 aleshores has d'adquirir una altra llicència). Moltíssima documentació (de pagament i de franc). Per a un ús intensiu, el programa demana un ordinador dedicat expressament, i la persona ha de ser un tècnic especialista per a treure'n tot el suc. Formació a nivell de màster. Insuperable en la creació de presentacions finals de mapes. Exemple de mapa. Per a SIG pur, dur i molt complex, eina imprescindible.
- Global Mapper (Windows, màxim 299 USD). En anglès.
Tot i que té funcionalitats SIG, l'utilitzo fonamentalment per a conversió de formats (entre ells el kml de Google Earth/Maps). Fàcil de fer anar. De referència.
- Miramon (Windows, màxim 228 EUR). En català, anglès i espanyol.
Amb ell vaig aprendre els fonaments del SIG. De franc per a l'administració pública, centres de recerca, xarxa de custòdia del territori i estudiants de Catalunya. Desenvolupat pel CREAF de la UAB, és un complet SIG a nivell d'estació de treball i servidor. Utilitzat fonamentalment a nivell de Catalunya, i per la Generalitat. Actualment el faig servir fonamentalment per a estructuració topològica, i especialment per a l'eliminació de micropolígons. La interfície de creació de mapes necessita millorar.
- OpenOffice.org Calc (Windows, Linux, Mac, programari lliure i de franc). En català i molts altres idiomes.
Un full de càlcul és una eina indispensable en SIG.
- Google Earth (Windows, Linux, Mac, de franc). En anglès, espanyol i altres idiomes.
Ideal per a fer una ullada ràpida a dades de punts, mitjançant el programa csv2kml. També permet fer una conversió ràpida de coordenades geogràfiques a UTM per a pocs punts (s'ha de fer manualment per a cada punt), obtenció de coordenades o digitalització de línies o polígons (amb l'ajuda del Global Mapper). Es poden fer mapes senzills per a presentacions públiques fent captures de pantalla. Estàndard de facto com a geovisualitzador de dades de cara al gran públic.
Faig servir alguna petita aplicació més però això és amb el que funciono bàsicament. Tanmateix, aquests dies estic avaluant el:
- gvSIG (Windows, Linux, Mac, programari lliure, i de franc). En català i altres llengües.
Finançat per la Generalitat Valenciana (i utilitzat i promogut) i per la Unió Europea, està desenvolupat per una empresa espanyola amb finançament assegurat fins el 2013. La interfície emula (per no dir que copia) en molts aspectes a l'ArcGIS, i té una bona documentació de referència per començar. Funcionament de comunitat de programari lliure, comença a tenir ressò internacional. És un projecte de primer nivell i jo diria que pocs projectes de programari lliure el superen (sinó cap). Està en procés d'integració amb el projecte Sextante, que li aporta modularitat mitjançant connectors per a anàlisis específics, especialment en ràster on flaqueja (gvSIG és potent en vectorial).
En català, lliure, multiplataforma, de franc, molt potent, documentació, desenvolupat a casa, ressò internacional, comunitat en creixement... Tot i que no he treballat amb ell, sembla una primera opció per algú que comença de zero o com a base per començara treballar, avaluar les seves necessitats i després si cal anar cercant solucions específiques. Fins i tot per a un usuari que no en tingui ni idea i en vulgui fer-li una ullada a això del SIG per simple curiositat.
El servei el proporciona ClearChannel de forma idèntica a Barcelona. Vilaweb no esmenta un fet important: el servei està disponible en català. De fet, el web és un clon del Bicing de Barcelona. Compareu:
Fins i tot a la versió en català del BIP! sobta Carril bici diu Consulta la xarxa de carril bici a Barcelona i la seva connectivitat, com s'observa a la captura de dalt (més gran). A la versió en francès diu Perpignan. A més ja no és només que el català sigui present com a opció més o menys amagada, sinó que en entrar a l'adreça web principal has de triar clarament francès o català, gairebé en igualtat de condicions. Tota la part visible del web és en català, incloses les notícies. Només falta en català el nom de les estacions i el mapa dels carrils bici.
El servei
L'aposta de l'Ajuntament de Perpinyà és molt tímida. 150 bicicletes disponibles en 15 aparcaments des del 27 de febrer. A diferència de Barcelona, el servei sí que és de 24 hores (com deia el plec de condicions del concurs barceloní). L'abonament anual té el mateix preu (incloses la fracció i penalitzacions) però a més inclou una tarifa setmanal, encara no disponible, sota el nom de Dia de la Llibertat. Sembla ser que a Perpinyà no tenen empreses de lloguer de bicicletes aplegades sota el nom de Bicitours que aconsegueixin prohibir els abonaments setmanals...
Una cosa més que ens agermana amb Perpinyà, la catalana. Sembla ser que de tant en tant prenen el sud com a model. Ara esperem que millorin la mala gestió del servei barceloní. Molt difícil no ho tenen.
Curiositat: la taxonomia del web (les adreces) és en espanyol (!), tant en la versió en català com la versió en francès:
En aquest bloc vaig fer difusió de l'estudi 2410 del 2001 del CIS espanyol, que incloïa una pregunta directa sobre la independència de Catalunya. La qual cosa em va permetre fer una radiografia sociològica de l'independentisme a Catalunya per a l'any 2001 (resultats).
I avui remanant pel seu web he trobat un altre estudi que també duu la pregunta directament independentista:
Estudio 2228 Conciencia Nacional y Regional. Resultados Total nacional, Comunidades Bilingües, Andalucía e Islas Canarias
PREGUNTA 33 Personalmente, ¿estaría Vd. a favor o en contra de que Cataluña fuera independiente?
A favor 33.6 En contra 53.5 N.S. 10.8 N.C. 2.2 TOTAL 100.0
Allunyat del famós 16-18-20% que difonen equivocadament la Generalitat de Catalunya i els mitjans de comunicació (argumentació).
AJUDA
M'agradaria fer el mateix que vaig fer per a l'estudi del 2001, però necessito el fitxer estadístic original. Algú, per alguna casualitat de la vida, té aquest fitxer estadístic de l'enquesta 2228?
D'altra banda, diversos ulls veuen més que un parell, així que també es pot rastrejar el web del CIS a veure si hi ha més enquestes amb una pregunta directament independentista:
1.- Aneu al web del CIS (http://www.cis.es) 2.- A dalt a l'esquerra cliqueu sobre Enquestes. 3.- Sota el menú desplegat d'enquestes, cliqueu a Catàleg d'enquestes, i un cop aquí a Cerca assistida. 4.- Trieu un territori (per començar, Catalunya) i cliqueu a Cercar. 5.- Examineu-ne els resultats (i sort).
Tot i que no ho he mirat exhaustivament, de moment no he trobat més estudis amb la pregunta explícitament independentista.
******************
País Basc
Però a més aquest estudi inclou diversos territoris. Només a un més fa la pregunta directament independentista. El País Basc:
PREGUNTA 33 Personalmente, ¿estaría Vd. a favor o en contra de que el País Vasco fuera independiente?
A favor 43.6 En contra 32.2 N.S. 16.1 N.C. 8.2 TOTAL 100.0
És a dir, majoria més que clara d'independentistes (més de 10 punts d'avantatge!). Si el 1996 s'hagués fet un referèndum d'independència al País Basc, l'opció independentista hagués guanyat amb tota probabilitat. I Espanya ho sabia perfectament mitjançant aquesta enquesta.
Que a Espanya li preocupava (i li preocupa) la independència d'Euskadi i Catalunya es mostra en aquesta mateix estudi, ja que a la resta de territoris no demana sobre les seves independències respectives, sinó què n'opinen els seus ciutadans sobre la independència de Catalunya i Euskadi.
Animo als bascos a què aconsegueixin els fitxers estadístics originals, en facin l'estudi de creuament de variables i en facin la màxima difusió internacional possible.
Altres estudis del CIS sobre la independència del País Basc
Que la independència d'Euskadi preocupa més a Espanya que la de Catalunya es mostra en què el CIS ha fet més estudis a Euskadi amb la pregunta:
PREGUNTA 25 Personalmente, ¿estaría Ud. a favor o en contra de que el País Vasco fuera independiente?
Más bien a favor 33.4 Más bien en contra 37.7 N.S. 21.9 N.C. 6.9 TOTAL 100.0
Mostrant que l'independentisme al País Basc a perdut pistonada, però conservant totes les opcions de guanyar. El 2001 el suport baixa en relació al 1996, però el 2005 torna a pujar.
A més, es de suposar que a més enquestes les quals no es poden consultar al web continguin la pregunta independentista. Sembla que als estudis de la situació social i política al País Basc que es fan regularment (al contrari que a Catalunya) s'inclou (si més no 2 de 2 consultables).
marcbel |
Llengua |
dilluns, 10 de març de 2008 | 14:37h
El Projecte Rosetta, que té per objectiu construir una biblioteca digital pública i accessible de les llengües humanes, ha publicat part del seu contingut en fitxers per al Google Earth.
Per exemple podem veure llengües en perill d'extinció (o extinció segura) d'Amèrica i Àfrica:
També hi ha integrats fitxers sonors:
O ens mostra les llengües més importants a ciutats de la costa oest de nord-amèrica:
Als Països Catalans es podria fer alguna cosa semblant. Començant per la distribució català-espanyol (francès). No sé si el cens oficial espanyol (i francès) inclou les llengües, però en tot cas és segur que aquesta informació existeix, ja que als mitjans ha aparegut sovint que a Catalunya es parlen no-se-quantes llengües. Tanmateix no he vist en cap web oficial aquestes dades (Idescat, Generalitats, Consells, IEC...). A un país democràticament saludable les dades obtingudes amb els impostos de tothom haurien de ser accessibles, consultables i modificables pels seus legítims propietaris, els ciutadans. Mentrestant, haurem de visualitzar dades dels EUA, i suportar campanyes electorals buides i inútils.
