És una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.
La Sala d'actes de Rosa Sensat estava plena de gom a gom.
Les experiències presentades:
1- Aprenentatge solidari:d'acollida a nouvinguts, ha estat presentada per l'escola Solc Nou de Barcelona.
2- Rehabilitació del refugi del Xut a la Serra del Montroig, presentada per l'A. Escolta Garbí de Lleida.
 3- Tutors de contes, presentada pel CEIP La Monjoia de Sant Bartomeu del Grau.
I la primera part ha estat closa per la conferència: Ciutadania: una forma de ser i de fer, donada per la Doctora Adela Cortina, catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València.
La segona part s'han fet Treballs de grup més específics.
L'acte s'ha clos amb un pica-pica sopar i espectacle a càrrec d'un grup d'alumnes de l'IES Eduard Fontseré de l'Hospitalet de Llobregat.
Tot un èxit d'assistència i d'interès

"Ja en té prou cada dia amb el mal que porta..."
- A les vuit del matí calia portar a donar fer volta amb el gosset.
- Em trobo la M.també passejant el seu gos. És que avui el seu marit ha hagut de marxar a les cinc del matí per arribar a les set al seu lloc de treball, a Vilanova.. Tornarà a les cinc de la tarda. I així cada dia...
- He hagut d'anar a comprar al "super..." La caixerà estàt molt amable amb tots els clients, dient el nom de pila de cadascun...Es veu que els coneix molt bé...i així la cua de la caixa es feia eterna...per les converses que tenia amb cada client.
- He mirat si les cançons que necessita la meva jove per fer el crèdit d'estudis que pecisa per la seva feina, les havia pogut baixar totes amb l'Ares (programet per baixar fitxers d'internet)I sí, moltes. Estarà contenta i jo també...
- En Ll. m'ha enviat per correu electrònic...els cants de la Missa que diumenge vinent hauré d'assajar i conduir en la celebració...a la meva parròquia.
- La meva dona ha hagut d'anar al metge de capcelera per comentar allò que ha de fer ja que té unes pedretes a la melsa...
- El pastor evangèlic de l'església on va la noia que ve a casa a fer feines de neteja ha vingut a casa, amb el seu cotxe a recollir un armariet per poder-lo portar a casa de la P., ja que a mi no m'anava bé de fer-h.
- També avui ha sigut el primer dia que la meva dona i jo anàvem a buscar el nostre nét Joel a la nova escola pública d'enguany...perquè ja va a P3.
- Al "sorralet" s'ha trobat amb molts altres nens i nenes. I s'han deixat els juguets que portaven cadascú.
- He preparat la reunió de demà del Consell pastoral parroquial. La primera de l'any escolar que iniciem.
- M'he apuntat a una jornada de reflexió a Rosa Sensat, entorn uns projectes i experiències que s'anomenen "AS" - Aprenentatge i Servei-.
- Avui també hi ha hagut la reunió de Zona de l'ACO per nomenar el seu representant a les reunions del comité central (no hi he pogut anar...)
- El meu amic C. de l'hospital de Can Ruti que té 9 anys...m'explicava qu a la seva habitació hi ha una nena magrebina,que quan ha d'anar al Lavabo, no utilitza el que hi ha a l'habitacó, perquè aquest el fa servir ell, que és un nen. Ella ha d'anar a un que hi ha al final del passadís... El meu amic de nou anys em comenta: "És que costa molt canviar les tradicions dels pobles..."
- He mirat d'actuaitzar els meus "blocs" d'internet
- M'oblidava de dir-vos que cada cop que sento els comentaris sarcàstics i els insults partidistes del locutor "Jimenez Losantos" de la COPE, penso que alguns bisbes ho deiuen agrair i celebrar...

El dia 21 el nostre grup de "Cant gregorià" de Sant Just Desvern, sota la direcció d'en Ramon Moragas, vàrem anar a monestir de Sant Pere de Casserres (Tavèrnoles-Osonès)en ocasió de celebració del 25è aniversari de la existència de nostre grup.
Aquí en teniu unes fotografies.
Va ser una ocasió més de trobada familiar i fraternal d'intercanvi.
I en el marc natural fantàstic de Sau i el seu pantà.
La nostra presentació la fem sempre així, tot recordant les notes musicals:
  
Ut queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmulis tuorum
SOLve poluti
LAbiis reatus
Sancte Ioannes...

Que per molts anys puguem cantar les melodies gregorianes...

Volia ordenar-les...
Volia reflexionar-hi...
Ja ho faré...però la vida està feta molts cops de coses petites, improvisades,de la vida diària de les persones que t'envolten... i el testimoniatge urgeix...

- E: A mi tenir un gos i haver d'anar al pipican m'ha canviat la vida. Els horaris són diferents d'abans...Però ho he fet amb molt de gust..Els gossos són bons amics i et fan companyia.
- En: Sabeu què ja he fet la segona entrevista i possiblement m'acceptaran a la nova feina de comercial...i també he guanyat el judici i podré cobrar l'atur si no m'accepten a l feina...???
- Ar: Doncs a mi també. Us he de comunicar que el meu "jefe" m'ha dit que estés tranquil·la, que em renovaven el contracte que tenia almnenys per un any.
- C: Doncs jo no sé si agafar una substitució de "plaça de difícil substitució (o alguna cosa així) perquè m'han dit que si l'agafes et donen punts i puges de numeració al moment d'escollir-ne d'altres, quan convingui.
- E:A mi ja m'han acceptat a les llistes de substitucions però he d'esperar que es produeixi alguna baixa.
- E: La meva filla -adoptada (provinent e Rússia)- dilluns començarà a anar a escola...Només una hora...Els mestres s'han d'adaptar a la noves criatures...
- M: Sabeu que continuen els robatoris per la nostra zona...?
..............

En Trapp, el meu gos “cocker”, ja està nerviós perquè s’acosta l’hora d’anar a jugar, que no a fer les seves necessitats fisiològiques, perquè aquestes les fa al pati de casa o, si s’escau, a qualsevol altre lloc però no al  seu “pipican”. Allà hi va per jugar, relacionar-se, fer amistats...
I mentrestant, jo hi trobo també, segons l’hora , veins i potser ja, amics i amigues que freqüenten el mateix indret.
- Avui si que fa calor, eh? Aquests darrers dies com mai... comença sovint la conversa.
- És veritat, aquesta nit era insoportable...

I quines converses més hi tenim? Ui no acabaria pas. Però en selecciono algunes que crec més interessants.
- Desitgeu-me sort que dijous tinc el judici per acomiadament “inprocedent”... ja fa mesos que cobro de l’atur, però ara , espero que es resolgui definitivament la meva situació laboral... – explica l’Engràcia
- Jo també tinc un amic en una situació similar......afegeix en Carles
- Ja ens explicaràs com t’ha anat...eh? replica en Manel

Sabeu què..?-diu en Xavier- a la meva escala ahir van entrar lladres i es van emportar les coses de valor que van trobar...Vam haver d’avisar la policia i els mossos d’esquadra. Eren uns “sudamericans” i uns “romanesos”. Aviat haurem de posar “alarmes” als pisos...
- A mi em van entrar ara fa dos anys, per la nit, i ni me’n vaig assabentar. El meu gos un “labrador” tampoc li va cridar l’atenció. No sé pas com ho van fer per no cridar l’atenció.

Ja he comprat el cadellet “labrador de color marró”. Ho he fet per internet i ara estem arreglant “els papers” perquè me’l puguin portar sense problemes (vacunes..etc.)
- I quan et va costar ?
- 1.300€...una mica car, però val la pena. El seu pare és preciós i premi nacional en un concurs de gossos que es va fer l’any passat.

Els veïns del pis de dalt, avui m'han escridassat perquè, com que la meva companya i jo treballem de nit, el nostre gos quan sent qualsevol soroll, es posa a bordar. I clar, nosaltres no sabíem que bordava. Li hem hagut de posar un collaret que fa unes descàrregues i aleshores el gos escamentat ja no intenta bodar més...
També haurem d'insonoritzar ls parets del nostre pis...
- Pobre bèstia...
- I pobres veïns...

Ja us aniré explicant... Com veieu... converses que fan pensar i que difícilment trobes l’ocasió de ser testimoni  de Salvació i Amor....
O és que potser amb la actitud..., paciència...en escoltar, respecte en respondre i les propostes que diexes anar de tant en tant...ja és això del que es tracta...

Vós sou Misericordia, Amor, Salvació..!!!
És a dir que sóc perdonat, estimat i salvat...!!!

I quan ho dius això??? O millor quan i on ho vius???

Hi ha gent que no troba ocasions de dir-ho o viure-ho...
Hi ha qui diu. Sí, a la familia, als fills, amb la parella...
Hi ha qui diu a la feina...

Jo pensava, també:
- quan vaig al parc infantil amb els néts i trobo i parlo amb altres avis i pares...
- quan porto en Trapp(el meu gos cocker) al pipican, matí i vespre. Hi ha qui m’havia dit: “al pipican es pot “lligar molt” i jo penso i també pots viure com a persona Estimada i Salvada per Déu.(Un dia us explicaré el tipus de converses i propostes s’hi fan...)
- en les reunions de l’ACO o altres reunions...
- en aquells bancs del carrer on hi ha vellets prenent la fresca...
- el diumenge en la celebració d’Acció de Gràcies (La Missa...) i també l’estona de després, a la plaça...
- en el Centre civic, al bar, al restaurant, a la sala de lectura i conversa...
- al col·legi, a l’institut, a la universitat, als cursos...
- al tren quan vaig a BCN...al tranvía...
- a les excursions que diferents entitats organitza...
- en els Blocs, forums, grups, xats…que ofereix “Internet” Ah... I també s’hi pot lligar…però no només això..oi?
- en la catequesi d’infants i d’adults...
- i al quiosc, al cercar el diari...o al forn...o al super...
............
tu en saps més d’ocasions ?

Ja aniré dient coses que he anat pensant, tot contemplant la natura...
Són massa coses per un dia sol...
Mai havia pensat que no aprofitava mil ocasions de "veure", "judicar" i "actuar" a l'estil de la millor "revisió de vida" que ens van ensenyar a la JOC i a l'ACO.
M'he adonat que més que "contemplar" la vida...mirava de justificar les meves reaccions o no actuacions.
Quantes vegades davant de l'alarma de les "emocions" no he sabut il·luminar la meva ment i més aviat cercava explicacions interessades.
La gent gran...el jovent...els infants...els amics i amigues m'han ensenyat a ser sincers i a no tenir por a les il·lusions, als projectes humans...a la vida...a la mort...
En fi...ara m'allargaria. Ja ho aniré fent en properes actualitzacions d'aquesta propera entrada a la vida més rutinària...

Acabem d'assaborir les darreres festes majors dels nostres pobles,ciutats i barris.

Des de l'Artiga de Lin...Val d'Aran

- En "Trap", el meu gos...tot jugant ha trobat pel camp del Pallars del Ribagorza un ocellet mort entre les herbes de la muntanya...
- Un excursionista que passava per allà...m'ha explicat les excel·lències dels "cockers" sense jo demanar-li pas...
- Avui estic contemplant la grandiositat de les muntanyes del Montardo, la serralada dels Colomers...
- Unes jovenetes de 14 anys, que conviuen en el meu mateix hotel estan preocupadíssimes per fer goig als nois que es passegen pels voltants...
- Penso en les desgràcies i guerres que existeixen per tot arreu.
- Penso en les preocupacions dels nostres polítics i les del president de la conferència episcopal...
- En les enfermetats de tants familiars i amics i amigues meus...

- He de confiar en la presència salvadora i misericordiosa deJesús... és el més racional del meu ésser

M' ha recordat els pans i els peixos de la multiplicació i la confiança de Pere per sobre de les aigües...

Bon estiu

El tresor que es troba en el camp...és l'Amor, la Misericòrdia divines, la Salvació...
El tresor del seguidor de Jesús és saber viure l'Amor, la Misericòrdia, la Salvació...

Cal vendre-ho tot per tenir el tresor.
Fa uns dies vaig assitir a la celebració del 60è. aniversari d'uns parents...
Quina explosió de "vida"...!
Quantes felicitacions per haver viscut tants anys!
Per poder "viure" calen gaire anys?...o depèn de com els vius ?
Conec amics i amigues de 10 anys que han mort...
Aquesta setmana aniré a veure un amic de 15 anys que no sap si viurà gaire anys per la malaltia que té...
També en conec que han mort als 91 anys (un cunyat meu).
Quan un ja copsa què és la vida i comencen les malalties greus o ja pesen els anys...no fora millor morir per poder "viure sempre" ja ?...
Qui ha viscut més la "vida"?
La "vida" inclou la mort? Per què valorem més la "vida" i no la "mort" o la "vida i la mort". Educació... Potser és que albirem que hem estat creats per "viure sempre"...i així valorem la vida tal com la coneixem...

Però mentre "vivim" visc el "tresor" = l'Amor als germans, als pobles,als homes..?
Força animals marins, segons els biòlegs, quan han fet la posta d'ous...es moren. Ja han fet el havien de fer a la seva vida.
La mirjana de la vida, segons els biòlegs, és de 40 anys...i nosaltres ens empenyem a voler viure...50, 60, 70 ,80 ,90..com si això fos la "vida" que ha de viure el seguidor de Jesús...

Aquest pany està a l'ermita de Sta. Bàrbara de Pruneres(Alta Garrotxa).
No he pogut entrar a l'ermita perquè l'ermita "Enric" aquell moment no hi era.
Però, en ocasió de l'evangeli d'avui...m'ha fet pensar si estic obert a la llavor que Jesús tira perquè doni fruit esperat...
Ah...llavor d'amor fraternal, de servei al germà, de testimoni personal...

- He conviscut amb 20 persones al meu grup, tot reflexionant si els jocs que fem amb la canalla i a la no tant canalla, porta implícits uns valors a educar i com fer-ho...
- Al camping...tenia veins al bungalow on estava...Nois i noies, cadascú amb el seu historial vital...una vintena venien de Castella a passar-ho bé i a viure uns dies de convivència...Què posaven en comú...quina era la seva reflexió?...
- Uns altres tenien la seva tenda plena d'eines diguem-ne ecològiques: dipòsits per recollir l'aigua de pluja...contenidors per fer-se el compostatge...bidons per a cada una de les escombraries...vidre, plàstic...rebuig... Una planxa per a fer-se l'electricitat..i l'aigua calenta...Un estiu ben ecològic.
- L'amo del camping m'ha dit la contrasenya perquè pugui tenir "internet" i poder llegir i enviar els E-Mails.. i escriure en el meu Blog...
- Un amic meu s'ha passat l'estona del dinar d'avui explicant acudits perquè passessim l'estona rient (risoteràpia...)i així comencessim la setmana amb il·lusió...
- Avui al "pipi-can" erem una bona colla de gossos... uns 12..i els seus amos corresponents discutien i valoraven costums dels "cans" i com repercutia en la pròpia vida de persones... 
- Clar, també hi ha ocasió de crear lligams nous de moltes menes...

Aquestes ocasions de convivència, d'intercanvi, d'enriquiment mutu, de servei... què més necessiten perquè la "llavor" de Jesús doni fruit esperat...?
En el projecte de Déu per a les persones...cal que existeixi una declaració "explícita" de la fe cristiana?...o cal una resposta i acollida d'amor, de servei, de millora...encara que no es tingui el do de la fe...
Per a la salvació amorosa de Déu..calen gaire requisits...?

Dissabte passat es va celebrar la "DIADA PER LA PLURALITAT"  a Barcelona
Va intervenir el teòleg José M. Castillo. L'esquema de la seva conferència és la que us ofereixo avui. Algun altre dia ja us en parlaré més vivencialment en el meu "Dia a dia"

L'ÈTICA DE CRIST: ÉTICA DEL PLURALISME EN L'ESGLÉSIA I LA SOCIETAT
1- No se trata de plantear el problema filosófico que se refiere a la posibilidad de una ética no-religiosa. Es una cuestión debatida en teoría. Pero resuelta en la práctica, puesto que la experiencia enseña que hay gente no religiosa que es éticamente ejemplar.
2- Tomamos como punto de partida un hecho: Jesús de Nazaret vivió una ética que es normativa para nosotros. Sabemos que Jesús ha inspirado a cientos de generaciones de personas para vivir con rectitud y ejemplaridad hasta el heroismo.
3- Uno de los componenetes más distintivos y elocuentes de la ética de Jesús fue la tolerancia. De forma que sólo fue intolerante con los intolerantes, tanto por motivos religiosos, como por motivos nacionalistas. Por eso se puede afirmar que la intolerancia es la manifestación más clara del comportamiento anti-cristiano y anti-evangélico.
4- Jesús y el pluralismo con su comunidad de discípulos y seguidores.
5- Jesús y el pluralismo con los pecadores: los "perdidos" y "extraviados".
6- Jesús y el pluralismo con los infieles: los "magos", los extrangeros, los romanos, los samaritanos...
7- La cuestión de fondo: el Dios que se revela en Jesús es el "Dios encarnado", el Dios que se funde y se confunde con lo humano, con todo lo humano.

Necessitava un matí de reflexió...
I vaig anar a la 4a. Trobada del voluntariat oncològic.
Havien vingut de Girona, Tarragona, Barcelona i Lleida.
Tots van comunicar-nos les seves vivències - com el diari personal - en la seva dedicació, com a voluntaris en hospitals i domicilis familiars.
Aquest servei era el més normal entre germans, com erem tots els que ens vam trobar...

Però a la tarda em vaig trobar amb altra gent...en el "pipi can" del meu barri.
- En Jordi va explicar tot el que es troba en la seva feina a "urgències" de l'hospital...famíles desestructurades, noietes violades, nens agredits...
- La Cristina explicava la tasca d'educació de gossos de companyia i sobretot per a aquells serveis a persones amb disminució, o malalts en la fase de rehabilitació, o per a ancians.
- També vaig poder saludar una noia amb disminució que portava la seva mascota a donar un vol. I també vaig saludar en miquel de 7 anys, en cotxet de rodes i que mirava, i somreia tot mirant per la barana com jugaven tots els gossos.

Crec que va ser un dia de reflexió ben rica...

Ahir diumenge la meva dona, Assumpció i jo vam tornar a casa després de set dies d'estar a l'hospital de Bellvitge per una intervenció quirúrgica que li van haver de fer.De moment tot bé.
Aquest hospital i molts d'altres són veritables ciutats sanitàries.
Quanta gent vàrem veure...! Quantes preocupcions...quantes llàgrimes...quantes alegries.
Gairebé tot orientat a la VIDA !!!
Mil i un esforços per assegurar, per salvar, per allargar la vida...
I la mort gairebé silenciada...

En el curs de formació permanent de teologia, on assisteixo, el pare R.Nogués ens parlava de les ganes de viure dels humans.
Hi ha animals marins que un cop han fet la posta dels seus ous per la reproducció es moren.
La mitjana de vida dels humans és de 40 anys.
I tots ens empenyem a viure i viure...Van sorgint noves malalties, van sortin nous medicaments, noves intevencions....tot per allargar la vida...fins ls 80...90...100 anys.
I la mort...com ens hi preparem...? I per a la vida "nova"...?
Un bon amic d'ell deia: M'agradaria morir d'un atac de cor i que no hi haguès cap metge a prop!!!

- L’Assumpció, la meva dona, va convocar unes amigues de la infantesa. Varen ser disset comensals. Curiós…els homes es posen junts. I les dones també. Així poden parlar de les seves coses: negocis, viatges, treball, iniciatives, curiositats de la gent de la ciutat de Mataró, de les amigues comunes. És que viuen a Mataró.

- No fa gaire dies en va tornar a convocar unes altres amistats. Varen ser onze comensals. En aquesta ocasió les dones amb la seva parella i tots barrejats. La conversa es va iniciar tot just posats a taula. Cadascun va explicar la seva vida des de ben petit. Començant pels propis pares, l’educació que varen tenir, els estudis i les seves iniciatives de la seva vida: direcció d’un ganivet d’arquitectes, de l’experìència en el món dels estibadors del port, del peregrinatge transformador en el Camí de Santiago, de la participació i suport en el comerç just amb els països del tercer món, de la participació en el món de la política municipal,  el camp educatiu i d’orientació psicológica, el camp del voluntariat –ONG, suport escolar, hospitalari...etc.

- Els dijous, a la tarda, els nostres néts ens convoquen per anar amb ells al “sorralet” on poden jugar amb altres infants de la seva edat. Es deixen les pales i les galledetes, juguen i juguen. Ens trobem amb els pares d’altres nens i nenes que van a la mateixa escola. Parlem de l’educació, del creixement, de les malalties. I també ens trobem amb ells quan la mestra ens convoca per explicar el procés de creixement dels nostres fills i néts.

- També els dimarts i dijous se’ns convoca per participar en el reforç escolar de nens i nenes i joves del barri. Allí ens trobem amb els monitors i voluntaris. I ens comuniquem les iniciatives, les dificultats de la tasca, el seguiment i el seu progrès curricular.

- Ara que tenim un gosset cocker, de 4 mesos, en “Trap”, hem d’anar al “pipi can” i allà ens trobem ben bé uns deu gossos, amb els seus amos i mestresses. Quines converses més assenyades i de bons educadors canins. Ja ens coneixem tots. I també surten altres temes del poble i preocupacions personals. Fins i tot s’han fer “kedades” per anar a sopar…etc.

- A travès dels Blogs que faig i que cerco segons interessos i edats....he fet molts amics, que ens comuniquem les nostres vides. També fan “trobades” i expliquen les seves descobertes , aficions, qualitats, dificultats en l’educació dels fills, els seus viatges i les qualitats i virtuts dels seus països I cultures.

- Quantes ocasions de comunicació...quantes convocatòries per comunicar-nos les nostres vides, de grups de militans, de comunitats on participem...per parlar del que passa al món que ens ha tocat de viure i on succeeixen tantes coses...desgràcies, acords, guerres, explotacions de l’home per l’home...etc...

- I al diumenge se’ns “convoca” a la celebració de l’Eucaristia... Quina diferència de convocatoria! Quina diferencia d’intercanvi! Quina diferencia “d’aliment”!

Quina diferencia en la comunicació dels nostres compromisos! Semblaria que per un cristià aquesta convocatoria que ens fa Jesús hauria de ser la principal, la que ilumina la nostra vida i el nostre Projecte de vida. Un altre dia ja us en parlaré...

Entre flor i flor...
- L'harmonia i convivència entre les famílies de la guarderia delmeu nét, tot celebrant la festa de la Primavera.
- També la trobada, entranyable d'onze amics i amigues de jovenut de la meva dona i que feia més de trenta anys que no es retrobaven junts. Més de tres hores explicant i compartint la "vida"...familiar, professional, de cooperació amb el tercer món, de participació en obres de justícia, en la política...Tot i l'edat...-mitjana de 60 anys...es notava la joventut intrior i la "primavera" de noves il·lusions, de noves trobades enriquidores entre tots...
- Entremig, dolors i desgràcies que succeeixen per tot el món, terratrèmols, aiguats, enfermetats, morts...

..."no heu rebut..sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:<>...ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell" (Rom.8)