Ves per on...volia escriure...i em costava de fer-ho.
Tenia tantes coses a comentar...
I de sobte una "amiga virtual" publica el que a continuació transcric. M'ha estalviat rumiar i escriure. Mercès "Abril" que és l'autora de la carta a Benedicte XVI.

"Estimado Benedicto XVI:
Oficialmente soy CATOLICA,. Soy consciente de que lo real y lo aparente a menudo están en contradicción en este mundo en el que vivimos –qué te voy a contar que tú no sepas–, pero siendo este un hecho que afecta tan directamente a mi persona, a mi forma de vida, a mis pensamientos e ideas, a mi dignidad como ser humano, no tengo por menos que indignarme
Y decirte las razones de mi indignacion
-Porque atacas la eutanasia y defiendes el valor del sufrimiento.
-Por considerar el aborto como homicidio en todos los casos.
-Porque haces el divorcio muy difícil y conviertes la vida de “pareja” en un infierno para ellos y sus hijos, provocando la violencia doméstica.
-Por impedir otros tipos de matrimonio o uniones, que en nada perjudican ni atacan al matrimonio convencional. Es falso que la familia en España esté sufriendo ningún tipo de ataque, como dicen tus obispos.
- Porque tienes homofobia a los homosexuales, al considerarlos una desviación moral, una enfermedad o un pecado.
- Por querer enseñar la religión de modo obligatorio a todos, en lugar de reservarla al ámbito familiar o de la comunidad creyente.
- Porque no respetas el laicismo, que es el estado primitivo del individuo.
- Por oponerte a la utilización de células-madre, que Tantas vidas podrían salvar.
- Porque sigues bautizando a los niños, seres Inconscientes del acto que reciben.
- Por convertir la comunión de los niños y niñas en un acto de ostentación y riqueza, contraviniendo la vida de Jesús-Pobre.
- Por callar tus obispos y sacerdotes, en las fiestas de los pueblos, con motivo de honrar a santos y a vírgenes, cuando se tortura y mata a animales indefensos e inocentes.
- Porque rechazas el preservativo, elemento indispensable para regular el número de hijos y evitar el Sida.
- Por acumular riquezas en el Vaticano y en todos los templos De Tu Iglesia, habiendo dicho Jesús que Él no tenía dónde reclinar la cabeza.
- Porque tú y la jerarquía que diriges deseáis el poder, cuando el Maestro vino a servir y no a
ser servido.
- Por rechazar la píldora, medio eficaz para ejercer una paternidad responsable.
- Porque sois “repartidores de sacramentos” en lugar de transmisores de la Buena Nueva.
- Por imponer el celibato a todos los sacerdotes, sabiendo que no fue así en la Iglesia Primitiva.
- Porque habéis convertido la Iglesia en una burocracia descomunal, alejándoos de la simplicidad de los primeros cristianos.
- Porque gran parte del clero se empeña en vivir “del altar”, en lugar de ganar el pan con el sudor de vuestra frente y repartir gratis los que gratis se os dio.
- Porque os falta contundencia en rechazar las guerras y condenar a quienes las inician.
- Por no oponeros frontalmente a los estados que aplican la pena de muerte: China, Irán, USA, etc.
- Porque dais un mensaje de la Navidad equivocado. Cristo no vuelve a nacer.
Y si está en algún lugar, está en los pobres, emigrantes, desheredados, etc.
- Por transmitir durante la Semana Santa un mensaje que es ajeno al Evangelio. El sufrir por los demás es heroico; pero esto no trasciende. Dar la vida por los otros sí que encaja con la Pasión
- Por no colocar a la mujer en el lugar que le corresponde en la Iglesia que diriges.
- Porque no pediste perdón cuando fuiste a Auschwitz, ya que el Vaticano y la Iglesia contribuyeron a que murieran muchos judíos en los campos de concentración.
- Por haber perseguido y condenado la Teología de la Liberación, la Teología de los Pobres. cuando dirigías la Congregación del “Santo” (¿?) Oficio.
- Por tu intromisión en los asuntos internos del gobierno de España (Recuerda tu última entrevista con el Embajador Español).
- Porque tus obispos se meten en asuntos políticos, siempre decantados a favor de la derecha más reaccionaria.
- Porque el Congreso Teológico que se celebrará días antes de tu venida, estará manipulado por las personas más integristas, como son el Opus Dei, los Legionarios o los “kikos”.
- Porque creo que es incompatible el ser la Cabeza Visible de los creyentes y Jefe del Estado Vaticano. “Mi reino no es de este mundo”, dijo Jesús ante Pilatos (Juan 18,36).
- Porque la mayoría de obispos y sacerdotes no denunciáis la tortura en los países donde se practica (se os va el tiempo hablando de sexo y temas relacionados con el sexo).
- Por no denunciar las agresiones a nuestro Planeta, que salió de las manos del Creador mucho más hermoso de lo que está hoy.
- Porque no os preocupáis, con atención prioritaria, de la gente que pasa hambre y de las miserias del Tercer Mundo, cosa que sí hizo Juan Pablo I, pero que le fue imposible realizar por su cortísimo pontificado y su misteriosa muerte.
-Por tapar los delitos sexuales cometidos por mienbros de tu iglesia contra niños... "

Quin dia més bonic i assoleiat...!!!

- A quarts de nou del matí els alumnes de moltes escoles anaven a les Sales Municipals per celebrar la diada tot recitant poemes creats per ells mateixos.
- Pel Passeig de Gràcia, Rambla de Catalunya, Plaça de Catalunya, les Rambles...etc.. plens de gent, desitjosos de celebrar com cal la diada de Sant Jordi.
- Volia que l'escriptor Ruiz Zafon em signes el seu llibre "El juego del ángel"i he desistit... La cua feia tres passades d'anada des del Passeig de Gràcia a la Rambla de Catalunya i tres més de tornada...
- He anat a buscar un llibre que la fundacio "Viure i conviure" de la Caixa de Catalunya ha publicat sobre els "Maltractaments a la gent gran".
- Les roses que volia donar a la meva dona les vaig voler anar a buscar a la parada que tenien feta els residents de la "Casa d'Acollida Assís" de Sarrià. Hi vaig observar molt d'acolliment i col·laboració.
- El meu fill que arribava de Madrid no es volia perdre aquesta diada tan entranyable.
- A les escoles ha estat una jornada de "contes", explicats per pares i mestres i també de venda de "roses" per a l'excursió de final de curs dels alumnes de 6è.de Primària.
- L'IES del meu poble feien un "Programa especial radiofònic".
- al centre Social El Mil·lenari del meu poble també feien una vetllada liricomusical

No acabaria pas la relació d'actes celebrats en aquesta Diada de Sant Jordi...però necessitava comunicar-ne uns quants...
Entre el deliri de les "editorials" i dels "importadors de roses" la ciutadania vivia una jornada d'harmonia, convivència i de ganes de transmisió de les seves tradicions del seu patró Sant Jordi.

Junts amb qui no té llar,
Junts en la pregària

Dia 8 d'abril: Eucaristia pels difunts d'Arrels del darrer any:
19 persones de menys de 60 anys, tots ells vinculats a Arrels, mortes al carrer, a una pensió, a l'hospital...durant 1 any.
100 persones, entre usuaris, voluntaris i treballadors donem gràcies a Déu per les seves vides.
Dia 12 de març: Recompte de les persones Sense Llar que dormen pels carrers de Barcelona.
658 persones arrecerades en portals, racons de carrers i places, entrades de pàrkings, caixers automàtics...
708 voluntaris s'hi acosten per comptar-los i, en alguns casos, interessar-se per la seva situació.
Una tarda qualsevol al Centre Obert d'Arrels
100 homes i 20 dones entren encaixant la mà a educadors i voluntaris que els estan esperant.
20 voluntaris i professionals somrients i dosposats a escoltar, facilitar l'accès a dutxes i rober, tramitar documents, gestionar visites mèdiques i socials...

----------------------------

- "Vols curar-te?
El malalt li respongué:
- Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.
Jesús li diu:
-Aixeca't, pren la teva llitera i camina.
A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava."
--------------------
"Que no se me acostumbre el corazón..."

De moment continuem  amb la sequera. Aquí veieu el pont ròmànic de Lierca.
I jo també amb un mica de sequera, diguem-ne espiritual, en aquesta Pasqua d’engany

M’adono, al meu voltant,  d’ il·lusions, de projectes, de dolors i alegries...però “sequera”...

- Una veïna meva - 54 anys – ha mort de cáncer. Fills de 20 a 33 anys . No s’ho esperaven. Marit desolat. No estaven preparats per aquestes realitats.
- El meu nét – dos anyets – ja no vol que l’ajudi a construir el circ de fusta amb que juga. Ja ho vol resoldre tot sol. Què el mou? Les ganes de viure? L’autoestima? Demostrar que es fa gran? Que el mirin? I per què ? Llei de vida…
- El nostre gosset –en Trap- només vol jugar? Que se l’estimin? Per què ? Rosega que rosega ossos, fustes, sabates...Les seves dents necesiten aquest aprenentatge per a....
- La meva cunyada ha estat ingresada perquè l’aorta se li obtura i cal operar.
- Heu visitat un hospital? Gent i més gent, cues i mes cues. Uns esperant fer-se anàllitica. Altres un cateterisme. Altres pre-operatori. Altres esperant el nou.-nat...això, un dia rera l’altra. En aquest i en aquell hospital o cínica...
- A la placeta de davant de casa hi ha una quinzena de nois i noies que xerren, que es busquen, que demostren llurs habilitats amb els patins i surfs, que s’expliquen les seves aventures. Llei de vida...cal cercar més motius ?

Com viuen la seva realitat? Amb esperança, amb tristesa, amb dolor, amb il·lusió de nou amor, de nova vida?

I la seva espiritualitat cap on va? Què l’inspira? És un remei pal·liatiu  de la realitat que viu? És que tenen espiritualitat ? Què és això ?
“És la inspiració i la comunió que neixen d’escoltar la Paraula de Déu” ? Aquest és l’objectiu diocesà 2007-2008.

Avui Jesús ens diu : “Jo sóc la porta”...Quin coneixement i quina confiança en tenim en Ell?
M’ha fet gràcia, però crec amb tota la raó, el comentari del meu amic Eloi : Sóc la porta, sóc qui et porta.

Avui no he tingut temps de valorar els fets que he viscut...i a més fa dies que no actualitzo el meu Bloc i el d'altres amics i amigues amb qui comparteixo l'experiència blocaire. És per això que simplement abans d'anar a descansar i tot contemplant el paisatge que el meu cunyat m'ha enviat de la seva excursió a les muntanyes de la Garrotxa,simplement enumeraré ls coses qe m'han cridat l'atenció e el dia d'avui.
Com quan llegeixo els pensaments i reflexons dels meus amics/gues blocaires penso que la comunicació ens ajuda a viure més plenament l'existència diària.

- Al meu gosset de dos mesos - Trap - no li agrada que dormi gaire i em ve a despertar i que li digui bon dia i que qudi convençut que volem la seva companyia fidel.
- "Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi" Ha estat la tornada que he escollit per que la comunitat cristiana amb qui he celebrat l'Eucarístia, cantés... Hem pregat i hem tingut un record per a dos cristians que fa ben pocs dies ens han deixat i que la seva fidelitat i valentia ens són un bon exemple: el Sr. Josep Benet i l'abat Cassià Just.
-  Hem plantat un llimoner a l'hort de casa d'uns amics que celebraven la seva seixantena d'anys de vida...Tothom ha pogut parlar de les seves coses, preocupacions ,malalties i joies familiars...sense més trascendència. Però una trobada de germans que viuen el dia a dia i que volien fer-nos-en partíceps...
- Visita ràpida i un xic protocolària a la família mataronina...Ràpida però compartida...N'hi havia de totes les edats...de 5 fins als 84 anys...passant pels de trenta, quaranta, seixanta i setanta. Però aquell intercanvi emocional ajuda a començar la setmana que iniciarem...
- Comunicació via Blogs, E-Mails amb amics que esperaven la comunicació el "comentari" adequat i personal.
- Planificació de la setmana propera....familiars i amics/gues que se'ls ha intervingut quirúrgicamet...
- Reunions de grup i comité d'ACO...reforços escolars voluntaris i remunerats.
- Cursets de formació permanent bíblics i teològics, per anar obrint els ulls vers la Bona nova anunciada per Jesús i al mateix temps entendre un mica el perquè de la tant mala formació rebuda per part dels nostres educadors filosòfics, teològics i moralistics que des d'infants ens han anat dient que allò era la veritat i que creient i fent els que ens deien seríem bons creients.
- Trobada del Consell pastoral parroquial per col·laborar en la millora del testimoniatge de la comunitat més institucional i pal de paller d'alguns creients.
- Ja aniré continuant qualsevol altra dia....les meves vivències...

- Com era Jesús ressucitat...?
- Per què no el reconeixien...?
- Al partir el pà el reconeixen...
- "La pau sigui en vosaltres"

- Com és un cristià...?
- Per què, sovint, no el reconeixem..?
- El reconeixem a travès de l'Església...?

- Com s'hauria de reconèixer...?
Si es bateja?
Si va a Missa?
Si es va a confessar?
Si estima els germans? Com?

- Com s'hauria de reconèixer l'Església?
Si bateja?
Si diu la Missa?
Si confessa?
Si estima els germans? Com?

- Cal veure les llagues per creure i confiar en Jesús ressucitat ?
- Com reconeixen, els altres, la meva fe i confiança ?
En allò que dic...? Què dic...?
En allò que crec...? Què crec...?
En allò que faig? Què faig...?
...

 

Bona Pasqua a tothom…

Reflexions en el dia d’avui:

- Ganes de viure amb plenitud ja ara…A partir d’ara…
- Com es pot viure amb plenitud tot pensant que al treball, amb els companys,en prou feines podem parlar perquè la cadena ens esclavitza?
- Com…sabent d’amics, famílies, amb dos i tres fills que en prou feines arriben a final de mes…
- Sabent que potser hauran d’intervenir quirúrgicament aquella amiga, amic, familiar i no els se transmetre la confiança que jo tinc que Déu està amb ells/es.
- No se comunicar als meus amics/gues el meu convenciment que aquell amor que cerquen en aquell noi o noia és un reflex de l’amor de Déu.
- Com he de ser i viure perquè la gent, en parlar del meu germà que acaba de morir, sàpiguen que crec que el meu germà viu..?
- Com dir als meus amics/gues que tot el que fan a “un d’aquests més necessitats ho fan a Jesús”?
- Com fer-los entendre que si dic que sóc creient vol dir que les persones són el primer interès de germanor?
- Una persona pot ser empresari, gerent, etc i ser seguidor de Jesús Ressucitat?
- Com hem d’entendre ser cristià…si n’hi ha molts que se’n diuen i no són imatge d’ell en les seves vides i obres?
———–
Misteri de la Resurrecció de Jesús
Misteri de la nostra resurrecció
Misteri de la “Nova vida” de Pasqua..
Misteri de l’Amor, de la Misericordia i del perdó de Déu…

Avui no sabria posar altra cosa que aquest via crucis, crec que és d'en Pere Casadaliga.. i que una amiga meva ha posat al seu Bloc (la Saltinbanquineta)
Fins demà:
I Estació: L'afany de lucre condemna els pobres a la mort.

II Estació: La Banca Internacional i els nostres governs corruptes ens van endeutar alegrement.

III Estació: El deute es fa impagable i significa la mort de milions.

IV Estació: Els deutes socials s'acumulen sobre les mares.

V Estació: El FMI sacrifica el Poble amb les "mesures" per cobrar el deute.

VI Estació: Els governs li fan el joc al FMI.

VII Estació: Les devaluacions condemnen el Poble a pagar el deute.

VIII Estació: Els poderosos condemnen el Poble a la mendicitat per seguir sobrant el deute.

IX Estació: Si el Poble protesta, li espera la repressió.

X Estació: Les privatitzacions ens deixen al carrer, i tot pel deute.

XI Estació: El deute extern crucifica el Poble.

XII Estació: Juntament amb el Poble, també la mare Terra està essent assassinada.

XIII Estació: El Poble segueix a la creu i els senyors del deute es consideren absoluts.

XIV Estació: Amb tots els nostres morts, cridem: -Pagar és morir, volem viure!

XV Estació: Volem un Jubileu per vèncer la creu del Deute.

Els dies que no tinc cap compromís m’agrada anar a les celebracions de barris senzills, obrers de Cornellà. Avui hi he anat...
I és que a la meva parroquia hi trobo massa gent coneguda i m’afavoreix el “silenci “ que conviden a fer aquests dies, anar a alguna parroquia d’aquestes...
- Però..oh avui!!!...un centenar de persones de 60 anys en amunt. Un parell de joves d’una trenta d’anys i prou...
- Unes senyores tot fent-se el senyal de la creu, per tres vegades consecutives anaven posant un ciri de llum eléctrica que s’encèn tot just quan poses 1€ .
- El celebrant, amb una actitut hierática com ens anys 50, anava mirant la gent cada dos o tres paraules que deia o llegia...i somrient mentre rentava els peus o donava la comunió a cada persona... A l'homilia...repàs de l'últim sopar i res més...
- S’ha demanat persones insistentment perquè es deixessin rentar els peus….6 homes i 6 dones…al final. El rector de la parroquia veïna ha suprimit el lavatori perquè diu que no significa pas gaire el que preten significar.
- Semblantment em vaig trobar dies enrera en les celebracions de la penitencia....en un lloc varen fer un exhaustiu examen de conciencia col·lectiu i s’acabà amb el senyal del perdó també col·lectiu. En l’altre parroquia, examen, confessors i amb solució individual i també col·lectiva.
- Una amiga de confessió evangélica cada diumenge agafa l’autobus per anar a trobar-se amb el seu pastor a una distancia d’una hora de casa seva, ja que encara que en té una altra molt més a prop, com que està enfadat amb el seu marit i separat, tot i que van tenient fills amb ell...no s’entenen i prefereix no trobar-se amb la familia d’ell.
- Avui també un familiar meu s’ha pogut finalment conectar per internet amb uns altres familiars que viuen ben lluny gràcies a la Cam i les noves tecnologies.
- També dedicaré una estona a llegir i comentar els blocs d’amics que fa temps que tinc abandonats i se que els farà il·lusió que trobin un comentari meu.

He mirat, finalment d’aprofitar el silenci que ens ofereien aquests dies... per repensar com és la meva relació amb Jesús.
- Sovint relació petitoria....no tinc correcció...De petit em van ensenyar que s’havia de fer així...
- Sovint contemplativa del misteri de la creació i de tants misteris que comporta l’existència...
- Sovint agraint l’Amor i la Misericòrdia , principalment en aquest dia del dijous Sant.

Què són aquesta gent.? Fins i tot potser en reconeixem alguns...
Són el components de la Zona de nou barris apunt de fer el "mostreig"

Ahir vaig col·laborar en el "Recompte 0'8" que es va fer a tot Barcelona.
Jo vaig fer el "mostreig" d'una zona encara no explorada, com és la de Nou barris.
Des de les 8 del vespre fins a les 2 de la matinada va durar el recompte.
Espero que se'ns informarà del resultat...
Si voleu llegir una crònica d'un grup que estava a l'eixample podreu fer-vos càrrec de la jornada viscuda: Informació Social

Jo per la meva part tot i que no vàrem trobar ningú al carrer he quedat corprès per tanta gent...a la vora de 800 persones sensibilitzades en aquest tema i amb qui podies parlar de l'assumpte com si fos un afer ben bé nostre.
Persones compromeses en alguna entitat per tal de col·laborar, quan calgui en assumpt que toquin les persones germans nostre.
Jo ja veia la Pasqua en la l·lusió i el testimoniatge d'aquesta gent creient o no creient...però que col·laboren en el construcció del Regne de Jesús.

Fa dies que no actualitzo...

Ja sé que els meus amics volen que actualitzi més sovint...

Tinc amics que diuen que “no estan inspirats” o no tene res a dir...

 

A mi em sembla que em passa a l’inrevès. Visc tantes coses que no sé a partir de quina reflexionar i comunicar als meus amics.

N’anuncio algunes que visc actualment...:

-         M’agradaria conèixer més a fons...què fan els moviments de “dones” avui que celebrem el “Dia mundial de la dona (8 de març)”

-         Voldria saber parlar, en ocasió del darrer atemptat terrorista, del valor de la vida i de la convivencia.

-         Com saber si els líders polítics volen ser servidors de la gent o aprofitar-se’n d’ella per afany de poder.

-         Com és que l’episcopat  utilitza l’eina de les votacions per saber la voluntat de Déu o del seu Esperit? I per què no la fa servir per escollir-los a ells per a ser bisbes? Que no se’n fia?

-         M’haguès agradat trobar les paraules adequades en el funeral del meu germà, per tal que haguès servit per llimar diferències familiars.

-         Saber, demà, ja que celebrem l’aniversari de la meva dona i meu amb els meus fills, acollir i comunicar les vivencies que vivim en el nostre “dia a dia”

-         Aprofitar l’experiència que faré el proper dia 12, del “recompte de persones sense sostre” de BCN on m’he apuntat com a voluntari i on conviuré unes hores a la matinada del dia 13.

-         Reflexionar entorn com porto el meu “voluntariat” en el terreny hospitalari , en el del reforç escolar i en el d’acollida a nens/es i joves.

-         Dilluns posarem les “cendres” del meu germà al níxol dels pares. M’acompanyaran la meva dona, els meus fills i d’altres familiars. Com a humans que som necessitem d’aquestes celebracions.

-         Una amiga meva d’infantesa ha trobat parella que l’acompanyarà en la seva vida futura, però a fora del país i amb problemes de salut i addiccions. M’he de limitar a contemplar.? Com podré incidir en la seva felicitat i llibertat?

-         També dono classes particulars a estudiants. La meva relació ha de ser merament profesional ¿

-         Un grup de “gent gran” està progressant en les classes que els dono d’informàtica, com a voluntari. Cerquen alguna cosa més ?

-         Els meus néts cada dia són més exigents a obtenir el què volen... i sempre em pregunto...com s’han d’educar avui dia els nens per esdevenir el dia de demà bons ciutadans i saber estar atents a la crida de Déu pel seu prejecte de vida?

...................................

 

La vida és força complexa...no creus ?

No  podem saber com Déu estima... Analógicament segons com nosaltres estimem podrem entrellucar com Ell a diferencia de nosaltres ho deu fer....

I potser no cal que sapiguem  com estima.... Només ens cal saber que Ell ens estima, que Ell és Amor, Misericordia...com ens ha mostrat en Jesús.

 

      -  He assistit a una sessió de formació ACO on el títol que va posar la ponent, Sor Teresa Forcades, fou: “Pertinença a l’Església=Pertinença al sindicat?”

Conclusió: Nosaltres fets a “imatge de Déu” si volem ser veritablement persones i lliures hem d’intentar ser Amor, Misericordia envers els nostres germans. Com va dir Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis”.

 

-         Aquesta setmana ha mort un germà meu. Vuitanta dos anys i una quarentena d’anys recluit a “l’Institut Pere Mata” de Reus per malalts mentals.

Misteris de la vida. Els seus germans, la seva família foren els companys de sala, d’habitació, els doctors/res, els infermers/eres. Ells el troben a faltar. La meva visita era circumstancial en aquests anys i de ben poca estona. Qui l’han estimat de veritat estaven dia rera dia amb ell. I se sentia acompanyat i estimat veritablement.

I ara, enterrament?, incineració? Funeral? Missa? Acompanyament de familiars propers? Compromís social, coherencia?

Déu sí que se l’estimava!

 

- Ahir “Consell pastoral parroquial” Pregària i lectura de la carta del bisbe advertint de com s’han de fer les “celebracions penitencials” enguany. És el cas que ha rebut diverses denuncies per la forma com es feien en certs lloc. No es notava gaire les ganes de respectar el procés i la singularitat de les comunitats en les celebracions del sagrament de l’Amor, de la Miericòrdia, del Perdó totalment gratuít i sí més el compliment ritual, gairebé màgic de fer-lo.

   Es van explicar, també,  noves iniciatives per fer més palès l’actuació de Caritas parroquial.:tallers, voluntariat a domicili, reforç escolar, treball...

 

-         Cada dia em trobo joves i no tan joves amb ganes de participar i col·laborar en accions envers els seus germans. Ganes de participar amb ONG i anar a països on cal algun suport. Ganes de ajudar voluntàriament a reforços escolar i en gups d’esplai. Ganes de ser útils, de compromís, d’entendre i donar sentit a la seva vida

Déu també ha posat en els cors d’aquesta gent la seva imatge d’Amor i té ganes que arribi a més gent...

    

-         El meu nét, Joel m’ha portat aquest “Patufet” pintat per ell i volia que cantessim la cançó i expliqués el conte.

Quines ganes de viure!, quines ganes de ser estimat!, quines ganes de compartir les coses!, quines ganes de fer-se gran!

Fa palès l’obra de Déu, de la vida, de l’Amor, del projecte diví.

Sabré estimar com Déu estima o com vol que estimi i sigui miericordiós com Ell és Misericordia i perdó?

Avui necessito contemplar...encara que sigui amb aquesta fotografia que m'ha facilitat el meu cunyat del Moixeró i la Roca Sansa...

I és que tinc set...
De tantes coses...
- De la pau, de la justícia, de la fraternitat entre les persones i els pobles...
- De saber escoltar les persones que m'envolten..
- De saber ajudar a aquells que necessiten del meu acolliment...
- De saber elegir la opció per satisfer el meu desig de plenitud dins el projecte de Déu en mi...
I sé que Jesús em diu: " que qui vegui de l'aigua que ell dóna no tindrà mai més set..."

No podrien suprimir les "campanyes electorals"...???
Em diuen pas res de nou. Si de cas mentides i interessos de poder.
Jo ja sé a qui he de votar...

Prefereixo llegir aquestes frases de St. Exupery, que una amiga meva ha posat al seu fotolog:
"La meva flor és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota la campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent....Perquè és la que jo he sentit queixar-se, o vantar-se i fins de vegades callar.Puig que és la meva rosa"

El meus amics, els meus familiars, els meus néts, el meu proisme...són la meva "rosa".

Deixeu-me contemplar i fins aviat.

Aquesta foto és un dels enllaços, en fase de proves, que hem posat la Tina i en Manel en el nostre Bloc i Fotolog que estem confegint en total col·laboració a distància..jeje

Ja els heu vistos aquests bloc i Fotolog que tenen per títol "Mon social"?
A veure si doneu idees i opinions per millorar-lo.

Jo amb aquesta experiència de col·laboració estic meravellat de les coses que genera:
- felicitació d'amics
- suggeriments
- consultes
- propostes d'inclusió
- amics i amigues que em diuen que esperaven un Bloc semblant i que l'estan fent servir per les seves coses, cerques, treballs de recerca...
- ganes d'informació per poder col·laborar com a voluntari en alguna entitat
....
i el que a mi m'ha satisfet més....que amb la Tina aviat ens coneixerem, en viu, en persona...perquè fins ara la col·laboració ha estat virtual...jeje.
Ja us heu apuntat a favoritos el Bloc i el fotolog de què us parlo ?
Vinga, doncs, feu-ho:

http://info-social.blogspot.com

http://www.fotolog.com/inffo_social

Fins aviat !!!!