Avui he assistit a una trobada de blocaires catalans, a Granollers. És la primera que es feia, d'una sèrie que esperen poder realitzar...

Us transcric unes reflexions que m'han agradat...
- Els ciutadans digitals són els protagonistes de la societat 2.0
- A la Web 2.0 l'usuari passa de ser espectador a creador
- Els blocs són l'escenari de la participació activa.
- Un territori de talent i mèrit.
- El contrapès que equilibra l'opinió oficial i la veritat.
- Un altaveu democràtic que qualsevol pot utilitzar.
- És diàleg i debat.El missatge es construeix col·lectivament.
- És on només sobreviuen i es complementen les bones idees.
- És talent global.
- És diàle d'un a un però milions de vegades.
- És vigilància activa.
- És l'embrió d'una societat més lliure i justa.
- Ara, aquí, avui.

Sabeu què és la fotografia oi?
Doncs els Reis, per una carta que van enviar els meus fills, m'han dut la consola "Nintendo DS...".
Oi que la coneixeu?

Quina il·lusió...Quins tips de jugar podré fer...
Però de moment només tinc el joc que em surt a la pantalla.
I ja ens tens a la meva dona i a mi jugant cada dia una estona.

Per què?
Doncs perquè així tindrem el cap ben clar i entrenat per poder conviure amb tota la família i els nostres fills i els nostres néts.
No és emocionant...?
A més de ser ben cert que cada cop més necessito exercitar el meu cervell, els nostres fills volem que estiguem ben atents a ells i als nostres néts. Amb aquesta claredat ben segur que no estarem tan preocupats per les nostres manies sinó amatents a les necessitats dels altres.
És d'agrair les ganes i l'interés que tenen que no embellim precoçment i que els poguem acompanyar amb totes les facultats ben actualitzades i tots plegats conviure més plenament les nostres vides.

Més endavant ja ens comprarem el Mario i el Super Mario...i el Pokemon...
Clar un TDT també cal tenir-lo...no?Per estar al dia...

I a vosaltres què us han portat....?

Reis... Manifestació de Déu

Avui no comento res...
Avui és per contemplar...
Els ulls i la mirada dels infants...

Quina confiança, quina esperança, quina fe...en els Reis
I els més grans igual...Avui som infants
Ens regalen, ens regalem, regalem

Només desitjo que aquesta esperança, aquesta confiança, aquesta cerca dels regals i la cerca i la Manifestació de l'Infant per l'estrella - a través de les persones que ens envolten-, ens guiin la resta de l'any que hem començat.

No calen "manifestacions". Jesús ja ens ha manifestat el Salvador.
Déu se'ns manifesta a través de les persones i dels esdeveniments de tots els continents del món on hi viuen o malviuen persones Salvades per l'Infant

BONA MANIFESTACIÓ
FELICITATS

Aquest còmic l'ha fet un amic meu.. en Eloi Aran
Com que m'agrada per això el poso al meu Fotolog.

Avui la meva dona, Assumpció i jo hem asistit a una trobada del "Compartir".
Com cada any per aquestes dates a l'esplai "Muntanyés" de Nou barris de Barcelona.

El tema central: EL MÓN AMB ULLS D'INFANT
"Somos los niños del mundo. Somos los niños de la calle. Los niños de la guerra. Las víctimas y los huerfanos del sida. Somos los niños cuyas voces no son escuchadas. Ha llegado ya el momento de que nos escucheis" Gabriela Azurduy, 13 años. Bolivia

Quin goig escoltar el testimoni d'uns/es joves pertanyen a "Metges sense fronteres" o d'altres organismes que fan 6 o més anys que viuen i treballen al cor de l'Àfrica i a diversos països d'iberoamèrica i en ambients infantils.

Darrerament vaig descobrint grups de joves de totes les edats i que pensen, reaccionen i comprometen la seva vida per millorar la d'altres germans i arreu del món.
I em deia una d'aquestes joves que un gran descoberta que ha fet últimament és que observant la "mirada" d'un infant ja s'adona del que viu, del que espera, del que desitja, del què necessita. A vegades més productiva que moltes atencions que fa com a professional de la medicina...

Crec que aquestes trobades ens preparen veritablement i celebren ja Nadal.
Ja us aniré explicant d'altres trobades que m'ajuden a entendre el Jesús de Betlem: Amor, Misericòrdia, Salvació

Avui he assistit a un acte promocional del FESTIVAL DE MÚSICA DE LES CULTURES.
A l'Església del Pi de Barcelona.

- Respon a un projecte ambiciós que té com a objectiu aportar un element indiscutible per fomentar la convivència de persones de duiferents orígens i cultures, com és la MÚSICA.
- La sessió d'avui volia ser una mostra redïda del que seran les futures edicions que s'aniran formant amb joves estudiants o professionals de la música que vulguin incorporar-se a les convivències prèvies preparatòries dels concerts que tindran lloc anualment a diferents indrets de Catalunya, al principi de la tardor.
- Avui han actuat el Grup TARAB fent un recorregut per la música àrab de la conca mediterrània
També la ORQUESTRA DE CAMBRA IBEROAMERICANA ha interpretat amb l'instrument "bandoneó" i orquestra de cordes cinc sensacions de Tango d'Astor Piazzolla.
També la ORQUESTRA BARCELONA SINFONIETTA ha tocat tres postals il·luminades per a orquestra de corda de Xavier montalvatge.
I finalment les dues orquestres han interpretat obres de Carlos Maxa i George Gershwin, amb "Tarka", clarinet i orquestra de cordes.

Si coneixeu d'algun grup jove que volgués participar en aquest projecte, ja us adreçaria a l'entitat "Interculturalitat i Convivència" que n'és la promotora.

Enguany la meva escola de sempre celebra el seu 25è. aniversari de la inauguració del seu edifici de titularitat pública.
CEIP Montseny - Sant Just Desvern

Però jo en fa més de trenta-cinc que m'hi bellugo com a Director-mestre.
Primer amb titul·laritat de Escola de l'Ateneu.
Després ver l'escola pública formant part del Col·lectiu d'escoles per l'Escola Pública Catalana -CEPEPC.

- És prou motiu per donar gràcies a Déu per aquesta avinentesa.
- Trenta cinc promocions d'alumnes. Molts dels seus membres n'he perdut el rastre.
- Però enguany, gràcies a les noves tecnologies, gairebé cada dia, retrobo velles amistats fetes entre els exalumnes i llurs pares i familiars.

Quina diferència en la nostra relació!!! Primer marrecs que sovint et feien enfadar.
Ara però, han crescut, i la seva vida també ha canviat.
Quina il·lusió ens fa, mútuament, de saber i comunicar-nos la nostra vida i les nostres peripècies!!!
Quina renovada il·lusió de poder tornar a explicar-nos les nostres vides, els nostres problemes, els nostres dubtes, els nostre projectes, les nostres creences...
I és que n'hi ha que ara tenen 45 anys ja...

Impossible de saber com ha influit el testimoniatge personal en el seu creixement i com,també, en l'acompliment del seu "projecte diví" encara realitzant-se.

Però el camí està fet. I està fent-se encara.
Que serveixi, si més no, per donar gràcies a Déu per l'Amor que ens té, que ens acompanya, que ens perdona,i per anar cercant el nostre "projecte de vida en Ell"

visió de la Garrotxa

Al bell mig del pont....

L'assumpció, la meva dona, i jo en veure un dia tan maco i que feia temps que no havíem estat a Montserrat, ens hem decidit a anar-hi.
Però en arribar al trencall per pujar des de Monistrol...viem un avís P1 del Monestir complet.
I com que feia anys i panys que no agafàvem el "cremallera"..cap a l'estació hem anat.
- Quina estació més bonica,moderna i funcional !!! I parquing gratuït...
- Quantes combinacions de bitllets, d'anada i tornada....funiculars, menjars, museu, vídeo...
- Tretze minuts justos, d'abaix a dalt.
- Oh...i el cremallera arriba a peu pla, a la plaça dels parquings d'abans...
- Llàstima...acabaven de cantar la Salve i el Virolai.

Però què era tanta gent....i molt estrangers!!!
Tothom amb màquines de fotografiar
A cada moment fotografies per aquí, per allà...
Una cua per anar al cambril de la Mare de Déu que arribava a la plaça del monestir...
Oh...i quines botigues més grans i quantes coses es podien comprar...
El menjador no hi havia gairebé lloc per seure i autoservir-te el menjar.
Gent per tot arreu, als bars, a l'avinguda, a la plaça, a la Creu, als funiculars...

Per fer una mica de pregària, inevitablement, has d'entrar a la Basílica...

I penses per què hi ha tanta gent?
Hi han anat a pregar? Cadascú a la seva manera...
La meva dona em diu...això és pur turisme...

Els reclams exteriors són...que vagis al museu, que vagis a veure el vídeo, tot de projectes de millora de la plaça...i d'ajudar econòmicament a fer l'orgue nou que s'hi vol posar a la basílica...

Aquesta ha estat una visió molt superficial i exterior... Un altre dia miraré de viure'n la part més de fe i pregària...

"sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní."

- Us dono gràcies Senyor, perquè avui m'he sentit conciutadà santjustenc (Sant Just Desvern).

Trasllat de "Accent" de la revista Pregó

Avui va de refranys de la TARDOR...Ja tocava

El passat dijous, dia 27 de setembre, a la seu de Cristianisme i justícia del carrer Lauria, es feu la I trobada de blocaires cristians agrupats a la Blogosfera cristiana que promou la revista Foc Nou.

Amb aquestes paraules s'ha acomiadat el meu rector de Sant Just i Pastor de Sant Just Desvern Mn. Anton Roca i Roig.

PARE: AMOR - SALVADOR - MISERICORDIÓS
ALEGREM-NOS I FEM FESTA