micaco |
dijous, 17 d'abril de 2008 | 16:02h
Despedeixo la col·lecció d'articles relacionats amb la Copa ULEB amb una carta als Reis. Aprofitant l'excel·lent paper que el DKV Joventut i l'Akasvayu Girona han tingut a la final a vuit, ens trobem a dia d'avui davant una oportunitat històrica de col·locar a tres equips catalansa l'Eurolliga 2008/2009. És molt senzill, a continuació us explico com fer-ho:
Només dos mesos després de celebrar la Copa, Badalona va tornar a
mobilitzar-se per rebre els campions verd-i-negres. La Plaça de la Vila
i l'Olímpic van reunir a milers d'aficionats que van voler celebrar el
triomf a la Copa ULEB amb els seus protagonistes. Els jugadors i cos
tècnic van aprofitar per agrair el suport de l'afició i van apuntar la
pedrera badalonins com a ingredient bàsic del triomf. L'equip es
proposa ara aconseguir l'ACB.
Considero en Rudy Fernàndez el millor jugador de la història del bàsquet de la Penya. A banda de la seva gran qualitat tècnica i capacitats atlètiques, té una mentalitat guanyadora que li fa rendir al màxim en aquelles situacions en que altres s'arruguen. La meva opinió no és cap novetat i compartida per molts altres que en saben de bàsquet molt més que un servidor. Ara bé, aquesta temporada estic començant a admirar a en Rudy també per la seva actitud personal. Ja em va convèncer quan l'estiu passat va optar per renovar amb el Joventut, demostrant que els diners no l'encegaven i que apostava per créixer i ser millor. Dubto que a dia d'avui ningú s'atreveixi a afirmar que va equivocar-se.
He publicat totes les 
El DKV Joventut 2007/2008 es ja avui, passi el que passi, una de les
plantilles que passaran a la història del bàsquet badaloní. Els tres
triomfs en les tres títols als que ha optat tornen a Badalona el
prestigi de tenir un equip gran. La Penya d'avui gaudeix de l'aura de
llegenda que l'empeny a no tenir-ne prou i a optar ara a la lliga ACB.
Humilitat i ambició, les dues obessions d'Aíto, hauran de seguir sent
els pilars d'un gran equip.
El DKV Joventut 2007-2008 segueix fent gran la seva llegenda. Després
d'aconseguir lliga Catalana i copa del Rey, aquest diumenge s'ha alçat
amb la copa ULEB de Torí en imposar-se per 25 punts (54-79) a
l'Akasvayu i ha aconseguit d'aquesta manera classificar-se per la
propera edició de l'Eurolliga. Ha estat una final sense història, en
què la Penya ha escombrat el Girona de la pista i on Rudy, novament, ha
estat el jugador més valuós (MVP).
La foto mostra la trobada que els dos micacos verd-i-negres hem tingut amb la "mikako" de la organització de la ULEB. Si el Micaco 1 informava de l'existència de Mikako fa dos dies, avui amb la meva arribada hem pogut fer el trio. La noia ha estat molt simpàtica i amable i fins i tot m'ha donat una segona acreditació seva perquè la mostrés a la foto. Pel que he pogut dir, la organització és del millor d'aquesta fase final fins el moment.
Dynamo de Moscou i Galatasaray ja han inagurat la jornada esportiva a Torí amb el partit pel tercer i quart lloc. L'alicient que té el partit és que qui el guanyi està classificat per la Copa ULEB de l'any següent (suposo que qui perdi la final també llavors...). A fora he concidit amb una colla de joves russos en alt estat etíl·lic amb qui ens hem fet unes simpàtiques fotos. El vodka segueix sent la beguda "esportiva" de referència als països del fred.
(9:0am) Aquí micaco número 2 informant des de l'aeroport d'El Prat. Camí de Milà i, des d'allà, cap a Torí. Ja té nassos que un partit entre Penya i Girona s'hagi d'anar a jugar a Itàlia. El podrien fer al Palau Sant Jordi, més a prop de les aficions i al costat de la seu de l'Eurolliga, tot plegat sortiria més econòmic per a tothom. Però això d'anar d'excursió també li dóna un toc èpic a tot plegat, encara que sabrà greu que el partit es jugui amb les grades mig buides. Nou motiu de reflexió pels il·luminats que van posar el preu als entrades. La més econòmica: 90 euros. És evident que l'aficionat torinès no pagarà aquest import per una competició on no hi juga el seu equip (no entenen) ni cap d'italià. Quants aficionats catalans pagarien aquest import per veure una competició de tres equips italians, dos de russos però cap de catala ? Sigui com sigui, vaig carregat de ganes d'animar i presenciar la meva segona final europea. Després del fracàs de la Copa d'Europa a Istanbul, espero veure poder veure en directe el tercer títol de la temporada. Força Penya !
Els aficionats catalans podran veure sense massa
invents la final de la Copa ULEB. La classificació del Girona assegura
que el 33 retransmetrà el partit amb la mítica veu de Lluís Canut. De
fet, ja el podrien fer per TV3... En fi, que tot i que estem molt
contents, això no treu que sigui vergonyós que Televisió de Catalunya
es faci amb els drets de només una part dels equips catalans: o tots o
ningú !
El Girona ja té resolt el seu partit de semifinal davant la
desesperació de Pesic. Així doncs, demà la final serà entre la Penya i
el Girona. Els dos últims (i primers) campions de la Copa FIBA
s'enfrontaran per un nou títol europeu i per guanyar-se una plaça a
l'Eurolliga de la temporada que ve. El partit és de pronòstic incert ja
que aquesta temporada el balanç és de 2-1, cada equip ha vençt en els
seus partits a casa: la Penya a l'Olímpic a la Lliga Catalana i l'ACB,
i el Girona a Fontajau a l'ACB.
