micaco |
dijous, 10 d'abril de 2008 | 00:10h
Guanyar la Copa ULEB té, a banda del prestigi del triomf, un altre conseqüència tant o més important. El campió de Torí serà a l'Eurolliga 2008/2009, la competició més prestigiosa del continent, amb el permís de l'ACB. Si aquesta temporada el Joventut s'ha quedat sense plaça per culpa dels contractes ja signats amb Unicaja i Tau, aquest any la situació es podria repetir, ja que els dos equips tornen a tenir plaça reservada des del despatx.
Una vegada més, els aficionats verd-i-negres ens sentirem com a ciutadans de segona fila aquest dijous al vespre. Serem els únics seguidors d'un equip català que es quedin sense poder veure a la televisió pública del país el partit de quarts europeus del seu equip. Aquesta és la conseqüencia de la decisió de Televisió de Catalunya de només connectar-hi quan acabi el Maccabi-Barça d'Eurolliga, que comença una hora abans que el Penya-València. Així que ja ens perdem la primera meitat i, si hi ha pròrroga, potser ens haurem de conformar amb les declaracions post-partit d'en Rudy...
El Micaco Verd-i-Negre retorna a l'activitat amb l'arribada d'un nou punt culminant per la temporada verd-i-negre. Des d'aquest mateix moment, explicarem el dia a dia de la Copa ULEB, la segona competició europea que estrena nou format per resoldre el títol: una final a vuit copiada de la fase final de la Copa ACB. I ho farem amb un micaco, sinó amb dos: un a Torí, i un altre a Badalona. Benvinguts a una ració doble de micaco !
Els parlaments van iniciar-se amb les paraules d'un Jordi Villacampa visiblement emocionat. Oferia la seva primera Copa com a president, un títol que ja havia portat a Badalona com a jugador. Despés l'alcaldessa Maite Arqué va realitzar un breu discurs sota una espectacular xiulada dels assistents. L'alcaldessa, que havia declarat que el títol era un bon record de despedida del seu mandat, no va comptar amb el suport de les grades verd-i-negres. Seguidament va ser el torn dels jugadors, encapçalats per Rudy Fernàndez. L'estrella verd-i-negra va agrair el suport i va mostrar-se ambiciós desitjant guanyar els dos títol en joc. No va fer cap referència als cants de les grades, demanant-li que es quedés més temporades al Joventut. Mallet i Sonseca van parlar en català amb en Ricky d'apuntador, que va acabar parlant en públic i efectuant un dels millors discursos de la vetllada. El joveníssim base verd-i-negre va agrair el suport dels aficionats que es van desplaçar fins a Vitòria per a recolzar-los. Aíto, un a altre dels més ovacionats, va desitjar que el títol servís a l'equip per créixer i aspirar a més en un futur. Podeu descarregar-vos els vídeos dels parlaments fent clic a 
La Plaça de la Vila i el Palau Olímpic van ser escenaris ahir de la rebuda que l'afició va fer als campions de Vitòria. El DKV Joventut va oferir el trofeig a la ciutat, primer des del balcó de la Plaça de la Vila, i després en un bany de masses a l'Olímpic. La festa va servir per acostar equip i afició alhora que es reconeixia l'èxit de l'equip verd-i-negres. Tothom va tenir el seu moment, sota un Rudy convertir en mestre de cerimònies. Podeu veure les fotos i els vídeos des de l'
Déu n'hi do del caos que s'ha creat al voltant de la rebuda dels campions aquesta tarda a Badalona. Segons la 
Els aficionats verd-i-negres desplaçats a Vitòria tenim molt clara quina ha estat la cançó d'aquesta copa. El clàssic "
Voldria destacar la irrupció en aquesta Copa d'un grup d'aficionats verd-i-negres que considero claus en el fantàstic ambient de les grades. El primer dia ja van arribar amb una pancarta feta amb els llençols de l'hotel on s'hi podia llegir "L'autèntica Copa és la que es juga a la nit". Megàfon amb mà, han animat a qualsevol que se'ls hi posés per davant: bé un autobús ple a vessar o el carrer Cuchillerías, centre neuràlgic de la nit vitoriana. La introducció de nous cants i crits entre l'afició verd-i-negra són un dels millors records que m'enduc de Vitòria. Vosaltres també sou uns "abusons".
El projecte de Penya d'Aíto i Rudy ja compta amb un títol de prestigi després d'endur-se la Copa de Vitòria. Al costat de la Copa FIBA de fa dues temporades i les Lligues Catalanes, el títol suposa el salt definitiu a l'èlit del bàsquet europeu. El DKV Joventut ha conclòs definitivament la travessia pel desert i ha recuperat l'esperit atractiu i guanyador de l'època daurada de Villacampa i Jofresa. Rudy i Ricky combinen joventut i talent per fer un joc atractiu i efectiu capaç de seduir l'aficionat. La Copa tanca el cicle evolutiu iniciat fa quatre anys a Sevilla, i el destí ha volgut que es tanqués a la pista del Baskonia, el rival que llavors va frustrar el títol verd-i-negre. Pel camí queda la classificació pel Top 16 de la temporada passada, al renovació de Rudy i Aíto el passat estiu o les dues semifinals ACB perdudes al cinquè partit sota l'ombra de l'arbitratge. A Vitòria, la Penya s'ha fet una vegada més gran i, amb ella, una ciutat que necessita d'aquests èxits esportius per sortir de la seva mediocritat. Després de masses anys, Badalona torna a sentir-se vencedora gràcies al seu club de bàsquet insignia. Com diria l'amic Robirosa, "apostuflant".
A la roda de premsa posterior al partit, Rudy Fernandez va voler treure importància al títol individual de jugador més valuós per dedica-lo a la totalitat de la plantilla. Quan li van preguntar sobre el seu futur a la NBA, va declarar que actualment ell té contracte amb la Penya fins la 2009/2010 i que només es centrava en la Penya. Per la seva banda, Aíto va declarar-se molt feliç d'haver aconseguit aquesta Copa i que esperava que signifiqués un pas més en el creixement que tant l'equip com el club havien experimentat des de la seva arribada a Badalona. Va alertar que el títol no havia de significar una relaxació en els jugadors per poder aspirar als altres dos títols als quals l'equip encara aspira: la Copa ULEB i la lliga ACB.
La final de la Copa de Vitòria no va mostrar la cara més plàstica i espectacular de la Penya, però sí el seu afany de títol i mentalitat guanyadora. El Tau va portar el joc al terreny del contacte i els verd-i-negres van notar-ho negativament. Molts xocs impliquen moltes accions susceptibles de ser penalitzades amb falta (o no) i que donen protagonisme a l'arbitratge. Els d'Aíto rendeixen menys en aquestes condicions, i aquesta vegada no va ser una excepció. Després d'un inici igualat, els verd-i-negres van clavar-se al setze punts i els locals van agafar avantatge. Afortunadament Rudy va aparèixer abans del descans per equilibrar la balança i retallar a tres punts un desavantatge que havia arribat als dotze. A la segona meitat, la igualtat es va mantenir fins al darrer quart, quan els d'Aito van acabar de creure's que podien guanyar i els vitorians a pensar que podien perdre. La primera estirada badalonina va ser resposta per Teletovic amb vuit punts consecutius, però els d'Aíto van tenir prou fe per tornar-hi tot i l'ambient hostil a les grades. El desenllaç va ser feliç aquesta vegada, davant el deliri dels més de mil aficionats verd-i-negres desplaçats al Buesa Arena i els milers que deixaven la Plaça de la Vila petita. El DKV Joventut aconseguia el primer títol ACB del segle XXI i Rudy es tornava a coronar com a millor jugador quatre anys després de Sevilla 2004.
Joan Plaza va sorprendre ahir a tothom preguntant-se el perquè totes les aficions, menys la blanca, vol que el Madrid perdi. Desconec si en Plaza va aterrar ahir de la Lluna o és un bromista, però li donaré uns quants motius. El Madrid no agrada perquè representa la "majoria" que discrimina a les "minories". Utilitzo cometes perquè aquests són els termes que utilitzen els aficionats de les autoanomenades "majories", perquè si et poses a comptar aficionats al Bruesa Arena, resulta que les "majories" són empíricament "minories". Bona part de la culpa la tenen uns mitjans de comunicació controlats per peridites de les "majories", que ni es plantegen que potser no són tanta "majoria" com realment són.
L'afició verd-i-negra s'ha apuntat el primer cop moral de la final amb l'arribada dels jugadors al camp. Vora un centenar d'aficionats verd-i-negres s'han aplegat a l'entrada d'autocars del Bruesa Arena per animar els seus jugadors amb crits de "Campions, campions". Minuts abans, havien arribat els del Baskonia, que també han estat rebuts amb crits... de "subcampions, subcampions".
