Un Visca Catalunya! de cara a la mort i una descàrrega de fuselleria espanyola van situar-lo definitivament al martirologi de la Pàtria.
L’Espanya històrica no afusellava el cap de l’Esquerra, ni l’antic advocat de la FAI, ni tampoc el revoltat del 6 d’Octubre: afusellava El President de la Generalitat, afusellava Catalunya.
Si s’hagués tractat de Prat de la Riba o de Puig i Cadafalch, els hauria afusellats igualment.
En la persona de l’honorable Lluís Companys i Jover tots els catalans ens sentim afusellats.

 Mossèn Josep Armengou i Feliu       ( Berga 1910 – 1976 )

Avui ha fet 68 anys de l’assassinat del nostre president, només us poso dues fotos, amb dues fotos n’hi ha prou, els uns assassins i criminals,

, i els altres uns miserables.

Us penjo el vídeo de la col·laboració d’en Giribet amb els Obrint Pas, del Bernat, no del Ramon, no us perdeu tampoc el final de Miquel Ramos, res a gaudir un mica.

Si hagués de puntuar la ComarKalada, seria entre el notable molt alt  l’excel·lent, ha estat un cap de setmana sensacional, tot  i que jo no em puc considerar jove vaig col·laborar en els actes, com també ho va fer la Comissió 300 anys, vam muntar una paradeta amb la venda d’estelades,creus de Sant Jordi i samarretes, la cosa va anar prou bé.

Per la tarda vaig quedar amb en Antoni Rúbio i Hèctor Sanjuan, els vaig acompanyar al seu allotjament i seguidament vam anar a la presentació del seu llibre, cosa que explico al post anterior.

Per la nit el concert, Obrint Pas impressionant, el més curiós és el mèrit d’aconseguir un nom, i un públic entusiasmat silenciats per l’establishment mediàtic, el pavelló ple fins dalt de gent saltant i ballant, a mig concert arriba el moment Xavi Sarrià anuncia que el nostre Bernat Giribet (17 anys) els acompanyarà a l’escenari amb la “caça de bruixes”, el pavelló s’omple d’emoció, els seus companys comencen a saltar d’alegria, en acabar i baixar al públic desenes d’amics i amiues l’abracen i el feliciten, es barregen les emocions amb la gresca, de cop i sobte em surt de l’ànima i m’adreço als meus companys Albert, Francesc i Carme i els etzibo, guanyarem ......

L’endemà torno a la realitat, guanyarem ? no ho sé, però com diuen els companys del Sud

Després de 300 anys, ací estem i ací estarem.

En imatges un vídeo divertit.

El companys del Sud del país, Antoni Rúbio i Hèctor Sanjuan ens van visitar per la ComarKalada (Artesa de Segre), van fer una exposició nítida del Sud del nostre país, la seva resistència, la seva lluita i la seva perseverança en un entorn feixistoide i amoral, el format de la presentació (enmig d’una fira ) va ser atípic, però es van vendre tots els llibre que vam dur.

A la presentació els van acompanyar Miquel Ramos i Xavi Sarrià, i la nostra jove promesa Bernat Giribet que va fer la presentació, apunteu-vos aquest nom.

Ara me’n vaig al concert, i gràcies als companys del Sud, Antoni Rúbio i Hèctor Sanjuan.

Aquest cap de setmana a Artesa de Segre tindrem Comarkalada, amb Obrint Pas, Cercavins, Komando Noguera, entre altres, la cosa promet, els de la Comissió 300 anys hi serem, posarem paradeta i a vendre estelades i unes samarretes dissenyades amb el logo de la Comissió 300 anys i el bust del General Moragues.

A veure si els nostre jovent comença a entendre la història d’aquesta dissortada pàtria, i comencem a bastir la llavor d’una gloriosa pàtria, el cap de setmana no hi falteu, i compreu-nos una samarreta.

Per Artesa de Segre, per la Noguera i per uns Països Catalans Lliures.

Visca la Terra.

Em presento amb la candidatura d’en Jaume Fernandez a la regional de Ponent, aquí us poso un enllaç per si ens voleu donar suport.

http://www.laterraferma.cat/

Per Esquerra Republicana de Catalunya i per uns Països Catalans lliures.

El proper 15 d’octubre ja es complirà 68 anys del criminal assassinat de Lluís Companys i Jover, perpetrat pels de sempre, unes vegades amb el nom de felipistes, altres de franquistes, però sempre acaben sent els mateixos de sempre.

Recordo que ara fa uns anys concretament el 2004 la vicepresidenta (de la Vega) dels ocupants va acudir a l’acte d’homenatge al president màrtir, suposo que volia assegurar-se els pressupostos d’aquell any, i va venir a Barcelona a prometre que anul·laria el judici sumaríssim al qui fou president de la Generalitat.

Ara ho nega, què voleu que us digui ?

Què voleu que us digui d’aquesta impresentable i prepotent ?

Què es pot repetir que no hagi dit, un incompliment més  ja van .............., i ara demanen unitat pel finançament, com amb l’estatut ens volen fer còmplices del seu lladronici.

Si és que són uns lladres, i el fornicador de la Franja encara es mor de ganes d’aprovar-los els pressupostos.

Tornant al nostre president màrtir, i encara no els cau la cara de vergonya pel crim perpetrat, assassins.

 Com diu Pau Alabajos:                    

País de complexos i tergiversacions, capital de la censura i de la manipulació mediàtica

País de l’enveja i l'auto-odi, que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera

País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari

Ciutadans i el PP de Catalunya encapçalen junts la manifestació contra la immersió lingüística en català

Aquesta notícia és una mostra de la repressió a la qual estem sotmesos, han de ser malparits i espuris aquesta escòria humana, és el filldeputisme que patim des de fa més de 300 anys, encara no en tenen prou, després de milers d’assassinats, els represaliats, les violacions, les vexacions i les humiliacions sofertes, encara surten per Barcelona fent-se el xulo i el merda, i parlen de bilingüisme, la mare que els va parir si l’odien a mort el català.

No en tenen prou i no pararan fins que estiguem enterrats i totalment aniquilats, i tot això gràcies també al botiflerisme i el col·laboracionisme a casa nostra.

Ja fa massa anys que els arguments lògics i raonables amb aquesta gent s’han demostrat inútils.

Per cert si algú considera que sóc dur i radical en les meves meues afirmacions, ja se’n pot anar a la merda per avançat, venen de fora i alguns (bastants) els tenim a dintre del mateix país, se’ns pixen a sobre, ens insulten, ens humilien, ens escupen i encara sortirà algú responent que estic passat de voltes.

Aquest desgavell va començar l’any 2004 amb la ponència estatutària, una colla de juristes representants de totes les forces polítiques van estar més d’un any treballant intentant el blindatge, exclusió i no sé que més de les competències.

Llavors la Consell Consultiu, després una vegada ja aprovat en seu parlamentària, el tràmit a la comissió estatutària del congrés de diputats del país ocupant, una colla de mesos més, seguidament campanya pel referèndum estatutari envoltada de mentides, pressions, manipulacions i tota classe d’ensarronades.

Continuem, llavors desplegament insuficient, ara el tema del finançament i a cada bugada un llençol menys i els pantalons un pam més avall, bé de fet ja estan als turmells. I continua ................

Es pot ser més incompetent, més incapaç i més inútil ?

Algú ens dirà d’una vegada per totes la veritat ?

Com pot ser que des del 2004 no s’hagi avançat ni un mil·límetre ?

Què hi fan PP i PSOE en tot això a Catalunya quan tots sabem que el seu objectiu és ensorrar el país ?

Ningú n’és responsable de tanta incapacitat ?

Ningú és capaç de veure que aquest desastre només perjudica als partits de casa ? als partits sucursals ja els està bé, perquè al seu electorat els importa un rave el país, mentre que els partits catalans només fan que generar abstenció.

Algú dirà prou ?

Què hi ha algú................. ?

La fundació Jaume Bofill va presentar el passat 17 de setembre unes dades alarmants sobre el nivell del sistema educatiu escolar, les dades són devastadores, us poso l’enllaç si us voleu baixar tot l’estudi i donar-li un cop d’ull.  

http://www.fbofill.cat/

El tema de la educació representa un problema tant o més greu que el tema nacional, un país amb elits intel·lectuals, culturals i científiques és un país més lliure, un país de fracassats, ignorants i incultes és un país abocat al fracàs, a la submissió, a la grisor, i a la misèria.

No s’escapa de l’estudi les diferències importants quan a rendiment escolar entre els nadius als país i els no nadius, de fet les diferències són espectaculars, també són força espectaculars les diferències entre els nivells socials i educatius dels pares en referència als rendiments acadèmics dels fills.

L’estudi no amaga que el fenomen de la immigració descontrolada ha estat desastrós pel sistema, de fet ha fet baixar les mitjanes de forma alarmant. Al llegir el post la progressia de pa sucat amb oli es pot alarmar i titllar el post com a xenòfob, de fet no vull culpar la immigració, la gent per guanyar-se la vida ha d’anar on calgui.

Però un país que aposta pel turisme de xancleta i per la construcció descontrolada necessita mà d’obra poc qualificada, lo qual suposa un fluxos d’entrada de persones amb valors i referents molt diferents als nostres.

Ganes de solucionar el problema ?

Cap ni una, al PSOE català li interessa la immigració, hi tenen la mà trencada amb el control del seu vot, al PP li interessa la mà d’obra barata i la fractura social, i si tenim en compte les darreres dades del Centre d’Estudis Sobiranistes, a menys formació acadèmica més espanyolisme, a ambdós grups els interessa la desnacionalització de Catalunya, a CiU només li interessa tornar a temps passats i tornar a tocar “cuixa”, i Iniciativa ja té prou feina a menjar flors.

L’anàlisi seria llarg i feixuc, però per raons òbvies la dependència d’Espanya al mancar-nos competències i l’ofec econòmic hi tenen molt a veure.

Cadascú en pot treure les seves pròpies conclusions, però de continuar amb aquesta davallada anem directes a la fractura social, i la pèrdua de referents socials, nacionals i culturals.

La conclusió de l’estudi presentat pel cercle d’estudis sobiranistes és molt interessant i ens demostra una vegada més que anem amb el punt de mira desenfocat, i d’una punyetera vegada trenca molts tòpics que ja he comentat diferents vegades en els meus posts.
Si vull fer un resum diríem que el català favorable a la independència és de classe mitja, nivell de formació mig alt i catalanoparlant.
D’altra banda el perfil més desfavorable el tindríem en una persona de classe mitja baixa, nivell baix de formació i castellanoparlant.
Principalment els favorables votants de CiU i ERC, partits que entre ells s’estimen molt.
Visca les polítiques socials, i d’esquerres senyors Carod, Mas, Puigcercós i Puig, i visca l’èxit i la preocupació per la integració social dels nouvinguts, els d’ara i els d’abans.
Això ens demostra una vegada més la inutilitat, que no m’he cansat de repetir-ho una i altra vegada de l’eix esquerra dreta, paradoxalment els més necessitats opten per l’espoli econòmic i l’empobriment del país. I els menys necessitats per la dignitat nacional.
Una altra cosa, nivell de formació, podríem concloure que el PP, PSOE i Cs són els grups polítics més interessats en que el nivell de fracàs escolar continuï pujant, i que la gent com més rucs millor.
Més coses, resulta que els més compromesos en un bon sistema de finançament són els que menys el necessitarien.
Una cosa que hem aconseguit els d’ERC posant el PSOE a la Generalitat és que els catalanoparlants són més independentistes encara, felicitats senyors Carod i Puigcercós, pensava que la aposta estratègica anava per a convèncer els castellanoparlants.
Avís per als companys militants de la esquerra independentista i la CUP, ja saben que els seu comunisme i els provables futurs votants opten per a una altra adscripció nacional.
Conclusió, l’estudi és molt interessant, sobretot pel tema de la formació i cultura, ens diu, que la gent més culta preparada i informada optarien per a la independència, sobretot si han nascut a Catalunya, i és aquí on rau el tema la importància de les bones inversions en educació i formació, i la conclusió és que a més asfixia econòmica menys inversió en formació i més burros i imbècils, per això PP i PSOE són còmplices i partidaris de l’asfixia fiscal.

Repeteixo post per problemes amb la lletra, perdoneu als que he esborrat els comentaris.

La hipocresia, la misèria intel·lectual, la mesquinesa, la mentida, la manipulació, l’engany, la extorsió, la doble moral, la indecència, el lladronici, de fet em costa i molt posar adjectius al PSOE català, per mi és el partit polític responsable directe del desballestament intel·lectual i moral de la societat catalana, els apologetes del incivisme i de la ganduleria.

Què CiU i iniciativa també han estat nocius pel país ? No ho discuteixo, però no ho comparem amb la màfia del carrer Nicaragua, els seus tentacles són molt més poderosos i potents.

La moció de l’estelada ha estat una vegada més una mostra de la seva aposta per l’espanyolisme més antidemocràtic, això si penjar la bandera gai a l’ajuntament de Barcelona no crea enfrontaments, es pot ser més hipòcrita i miserable Sr Hereu ?

Ells sempre preocupats pels gais, els gitanos, i tota classe de moviments socials no relacionats amb la “unidad de destino en lo universal”.

Però jo ho sabem 300 periodistes i opinadors a sou del partit socialista, influeixen molt en la societat catalana.

Ja em veig venir els comentaris, “els hi heu posat vosaltres a aquesta màfia”, si i ens hem equivocat, com altres s’han equivocat tantes i tantes vegades, pactant amb el PP i foten el gamarús.

El problema és que ningú vol acceptar les seves responsabilitats en tantes i tantes equivocacions en les decisions polítiques.

I el país ? El país, pel camí del pedregar, aquí només importa el partit i tota la corrua de poltronaires i saltimbanquis.

Les bases d’ERC (o algunes) ens trobem aïllats en tot aquest maremàgnum d’incapacitats, però no us confoneu no em refereixo a ERC, ens en podríem fiar de pactar amb CiU, amb les ganes de revenja i mala llet que porten a sobre ?

I el país ? Marededéu el país, amb els convergents encabronats d’odi vers nosaltres, esperen el moment de revenja, i tant de bo m’equivoqui.

I mentrestant, la màfia a Palau i als principals ajuntaments del país amb el seu projecte desnacionalitzador, això si ple de banderes gais.

11 de setembre a Artesa de Segre

El dia 10 de setembre a la tarda, per primera vegada en la història l’Ajuntament d’Artesa de Segre va penjar l’estelada al balcó, tot seguit vam organitzar una xerrada amb l’historiador Jaume Fernandez sobre la Guerra de Successió, i un concert amb el músic de 16 anys Bernat Giribet que debutava en concert amb tres companys més, més enllà dels problemes tècnics amb l’equip de so, un èxit total de participació i implicació del teixit social del municipi.

El 11 de setembre al matí unes 300 persones ens vam traslladar a la roca del Q2 a hissar la senyera amb estelada inclosa, i esmorzar per tothom.

Queda encara molta feina per fer, pot semblar que treballem per res, pot semblar que mai ens en sortirem, pot semblar que no avancem ni un pam de terreny, i fins i tot que som uns il·lusos i uns somiatruites. No ho sé, no faré allò tan fàcil de dir “al final guanyarem”, potser guanyarem o potser no.

Però algú se’n recorda on érem fa 15 o 20 anys, amb tot incomoda molt treballar en un entorn on la gent ens titlla de radicals, i de busca-raons, però deixem-nos de romanços en el fons saben que l’únic que fem és posar en evidència la covardia, el botiflerisme,i la doble moral de molts.

Aquest dies les mocions als ajuntaments ens han demostrat que de forma coordinada la xarxa municipal de regidors podria fer molt per a bastir un projecte engrescador d’alliberament nacional, només caldria deixar enrere mesquineses, vanitats, misèries personals i morals de molts alcaldes i regidors,difícil, doncs que collons hi fem aquí ?

Guanyarem o no, potser no, però si arriba el dia de la victòria, jo no m’ho vull perdre.

Gràcies a tots i totes.

Aquesta pregunta la fa molta gent, i la resposta és, no la celebrem la commemorem. Fals, hi ha gent que la celebren, el PP i el PSOE, ells la poden gaudir, festejar i fer xerinola, i no estic frivolitzant, ja n’estic cansat d’autoengany, aquets miserables hipòcrites només van al monument de Rafel Casanova a riure-se’n.

Si el resultat hagués estat a l’inrevés, potser nosaltres la celebraríem i el PP i el PSOE la commemorarien.

PP i PSOE, el dia 11 de setembre i el dia 12 d’octubre s’ho passen d’allò més bé, això de les repressions de pobles de forma violenta vers els seus indígenes, els provoca ganes de fer festa.

La imatge de dalt són ZP i Rajoy de festa, el que passa és que a ells no els agafa la foto.

Des de 1977 hem aprovat tots els pressupostos generals de l’estat, ho han fet tots,  PP, PSC, CiU, ERC i ICV sabent que ens robaven, a més la ciutadania ha donat suport als partits polítics que aprovaven pressupostos a canvi de prebendes, favors personals i clientelisme.

Vam votar SI (jo no) a un Estatut que qualsevol persona mínimament preparada sense tenir el cul llogat, o interès personal veia que era una estafa i una enganyifa.

Li hem atorgat 25 diputats a la màfia del PSOE.

Un percentatge força alt de catalans volia que guanyés la selecció espanyola per no sé quins motius esotèrics de què si hi juguen catalans, juguen bé, la caverna ha atac a L. Aragonés, són joves, són bona gent i tota classe d’excuses miserables.

Un percentatge majoritari de catalans consumeix productes culturals hispanocèntrics de baixíssima qualitat.

Un percentatge molt majoritari de catalanoparlants no exigeix etiquetatge i atenció en català en els productes que consumeix.

I ara resulta que estan perplexos, au va home va, no sé si denominar-nos rucs és la paraula més adequada, o potser imbècils, algú es molesta ? que si posi fulles.

Per cert si algun català vol solucionar la perplexitat i volem tornar a ser una nació rica i plena pot fer una cosa, posar un ciri a qualsevol Sant, utilitzant el pensament màgic segur que ho solucionarà.

Avui dijous el grup d’ERC a l’Ajuntament d’Artesa de Segre, presentarà la moció per tal de penjar l’estelada al balcó de l’Ajuntament el dia la Diada, no tenim majoria absoluta, ens caldrà l’ajut dels convergents, en privat et diuen una cosa, veurem que passarà en el ple.

Veurem fins on es veuen pressionats per les decisions del seu cap de grup, o actuen amb criteri propi i independència, veurem també que en diuen els dos regidors del PSOE català, un d’ells és un paio peculiar.

És curiós perquè d’onze regidors possiblement vuit o nou, no hi posarien cap inconvenient, però ai las, les vanitats personals pesen molt.

Amb tot, confio que no posaran cap problema, el poble i el país no s’ho poden permetre, la reconciliació entre catalans l’hem de fer poble a poble i comarca a comarca, si ens tornem a apunyalar per l’esquena o a fer la guitza, l’estat de decadència i caiguda lliure del país ja no tindrà aturador.

Només és una estelada? Per alguna cosa hem de començar, en aquesta dissortada pàtria hi vivim tots.

Una altra cosa vaig trucar a l’alcalde de Vilanova de Meià (té majoria absoluta) pel tema de la moció i ja em va etzibar directament,tu que baixes cada dia a Lleida pújamen un parell d’estelades, així de cop i sobte directe a barraca.

El proper divendres 5 de setembre a Artesa de Segre ens visitarà en Víctor Alexandre, escriptor i periodista polèmic, personatge que viu amb total independència en un país en el qual s’han de llepar molts culs per tenir segona residència, i dur un ritme de vida d’alt standing, oi Sr Saura, oi Sra Chacón ?

Deu ser complicat escriure i publicar sense una cobertura d’algun partit polític, grup financer o grup editorial directament lligada a Prisa, Recoletos, Planeta, entre altres.

Esperem que hi hagi assistència, amb els altres personatges Junqueres, López Bofill, Matthew Tree,i Tremosa ens ha anat prou bé.

A molts d’aquets personatges, moltíssima gent encara no els coneix, és el preu de tenir uns mitjans de comunicació hispanocèntrics, una televisió i ràdio nacionals que cada vegada més perden els referents nostrats i semblen que estan al servei de l’ocupant.

És el país que tenim, encara en mans dels que el dia 26 de gener de 1939 van entrar per la Diagonal a punta de pistola i fusell en mà, i van establir un ordre del qual encara avui emana tot l’ordenament jurídic.

Sempre són els mateixos, abans disfressats de franquistes, ahir de regionalistes i avui de socialistes però al darrere sempre hi ha les oligarquies al servei de la corona d’Espanya i tota la colla de grandes d’Espanya col·laboracionistes de l’estatus vigent.

T’esperem Víctor.