Massa disculpes, massa molèsties
Els reis de demanar disculpes són els de la Renfe.
'Els trens d'aquesta via circulen fora de l'horari habitual. Demanem que disculpin les molèsties'. 'Aquest tren circula amb una demora de 10 minuts. Demanem que disculpin les molèsties'. 'Per obres a l'estació de Castellbisbal, el tren pot romandre aturat més temps de l'habitual. Demanem que disculpin les molèsties'.
Cada cop que ho sento (de fet, quan la megafonia fa aquell 'ding-dang-dong' ja tremolo), recordo allò que em deien a casa i penso 'Per què no deixeu de demanar perdó i comenceu a fer les coses bé d'una punyetera (per no dir puta) vegada?'.
Això quan es dignen a avisar, és clar, que ve a ser un 25% de les vegades que hi ha alguna incidència. Em ve al cap ara una anècdota: érem en algun punt de la línia 4 i el tren, després de parar en una estació, no va arrancar. El conductor no va trigar ni deu segons en avisar per megafonia que aquella aturada era culpa d'uns brètols que havien pitjat la senyal d'emergència. Vaig pensar caram, quina celeritat!, ja podrien ser igual d'eficients en la resta de casos (la majoria), quan la culpa és de Renfe: quan un tren passa tard, quan s'atura a mig trajecte o quan passa abans d'hora (sí, sí, 'això és es colmo!' que diria aquell).
Una errada rere una altra. Pífies diàries que solucionen amb una disculpa, però n'hi ha massa, de disculpes. I això no és nou: ha funcionat bé, la Renfe, alguna vegada? Em sembla que cada cop som més els usuaris i usuàries que pensem que les disculpes se les poden fotre per on els hi càpiguen.
