Vam estar el cap de setmana per Bescaran,
Quanta llum, quant de verd, quin aire més regenerant, quanta força hi ha escampada entre les muntanyes, i quanta pluja tan necessària.
Així és que la trobada es va realitzar en tancat, vam donar videta als santets de l’església del poble (ja ho deia el Quim Sabaté, organitzador de l’esdeveniment preveient que passaria uns dies abans). Això sí, molta més proximitat amb el públic i caliu, cants corals (l’estaca i altres) i un cant en occità. Una experiència molt xula.
El Cesk Freixas i companyia, Anna Roig, Víctor Blanca, i el duet que l’acompanyava, Jordi Viladomat, Israel Muñoz i cia. i tants altres. Primer el concert per la gent del poble, el sopar entaulats, festa major i convidats cantants, i després ball pels seus habitants i visitants.
Tot i així, a un espai adjunt va haver una gran cruïlla de cançons, donat que les ganes de compartir i la química creada entre els assistents ho requeria. La gent del poble anava acostant-se i portant queviures i malviures, així com escoltant el concert que no cessava. Magnífica troballa, fins les tantes de la matinada intercanviant cançons tots i totes allà... Màgic Bescaran.
