Municipi situat al marge dret del riu
Xúquer dins de la Vallfarta. Pel
nord del terme passa el riu Xúquer que serveix de límit amb Gavarda. Després de
les inundacions del riu Xúquer de 1982 que afectaren notòriament aquesta
població, s’ha construït una nova i moderna Beneixida en un indret un poc més
elevat. Actualment té un poc més de 600 habitants. La seua parròquia està
dedicada a l’Assumpció de la Mare
de Déu i pertany a l’Arxiprestat de la Immaculada Concepció
de Maria.
S’hi han trobat vestigis d’haver
estat el terme habitat a l’època romana. Concretament a l’Olivar de Poveda,
partida de la Falquia,
s’hi trobaren unes galeries subterrànies de dita època. Als seus orígens va ser
una alqueria musulmana, un raval àrab, com indica l’etimologia del seu nom. El
rei Jaume I la va donar a la família Despuig en recompensa pels serveis rebuts
durant la campanya de formació del Regne de València. Posteriorment, passà a
propietat dels comtes d’Albalat. LLoc de moriscos, en 1510, tenia 96 cases i en
1609, 92. Despoblada després de l’expulsió dels moriscos en 1609, en 1663 tenia
40 cases. Va sofrir els efectes del terratrèmol de 1748 i de la riuada del Xúquer
de 1864.
En 1535 consta que és anex de la parròquia
d’Alcàntara, l’Arquebisbe sant Joan de Ribera, en 1574, l’erigí en parròquia independent
amb l’advocació de la Verge Maria,
moment en què tenia 70 cases. El patró és el Crist de la Salut a qui se celebra
festa, igual que a la Mare
de Déu del Rosari.
Gavarda, municipi al marge dret del
riu Xúquer, té uns 1.200 habitants. La seua parròquia està davall l’advocació
de Sant Joan Baptista i Sant Antoni Abat i pertany a l’Arxiprestat de la Immaculada Concepció
de Maria. Com a conseqüència de la riuada de 1982 el poble fou construït de nou
en cotes més altes, si bé romanen un centenar de persones en l’antiga Gavarda.
Primerament pel que fa a l’aspecte
eclesiàstic pertanyé a Alzira, de la qual se separà, passant a ser anex d’Alcover,
poble que en despoblar-se avui dia ha desaparegut i que tenia unes 30 cases en
temps de sant Joan de Ribera. El temple parroquial començà a construir-se en
1735.
PD: Agraesc les informacions
facilitades per ALlX, de l’ALELUYA.
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
