Rellegint aquell home anomenat Frank Miller
Em sembla que la cosa va anar més o menys així:
- D'acord, i ara que t'has convertit en autor total a Daredevil, esperem de tu un bon còmic de superherois.
- Faré un dels millors còmics de gènere negre que heu vist mai.
- Frank, he dit superherois.
- Ah, sí, clar, això mateix...
Una resposta digna de Will Eisner, trobe. Amb Frank Miller vaig descobrir, ja crescut, que potser pagava la pena parar un poc d'atenció als superherois. Ara que estic rellegint el seu Daredevil, em pense que aquella sensació no va ser fortuïta. Avui dia aquest còmic encara suporta una lectura crítica a molts nivells, senyal inequívoca de la seva qualitat, i a sobre és ben entretingut.
Fa goig passejar-se per les seves pàgines a la recerca de planxes com la que acompanya aquest apunt. És tracta d'un dibuix amb molta força però encara tendre, d'una certa ingenuïtat comparat amb el que hauria de venir... però, una tendresa que ja la voldrien molts veterans. No sé què se'n deu haver fet d'aquell home.
- D'acord, i ara que t'has convertit en autor total a Daredevil, esperem de tu un bon còmic de superherois.
- Faré un dels millors còmics de gènere negre que heu vist mai.
- Frank, he dit superherois.
- Ah, sí, clar, això mateix...
Una resposta digna de Will Eisner, trobe. Amb Frank Miller vaig descobrir, ja crescut, que potser pagava la pena parar un poc d'atenció als superherois. Ara que estic rellegint el seu Daredevil, em pense que aquella sensació no va ser fortuïta. Avui dia aquest còmic encara suporta una lectura crítica a molts nivells, senyal inequívoca de la seva qualitat, i a sobre és ben entretingut.
Fa goig passejar-se per les seves pàgines a la recerca de planxes com la que acompanya aquest apunt. És tracta d'un dibuix amb molta força però encara tendre, d'una certa ingenuïtat comparat amb el que hauria de venir... però, una tendresa que ja la voldrien molts veterans. No sé què se'n deu haver fet d'aquell home.
