El metge de la presó, que és la veu de la consciència de la pel·lícula, li adverteix al capità Munsey -el sàdic cap de carcellers que tortura presos escoltant Wagner- que qui obté el poder per la força, per la força bruta, acabarà sent destruït de la mateixa manera. Dit i fet. Als apoteòsics vint minuts finals, en què es produeix alhora una fuga i un motí, el pres Joe Collins (Burt Lancaster), ja ferit de mort, aconsegueix pujar a la torre on Munsey està disparant amb metralleta contra els amotinats; lluiten tots dos fins que Collins, molt més fort que Munsey, l’aixeca per damunt del seu cap i el llança daltabaix, al pati de la presó, per què els amotinats, amb set de sang i venjança, el rematin. Al final veiem la cel·la, abans molt atapeïda (veure foto), ara ben buida: tots han mort. No hi ha pel·lícula més brutal ni desesperada en tota l’època clàssica del cinema negre. Se li poden retreure alguns defectes: els presos potser són massa bons, entre ingenus i romàntics; el missatge, que tendeix a la grandiloqüència, es repeteix massa (no calia que el metge sortís al final mirant a càmera i dient "nobody escapes"). Però és tanta la força de la pel·lícula que això no té cap importància. Els autors d’aquest film van ser: el productor Mark Hellinger, el director Jules Dassin, el guionista Richard Brooks, els actors Burt Lancaster, Hume Cronyn (com a Munsey), Charles Bickford i, en els agraïts flash-backs, les actrius Ella Raines, Anita Colby, Yvonne De Carlo i Ann Blyth.
   |  |
Comentaris de llibres i pel·lícules
|
|
BRUTE FORCE (1947) Jules Dassin |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBLOCS D'INTERèS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|