Després de veure la pel·licula de Howard Hawks, em va picar la curiositat de llegir la novel·la d'Ernest Hemingway (1899-1961) en què es basava, tot i que ja sabia que l’adaptació era molt lliure. I tant lliure! El Harry Morgan del llibre també té una barca i un amic borratxo, però aquí s’acaben les semblances amb el Harry Morgan que va interpretar Bogart. La seva vida és molt més dura: no flirteja amb jovenetes espavilades -no hi ha cap Lauren Bacall aquí- sinó que té una família per alimentar (dona i tres filles), i per això accepta viatges perillosos entre Florida i Cuba. No sabem gran cosa de Morgan, que més que un personatge ben dibuixat, és l’heroi arquetípic de Hemingway: "you’re such a man" li diu la seva dona, que el venera. Però aquesta masculinitat a prova de bomba tan marca de la casa no el fa invulnerable: en una aventura perd un braç, en una altra la vida, després d’un tiroteig a alta mar amb quatre revolucionaris cubans. Agonitza Morgan amb una bala a l’estómac, mentre la barca va a la deriva. Aquesta novel·la, de la qual el propi Hemingway renegava, està feta ajuntant diversos materials: dos contes i una novel·la curta, amb l’únic fil conductor de Harry Morgan i els seus perillosos viatges. El principal problema arriba en la novel·la curta, quan tot plegat el protagonisme es desplaça de Morgan, que ja està sentenciat, a diversos personatges que pul·lulen per Key West (Florida). És gent adinerada, i suposo que la intenció de Hemingway era comparar les preocupacions banals dels rics amb la dura lluita per la supervivència de tipus com Harry Morgan. Però, tot i l’interès d’alguns personatges -especialment un escriptor en crisi matrimonial: un autoretrat despietat?- la sensació de desequilibri es fa evident. L’últim capítol, però, és extraordinari: un monòleg interior de Marie Morgan, la viuda: "The bastards had shot him. Oh, the dirty bastards. That’s the only feeling I got. Hate and a hollow feeling. I’m empty like a empty house". En fi, potser aquest és un Hemingway menor, però val la pena. A més, l’estil d’aquest escriptor sol ser directe i senzill, cosa que permet que sense tenir un gran nivell d’anglès, com és el meu cas, es pugui llegir sense gaires dificultats.
