Si estigués d'humor podria fer mig acudit tot dient allò del marit de la germana de la millor amiga de la dona. Però no n'hi estic.
Pensant-hi diria que la major part de les vegades que ens hem relacionat ha estat al voltant d'una taula. Que és una bona manera de fer amics. Ni que els vegis molt de tant en tant.
Lo Xavi és d'aquell grup de persones que no penses com és ni com deixa de ser, senzillament et cau bé, o no, i ja n'hi prou.
Dels que gasten poca rialla però que ben aviat saps si està, o no, de bon humor. Potser perquè diu les coses tal com les pensa.
Avui has deixat de ser per passar a sempre ser.
Saps que tornarem a fer riure a la Montse i a la Laura. És el menys que podem fer per les bones estones que hem passat.
I sàpigues que, quan tingui un moment, hem faré un glop de Talisker (aquell que no vam arribar a fer plegats). A ben segur tindrà un cert gust salat de llàgrima, el segell d'un pacte no escrit de que mai t'oblidarem.
