Són vora les 12 quan trec el cap a la plaça de Catalunya de Calafell. Sol, una mica de ventet i cap camisa castellera.
- Lluís!
Una veu que crida des d'un bar. Un somriure. Que estrany que la gent sigui fent el got a peu de plaça.
A quarts d'una, comencen a arribar Nens i gent de la colla. Després ve el desembarcament dels autocars. Primer els nostres i, tot seguit, els dels sitgetans.
La gent, amb ganes de veure, però no de viure, els castells, agafa cadires i seu a les restes fugisseres d'una ombra que recula. El sol també vol veure els castells.
Els castellers de Barcelona obrim la primera ronda i ho fem amb un cinc de set. Un cinc de set amb un tronc força renovellat i on, perdoneu el bri d'il•lusió personalista enmig d'un exercici col·lectiu, tinc l'indescriptible plaer de viure el castell des del rovell de l'ou, des d'aquell indret on, alçant el cap, veus els ulls de l'acotxador dalt les altures, i on els braços s'arrapen com tentacles de pop als genolls del segon de torn.
Dalt de tot, debut d'anxaneta; un xic més avall, alguna xica que comença a fer-se gran i a fer el tradicional camí de les alçades de la canalla al terra de la pinya. El castell, farcit de canvis doncs, es fa lent, però es viu segur, segur i còmode. Poques veus de queixa i moltes converses per llimar arestes d'una construcció que, il·lusió de colla, es vol alçar un pis més en tornar de vacances.
La Jove, alça un tres de set on, segons em diuen gent de plaça, l'anxaneta vol passar tant ràpid que s'oblida de fer l'aleta. Seguidament els nens fan la torre o dos de set, que de noms per aquest castell cada colla en té el seu fet.
Obrim segona ronda amb un d'aquells castells que, des de la posició de lateral, es fa feixuc i no agrada. La veritat és que és una prova d'elasticitat corporal, si més no per encabir-se en el remenut espai que deixen vents i rengle i per intentar agafar algun braç quan el pilar queda deslliurat de l'embolcall de castellers que se li posa al principi. La construcció es descarrega sense massa problemes i també, com no, amb alguna variació en la construcció, fruit de la necessitat de repòs dels castellers colpejats en les actuacions del cap de setmana passat.
La Jove intenta fer el quatre de set, però a l'entrada de dosos, s'adonen que no pugen ni acotxador ni anxaneta i el desmunten sense problemes. Els Nens, que han començat l'actuació amb una bonica torre de set, intenten un cinc de set que també desmunten quan la quitxalla és ben bé al capdamunt. Repeteixen els sitgetans el quatre de set i, seguidament, els Nens del Vendrell intenten cloure una actuació de luxe amb el quatre de set amb agulla. Malauradament, però, el castell es retorça quan l'acotxador entra per a fer l'anxaneta del pilar central i cau en caiguda lletja i sorollosa que obliga a treballar la gent de l'ambulància.
L'actuació, que s'havia allargat ja en excés, és tocada per aquesta caiguda i les tres colles decideixen saltar-se la tercera ronda i fer els pilars finals.
