Disposició addicional tercera
He de reconèixer que darrerament m'està agradant com el conseller d'Economia Antoni Castells està portant la negociació del finançament. Millor dit, m'agradaria, si no tingués la sospita que el PSC ens està enredant una vegada més amb una altra ambiciosa i ben orquestrada operació de marketing polític. Anar rumiant, he recordat un vell apunt, tot just de fa un any, on comentava el tema de la disposició addicional tercera de l'estatut andalús, via l'article de Raimon Carrasco, de la multiplicació dels pans i el peixos. Se'n dedueix que a la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya no li queda altre camí que la retallada del Tribunal Constitucional, o bé que ens acabin dient que és d'impossible aplicació. Molt em temo així que el paper tenaç del conseller, no és més que la línia política marcada per certs ideòlegs del PSC, molt maquiavèlics.
A la continuació de l'apunt, deixo l'article sencer de Raimon Carrasco, resulta molt aclaridor:
A la continuació de l'apunt, deixo l'article sencer de Raimon Carrasco, resulta molt aclaridor:
18/07/2007El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Consell de la Generalitat Valenciana contra la disposició addicional 3a de l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia. En la interlocutòria d’inadmissió, el Tribunal manifesta que a ell no li correspon de legislar sinó només d’avaluar la constitucionalitat de les normes i, per tant, rebutja d’entrar en el fons de l’assumpte.
Però si entrem a analitzar el fons de la qüestió plantejada pel govern valencià, cal admetre que hi ha una incongruència notable entre les previsions de l’Estatut català i les de l’andalús sobre la inversió estatal en infraestructures.
La disposició addicional 3a de l’Estatut de Catalunya diu que, durant set anys, la inversió de l’Estat en infraestructures s’equipararà al percentatge del PIB català sobre el PIB espanyol. L’Estatut d’Andalusia, que és en bona part una còpia del català, va copiar també aquesta disposició, però aplicant un criteri diferent: a Andalusia, la inversió estatal en infraestructures dels propers set anys ha de ser equivalent al percentatge de població d’aquesta comunitat autònoma sobre el total estatal.
Si he consultat bé les dades, a Catalunya el PIB és el 18,7% del total espanyol, i la població el 15,9%. A Andalusia, el PIB és el 13,9% i la població el 17,8%.
A Espanya es treballa fi. Que les CCAA amb més PIB que població rebin les inversions estatals d’acord amb el PIB, i les que tenen més població que PIB les rebin d’acord amb la població, és una solució genial per a resoldre les reivindicacions financeres dels diferents territoris; una autèntica filigrana. Segur que a les facultats d’Economia de tot el món ja s’està estudiant aquest sistema revolucionari.
