Entre la primera part, simpàtica però modesta, i la tercera, infantil i desequilibrada, L’imperi contraataca emergeix com una autèntica obra mestra del cinema fantàstic, o per ser més exactes, del cinema d’aventures, subgènere galàctic. Hi ha una ambició, una amplitud argumental, una riquesa de producció i uns recorreguts emocionals que la fan única en tota la saga. Ja és excel·lent l’inici al planeta nevat, que culmina amb una batalla en què les tropes de l’Imperi derroten els nostres herois (els "camells" de l’imperi són una gran troballa). Després hi ha dues trames que avancen en paral.lel. D’una banda, l’aprenentatge de la Força que fa Luke al planeta pantanós, amb Yoda d’instructor (aquesta part, quan la vaig veure en el seu moment -adolescent àvid d’acció- se’m va fer pesada; però ara la trobo interessant). I, d’altra banda, la vibrant fugida de Han Solo i la princesa Leia de les forces de l’Imperi, amb seqüències tan antològiques com la del camp de meteorits, que culmina amb la nau refugiada a la panxa d’un monstre que vivia en un d’aquests meteorits (fantàstic pla de la nau sortint de la boca del monstre). Tota la part final de la pel·lícula és impressionant, amb una ciutat d’un disseny esplèndid, la traïció de Billy Dee Williams, l’aparició de Darth Vader i el moment més emotiu de tota la sèrie: la congelació de Han Solo sota la mirada angoixada de la princesa Leia. El guió d’aquest film supera de llarg tots els altres d’aquesta saga galàctica. Es nota la batuta d’una veterana com Leigh Brackett, guionista habitual de Howard Hawks. Algun mèrit deu tenir també el director Irvin Kershner, responsable el 1983 de l’excel·lent Never Say Never Again, l’últim Bond de Connery. George Lucas, gelós, va intentar minimitzar la feina de Kershner, raó de més per valorar-la. Però no ens hem d’oblidar dels actors, en especial Harrison Ford i Carrie Fisher, sensacionals, que viuen un alegre flirteig enmig de l’aventura que es transforma en desesperació romàntica moments abans de la congelació. Eclipsat per aquesta memorable parella, queda el pobre Mark Hamill, que ja havia patit l'accident que el va desfigurar (es nota l’esforç del director per ocultar el seu rostre).
   |  |
Comentaris de llibres i pel·lícules
|
|
THE EMPIRE STRIKES BACK (1980) Irvin Kershner |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosBLOCS D'INTERèS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|