RECORDANT DIÀLEGS
Ara que sembla que està "de moda" carregar contra el liberal Lluís Companys, per part de determinats elements no identificats, bé a continuació un detall en forma de report, en forma de declaracions, d'alguns missatges que "semblen" tenir alguna successió mediàtica
En el periode de sessions de l'any 1921, essent Diputat a Corts per Sabadell Lluís Companys i Jover, l'altre Diputat i Advocat, Don Benito Mariano Andrade, Diputat per la provincia de Burgos (España) va venir a dir:
"Los Catalanes no son hermanos nuestros; son hijos de otra madre. Por eso, con esos catalanistas son lícitas todas las represalias"
En el 1952, any de govern franquista (dit també el seu 13è. AÑO TRIUNFAL) l'aleshores Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga comentava:
Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?
I quan va aparèixer amb gran excitació mediàtica, arran de l'aprovació parlamentària de la proposta de Reforma de l'Estatut de Catalunya, al Parlament de Catalunya, el 30 de Setembre del 2005, l'aleshores Arquebisbe de València i ara Cardenal, Don Agustín García Gasco, va obsequiar a la premsa mediàtica les següents afirmacions:
La Constitución Española logró un consenso superador de enfrentamientos y radicalismos, proclama la unidad indivisible de España y por ello romper con la unidad, la libertad y la igualdad que caracterizan a la España Constitucional, es un camino sin retorno hacia la insolidaridad. (...) es incongruente no saber apreciar la grandeza de nuestra patria, basada en siglos de historia común (...) los nacionalismos excluyentes son una amenaza para la convivencia en paz (...) la unidad de España es un asunto moral.
I després de l'argumentació POLÍTICA del Cardenal García Gasco, ens van arribar unes declaracions de Mariano Rajoy Brey, Presidente del Partido Popular, el dimecres 24 de gener del 2006:
¿Por qué los ciudadanos de Cataluña, en los establecimientos abiertos al público, tienen que atender en catalán a la gente que así lo pida? ¿Es qué en Madrid un chino no puede montar un comercio y atender a la gente en chino? (...) Es que ni en el franquismo.
Un bon amic de Lluís Companys, Salvador Seguí i Rubinat (el noi del sucre)ens obsequià amb aquest text que va pronunciar l'Octubre del 1919 a l'Ateneo de Madrid (España), dos anys després de la mort d'Enric Prat de la Riba, Salvador Seguí i Rubinat, fou el Secretari General de la CNT de Catalunya, quatre anys abans del seu asassinat, essent Francisco Cambó Batlle, Ministro de Fomento, tot restant en vigor el arancel cánovas, i just dos anys abans de l'entrada en vigor de El Arancel Cambó:
A nosaltres els treballadors, com sigui que en una Catalunya Independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m'escolteu, que si un dia es parlés seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat Espanyol, els primers i potser els únics, que s'oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional(...) Una Catalunya alliberada de l'Estat Espanyol, us asseguro amics madrilenys, que faria una Catalunya amiga de tots els pobles de la Peninsula hispànica i sospito que els qui ara pretenen presentar-se com els capdaventers del Catalanisme, tenen una entesa fraternal i duradora amb les altres nacionalitats peninsulars. Per tant, és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I es que aquesta gent avantposa els seus interessos de clase, es a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre interès o ideologia.
Avui toca actualitzar coses, ja no estem en la mateixa senda que en el segle XX, però es pot partir d'Adam Smith i de Salvador Seguí, com també partim de Lluís Companys, però caldrà anar actualitzant conceptes.
