Aquesta tercera part és irregular, amb bons moments però també amb caigudes de to que fan que no arribi ni de bon tros a la brillantor del film anterior. El tram inicial és interessant: la princesa Leia vol rescatar Han Solo però acaba capturada per l’enorme Jabba, a qui hem de suposar lasciu per la manera com la manté escavitzada al seu costat. Aquest inesperat apunt eròtic (¡en un personatge tan cast com la princesa Leia!) potser és una compensació de l’astut George Lucas per a tots aquells espectadors que de seguida quedaran decebuts pel gir infantil que fa el film (el to adult de L’imperi contraataca va fer perdre el públic més jove, i això es va notar en la recaptació). Efectivament, apareixen els ewoks -uns simples ossets de peluix- i ocupen molt metratge, massa. El pitjor de tot és que Harrison Ford i Carrie Fisher es passen tota l’hora final al seu planeta, de manera que estan vilment desaprofitats (el va escriure Mark Hamill el guió?). La batalla dels ewoks amb les forces de l’Imperi és una pallassada que gairebé enfonsa la pel·lícula. Això contrasta moltíssim amb la solemnitat del duel final entre Darth Vader i Luke Skywalker, amb l’emperador de tercer en discòrdia. Darth Vader és incapaç de matar el seu fill i quan l’emperador -via llamps emergint de les mans- ho intenta, Darth Vader el llança força ridículament pel buit. En fi, no és el millor film per tancar la primera trilogia galàctica, però si en comptes de veure el got mig buit el veiem mig ple, fa passar una bona estona.





