The Princess Bride
Me l'estàven recomanant desde feia temps. Havia vist la pel·licula feia temps. I fins que no em van amenaçar amb deixar de parlar-me no me'l vaig llegir. Ara és un dels meus 5 llibres favorits.
La muntanya de la sal - Albert Giménez (Hidrogen, Espais Naturals de Catalunya)
La muntanya de la sal - Albert Giménez (Hidrogen, Espais Naturals de Catalunya)
The Princess Bride / La Princesa Promesa / La Princesa Prometida. Molts de vosaltres potser heu vist la pel·licula. L'autor és l'escriptor i oscaritzat guionista William Goldman (Butch Cassidy and the Sundance Kid (Dos Hombres y un destino), Marathon Man, All president's men, Chaplin, A bridge too far...)
Aquest geni, i dic geni perquè no vull exagerar, és l'autor d'un llibre d'aventures per a totes les edats absolutament meravellós. La història, que en principi no és cap filigrana original és tanmateix una història trepidant i sorprenent, amb princeps, princeses, gegants, geperuts, pirates, lluites i amor veritable. Hi ha 5 llibres que per mi son considerats incunables de la literatura, i dic incunables perquè no vull deixar-me emportar per la emoció. Considero que un llibre és un incunable quan, llegint-lo, perdo el món de vista, el temps s'atura al meu voltant i no noto si tinc son, set, fred o gana. Quan m'emociono amb cada revelació, amb cada nou pas dels personatges. Quan em pregunto constantment què faria jo en la seva situació, si sería capaç de fer el què fan. Quan em molesta molt que alguna cosa m'aparti de la lectura, quan hi torno corrent i quan dic corrent vull dir corrent de veritat. Quan no estic segur de si vull continuar llegint per por a què passi alguna cosa que no vull que passi i que crec que passarà. Quan acabo el llibre i tanco la darrera tapa cerimonialment, donant-li un copet i acaronant-lo suament com si fos la meva panxa després d'un bon àpat. Quan em recrimino haver-lo llegit massa depressa com si l'ànsia no m'hagués deixat assaborir-lo prou bé. Quan després del fi em llegeixo fins el dipòsit legal del llibre.
Hi ha llibres que parlen de princeps i princeses, com aquest. N'hi ha que parlen de gegants, de lluites i de pirates, exactament com aquest. N'hi ha que parlen d'amor i de petons memorables, com aquest. Però cap altre llibre, cap, és com aquest. Per la manera com està escrit, que desafia les lleis de la narrativa. Perquè és un joc constant d'algú que domina a la perfecció el ritme, el suspens i les descripcions. Perquè els seus personatges son clars i entranyables i perquè, com les persones, fan coses inesperades, com qualsevol. Perquè en el cas de The Princess Bride, tots els personatges son meravellosos, siguin bons o dolents.
Aquesta història d'amor és la de la Buttercup, la noia més bonica del món, que viu al Regne de Florin. I del noi que s'encarrega de les feines domèstiques de la granja on viu, en Westley. Després de prometre's amor etern, en Westley desapareix i poc més tard arriben noticies de la seva mort. A partir de llavors, la Buttercup decideix no estimar mai més a ningú.
Penseu en els millors llibres que hagueu llegit. Els teniu al cap? Recordeu el què vau sentir en llegir-los? Son prou bons? Bé doncs, aquest els supera a tots. ;)
La muntanya de la sal és un tema instrumental d'un compositor català desconegut per a mi que es diu Albert Giménez. El tema apareix en un disc compacte anomenat Hidrògen, Espais Naturals de Catalunya. Un disc en el qual un seguit d'artistes creaven peces inspirades en diferents paratges del país. Aquesta meravellosa peça està inspirada en les muntanyes de sal de Cardona (aixìo tinc entès). Per a mi és una peça d'aquelles que em transporta i que escolto molt de tant en tant, per tal de no perdre les sensacions que em provoca. El cel segur que sòna més o menys com aquest tema.
En fi, salutacions i bona lectura.
Aquest geni, i dic geni perquè no vull exagerar, és l'autor d'un llibre d'aventures per a totes les edats absolutament meravellós. La història, que en principi no és cap filigrana original és tanmateix una història trepidant i sorprenent, amb princeps, princeses, gegants, geperuts, pirates, lluites i amor veritable. Hi ha 5 llibres que per mi son considerats incunables de la literatura, i dic incunables perquè no vull deixar-me emportar per la emoció. Considero que un llibre és un incunable quan, llegint-lo, perdo el món de vista, el temps s'atura al meu voltant i no noto si tinc son, set, fred o gana. Quan m'emociono amb cada revelació, amb cada nou pas dels personatges. Quan em pregunto constantment què faria jo en la seva situació, si sería capaç de fer el què fan. Quan em molesta molt que alguna cosa m'aparti de la lectura, quan hi torno corrent i quan dic corrent vull dir corrent de veritat. Quan no estic segur de si vull continuar llegint per por a què passi alguna cosa que no vull que passi i que crec que passarà. Quan acabo el llibre i tanco la darrera tapa cerimonialment, donant-li un copet i acaronant-lo suament com si fos la meva panxa després d'un bon àpat. Quan em recrimino haver-lo llegit massa depressa com si l'ànsia no m'hagués deixat assaborir-lo prou bé. Quan després del fi em llegeixo fins el dipòsit legal del llibre.
Hi ha llibres que parlen de princeps i princeses, com aquest. N'hi ha que parlen de gegants, de lluites i de pirates, exactament com aquest. N'hi ha que parlen d'amor i de petons memorables, com aquest. Però cap altre llibre, cap, és com aquest. Per la manera com està escrit, que desafia les lleis de la narrativa. Perquè és un joc constant d'algú que domina a la perfecció el ritme, el suspens i les descripcions. Perquè els seus personatges son clars i entranyables i perquè, com les persones, fan coses inesperades, com qualsevol. Perquè en el cas de The Princess Bride, tots els personatges son meravellosos, siguin bons o dolents.
Aquesta història d'amor és la de la Buttercup, la noia més bonica del món, que viu al Regne de Florin. I del noi que s'encarrega de les feines domèstiques de la granja on viu, en Westley. Després de prometre's amor etern, en Westley desapareix i poc més tard arriben noticies de la seva mort. A partir de llavors, la Buttercup decideix no estimar mai més a ningú.
Penseu en els millors llibres que hagueu llegit. Els teniu al cap? Recordeu el què vau sentir en llegir-los? Son prou bons? Bé doncs, aquest els supera a tots. ;)
La muntanya de la sal és un tema instrumental d'un compositor català desconegut per a mi que es diu Albert Giménez. El tema apareix en un disc compacte anomenat Hidrògen, Espais Naturals de Catalunya. Un disc en el qual un seguit d'artistes creaven peces inspirades en diferents paratges del país. Aquesta meravellosa peça està inspirada en les muntanyes de sal de Cardona (aixìo tinc entès). Per a mi és una peça d'aquelles que em transporta i que escolto molt de tant en tant, per tal de no perdre les sensacions que em provoca. El cel segur que sòna més o menys com aquest tema.
En fi, salutacions i bona lectura.
