Quan et conten una història pots fer dues coses: creure-te-la o no però això no depèn tant del narrador sinó com de les ganes que tens de sentir-la, que és com dir de creure-te-la, i així fou que quan F. li va dir a L. tot just acabant de coneixer-la que era una persona ocupadíssima i que arran d'uns pares majors havia de fer-se càrrec de quasi tot ella no va estranyar-se que el seu festeig fora d'un calendari dispers, format per dies solts i caps de setmana alterns i de tres en tres, o de quatre en quatre, depenent si havia de tindre al xiquet, F. era divorciat, o tindre cura d'aqueixos pares majors. Però la bona voluntat per parar-se tot ho guareix i així al cap d'uns pocs mesos decidiren casar-se, malgrat que ella només tenia el dibuix pintat d'una família en la llunyania i una feina que l'obligava a viatjar molt.
