Ahir a la nit vaig acabar les sis-centes i escaig pàgines de la novel·la de Stieg Larsson: Els homes que no estimaven les dones, una excel·lent novel·la entre negra i d’intriga molt adient per llegir en aquesta època de l’any. No entraré a comentar-la perquè podeu punxar el Blog de la Margarida Aritzeta La maleta sarda, on hi podreu trobar un bon comentari d’aquesta obra. L’editorial té anunciat que properament sortirà la resta de la trilogia que l’autor va entregar al mateix temps. Desconec el contingut de les altres dues novel·les, tot i que penso llegir-les si segueixen aquesta tònica. Malauradament l’autor es va morir i no hi haurà continuïtat del que hauria pogut ser una altra saga com la de Henning Mankel, també suec que m’ha omplert les hores de lectura dels darrers estius. (continua...)
Des de la llunyania és estrany aquest fenomen de Suècia, anys enrere no paraven de treure bons jugadors de tennis, ara escriptors de novel·la negra. Però potser ja hi eren i aquí no els coneixíem... En les llengües de petit abast, fins que no passen per l’anglès, poden ocórrer aquestes coses.
