Es veu que no sóc d'on sóc
Vaig a treure'm el permís per a tirar coets la nit del quinze i em trobe amb la sorpresa que un funcionari municipal considera que no sóc d'on sóc. Al final, gràcies a l'ajuda del meu germà Joan, la cosa queda resolta però no la meua perplexitat.
A Bétera cada any restringeixen més i més la coetà. Ho vaig denunciar en el discurs que vaig fer de mantenidor de les festes, l'any 2001. Aleshores vaig dir que em feia vergonya veure que l'ajuntament repartia un paper on deia en quins carrers no es podien tirar coets. Poc em podia pensar que set anys després el paper diu en quins carrers es poden tirar, perquè en la immensa majoria ja ha quedat prohibit.
Fins ara si hi havia carrers on algun veí no volia coets prohibien tirar-ne allà. Enguany han donat dos passos més en el camí de la destrucció de la festa. El primer és que ara han de ser tots els veïns d'un carrer els que firmen demanant si es poden tirar coets o en cas contrari estarà prohibit. Al meu ho hem fet però hem estat dels molts pocs on tots els veïns sense excepció han signat. El segon pas ha estat prohibir que tire ningú que no siga de Bétera. Explícitament però que estiga aveïnat a Bétera. Com que jo tinc els papers a Barcelona he hagut de veure com un funcionari em deia en primera instància que no sóc del poble i que per tant no puc tirar coets. Sort del meu germà, que ho ha pogut arreglar.
El primer any que vaig tirar coets no el recorde. Vaig eixir amb l'estanquer i em van cremar al cul prop del castell. Devia tindre dotze anys. Des d'aleshores crec que només m'he perdut una coetà. He estat majoral. He tirat la coetà del gos. He fet de mantenidor de les festes. He escrit anys i anys en el llibre de festes sobre les coses més variades... i ara he de veure que tot això i la meua arrel més profunda sembla que no vol dir res davant un senyor amb uniforme que ni alça la vista i només mira el carnet, displicent...
He eixit del castell, on vas a apuntar-te, amb una profunda sensació de tristesa. Em tem que ells ja han guanyat i que la desaparició total de la coetà és cosa d'uns pocs anys. Sé que l'enyoraré molt.
