I així, com qui no vol la cosa, ahir vam celebrar el darrer dia de festes patronals, encara que, durant la setmana, segueixen tenint lloc altres actes culturals i festius. Bé, ahir, fou la festa al Santíssim Crist dee la Fe. Com que ja us contava més o menys com havia anat la festa fins a l'hora de la processó. Acabaré amb el que quedava de dia. Cap a les 21h30 tingué lloc la processó més nombrosa (de totes les que tenen lloc al poble durant l'any). Començava, com us he dit cap a les 21h30, i acabava cap a les 23h00. I el poble és xicotet. A continuació després de llençar els visques al Crist i un breu passacarrer tingué lloc el castell de focs d'artifici. Castell bastant accidentat perquè en el moment de procedir a disparar-lo els bombers es trobaven fent un servei per un accident de carretera. Aleshores es demanà una part d'una brigada antiincendis de la Diputació i s'inicià. A la segona carcassa es prengué foc -no recorde haver-ho vist mai al poble, un bancal, al costat del qual hi havia cotxes aparcats i un tancat prop del poble. Sort que la diligències dels dos brigadistes ho pogueren apagar de seguida i no hi hagué danys personals. El castell s'hagué d'aturar i no es pogué acabar fins passades les 00h00 de dimecres.
Nosaltres sopàrem en un bar del poble i ja després anàrem a la plaça on tenia lloc l'animació orquestral. Allí xerràrem, ballàrem un poquet i així donàrem per acabades les festes. Entre unes i coses i altres em retirava cap a les 4h30 i fins aquest matí.
i en baixar he trobat Kira menjant i bevent tranquil.lament a casa. L'alegria ha estat molta perquè mai m'havia desaparegut així com ho va fer ahir. En fi, això ha estat més o menys tot.
El fartet és un peix autòcton amenaçat pel deteriorament del medi ambient i la presència d'espècies invasores com el peix mòmia, que altres anomenen pez pirañita. Salvem el fartet del PP! Fem fora de la Generalitat mòmies i piranyes!
Pren una forma anual, en el temps, i nòmada, en l'espai, sent l'objectiu trobar-se una volta a l'any en un barri diferent de la ciutat de València, establint un diàleg entre els col·lectius culturals del barri i altres d'arreu del món, mostrant les diferents formes en què trobem la cultura oberta, enriquint-la, enriquint-nos, i repensant-nos.
