Deu haver plogut una mica d'ençà queMarck Zuckerberg, el 2004, va decidir engegar una xarxa social per tal que els alumnes de la Universitat de Harvard, poguessin conèixer-se millor. L'èxit va ser tal, que molts usuaris, estudiants d'altres llocs, van demanar de participar del que Zuckerberg havia anomenat com Facebook, com els llibres que es reparteixen als estudiants en començar el curs amb informació dels seus companys alumnes. Finalment la xarxa es va obrir a tot tipus d'usuaris.
Facebook, ara com ara, està a obert a tothom que tingui un compte d'internet i permet conèixer persones amb afinitats i dèries semblants. Si bé en principi, havia de ser una xarxa de relacions personals (el perfil et permet mostrar una foto, el teu estat civil i si estàs buscant parella o amistats) la veritat és que la possibilitat de crear i afegir-te a diferents grups i causes, així com donar a conèixer esdeveniments de tot tipus, està tenint molt d'èxit entre els qui potinegem aquestes coses cibernètiques als Països Catalans.
Malgrat que personalment crec que el funcionament de tot plegat és una mica tosc i que és podria millorar moltíssim, sí que se m'ha revelat com una bona eina per assabentar-te d'iniciatives i esdeveniments i perquè no, per conèixer gent nova. A més, m'ha permès recuperar vells amics de l'escola a través del servei de recerca d'amistats.
Sigui com sigui, la incidència de Facebook com una de les plataformes de connexió més importants, va en augment. Ahir mateix, vaig crear el meu primer grup "Pequín 2008: Els jocs de la repressió"i val a dir que m'ha emocionat la resposta. Quan escric això, ja rondem més de 150 persones adherides a aquest grup. Hi he penjat enllaços amb notícies relacionades amb la repressió a la Xina, així com les de les ONG que han fet seguiment de les diverses violacions dels Drets Humans a aquell país.
Us animo a afegir-vos-hi. Només cal que us hi doneu d'alta. Aquí el meu perfil
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
