Ja no donàvem ni un duro per aquest espavilat rei del merchandising anomenat George Lucas, quan va i l’home treu tot el que porta a dins, demostrant que encara és capaç de posar l’ànima en una pel·lícula. La nova trilogia, finalment, troba el seu camí. Anava erràtica per senders que no duien enlloc fins que ha arribat l’hora de lligar caps amb la primera trilogia. La pregunta és: calien tres pel·lícules? És igual, ara el que compta és que la tercera és bona, molt bona. Té una gran força dramàtica i el pas del jove Skywalker al cantó fosc de la força està ben justificat i graduat. Evidentment, el film no té l’alegria aventurera de la trilogia original, però ofereix un catàleg apassionant d’amors, odis, traïcions i decepcions. Els actors defensen bé els seus personatges, i aquesta vegada no es pot dir res en contra de Hayden Christensen, que actua amb progressiva crispació mentre es va convertint en Darth Vader. Tot el tram final és sensacional: la batalla al planeta de lava, l’amputació de les cames, la col·locació del casc de Darth Vader (amb respiració inclosa), el naixement dels bessons i la consegüent mort de Natalie Portman, el destí final de les criatures… amb l’última imatge del crepuscle al planeta Tatooine, que és on comença l’Star Wars del 1977. Realment emocionant. Ha costat, però al final hem redescobert antigues sensacions. A nivell visual destaca l’esforç per lligar les dues trilogies, cosa que produeix, però, una certa sensació de "regressió tecnològica". George Lucas, a qui solem fustigar sense compassió, aquesta vegada l’ha escertat de ple.





