Les Méditerranéennes 2008: el bonrotllisme
Les Méditerranéennes-Leucate (Rosselló), 6 d'agost de 2008
No se si era el cansament propi d’un festival o senzillament és que el meu regne no és del món de la fusió multiculti, el bonrotllisme i la world music, però la darrera jornada de Les Méditerranéennes no va ser per tirar cohets.
Dels Watcha Clan m’havien arribat bones referències i no van estar gaire malament. Fusió d’estils multiculti amb la bruíxola posada al nord d’Àfrica amb un guitarrista vestit de tuareg i el teclista amb xilaba. Però al cap d’una estoneta de fusió de cultures i bones intencions fins i tot vaig creure que La Kinky Beat eren millors.
La Baobab porten en actiu des dels anys 70 i va ser de bon tros el millor de la jornada. Potser van sonar massa llatins i menys africans del que a primera vista podria semblar.
El que si que no te nom eren els Sinsemilia. Provinents de Grenoble fins i tot tenen uns quants gosflauters en la seva nombrosa formació i porten amb la tonteria des de principis dels noranta. Un reggae-ska carregat de bones intencions, infantils crítiques socials i coreografies que farien enrogir als mateixos Ska-P i que elevaria a la categoria de poesia els textos de Mama Ladilla.
Tan bon rotllo em posa massa violent:
No se si era el cansament propi d’un festival o senzillament és que el meu regne no és del món de la fusió multiculti, el bonrotllisme i la world music, però la darrera jornada de Les Méditerranéennes no va ser per tirar cohets.
Dels Watcha Clan m’havien arribat bones referències i no van estar gaire malament. Fusió d’estils multiculti amb la bruíxola posada al nord d’Àfrica amb un guitarrista vestit de tuareg i el teclista amb xilaba. Però al cap d’una estoneta de fusió de cultures i bones intencions fins i tot vaig creure que La Kinky Beat eren millors.
La Baobab porten en actiu des dels anys 70 i va ser de bon tros el millor de la jornada. Potser van sonar massa llatins i menys africans del que a primera vista podria semblar.
El que si que no te nom eren els Sinsemilia. Provinents de Grenoble fins i tot tenen uns quants gosflauters en la seva nombrosa formació i porten amb la tonteria des de principis dels noranta. Un reggae-ska carregat de bones intencions, infantils crítiques socials i coreografies que farien enrogir als mateixos Ska-P i que elevaria a la categoria de poesia els textos de Mama Ladilla.
Tan bon rotllo em posa massa violent:
Ho enteneu, no? No us agradaria ser Johnny Rotten davant d’aquest subjecte?
